¡Descarga EL CONTRACTE y más Apuntes en PDF de Derecho de las Obligaciones solo en Docsity!
TEMA 9: EL CONTRACTE
Teoria general del contracte El seu fonament: l’autonomia de la voluntat Llibre IV CC “ de las obligaciones y contratos ” a) Títol 1:
- 1.089 CC
- 1.091 CC b) Títol 2: Contractes
Trobem què és un contracte en el Títol 2: dues o mes persones decideixen obligar-‐se per alguna cosa (1.254) el consentiment d’aquestes persones crea un contracte i obliga al compliment del mateix (1258). Un contracte es un negoci jurídic d’un conveni, sorgit d’un acord de voluntats celebrat entre dos o més persones. D’aquest acord de voluntats hi neixen obligacions. Obligacions que hauran de ser complides bé per totes les parts contractuals o bé només per una d’elles. El contracte es pot observar des de tres vessants: § Com a Acte : de caràcter jurídic, lícit i voluntari, que determina el naixement d’efectes volguts per les parts. § Com a Norma : esta vinculat amb el tema de les obligacions, ja que les obligacions que neixen dels contractes tenen força de llei. Que tingui força de llei, de manera general, només s’estén a les parts contractuals, o possiblement entre els hereus d’aquestes parts. § Com a font d’obligacions : ens legitimarà a una possible reclamació (si hi ha algun problema, es pot reclamar el compliment, la modificació o extinció d’allò que hem contractat). Obliga el que em pactat, però també a les conseqüències que segons la naturalesa del contracte, siguin formals a la bona fe, als usos i a la llei.
L’AUTONOMIA DE LA VOLUNTAT
§ El contracte és lliure i podem pactar el que vulguem (1.255 CC) on es parla de l’autonomia de la voluntat de les parts. Aquest article esta refermat per l’article 1.278 CC on diu que els pactes tenen caràcter obligatori. § Aquesta llibertat per introduir pactes nomes esta limitada legalment perquè no siguin pactes contraris a la llei, als costums i als usos socials, que no es permet fer determinats contractes. § Tenim també una limitació post contracte: a posteriori podem entendre que alguna de les clàusules no és del tot legal. Aquest segon control de l’autonomia de la voluntat el tenen els jutjats. § Per protegir determinats béns i per protegir que no contractem de manera errònia: Hi ha controls que ens ha donat el propi mercat. L’administració ha tingut que introduir determinades proteccions tant en els tractants particulars com els tractants mes dèbils que son els consumidors. Tenim doncs uns controls previs al contracte i uns posteriors. § També s’han posat limitacions en l’àmbit de determinades persones amb una capacitat afectada no puguin fer contractes sense algú que els ajudi. LA CAPACITAT DELS CONTRACTANTS “ Ninguno puede contratar a nombre de otro...” 1.259 CC, és a dir, ningú pot contractar en nom meu, llevat que estigui degudament autoritzat o si un cop realitzat el negoci jurídic, jo el ratifico. Si no és així, aquell negoci jurídic és nul. § Capacitat d’obrar per poder contractar (només majors d’edat, menors emancipats sempre que no estiguin incapacitats jurídicament, podran contractar de manera lliure). § Capacitat complementada: Només en aquells contractes que la llei permeti o sota els representats d’un major, o en aquells contractes que els usos socials creguin que ho pot fer un menor. § Menors, capacitat natural 1.263 CC i 1.300, 1.301 CC. § Limitacions legals 1.459 CC : trobem una relació de persones que tenen limitada la possibilitat de contractar, perquè la seva posició davant d’aquell negoci jurídic els hi dona un avantatge que faria dubtar de la seva legalitat. Els tutors respecte els
O senzillament que t’adhereixis en aquesta oferta que s’ha llançat en el mercat. Requisits mínims del consentiment:
- Només es pot ser prestat per persones amb capacitat per poder contractar.
