El catalanisme polític, Apuntes de Historia de España

¡Descarga El catalanisme polític y más Apuntes en PDF de Historia de España solo en Docsity!

4. El catalanisme polític: precedents, aparició i evolució (1833-1931)

HISTÒRIA

D’ESPANYA

2n BTX

(1833-1931)

ÍNDEX

1. Els orígens del catalanisme al segle XIX: Renaixença; particularisme carlí; una cultura nacional
2. El catalanisme entra en la política: la via moderada i accidentalista, i l’esquerra republicana, fins a 1923

1. ELS ORÍGENS DEL CATALANISME AL SEGLE XIX:

RENAIXENÇA; PARTICULARISME CARLÍ; UNA CULTURA

NACIONAL

La Renaixença Catalanisme cultural i polític neixen de la memòria històrica i dels conflictes perduts el 1640 i 1714 1716 Decrets de Nova Planta : Catalunya perdia furs, privilegis i constitucions (llengua) 1833 Espanya es divideix en províncies, Catalunya es divideix en 4, despersonalitzada Anys 20 i 30 del segle XIX neix la necessitat de recuperar la llengua i la tradició, RENAIXENÇA Apareix al mateix moment que a EUR creix el ROMANTICISME (nacionalismes) 1833 Bonaventura Carles Aribau, Oda a la pàtria El català s’usava a nivell oral, calia refer el català escrit Apareix un patriotisme català lligat a la llengua, cultura i tradicions Es reprenen els Jocs Florals i es crea l’Ateneu Barcelonès Neix en literatura, però ràpidament arriba a altres camps (filosofia, història, dret...) Als 60 la força de la literatura i dels Jocs Florals arriba al federalisme (teatre d’agitació política) Barcelona, capital i motor de Catalunya ½ del segle XIX, Barcelona pateix un creixement humà, econòmic i urbà, gràcies a la industrialització Barcelona es converteix en centre i capital real, la gent deixa de marxar a Madrid Barcelona es converteix en ciutat cosmopolita a nivell europeu, inici bipolaritat BCN- Madrid Construeixen la idea de Catalunya presidida pel concepte de progrés Barcelona connecta més amb Europa que Madrid Enorme creixement de la ciutat, enderrocament de les muralles i Pla Cerdà, 1860 Exposició universal de 1888 presenta la ciutat i la seva modernitat al món

(1833-1931) Carlins i federals: dos projectes hispànics amb mentalitat particularista catalana 1835-1843 Bullangues: aixecaments populars a BCN contra el predomini de la burgesia centralista Tant el moviment carlista com el federalista es poden considerar prenacionalistes Carlisme, defensar a les zones rurals, defensa la tradició en la propietat de la terra Té a Catalunya un fort arrelament, durant les 3 guerres carlines Demanaven la tornada dels furs i el reconeixement dels drets històrics Derrotat el carlisme, els sectors tradicionals i catòlics continuaran amb la reivindicació El Partit Democràtic de 1840, es transformà el 1868 en Partit Republicà Democràtic Federal Qüestionaven la monarquia i el centralisme espanyol, volen la creació d’un estat federal Arreplega molta diversitat ideològica Un dels seus líders fou Valentí Almirall Signen el Pacte de Tortosa, 1869, per impulsar la República i el federalisme Durant la I República el federalisme controla la vida política de Barcelona DOC. 2 – El estado catalán La Jove Catalunya 1870-1875. Primera entitat estrictament catalanista Plataforma que inicia propaganda literària, cultural i política catalana (= Jove ITA, Jove ALE) Porten els plantejaments de la Renaixença a l’àmbit polític Joves de procedència social i política diversa El catalanisme durant la Restauració El federalisme no va acabar d’arrelar a tota ESP, i fracassa amb la I República El fracàs de la República i la Restauració, fan que alguns federalistes s’interessin només per CAT El carlisme també ha fracassat, i molts continuen la lluita reivindicant la particularitat catalana Les campanyes patrioticoreligioses Participació de l’Església en la construcció del moviment catalanista Recuperació del Monestir de Montserrat Reconstrucció de la Basílica de Ripoll Prèdica en català Editorials de llibres religiosos en català Una part de monjos i capellans utilitzen el catalanisme per incidir més en la població 1878 es crea La Veu de Montserrat, setmanari catòlic fet al bisbat de Vic Els congressos catalanistes de 1880 i 1883 i el Centre Català

