¡Descarga Ejercicios TMS obligatorios y más Ejercicios en PDF de Tecnología del Medio Ambiente solo en Docsity!
Javier Montes Ramos/T Nick Javier Rojas Aranibar/T Carlos Yuguero Cardenas/M
EXERCICI 01: ¿Quanta gent pot viure al planeta Terra? Assignatura: Tecnologies Mediambientals i Sostenibilitat Entrega: A través de la tasca que hi ha oberta a Atenea.
¿QUANTA GENT POT VIURE EN EL PLANETA TERRA?
1. OBJECTIU
Reflexionar sobre el creixement demogràfic i en com aquest incideix en la disponibilitat de recursos i en l’estat del món. Reflexionar en possibles solucions.
2. INFORMACIÓ DE REFERÈNCIA
a) Vídeo: ¿Cuánta gente cabe en el planeta tierra? http://www.documaniatv.com/ciencia-y-tecnologia/cuanta-gente-cabe-en-el-plan eta-tierra-video_1c6d996c2.html
b) Material Exercici 01 https://elpais.com/ciencia/2020-07-14/la-humanidad-no-llegara-a-los-10000-mill ones.html
c) Possibles alternatives Exercici 01 http://populationspeakout.org/population/solutions/ https://www.positive.news/2017/society/28035/5-possible-solutions-overpopulati on/
Javier Montes Ramos/T Nick Javier Rojas Aranibar/T Carlos Yuguero Cardenas/M
3. PRIMERA PART
Pas A: Visualitzar el vídeo ¿Cuánta gente cabe en el planeta tierra? que teniu en el primer enllaç a) de la informació de referència
Pas B: Contestar individualment o en grup (màxim 3 persones), a les següents preguntes:
a) Segons el documental, és possible respondre a la pregunta: ¿Quanta gent pot viure en el planeta Terra?. Raonar la resposta.
Els factors que determinen l'existència humana són: la consumició, recursos necessaris, residus, l’organització social, medi ambient, etc… En l’actualitat, som més de set mil milions de persones i a cada regió hi ha un determinat nombre de càrrega. Aquest nombre de càrrega limita la supervivència dels individus, per exemple, en els països menys desenvolupats els recursos són molt escassos, d’altres que en són més desenvolupats. En canvi, el nombre de natalitat és molt més superior als llocs més pobres per la falta d’educació sexual i de mètodes anticonceptius, això fa que augmenti excessivament el nombre d’habitants a la Terra. L’aigua, com l'essència de la vida, s’esgota any rere any, on la major part de culpa la té l’agricultura, sense aquesta necessitat és impossible mantenir a les persones durant molt temps, sobretot de les regions menys desenvolupades. Encara que evolucionem cada vegada més i més amb les tecnologies i els coneixements del recursos que tenim a la nostra disposició, hi haurà un cert moment que tot el que hem utilitzat s'acabarà, ja que els recursos no són infinits. És en aquell moment quan no existirà ningú a la terra per viure.
En conclusió, si tots els humans consumeixin la mitjana dels Hindús, la Terra podria mantenir a quince mil milions de persones aproximadament, pero el nostre planeta sol pot mantenir a dos mil cinc-cents milions de persones com ho fan a Gran Bretanya i sol mil cinc cents milions amb l’estil de vida dels Estats Units, però tot això és impossible perquè hem arribat a un estat insostenible de recursos a la Terra pel elevat nombre d’habitants.
Javier Montes Ramos/T Nick Javier Rojas Aranibar/T Carlos Yuguero Cardenas/M
Si compartim la biocapacitat productora de la Terra, cada persona tindria 2 hectàrees globals, però tenim llocs com per exemple Índia i Àfrica que utilitzen menys hectàrees globals per persona de les que haurien, en canvi, tenim Europa que utilitza 4.45 hectàrees globals o els Estats Units on s'utilitza quatre vegades la que haurien d'utilitzar (9+).
