Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


El mètode científic, Apuntes de Psicología

Asignatura: Tècniques de recerca, Profesor: , Carrera: Psicologia, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2013/2014

Subido el 05/12/2014

saraformen-1
saraformen-1 🇪🇸

4.3

(215)

23 documentos

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 1: EL MÈTODE CIENTÍFIC:
1. EL CONEIXEMENT CIENTÍFIC
Coneixement popular/comú Coneixement científic
No proporciona evidències, proves sobre
els fets
Proporciona evidències dels fenòmens, vol
millorar el tot
Utilitza llenguatge col·loquial, no
específic
Utilitza llenguatge especialitzat
Acumula informació sobre la realitat Contrasta diferents fonts d’informació,
informacions diverses de la realitat
No avança, és estàtic És dinàmic
2. PSEUDOCIÈNCIA
No s’autocorregeix
No revisa els resultats. La ciència, en canvi, busca casos en els que no passa allò que s’espera, per
poder comparar resultats. Busca exemples contraris. (Quantes més fonts d’informació millor).
Creu que els resultats que surten són els correctes, per tant posa èmfasi en la confirmació dels resultats
que han sortit.
Utilitza evidències anecdòtiques.
Explica les hipòtesis sobre la marxa (ad hoc)
No explica les idees amb el llenguatge científic
No marca les condicions segons com estan sostingudes. (Les coses no sempre passen de la mateixa
manera)
3. MÈTODE CIENTÍFIC
Característiques
Empirisme: el coneixement s’obté a partir de l’experiència.
Parsimònia: com més simple, millor. S’utilitzen més exemples i menys excepcions.
Escepticisme: es busca en quines condicions es compleix i en quines no.
Serendipitat (casualitat, accident): les coses a vegades passen per accident.
Replicació: s’ha de seguir estudiant una mateixa cosa per veure si el que s’ha estudiat és cert o no, si
s’ajusta al que s’ha predit/dit.
Supòsits
Ordre: a l’univers. No hi ha caos. Hi ha estabilitat
Tècniques de recerca TEMA 1
1
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga El mètode científic y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

TEMA 1: EL MÈTODE CIENTÍFIC:

1. EL CONEIXEMENT CIENTÍFIC

Coneixement popular/comú Coneixement científic

  • No proporciona evidències, proves sobre els fets - Proporciona evidències dels fenòmens, vol millorar el tot
  • Utilitza llenguatge col·loquial, no específic - Utilitza llenguatge especialitzat
  • Acumula informació sobre la realitat • Contrasta diferents fonts d’informació, informacions diverses de la realitat
  • No avança, és estàtic • És dinàmic

2. PSEUDOCIÈNCIA

  • No s’autocorregeix
  • No revisa els resultats. La ciència, en canvi, busca casos en els que no passa allò que s’espera, per poder comparar resultats. Busca exemples contraris. (Quantes més fonts d’informació millor).
  • Creu que els resultats que surten són els correctes, per tant posa èmfasi en la confirmació dels resultats que han sortit.
  • Utilitza evidències anecdòtiques.
  • Explica les hipòtesis sobre la marxa ( ad hoc )
  • No explica les idees amb el llenguatge científic
  • No marca les condicions segons com estan sostingudes. (Les coses no sempre passen de la mateixa manera)

