Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Introducción básica al funcionamiento del cerebro - Prof. Gimeno, Apuntes de Psicología

Una introducción a la estructura y funciones básicas del cerebro humano. Se abordan temas como la importancia del cerebro para la supervivencia, su tamaño y composición, las áreas específicas del cerebro y sus funciones, las glias y su papel en el buen funcionamiento de las neuronas, y los neurotransmisores y su rol en el proceso sináptico. Además, se mencionan las dos hemisferias del cerebro y sus funciones lateralizadas.

Tipo: Apuntes

2014/2015

Subido el 25/02/2015

mrmoya
mrmoya 🇪🇸

3.3

(4)

2 documentos

1 / 7

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
EL CERVELL.
El cervell busca destreses per sobreviure ( amb l’evolució les habilitats
cerebrals van variant).
El cervell cada vegada és més petit perquè més connexions
neuronals.
El cervell pesa 1,5 kg aproximadament , i el cervell femení és més petit
perquè de constitució és menys musculada, i si es descomprimís faria
2 (m2).
El cervell està constituït per 7.000.000.000 neurones.
Un estudi de Brodmann diu que el cervell 52 àrees destinades a
funcions diferents, per tant el cervell depenent de cada àrea té funcions
especifiques.
Al cervell trobem les cèl·lules glials o glies que ajuden a un bon
funcionament de les neurones:
1. Fagocitar les cèl·lules mortes que poden molestar.
2. Controlen el subministrament de sang (aliment).
3. Mantenen l’ordre i l’estabilitat de les neurones.
4. Faciliten l’activitat dels neurotransmissors.
Hi ha 10 cells glials per cada neurona, i n’hi ha 3 tipus de cells glials:
Astroglies: fan espai entre les neurones per evitar interrupcions de
les connexions i faciliten l’arribada de sang.
Microglies: encarregades de la fagocitosi.
Oligodentroglies: Abracen l’axó, el cobreixen de mielina i faciliten
per tant el pas dels neurotransmissors.
El cervell té dues fissures que ens permeten ubicar el cervell segons el
hemisferi.
TEMA 0: INTRODUCCIÓ A LA BÀSICA II Psicologia Bàsica II
1
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Introducción básica al funcionamiento del cerebro - Prof. Gimeno y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

EL CERVELL.

  • El cervell busca destreses per sobreviure ( amb l’evolució les habilitats cerebrals van variant).
  • El cervell cada vegada és més petit perquè té més connexions neuronals.
  • El cervell pesa 1,5 kg aproximadament , i el cervell femení és més petit perquè de constitució és menys musculada, i si es descomprimís faria 2 (m2).
  • El cervell està constituït per 7.000.000.000 neurones.
  • Un estudi de Brodmann diu que el cervell té 52 àrees destinades a funcions diferents, per tant el cervell depenent de cada àrea té funcions especifiques.
  • Al cervell trobem les cèl·lules glials o glies que ajuden a un bon funcionament de les neurones: 1. Fagocitar les cèl·lules mortes que poden molestar. 2. Controlen el subministrament de sang (aliment). 3. Mantenen l’ordre i l’estabilitat de les neurones. 4. Faciliten l’activitat dels neurotransmissors. Hi ha 10 cells glials per cada neurona, i n’hi ha 3 tipus de cells glials:
  • Astroglies : fan espai entre les neurones per evitar interrupcions de les connexions i faciliten l’arribada de sang.
  • Microglies: encarregades de la fagocitosi.
  • Oligodentroglies: Abracen l’axó, el cobreixen de mielina i faciliten per tant el pas dels neurotransmissors.

El cervell té dues fissures que ens permeten ubicar el cervell segons el hemisferi.

  • Fissura de Rolando o central.
  • Fissura de Silvio o lateral.
  • El cervell té dos hemisferis que són units pel cos callós. Cada hemisferi compleix unes tasques. *** Per un cop podria ser que una zona recuperés lentament l’habilitat d’una altre zona malmesa o que un cop es reabsorbís l’hemorràgia es recuperés poc a poc l’habilitat.
  • Hemisferi dret: capacitats d’orientació en l’espai, imaginació, creativitat, capacitats musicals, empatia, artístiques. És una part més global no específica i també tenen millor percepció del temps i tendresa.
  • Hemisferi esquerre: Habilitats comunicatives, capacitat matemàtica, raonament, escriptura, grafisme, plantejament científic. Visió de més realitat.

Una neurona és:

  • La sinapsi, és el pas de la informació que es transmet, i en tot procés sinàptic trobem: l’element pre-sinàptic i l’element postsinàptic.

2.a. Norepinefrina: augmenta o disminueix l’estat d’ànim (depèn del flux). 2.b.Dopamina: quan apareix es dóna la sensació de plaer i activa el sistema motor. 2.c. Epinefrina: que s’activa en estat d’ estrès o perill.

  1. Serotonina : amb un baix nivell d’aquest es donen estats depressius i uns alts nivells donen exaltació i excitació.
  2. Glutamat : té relació amb la memòria i té funció d’excitació.
  3. GABA : té una funció de inhibició amb un efecte tranquil·litzant.
  • El sistema nerviós autònom està format de nervis i ganglis:
  • Nervis: és un feix d’axons que poden anar a una part determinada i fer o deixar de fer.
  • Ganglis: són una concentració de cossos neuronals.
  • El sistema nerviós central està format per una medul·la espinal i l’encèfal:
  • Medul·la espinal: des de el bulb raquidi fins a les lumbars. Es d’on sortiran els nervis i té 2 vies; les aferents (ascendents) que van del òrgan al cervell i les eferents ( descendents) que van del cervell al òrgan o lloc.
  • L’encèfal: és tot allò que hi ha a la cavitat cranial (tronc encefàlic, cerebel i cervell).
  • Al cervell hi ha matèria gris ( on hi ha nuclis neuronals, dendrites, nuclis glials...) i la matèria blanca (on hi ha axons i cèl·lules glials).
  • L’encèfal es divideix en 3 parts:
  1. Cervell posterior / reptilià / romboencèfal: caràcters primitius i és on hi ha: 1.a. Bulb raquidi: regula respiració, motricitat, digestió, activitat cardíaca. 1.b. Protuberància: dirigeix informació de l’escorça al cerebel. 1.c. Cerebel: Gestiona els nous aprenentatges motrius, postura i equilibri.
  2. Cervell mitjà/ mesencèfal: coordina processos motrius de espècies més desenvolupades i és on hi ha el tèctum que és la part superior del tronc encefàlic.
  3. Cervell anterior/ cervell / prosencèfal que és on hi ha: 1.d. Tàlem: rep info de vies aferents, controla el son i vigília. 1.e. Hipotàlem: Controla la son, la set, la gana, l’activitat endocrina i la conducta sexual. 1.f. Hipòfisi o glàndula pituïtària: Controla glàndules com tiroides o suprarenals. 1.g. Formació reticular: conjunt de fibres transversals i longitudinals que hi ha vies ascendents que recullen info dels sentits i aspectes motrius, activa el còrtex, tàlem i hipotàlem i