L'augment de població provoca una alta demanda de recursos (la demanda d'energies ha augmentat un 40%) que a poc a poc van sent explotats per nosaltres mateixos produint una reducció de la quantitat disponible on futurament acabarà derivant a l'extinció d'aquests recursos, un exemple que tenim actualment són els combustibles fòssils (els quals són molt necessaris per al funcionament de la societat) que d'aquí a pocs anys deixaran d'existir.
Per poder augmentar la quantitat de menjar, haurem d'augmentar la productivitat, ja que no ens queda més terra que explotar, això ja va ser possible fa molt de temps gràcies a Norman Borlaug, que es considera el pare de l'agricultura moderna provocant una millora de la producció agrícola cinc vegades més eficaç salvant milions de vides i fent possible que ara mateix tota la societat que pot accedir al menjar tingui la suficient.
En els oceans s'han esgotat bancs de peixos, el 10% dels esculls de coral ja no es poden recuperar, un 70% de totes les plantes estan en perill d'extinció.
d) Segons el documental, ¿quines són les opcions que tenim?, ¿que podem fer?
Necessitem reduir l'impacte sobre la terra, això es pot fer de tres maneres, deixant de consumir tants recursos (per això últimament s’estan cercant diferents maneres d’obtenir energia sense utilitzar aquests recursos) , canviant la tecnologia (que seria una cosa imposible ja que fer aquest canvi significa un gran sacrifici del tot el que s’ha fet i haurà molta polèmica) i reduint el creixement demogràfic (disminuir la quantitat de fills per parella com per exemple a la Xina).
Hem de recórrer a el cicle hidrològic i, per això hem de protegir, conservar i replantar els boscos treballant amb les comunitats locals, que són propietaris del bosc.
Javier Montes Ramos/T Nick Javier Rojas Aranibar/T Carlos Yuguero Cardenas/M
e) Segons el links de l’apartat c) del material de referència ¿Quines possibles alternatives tenim, que no s’hagin comentat en el documental?. Citar-les.
Simplement educar homes i dones sobre l'anticoncepció pot tenir un gran impacte. Quan l'Iran va introduir un programa nacional de planificació familiar el 1989, la seva taxa de fecunditat va caure de 5,6 naixements per dona a 2,6 en una dècada.
El Population Media Center, amb seu als Estats Units, es torna creatiu per
arribar a les dones. Les seves telenovel·les, que presenten històries
culturalment específiques sobre temes reproductius, han estat escoltades
per fins a 500 milions de persones en 50 països. A Etiòpia, el 63% de les
dones que busquen serveis de salut reproductiva informen haver sintonitzat.
Els estudis demostren que, les dones amb accés a serveis de salut
reproductiva troben més fàcil sortir de la pobresa, mentre que, les que
treballen tenen més probabilitats d'utilitzar mètodes anticonceptius. El Fons
de Població de les Nacions Unides té, com a objectiu, abordar els dos
problemes alhora, executant projectes de microcrèdit per convertir a les
dones joves en defensores de la salut reproductiva.
Millorar la condició de les nenes i dones és vital per la societat. Moltes han
patit violències de gènere, discriminació econòmica, és a dir opressió de
l'home davant la dona. La igualtat és molt important per mantenir un treball
conjunt pels fills, societat i fer front del que vindrà en el futur. UNFPA
menciona una sèrie d’aspectes per satisfer aquestes igualtats com la salut
reproductiva i els empoderament econòmic, educatiu i polític.
La planificació familiar ens permet decidir els nombres de fills desitjats, i els
permet als pares ha tenir més cura amb els fills i que puguin accedir a
l’educació, l’atenció sanitària i altres serveis. Això ens permetrà controlar i
aturar el creixement de la nostra població. S’ha de promoure el dret a
decidir quants fills tenir per el benestar de la societat.