- No pot estar afectat per vicis o defectes. Quins vicis o defectes fan que el consentiment no sigui vàlid? 1. L’error (1.266): No tenim la definició, s’ha d’extreure de la jurisprudència: STC 21 maig de 1963; ens diu que l’error és el falç coneixement de la realitat, capacitat de dirigir la voluntat a l’emissió d’una declaració no efectivament volguda. No es pot aplicar de manera generalitzada, sinó que s’ha de valorar cas per cas; per tant tot i tenir una definició, s’ha de determinar casuísticament si és un error essencial o suficient per anular el contracte. La doctrina considera que hem de distingir entre dos classes d’error: § Error obstatiu : un o tots els contractants poden equivocar-‐se en declarar allò que volen. S’equivoquen en fer la declaració, no es correspon amb els interessos que tenia, amb allò que esta contractat, és a dir, no hi ha una correspondència entre l’ho volgut i el consentiment contractual. També es pot confondre respecte a la identitat, a les qualitats o els requisits de l’objecte (l’ho que és el contracte) del contracte. Dins de l’error obstatiu hi pot entrar l’error sobre la persona que contracta o la persona contractant: sobre la seva identitat. Llevat que aquest error tingui caràcter essencial o substancial no anul·∙larà el contracte per tant per declarar nul un contracte ha de ser un error essencial o substancial. Serà anul·∙lable si l’error arriba de fets desconeguts per a l’obligat a complir. § Error vici : implica una afectació directe en la voluntat de contractar de manera que es crea una falsa realitat, tant de caràcter objectiu com subjectiu, que ens porta a contractar de manera equivocada. Seran susceptibles d’anular el contracte si l’error recau sobre la substància, les condicions de la cosa ( l’error in substantia o error in qualitate ), o de la persona si aquesta era la causa del contracte. En aquest error hi ha la possibilitat de corregir l’error quan recau sobre la qualitat de la cosa: es pot reduir l’error reduint el preu del mateix.
Error sobre el valor ( error in pretio ) en la quantitat nomes es rellevant si aquest preu va ser el motiu pel qual es va contractar. Error sobre la persona o les qualitats: nomes invalida si tu havies fet el contracte pensant en les qualitat d’aquella persona en contracte. Error de càlcul o error en el compte: L’error de càlcul de manera general es pot corregir i permet mantenir la validesa, llevat que l’error de càlcul contingui determinats aspectes que no permetin fer la correcció. Perquè s’admeti un error com a transcendent per invalidar un contracte es necessari que es compleixin tots els requisits següents: a) Que sigui essencial : que sigui determinant en la voluntat de contractar. Hi ha d’haver un nexe causal entre l’error i la finalitat que es pretenia amb el contracte. b) Que sigui excusable : és a dir, que no s’hagués pogut salvar amb una diligencia mitjana. c) Que no sigui imputable a qui el pateix, a qui l’ha sofert: és a dir, que jo no al·∙legui un error quan aquell error l’hagi creat jo.
2. El Dol: 1.269 CC Suposa que un dels contractants actua de manera tal que indueix a l’altre a contractar. Provocat de manera intencionada o maliciosa. L’engany que porta a l’error del contractant és provocat de manera dolosa per part d’un dels contractants. “ Hay dolo cuando con palabras insidiosas, es inducido el otro, a celebrar un contrato que sin elles no hubiera hecho ”. Elements del dol: § Conducta enganyosa : comportament artificiós que porta engany a la part i que pot ser tant un comportament actiu com una conducta negativa si aquesta implica una incidència rellevant en l’actuació de la contrapart. § L’ànim d’enganyar : es necessari que la conducta es faci amb intenció de portar engany a la contrapart. La doctrina distingeix entre dos tipus de dol: malus y bonus ; nomes el primer es suficient. El dolus bonus no és suficientment incident sobre la voluntat de la persona, és la exageració. El codi no exigeix que el dol provoqui algun perjudici perquè sigui suficientment rellevant, però si el perjudici es produeix, es produiran obligacions d’indemnitzar aquests danys soferts, o bé per la via article de l’article 1.270.2 o bé per la via general de la