(1833-1931) Valentí Almirall proposa fer un congrés amb tots els que defensen els drets de CAT 1880 Primer Congrés Catalanista Casi 300 persones avalades pel Diari Català i La Renaixensa entre d’altres Gent de lletres, professionals liberals, comerciants, botiguers... Volen vetllar pel dret civil català, perillava per una reforma que castellanitzava 1882 Centre Català, neix arrel del primer congrés Primer organisme arreplegador d’un catalanisme polític

(1833-1931) Vol regenerar Catalunya, per després regenerar Espanya S’apartarà de la vida política el 1888 perquè s’oposava a l’Exposició Universal de BCN Defensava un catalanisme federalista, laic i no confessional catòlic És progressista i està influenciat en el pensament anglès i francès DOC. 5 – Lo Catalanisme DOC. 6 – Lo Catalanisme El doctrinarisme regionalista i catòlic Apareixen rèpliques a Almirall pel seu laïcisme, de la mà de Jaume Collell i Josep Torras i Bages Defensen un catalanisme conservador i catòlic, però segueixen atacant el centralisme 1892 Torras i Bages escriu La tradició catalana (futur bisbe de Vic), serà una rèplica de Lo Catalanisme Torres i Bages defineix a Almirall com a enemic de l’Església, maçó, lliure pensador i ateu Torras i Bages i Collell tenen por de que el nou catalanisme caigui en mans de la maçoneria Torras i Bages comença a publicar des de l’aparició de Lo Catalanisme a La Veu de Montserrat La tradició catalana gira en torn a dos eixos Iusnaturalisme teològic (dret natural) Cap dret pot anar en contra del dret natural (dret a la vida, a la educació...) Adequació al pensament tradicionalista i conservador, allunyat de l’integrisme VIGATANISME La Lliga de Catalunya i el Centre Escolar Catalanista 1887 els catòlics i conservadors del Centre Català fundaran la Lliga de Catalunya Va donar recolzament a l’Exposició Universal (al contrari que Almirall) 1888 redacten el Missatge a la reina regent (M. Cristina) en la seva visita per la Exposició Li demanen ajut per instaurar un sistema autonòmic Li recorden el fet de la monarquia dual d’Àustria-Hongria, el seu origen S’oposen a un sistema republicà, defensen la figura de la monarca Volen una monarquia catòlica i federal DOC. 7 – Missatge a la reina regent Comencen la defensa del regionalisme espanyol, fer arribar el regionalisme a tota Espanya Centre Escolar Catalanista 1886 Estudiants catalanistes, futurs líders del nacionalisme català com Enric Prat de la Riba, Puig i Cadafalch o Cambó. La Unió Catalanista i les Bases de Manresa (1892) 1891 neix la Unió Catalanista, Partit polític que vol el patriotisme per sobre dels partits. La direcció es dividia en dos sectors1-Aglutinat entorn a la Reinaxensa 2-Corrent de Enric Prat de la RibaAquest crearà el Centre Nacional Català en 1899 que després es fusionaria amb Unió Regionalista per conformar la Lliga Regionalista. 1892 redacten les Bases de Manresa , primer projecte d’Estatut Bases per a la constitució regional catalana

(1833-1931) Assemblea dirigida per Lluis Domènech i Muntaner Projecte d’Estatut basat en el federalisme Poder regional català amb Corts pròpies Dret a establir relacions amb l’Església Llengua catalana com a única llengua oficial Ser català per exercir càrrecs a Catalunya Divideixen el territori en comarques i no en províncies Ordre públic en mans de Catalunya i Catalunya única sobirana del seu govern interior DOC. 8 – Bases de Manresa Entre 1895 i 1898 la Unió Catalanista arriba al seu màxim esplendor, dirigida per Enric Prat de la Riba El partit presentarà divisions internes 1894 canvien La Veu de Montserrat per La Veu de Catalunya Aniran apareixent diversos grups activistes de l’obrerisme 1903 CADCI (Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria) La construcció d’una cultura nacional Anys ’90 apareix el Modernisme (art i literatura) que tindrà relació directa amb la política Ajuda a consolidar el concepte de nació (fins aleshores s’utilitzava regió ) Utilitzen el concepte de nacionalisme en comtes de catalanisme Busca fer arribar el moviment a tothom (obrers, artesans..) no només a les elits La socialització del catalanisme, l’últim quart del segle XIX El catalanisme es socialitza amb diverses institucions Orfeons, centres excursionistes, grups de sardanistes, els esports Es crea l’himne de Els Segadors (arrel de cançons populars de la Guerra dels Segadors)