PHE s’enfoca a resoldre els desafiaments de conservació i
desenvolupament humà mitjançant la salut, planificació familiar i la salut
EXERCICI 02: La historia de les coses Assignatura: Tecnologies Mediambientals i Sostenibilitat Entrega: Al final de la sessió presencial
http://www.storyofstuff.org/
1. OBJECTIU
Reflexionar sobre com incideixen la producció i el consum dels humans en l’estat del món i en la insostenibilitat.
2. INFORMACIÓ DE REFERÈNCIA
a) Vídeo: La Historia de las Cosas https://www.storyofstuff.org/movies/ http://www.youtube.com/watch?v=lrz8FH4PQPU
b) Articles de La Vanguardia penjats dins el metacurs, Material exercici 02.
c) Vídeo: The Story of Solutions https://www.youtube.com/watch?v=YORUqmHpUlk
3. PRIMERA PART
Pas A: visualitzeu els dos vídeos: “La historia de les coses” i “La historia de les solucions”. Preneu notes dels aspectes més rellevants que comenten els vídeos. Consulta dels articles de la Vanguardia.
Pas B: a partir dels vostres apunts i de la consulta dels articles que trobareu dins la informació de referència de la pràctica 02, contesteu individualment o en grup (màxim 3 persones), a les següents preguntes:
a) Quins són els problemes més importants en el procés de l’economia dels materials?
El problema més important en el procés de l’economia dels materials és que per aconseguir-los estem danyant el medi ambient amb l’explotació dels recursos naturals, com per exemple: tallar els arbres, utilitzar tota l’aigua i matar els animals. Un altre problema és que els països més desenvolupats s’aprofiten dels del tercer món exportant els materials que es troben allà obligant als treballadors a treballar en pèssimes condicions i amb un sou molt baix.
b) Com incideix la producció dels humans en l’estat del món? La producció dels humans en l’estat del món incideix molt negativament, ja que barregem els recursos naturals amb químics que són molt tòxics per crear productes sintètics. Aquests tòxics també són presents en la cadena alimenticia i es concentren en els nostres cossos, sent la llet materna el producte més tòxic i la gent que treballa a les fàbriques són els més afectats pels productes tòxics.
f) Analitzeu les causes d’insostenibilitat d’aquest procés a tots nivells (ambiental, social, tecnològic, econòmic, institucional, comercial,....). A l'àmbit ambiental tenim l'escassetat de recursos necessaris per poder fer els nostres productes, ja que fem explotació dels llocs naturals d'on provenen les matèries primeres d'aquests recursos i fins i tot arribem a fer que aquells llocs naturals es tornin inservibles, tot això ho podem lligar amb el nivell tecnològic, ja que si no tenim els materials necessaris, llavors no tindrem els productes que la gent demana. Per una banda tenim el nivell social, en el vídeo s'explica que hi ha l'obsolescència programada, això provoca que si no contribuïm al procés aplicat per la societat de comprar i tornar a comprar acabaràs sent una persona mal vista. Per altre banda tenim el nivell economic on principalment afecta a la gent que treballa amb alt risc i cobren un sou molt baix, també pot afectar a la gent que compra els productes ja que paguen molt menys del que ha costat fer aquest producte causant una gran diferencia de diners.
g) Per què es considera que el sistema és un sistema en crisi? Es considera que el sistema és un sistema en crisi perquè aquest està funcionant buscar el màxim benefici possible, utilitzant els recursos com si aquests fossin infinits, encara que alguns ja s’estàn esgotant, i sense importar si es contamina més, mentre hi hagi una producció més ràpida, efectiva i econòmica. Tots tindríem que reflexionar i fer el possible per canviar aquest sistema tant egoista i que està en crisi, per un més sostenible, en el que cuidem millor el nostre medi ambient i més sa per tothom.