L’ús de la violència o la intimidació anul·∙la el contracte (article 1.268 CC) i pot donar lloc a la indemnització. § En conclusió, quan estem davant d’una concurrència de vicis, parlem de consentiment nul sent el contracte anul·∙lable. § Poden exercici l’acció (1.302) § L’acció de nul·∙litat (1.301) la poden exercir tant els obligants del contracte com aquells subsidiaris que hagin patit aquests vicis del contracte, però que no hagin provocat la conducta. El termini de caducitat és de 4 anys i en funció del vici, al inici del còmput dels 4 anys serà diferent: violència i intimidació (el còmput iniciarà quan aquesta finalitzi) si parlament d’error o dol (el còmput iniciarà des de al consumació del contracte). LA PERFECCIÓ DEL CONTRACTE (vinculat al consentiment) Aquesta formació és un procés que podem dividir en dues etapes:
- Etapa amb caràcter eventual: pot existir o no: TRACTES PRELIMINARS
- Etapa necessària TRACTES PRELIMINARS es duen a terme abans de perfeccionar el contracte. Això provoca despeses de desplaçament, entre d’altres. Es una etapa no essencial del contracte. Es el període previ a la declaració de voluntat contractual. Els tractes preliminars són el conjunt de negociacions que tenen lloc entre dos subjectes, eventualment interessats en la conclusió d’un contracte, fins al moment en el qual efectivament consenten o aquestes s’interrompen.
- Tenen força vinculant? Només la tindran si el contracte s’ha de perfeccionar.
- Impliquen alguna responsabilitat? No hi ha responsabilitat però el CC diu que la bona fe contractual diu que si tu a mi m’has fet pensar que podria contractar i jo he tingut unes despeses per poder fer-‐ho, és a dir, si algú ha actuat amb mala fe, hauràs de pagar les despeses. Concurrència declaració de voluntat , és a dir, la concurrència dels dos consentiments, serà la que donarà lloc al contracte i ens permetrà parlar de la perfecció del contracte. La perfecció del contracte és aquell moment en què concorren les declaracions de voluntat, la oferta i la acceptació de la oferta, de manera que si, amb dues concorren,
podem parlar de consentiment contractual. Això ens ho dona la lectura dels articles: 1.258 CC i 1.262 CC. L’OFERTA CONTRACTUAL És una declaració de voluntat receptícia (ha d’arribar al coneixement d’aquelles persones que volem que contractin amb nosaltres). Es pot dirigir amb una persona en concret, que serà el futur contractant, o bé amb una generalitat. L’oferent expressa aquelles condicions amb les quals està disposat a contractar. Per tant, ha de ser precisa, completa i definitiva. Els requisits per poder parlar d’una veritable oferta contractual son: § La voluntat real de celebrar un contracte. § Contenir tots els elements que formaran part del contracte o es poden extreure de manera inequívoca de la oferta perquè això implicarà que quan arribi la oferta, només acceptant-‐la, ja dono lloc al naixement del contracte. La oferta vincula quan arriba a coneixement de l’oferent, la voluntat d’acceptar-‐la. Fins aquest moment en què hi ha l’acceptació i quedes completament vinculat per la teva oferta, es pot revocar o modificar la oferta. A vegades la possibilitat de revocar no és possible : § Perquè el propi oferent ho posa en la oferta. Ja diu que és irrevocable. § Perquè està establerta legalment en determinats contractes el termini i per tant, no es pot retirar la oferta fins que passi el termini. § Perquè la pròpia oferta està sotmesa a un termini determinat. Tampoc vincula la oferta respecte els hereus del possible contractant si aquest mor abans de l’acceptació o si és impossible el compliment. El naixement del contracte té lloc quan la oferta llençada concorre amb l’acceptació (1.254, 1.258, 1.262 del CC). L’ACCEPTACIÓ DE LA OFERTA És una declaració de voluntat receptícia en relació amb una determinada oferta i que produeix l’acord de voluntats essencial per parlar del contacte. És una declaració voluntària d’adhesió a l’oferta contractual. Els requisits que es demana per què sigui efectiva són:
forma, tot i ser voluntària, és aconsellable a l’hora de en posterioritat, poder demostrar que era allò que es volia en el contracte. Hi ha determinats contractes que tenen que tenir una forma essencial i solemne per poder considerar-‐se perfeccionats i vàlids i produir efectes, sobretot de cara a tercers. Els contractes estan en l’article 1.280 CC. L’article 1.279 diu que qualsevol de les parts pot compadir a l’altre complir amb aquest requisits, tant si es obligatori, tant si em establert en el contracte un pacte de poder elevar públic aquell contracte. Obligació legal/Obligació voluntària. 633 CC, 531-‐12 CCAT, 1.875 CC. L’OBJECTE (segon element essencial del contracte) L’article 1.261.2 CC diu que no hi ha contracte sense objecte cert. La doctrina diu que l’objecte és de la obligació ja que un contracte és un acord que genera obligacions, i son aquestes obligacions les que tenen un objecte. Per això, es diu de l’objecte que és la realitat material sobre la que recau el consentiment. L’article 1.271 trobem que pot ser objecte del contracte tant les coses com els serveis. -‐ Coses: parlem tant de coses materials com de coses immaterials (diferenciem les energies, creacions de l’ingeni, creacions intel·∙lectuals i fins i tot el no fer tal i com diu l’article 1.088 del CC). -‐ També poden ser objecte del contracte els drets subjectius. En sentit ampli, pot ser objecte del contracte qualsevol cosa que pugui ser considerada un bé, sempre que hi concorrin els requisits que per l’objecte del contracte estableix el CC, ha de ser: § Possible o comerciable : parlem de l’objecte real i possible. És a dir, ha d’existir en el moment de perfecció del contracte, o arribar a existir. Si pot arribar a existir, poden ser objecte les coses futures. No pot ser-‐ho allò que no pot existir o no esta a l’abast de la persona que fa el contracte. Això ens ho diu l’article 1.272 que ens diu que no poden ser objecte del contracte les coses i els serveis impossibles. El CC fa unes prohibicions expresses de negociar en determinats béns futurs (article 1.271, segon paràgraf) diu que no pot ser objecte de contracte l’herència futura. L’article 635 prohibeix la donació de béns futurs. Els articles 1.672 i 1.674.2,
prohibeixen la societat universal amb béns futurs. Es parla de comercialitat perquè ha d’estar en el comerç perquè pugui ser objecte en el contracte. § Lícit : Distingim entre si es un bé o objecte, o un servei. a) Objectes: no poden ser objecte de comerç els que estan exclosos per raó d’interès o d’ordre públic. De manera que la il·∙licitud situa a l’objecte fora del comerç i per tant no pot ser objecte de contractació. b) Serveis: no poden ser contraris a les lleis o a les bones costums. Els béns de domini públic (339 CC) no poden ser objecte de comerç. Exemple: platges, pons, carreteres... Tampoc ho poden ser les coses no susceptibles d’apropiació per què es consideren comuns per a tots (Article 333 CC). Tampoc pot ser objecte de comerç els vinculats amb l’estat civil de les persones (matrimoni). § Determinabilitat : L’objecte ha de ser determinat o susceptible de poder ser determinat, tal i com preveu l’article 1.273, que diu que només poden ser objecte de contracte les coses i els serveis determinats. També s’admet que puguin ser determinables. Només es demana que la seva determinació es pugui dur a terme sense un altre acord entre les parts (en el cas que sigui amb posterioritat). Quan parlem de cosa determinada i de coses en funció de la seva espècie i segons ha entès la jurisprudència, la determinació de l’objecte del contracte es farà de manera que no es pugui confondre amb altres coses diferents. LA CAUSA CONTRACTUAL Hi ha diferents doctrines al voltant de la causa i fins i tot la jurisprudència, discuteixen la causa. És un element essencial, tal com diu l’article 1.261. És la causa, el per què s’obliguen els contractants, el motiu de la contractació i el consentiment de les parts ha d’estar justificat per una causa. Al voltant de la causa hi ha diverses teories: § Teoria clàssica de la causa contractual: que diu que la causa és de la obligació que esta amb relació directa amb una obligació i no en relació amb el contracte, però forma part del contracte. § Teoria objectiva: considera la causa la funció socioeconòmica del negoci jurídic.