2. EL CATALANISME ENTRA EN LA POLÍTICA: LA VIA

MODERADA I ACCIDENTALISTA, I L’ESQUERRA

REPUBLICANA, FINS A 1923

La crisi espanyola de 1898 i l’articulació del nou catalanisme El catalanisme sempre es va mostrar crític amb la política espanyola colonial, des de 1885 La Unió Catalanista comença a defensar la idea de fer política electoral i concreta La premsa catalana, entre elles La Veu de Catalunya , no van deixar de demanar la pau Després de la derrota, Catalunya es reafirma com a motor industrial i econòmic d’Espanya 1898 signen un missatge a la reina regent exigint l’autonomia administrativa El general Polavieja ofereix un cert grau de col·laboració

(1833-1931) La formació de la Lliga Regionalista El CNC s’identifica amb l’esperit de les Bases de Manresa i el vigatanisme Tenen necessitat de fer política pròpia 1899 s’havia creat la Unión Regionalista amb aquell esperit, 1900 Unió Regionalista 1901 CNC i Unió Regionalista s’uneixen i creen la Lliga Regionalista A les eleccions de 1901 presenten la seva candidatura amb 4 candidats; la candidatura dels 4 Bartomeu Robert – va ser alcalde de Barcelona i dimití al tancament de caixes Sebastià Torras – president de la Lliga de Defensa Industrial i Comercial Lluis Domènech i Muntaner – arquitecte i expresident de l’Ateneu de Barcelona Albert Rusiñol – expresident del Foment del Treball Nacional Les eleccions són èxit a Barcelona (els 4 esdevenen diputats) S’inicia la descomposició dels partits dinàstics a Catalunya Enric Prat de la Riba passa a ser el principal dirigent, i hi col·labora Francesc Cambó Per fer front a aquestes victòries catalanistes apareix el republicanisme anticatalanista de Lerroux Lerrouxisme i catalanisme estaran enfrontats constantment El principal enemic de la Lliga Regionalista serà el republicanisme (no només Lerroux) Aconsegueixen estendre el catalanisme per tot el territori català Els nacionalistes republicans La visita d’Alfons XIII a Barcelona provoca la divisió de la Lliga Els que volen boicotejar la visita perquè volen canviar al sistema republicà Els que no volen boicotejar, volen mantenir la monarquia Francesc Cambó encapçala als que volen presentar-se davant del rei La part dissident formarà el Centre Nacionalista Republicà (1907), origen del catalanisme d’esquerres La Unió Catalanista i el tomb propiciat pel doctor Domènec Martí i Julià La Unió Catalanista deixa el seu caire radical per apropar-se al poble La configuració de Solidaritat Catalana La Lliga tindrà un èxit electoral a les eleccions municipals de 1905 Ho celebren al Banquet de la victòria El setmanari Cu-Cut publica un acudit contra l’exèrcit sobre el Banquet 1905 FETS DEL CU-CUT Fan befa als militars de les derrotes de Cuba, Filipines i el Marroc Indignació de l’exèrcit, que ja feia temps que li tenia ganes al catalanisme Destrossen les seus del Cu-cut i de La Veu de Catalunya Tota la premsa (catalanista, republicana, dinàstica) critica l’acció, el govern no fa res El govern suspèn les garanties constitucionals a Catalunya, per la discussió al Congrés

