Sistema de drets i llibertats
Activitat presencial
A partir de la lectura del text, respongui a les següents qüestions:
1) ¿Quina concepció del poder planteja el garantisme? ¿I de les institucions?
¿Comparteix aquesta aproximació?
2) ¿Quina seria la relació entre garantisme i democràcia? ¿Son els drets un límit a la
democràcia?
3) “El garantisme és la llei del més feble” Què significa aquesta expressió? Podria donar
alguns exemples?
4) Es la Constitució la màxima expressió del garantisme? Per qué?
5) El tema central del garantisme és la divergència entre allò just i allò vàlid; entre allò
vàlid i allò vigent; i entre allò vigent i allò eficaç. Comenti aquesta formulació.
El garantisme1
El *garantismo no és una paraula que designi un sol fenomen. Pel que aquí interessa, es
poden distingir almenys dos usos de la noció.
(1) En primer lloc, el *garantismo es presenti com una filosofia política o teoria d la justícia,
és a dir, com un model normatiu sobre la millor forma d'organització política, o si es
prefereix, de la menys intolerable o inhumana. (2) En segon terme, el *garantismo designa
una manera d'entendre el Dret actual, començant per aquelles normes del mateix que
consagren drets per a les persones i obligacions per al poder, com les constitucions i els
tractats internacionals de drets humans.
Com a filosofia política, el *garantismo postula la necessitat que tot poder aquest sotmès a
controls i límits com a condició perquè la llibertat i la dignitat de les persones puguin persistir.
El pressupost del *garantismo és una concepció pessimista del poder; una manifesta
desconfiança en tots els poders, públics o privats, nacionals o transnacionals, perquè tots
ells, mancant límits i vincles, desemboquen en el despotisme, o com diu lúcidament Luigi
*Ferrajoli recordant a *Montesquieu, es converteixen en poders salvatges.
“És una experiència eterna –diu *Ferrajoli- que els poders, lliures de límits i controls,
tendeixen a concentrar-se i a acumular-se en fórmules absolutes: a convertir-se, mancant
regles, en poders salvatges”.
Pel *garantismo, el poder i la seva força, l'Estat, són un artifici que solament pot justificar-se
en la mesura en què serveixi a la llibertat, a la dignitat i als drets de les persones de carn i
os. Que l'Estat i les seves institucions, inclòs el Dret, siguin concebuts com a artificials
significa diverses coses. D'una banda, que són creacions humanes, no designis divins, ni
tampoc el resultat *ineluctable d'un suposat *appetitus *societatis o d'una tradició històrica
que es perdi en la nit dels temps. Significa, per exemple, que cap opció penal de
criminalització és necessària o ve imposada per naturalesa. D'altra banda, que l'Estat i el
Dret siguin artificis suposa que només estan justificats, com es deia abans, si i en la mesura
en què siguin capaces d'assegurar la llibertat i els drets de les persones. Assegurar els drets
no equival a reconèixer-los, simplement, sinó a protegir-los. Per això, encara que les
Constitucions incorporin valors morals i drets, el poder no perd el seu fons d'il·legitimitat.
1 Síntesis elaborada a partir de la introducción y del capítulo I de Luis Pietro
Sanchís, Garantismo y derecho penal, Iustel, Madrid, 2011.