3. MÈTODE CIENTÍFIC

  • Característiques
  • Empirisme: el coneixement s’obté a partir de l’experiència.
  • Parsimònia: com més simple, millor. S’utilitzen més exemples i menys excepcions.
  • Escepticisme: es busca en quines condicions es compleix i en quines no.
  • Serendipitat (casualitat, accident): les coses a vegades passen per accident.
  • Replicació: s’ha de seguir estudiant una mateixa cosa per veure si el que s’ha estudiat és cert o no, si s’ajusta al que s’ha predit/dit.
  • Supòsits
  • Ordre: a l’univers. No hi ha caos. Hi ha estabilitat
  • Determinisme: prové de causes. No existeix l’atzar. Hi ha milers de raons per les quals les conductes es realitzen.
  • Realisme: el món fora de nosaltres existeix, fora de les nostres percepcions. Podem accedir al coneixement.
  • Coneixement assolible: es pot arribar al coneixement.
  • Operativització possible
  • Objectius
  • Descriure: identificar què passa
  • Explicar: relacionar amb altres variables, altres fenòmens
  • Predir: anticipar-se als fets. Saber en quins moments pot passar.
  • Controlar: manipular les condicions per provocar/impedir que passi el fet.
  • Estendre el coneixement i mètode científic. Trobar maneres d’estudiar científicament coses que no es podien estudiar.
  • Aplicar coneixements científics
  • Capacitar als investigadors.
  • Elements
  • Fet: fenomen que comença a la naturalesa. Es coneix i pertany a la natura. N’hi ha molts.
  • Constructe: característica relacional té un referent empíric directe. Característica reduïda conceptes explicatius que no tenen un referent empíric directe.
  • No es pot observar, no existeix. És una variable fruit de la ment. Encara s’està buscant.
  • Relació entre fets: conneció entre certes propietats d’un fet i certes propietats d’un altre.
  • Variable: propietat mesurable d’un fet i que pot canviar, agafar diferents valors. Característica de la realitat observable.
  • Hipòtesi: és una afirmació que es fa abans/a priori de saber els resultats. Conjectura sobre una relació entre els fets.
  • Generalització empírica: explicació del que passa d’una manera generalitzada. Extrapolació a una població d’una regularitat observada en una mostra.
  • Regles: evitar contradiccions importants o bàsiques i cercar la complementarietat entre elles.
  • Llei científica: regularitat o relació general i constant que ha estat comprovada repetidement en els fets trobats. No té només dues variables. És més abstracta.
  • Teoria: sistema de lleis científiques relacionades entre sí. Es crea a base de la confirmació de les hipòtesis.
  • Model: simlpificació de la realitat a través de la representació d’aquesta realitat. És insensible a les dades.
  • Organització
  1. Definir/plantejar el problema
  • Teòric solució deductiva confirmar/verificar la teoria
  • Empíric solució inductiva explorar i resoldre
  • Origen: resoldre problemes específics, implicacions teòriques, teories rivals. Identificació de l’àrea problemàtica
  • Identificar una àmplia àrea per a la recerca: Estratègia de cerca bibliogràfica per a la identificació exhaustiva de la Producción científica. La dificultat de la recollida exhaustiva de dades (recollida manual) ha estat resolta, en part, per la proliferació de les bases de dades informatitzades.
  • Acumulació progressiva de casos particulars afins
  • Dades netes
  • Cerca de consciències estables. ■ Via deductiva:
  • Des de l’estructura general fins als casos específics.
  • Compara les prediccions i les dades obtingudes.
  • És partidari de l’experimentació
  • Es basa amb les verificacions periòdiques.
  • Extracció de mostres representatives de la població.
  • Mostratge no probabilístic: opinàtic, intencional i per quotes.
  • Mostratge probabilístic: Aleatori simple, aleatori estratificat, aleatori estratificat proporcional i sistemàtic.
  • Processament i anàlisi de les dades ■ Estadística descriptiva
  • Dades quantitatives – Resumir i descriure
  • Descripció gràfica (diagrama de caixa, etc.)
  • Descripció numèrica (variància, mitjana...)
  • Dades categòriques o qualitatives – Resumir i descriure
  • Descripció gràfica (histograma, ciclogrames)
  • Descripció numèrica (taula de freqüències) ■ Estadística inferencial
  • Dades quantitatives
  • Tècniques paramètriques: permeten la inferència de paràmetres a través de procediments i suposen una llei de probabilitat subjacent a la població de la qual s’extreu la mostra.
  • Tècniques no paramètriques: quan no es pot considerar la pertinença d’una mostra a una població de distribució coneguda.
  • Dades categòriques
  • Dades textuals (entrevistes, anamnesis, biografies, diaris, etc.)
  • Tècniques estadístiques avançades (SEM, ACP, AFE , log-lineal, lògit , etc.)
  1. Generalitzar
  • El resultat es generalitza a tota la població
  • El resultat es generalitza a totes les ocasions en què les condicions específiques coincideixen amb la hipòtesi.
  1. Proposar noves investigacions
  • Nous problemes per ser solucionats, limitacions per ser sueprades.

4. MODELS

  • Representació ideal de la realitat que s’empra per plantejar un problema , normalment d’una forma simplificada i també des d’un vessant matemàtic, tot i que hi hadiversos tipus de models (analògics, físics, etc.).
  • És una representació conceptual a escala d’un procés o sistema (fenomen), amb l’objectiu d’analitzar la seva natura, desenvolupar o comprovar hipòtesis o supòsits i permetre, així, una millor comprensió del fenomen real que pretén representar el model.
  • Cal que ajudi a l’explicació del comportament dels objectes d’estudi reduint-los als fets fonamentals, els més bàsics. Igualment, ha de servir per fer prediccions del comportament de tots o part d’aquests objectes d’interès científic i posar-los a prova sota diverses circumstàncies.
  • Tots els models tenen limitacions. No hi ha models capaços d’explicar tots i cadascun dels detalls d’un fenomen sota estudi. Els models no constitueixen per se veritats científiques, sinó que s’avaluen per la seva utilitat.
  • TIPUS:
  • Emírics
  • Matemàtics
  • Altres: teorètics, proposicionals, ateòrics, singulats, etc.
  • Al principi d’una recerca sempre hi ha una càrrega teòrica sobre el tema que es vol investigar, que cal sintetitzar. Per aquesta raó, els models són una reconstrucció dels possibles comportaments dels fenòmens a partir d’un sistema propi de categorització feta per nosaltres.
  • Tothom, quan s’apropa a la recerca d’un objecte d’interès, vulgui o no, ho fa a partir de models que organitzen i resumeixen la totalitat d’aquest objecte.
  • Els models evolucionen i es modifiquen, de manera que s’adapten a la propia evolució de la ciència, i identifiquen els aspectes rellevants de l’objecte d’estudi malgrat que a vegades no es disposa d’una veritable teoría.
  • El concepte d’OBJECTE MODEL és una entitat de caràcter epistemològic que se situa entre la pura TEORIA i l’OBSERVACIÓ del fenomen. Diguem que compleix la missió de traductor dels conceptes teòrics als empírics i que, segons la fase d’evolució d’un marc teòric, es tradueix en fets a través de les dades (qualitatives o quantitatives) que es recullen per a la recerca.