h) L’Annie presenta al vídeo un cicle del temps format per treball, activitats lligades a la inducció al consum i activitats de consum, és correcte, quin temps dediqueu a aquestes activitats? Cóm creieu que us afecta la propaganda?, perquè és necessària? Nosaltres no dediquem molt de temps a veure la televisió ni a treballar, però sí estudiem i formem part del sistema de consumició. Encara que no veiem la televisió, la propaganda està en tots els llocs, tant a les xarxes socials (Instagram, Facebook, etc…) com als carrers (per exemple en els cartells), moltes vegades passem de llarg pero si veiem que ens interessa alguna cosa doncs la prenem en compte. La propaganda és necessària bàsicament per atreure als consumidors per a que comprin els seus productes.
i) Com podem millorar el procés de l’economia dels materials? Per poder millorar el procés de l’economia dels materials hem de reduir l'ús de recursos naturals no renovables i començar a utilitzar els materials que podem utilitzar més d’una vegada, per exemple:
Vidre: El reciclatge de vidre és essencial per la lluita contra el canvi climàtic, gràcies a aquest procés hem pogut evitar l'emissió d'aproximadament 504 tones de CO₂ a l'atmosfera i es van estalviar 1.670.000 MWh d'energia equivalent a una gran part d'Espanya.
Alumini: L'alumini reciclat pot tornar a utilitzar-se una vegada i una altra i compta amb la mateixa qualitat que el fabricat a partir del mineral: és fàcil de manejar, lleuger, no es trenca, no s'oxida, es pot compactar fàcilment ocupant poc espai i pot reciclar a el 100%, per aquest motiu la seva taxa de reciclatge sigui molt alta.
Pneumàtics: 23.629 tones de pneumàtics es van destinar a preparació per a la reutilització (pneumàtic d'ocasió o recautxutatge), 102.522 es van separar en els seus components (acer, cautxú i fibra tèxtil) , 144 tones es van destinar a obra civil, 66.048 es van utilitzar en procesos de fabricació de ciment, 2. tones per a la generació d'energia elèctrica i 22 tones van anar a parar a instal·lacions de piròlisi.
j) Al final del vídeo, l’Annie presenta unes alternatives i diu que “totes elles ja estan implantades en molts llocs”. Coneixeu aquestes noves propostes?, n’heu sentit parlar? Quines coses heu fet o escoltat que s’estan fent per millorar? Quines coses més podem fer? Una de les alternatives que l'Annie presenta és la química verda que tracta d'utilitzar noves substàncies químiques per reduir l'impacte que pot provocar a la salut, medi ambient i poder crear altres alternatives. També escoltem una de les idees més revolucionàries que tenim actualment, que és la idea de les energies renovables on gràcies a elles podem obtenir energies sense provocar un gran impacte ambiental com ho pot fer per exemple l'energia nuclear. Actualment al lloc on visc una de les idees noves és la de posar llocs per poder llogar bicicletes, per exemple, a Barcelona existeix el servei de Bicing, això provoca que la gent s'animi més a utilitzar les bicicletes i no el transport públic que causa un impacte més gran en el medi ambient.
4. SEGONA PART
Pas C: Debat a classe en grup sobre la insostenibilitat de la producció.
Decidiu, fent un debat a classe, quines son les principals causes de la insostenibilitat dels processos productius en l’actualitat. Diferencieu-les dels efectes i escolliu-ne les tres més importants.
Pas D: Debat a classe en grup de les possibles alternatives.
Comenteu quines són les principals alternatives per incidir en les causes de la insostenibilitat dels processos productius. Què hauríem de fer o com ens hauríem d’organitzar per aconseguir que fossin efectives?
EXERCICI 03: La ruta del tomàquet Assignatura: Tecnologies Mediambientals i Sostenibilitat
Javier Montes Ramos/T Nick Javier Rojas Aranibar/T Carlos Yuguero Cardenas/M
LA RUTA DEL TOMÀQUET
1. OBJECTIU
Reflexionar sobre les contradiccions que comporta l’actual sistema productiu i analitzar les repercussions a nivell regional del comerç de productes que es desenvolupa a nivell internacional. Analitzar el concepte de sobirania alimentària i seguretat alimentària.