§ Que la causa sigui certa : article 1.276, si no és així, el contracte es pot arribar a considerar nul. Parlaríem d’un contracte sense causa, que s’equipara als contractes singulars. § Que la causa sigui lícita : la causa no es pot oposar ni a les lleis ni a la moral, tal com ens diu l’article1.275. Tot i això, l’article 1.277 presumeix que la causa és licita si no es prova el contrari. La llibertat de contractar. EL CONTRACTE FORÇÓS § Principi d’autonomia de la llibertat contractual § La Doctrina quan parla del contracte forçós, discuteix si és un “Contracte o Negoci jurídic”. La llei obliga el compliment de determinats contractes o imposa els efectes d’aquest contracte donant per celebrat el contracte. § El contracte forçós (on es veu més és en l’àmbit de l’administració):
- Exemple: 561-‐7CCCat, 562-‐2.2. Les servituds poden ser voluntàries o forçoses. Per protegir drets.
- Exemple: 222-‐20 CCCat. Per protegir les persones.
- Contractes administració (Exemple: article 7 Real Decreto Legislativo 3/2012, de 14 de novembre (obligació contractar persones amb discapacitat). Per protegir el benestar social.
- Contractes serveis, article 46.1g, Llei 24/2013, de 23 de desembre, del sector elèctric). Protegir els consumidors.
- Assegurances (Exemple: article 2 R.D. Legislatiu, 8/2004 de 29 d’octubre). Dins l’àmbit de les assegurances hi ha més obligacions. EL CONTINGUT NORMATIU DEL CONTRACTE
- Contingut legal § Llibertat contractual vs elements obligatoris del contracte. § Contingut imperatiu (exemple: CC, TRLGDCU, article 10 i 123). L’article 10 diu que el contingut és imperatiu de tota la normativa que regula la relació dels consumidors i per tant, no es pot eliminar. Els de primera mà mínim d’1 any, i de segona mà, mínim 2 anys. Pot ser més, però amb un mínim imperatiu.
§ Contingut mínim (exemple: article 97.1 i 98.7 TRLGDCU). En relació a la informació pre-‐contractual ha de tenir un contingut mínim: informació del venedor, intermediari, domicili fiscal... etc. És un contracte lliure però té un contingut mínim.
- Contingut voluntari (els pactes). Son els pactes que les parts decideixen que formin part del contracte. Poden incloure aquells pactes que vulguin sempre que no siguin contraris a la llei, a la bona fe i als costums. § Mode: Ha quedat relegat en els contractes de caràcter gratuït. No explicarem la donació aquest any. § Condició (regulada en l’article 1.113 CC): significa sotmetre el contracte a que es produeixi un succés futur i incert, del que dependrà el naixement o l’extinció de les obligacions contractuals. És posar una condició a l’efecte del contracte. Hi ha dos tipus de condicions: les que extingeixen el contracte, i les que el fan néixer. Classes de condició que podem trobar en un contracte: a) Suspensiva: el naixement de la obligació es produeix si la condició es compleix, però també si no es compleix. Es queda en suspens fins que es compleixi la condició. b) Resolutòries: és l’extinció de la obligació o del contracte si es compleix o no la condició prevista. En els dos supòsits el contracte està perfeccionat, l’ho que queda en suspens son els efectes del mateix. Quan es compleix la condició els efectes son retroactius (aniran des del moment de la perfecció del contracte). § Termini (regulat en l’article 1.125 CC): podem limitar els efectes del contracte a l’arribada d’un moment concret, o que només es produeixin aquells efectes quan arribi un moment concret. El legislador demana que sigui un succés futur i cert. De l’arribada del termini, dependrà la exigibilitat de la obligació. Distingim dos classes de termini: a) Inicial: La obligació existeix però no és exigible i només ho serà quan arribi el termini. Però si arribat el termini establert, el deutor no compleix, caurà mora i se li podrà reclamar el compliment. b) Final: La obligació existeix i és exigible fins que arriba un termini determinat i finalitza la mateixa obligació.