(1833-1931) La resta de guarnicions militars d’Espanya recolzen el cop Només el republicà Salmerón criticà la parsimònia del govern en l’afer 1906 s’aprova la llei de jurisdiccions (sota jurisdicció militar delictes d’opinió política, contra l’exèrcit o contra la pàtria) També els delictes de paraula o per escrit contra l’exèrcit 1906 Enric Prat de la Riba publica La nacionalitat catalana : diferencia pàtria natural: ESP i CAT Totes les forces catalanes i catalanistes (excepte Lerroux) uneixen forces, Solidaritat Catalana Dirigida per la Lliga i contra la llei de jurisdiccions El triomf electoral de Solidaritat Catalana 1907 publiquen el Programa de Tívoli, el seu programa electoral (derogació de la llei de jurisdiccions i dotar a CAT d’autogovern) DOC. 10 – Programa de Tívoli DOC. 11 – Programa de Tívoli A les eleccions generals de 1907 té un èxit aclaparant, 41 dels 44 diputats El lerrouxisme va en davallada Enorme impacte de la victòria als partits dinàstics espanyols i al govern Enric Prat de la Riba serà nomenat president de la Diputació de Barcelona Gran èxit, però el grup no és homogeni Antoni Maura dissenya un projecte descentralitzador La descomposició de Solidaritat Catalana Cambó té un èxit aclaparant a Madrid i el CNR se sent arraconat dintre de la Solidaritat Diferències principals dintre del partit Projecte de llei de l’administració local Creació d’escoles bilingües però laiques Els fets de la Setmana Tràgica (juliol 1909) Aquests últims fets seran el detonant de la desfeta de Solidaritat Catalana L’Església i els catòlics es posicionen en contra per l’atac a edificis religiosos DOC. 12 – Edificis destruïts durant la Setmana Tràgica La Lliga s’allunya de les esquerres per considerar-les culpables 1910 les esquerres creen la UFNR (Unió Federal Nacionalista Republicana) DOC. 13 – Bases de la UFNR L’obra del CADCI Fundat el 1903, aglutina a les forces radicals i populars Profundament hostil al lerrouxisme La gestació de la Mancomunitat de Catalunya L’esquerra catalanista, en mans de la UFNR, no té un líder clar Poc a poc el partit es va desarticulant, i a més tenen dos grans rivals: Lliga i Partit Radical

(1833-1931) Institut d’orientació professional Escoles superiors de Bells Oficis Millores de camins provincials i carreteres S’amplia la xarxa telefònica S’encarrega la creació del primer diccionari a Pompeu Fabra (es publicarà el 1932) 1923, amb Primo de Rivera, es canvia la presidència de Puig i Cadafalch per Alfons Sala, l’objectiu d’aquest és tancar totes les institucions catalanes i catalanistes, i un cop que ja ho ha fet, tanca la Mancomunitat el 1925 Aliadòfils i germanòfils 1914 s’inicia la IGM, ESP es manté neutral, però l’opinió pública està dividida Les esquerres es defineixen com a aliadòfils Els conservadors es posiciones com a germanòfils Amb la neutralitat, CAT es veu beneficiada econòmicament

(1833-1931) La crisi revolucionària de 1917 Crisi de 1917: política, social i militar, Assemblea de parlamentaris, vagues revolucionàries Coincideix amb la Revolució Russa Els militars creen Juntes Militars de Defensa que obliguen al govern a tancar les Corts La Lliga Regionalista demana insistentment la reobertura de les Corts Cambó promourà la creació d’una assemblea paral·lela oberta a tothom Juliol 1917 Assemblea de Parlamentaris Demanen la reobertura de les Corts i l’establiment de l’autonomia També demanaran el fi del sistema de la Restauració i implantar una República Agost de 1917 CNT i UGT convoquen una vaga general revolucionària L’exèrcit acaba amb la vaga i amb l’assemblea Un nou món catalanista radicalitzat políticament, socialment i nacionalment En el context de guerra, es dissenya un nou catalanisme republicà Creen el Partit Republicà Català (1917), dirigit per Lluis Companys Pretendran arreplegar els vots dels obrers Les Joventuts de la Lliga s’escindeixen del partit i creen Acció Catalana (1922) Seran més radicals que la Lliga, però encara conservadors i catòlics Francesc Macià reformula el seu partit a Estat Català (1922) Apareixerà un nou partit socialista, Unió Socialista de Catalunya (1923) Sota l’impuls del Noucentisme El nou moviment artístic, Noucentisme, també estarà al servei de la política catalanista