Concretament s’analitzarà un producte, el tomàquet, i es veuran les repercussions que tenen a Catalunya les importacions de tomàquets provinent d’altres països.
2. INFORMACIÓ DE REFERÈNCIA
a) Vídeo “La ruta del tomàquet” https://www.youtube.com/watch?v=DyQGwKAcom
b) Informe “La ruta del tomàquet” https://www.cadtm.org/IMG/pdf/Informe_Ruta_Tomate_CAST.pdf
c) Material complementari Exercici 03 https://vsf.org.es/sites/default/files/docs/que-es-la-soberania-alimentaria_.pdf
http://www.lavanguardia.com/vida/20160130/301780237522/soberania-aliment aria-contra-la-globalizacion-alimentaria-y-agricola.html
https://halshs.archives-ouvertes.fr/hal-00794380/document
3. PART 1, TREBALL A CASA
Pas A: Visualiteu el documental “ La ruta del tomàquet”. Preneu notes dels aspectes més rellevants que comenten al documental i les dades més rellevants de l’informe “la ruta del tomàquet”
Pas B: A partir dels vostres apunts i de la consulta de dades més específiques que trobareu dins l’informe “La ruta del tomàquet” i del material complementari Exercici 03, contesteu les següents preguntes. Raoneu les respostes:
d) Quina és la problemàtica relacionada amb la producció de tomàquets que té el Marroc? La problemática que sufren los marroquíes es que su gobierno tiene tratados con Europa, sobre el cual son los únicos beneficiados, dado que la producción marroquí es exportada en vez de ser consumida por el propio país, y los productos consumidos en marruecos son importados. Se puede definir así “Producir para exportar e importar para consumir”.
e) Definiu els termes: dumping, sobirania alimentària, seguretat alimentària. Dumping: Una táctica que consiste en introducir un producto fabricado en otro país con un precio inferior para eliminar a la competencia y ganar en el mercado.
Sobirania alimentaria: La capacidad de cada pueblo para definir sus propias políticas agrarias y alimentarias de acuerdo a objetivos de desarrollo sostenible y seguridad alimentaria.
Seguridad alimentaria: Adquirir las necesidades esenciales relacionadas con la alimentación (Acceso,disponibilidad…).
f) Quins son els impactes diferenciats que pateixen les dones que treballen en les explotacions agrícoles del Marroc? Què creus que produeix aquesta situació? Uno de las primeros que podemos destacar es el trato que reciben por parte de los encargados y trabajadores de la empresa, en el propio documental se menciona que en los transportes de la empresa se ha llegado a molestar sexualmente de las mujeres, provocando que si la mujer no acepta ese tipo de trato seguramente será expulsada de la empresa y, también se dice que las mujeres trabajadoras son rociadas con químicos o insecticidas provocando graves problemas de salud.
También podemos ver que hay una gran ventaja social por parte del hombre, donde se puede ver reflejada en el sueldo de las mujeres, en el cual ellas cobran menos que los hombres llegando a la posibilidad de no poder cuidar de sus hijos.
4. PART 2, TREBALL PRESENCIAL A CLASSE
A classe farem:
Pas C: Debat sobre les principals diferències entre el model agroalimentari dominant i el model de sobirania alimentària, i com es concreta a nivell internacional, al Sud Global i Catalunya.
Quines són, segons vosaltres, els principals inconvenients i avantatges que comporten els dos models.
Pas D: Debat sobre les possibles alternatives per avançar cap a la sobirania alimentària.
Comenteu quines són, segons vosaltres, les principals alternatives que es podrien implementar a Catalunya per tal d’avançar cap a la sobirania alimentària. Raoneu la vostra resposta.