Es considera que els contactes contenen condicions generals de la contractació, per això els trobem regulats en aquest àmbit. Però també hi poden haver clàusules particulars (pots negociar alguna cosa en concret del contracte) que poden ser negociades entre les parts i que conviuran amb les condicions generals de la contractació. Característiques que es demanen en les condicions generals d’un contracte per parlar de les condicions generales de la contractació, previstes en l’article 1.1 de LCGS: § Que siguin predisposades de manera unilateral. És una manifestació prèvia i unilateral de les condicions generals de la contractació. § Han de ser imposades: exclou la possibilitat sobre les clàusules. No s’admet la negociació total de la seva realització, de manera que la seva incorporació s’imposa a l’altra part contractual. § Generalitat: van dirigides amb una generalitat de persones (i no amb una en concret). Han d’haver estat predisposades per una pluralitat de contractes. Hi ha determinats contractes que estan exclosos de l’aplicació de les condicions generals de la contractació: previstos en l’article 4 de LCGC, diu els que estan exclosos (administració, família, successions...). Control que fa l’administració sobre les condicions generals de la contractació:
- Contractes de caràcter escrit. Article 5. Estaran incloses (formaran part del contracte) quan l’adherent accepti la seva incorporació. Per què pugui acceptar-‐les, el predisponent ha d’informar de manera expressa a l’adherent de la existència d’aquestes clàusules, aportant un exemplar de les mateixes.
- Contractes de no caràcter escrit: Article 5. Ha d’entregar un resguard que justifiqui la pretensió del contracte i fent això, serà suficient que anunciï en un lloc visible de on es celebra el negoci, les clàusules contractuals, o que les insereixi en la documentació que acompanyarà la celebració del contracte, o que d’alguna manera garanteixi a l’adherent la possibilitat efectiva de conèixer l’existència de les clàusules.
- Contractes de manera electrònica, telefònica, online. Article 5. Demana que el contractant sàpiga les condicions (en electrònic) en una pantalla emergent. En el cas telefònic, es demana que en el termini més curt possible, rebis les condicions a casa (ja que no es poden cantar totes per telèfon). En tots hi ha la necessitat de conèixer les clàusules contractuals per poder dir que les han acceptat. S’han d’ajustar a criteris de de transparència, claredat, concreció i senzillesa. En cas de dubte de si no compleixen quests requisits, l’article 6 de LCGC estableix unes regles de interpretació. Si hi ha un dubte entre condicions generals i condicions particulars, prevalen les condicions particulars, llevat que les generals resultin més beneficioses per l’adherent que les particulars. Quan hi ha dubtes d’interpretació en relació les condicions generals, quan aquestes no son clares, s’interpretaran a favor de l’adherent. L’article 7 diu que no quedaran incorporades en el contracte, aquelles condicions generals que l’adherent no hagi tingut oportunitat real de conèixer de manera completa en el moment de la celebració del contracte o quan no les hagi signat en els termes de l’article 5. Tampoc quedaran incorporades les que siguin illegibles, ambigües, obscures, o incomprensibles. A l’article 8 declara la nul·∙litat absoluta (de ple dret) les condicions generals que contradient la llei amb perjudici de l’adherent i en particular, les condicions generals que es considerin abusives quan el contracte s’ha celebrat amb un consumidor. L’article 8 ens porta a parlar del control del contingut de les clàusules: Les condicions generals de la contractació (LCGC) § Control d’incorporació de les clàusules § Control del contingut de les clàusules: Proteccions: a) Es crea el registre (en el que es poden inscriure les clàusules que tinguin la condició de condicions generals de la contractació. També es poden inscriure les demandes contra aquelles clàusules que es consideren que son nul·∙les per evitar una nova incorporació; tant les demandes col·∙lectives que presenten determinades associacions com si han sigut de caràcter individual) de les condicions generals de la contractació, que està previst en l’article 11 de LCGC. El registre és de caràcter públic i potestatiu (pots decidir si inscriure al registre).
§ Eficàcia de caràcter obligatòria : Fa referència al naixement de les obligacions que assumeixen les parts contractants. Es vincula amb la teoria general de la obligació on es diu que una de les fonts de les obligacions és el contracte. a) Directa : Es diu que es directa perquè en principi el naixement nomes afecta a les parts contractants. b) Indirecta : Perquè pot afectar a terceres persones. (Idea d’aponibilitat o en determinats contractes que pot generar drets que afecten a terceres persones). Normalment aquestes dues eficàcies coincideixen en el temps, que sol ser en el moment de la perfecció del contracte. De manera que aquell acord de voluntats entre les parts, te tant eficàcia de caràcter vinculant com de caràcter obligatori. En determinats contractes aquesta eficàcia vinculant i obligatòria no coincideixen i la eficàcia vinculant neix des de l’acord de voluntats (perfecció del contracte) i la obligatòria queda en suspens fins a un moment determinat. Això sol passar en els contractes amb condició suspensiva, perquè com queda en suspens l’efectivitat del contracte fins que la condició no succeeix, no podem parlar d’eficàcia obligatòria del contracte.
- EL CONCEPTE DE PART CONTRACTUAL Parts contractuals : Són aquelles persones que han emès les declaracions de voluntat o duen a terme comportaments que són constitutius de negoci i que amés son titulars dels interessos regulats en ell. Si el contracte es conclou mitjançant representat (un mandat o poder que permet contractar en el meu nom), serà part el representat si es fa mitjançant poder de representació o un cop perfeccionat el contracte, es ratifica l’acte amb posterioritat. Ho serà el representant si no tenia poder o si era representació indirecta o oculta. Es considera també part contractual, els hereus un cop produïda la transmissió mortis causa. Tal com diuen els articles 1.257.1 i 1.091 , els contractes nomes produeixen efectes entre les parts que els conclouen (no afecten a tercers), però els seus pactes els vinculen de manera obligatòria.
Eficàcia respecte tercers ; hi ha diferents efectes en funció de la tipologia contractual (no hi entrarem). § Contractes en favor de tercers : previst en l’article 1.257.2 : Parla dels efectes en relació amb tercers, que son de caràcter excepcional i només es donen quan estem davant de beneficis o perjudicis a terceres persones alienes al contracte. El contingut dels contractes en favor de tercer és el dret a percebre en una prestació i pot beneficis total o parcialment a una tercera persona. És un contracte que inclou pactes o estipulacions a favor de tercers i des del moment de l’acceptació comunicada, el tercer pot exigir el seu compliment. Exemple: contractar assegurances. a) Parts : Tenim les dues parts contractuals: el prominent i l’estipulant. El prominent és qui s’obliga a favor dels tercers (l’asseguradora). L’estipulant és qui decideix on anirà aquella prestació. El beneficiari és el tercer aliè en el contracte, que serà qui rebrà la prestació (el que rebrà la quantia de l’assegurança). Respecte del beneficiari, no se li demana cap tipus de capacitat ni que existeixi en el moment de perfecció del contracte, perquè el seu representant podrà acceptar per ell. b) Acceptació ()* : És el requisit perquè el contracte sigui exigible. És necessari que el tercer accepti abans de que es produeixi la revocació de l’acceptació. Hi ha obligació de que es notifiqui l’acceptació perquè aquesta es consideri exigible. L’estipulació pot ser revocada de manera unilateral per part de l’estipulant o del prominent però el prominent només si s’ha pactat en el contracte i només fins al moment de l’acceptació per part del beneficiari. El termini de precaució que te el prominent és l’acceptació per part del beneficiari. Haurà precuit el dret del prominent i no podrà revocar l’estipulació prevista en el contacte. c) Extinció dret :
- Una de les causes típiques d’extinció del contracte és la revocació de l’estipulació.
- També es pot si el beneficiari renuncia de manera voluntària en ell. Quan aquesta estipulació esta en un contracte on hi ha obligacions per les dues parts, l’incompliment d’aquesta carrega podria donar lloc a la resolució del contracte i doncs, a l’extinció d’aquest dret.
