El poder polític.
Doble naturalesa.
Mitjà per a aconseguir objectius i fi a aconseguir.
Fonts del poder.
•La força. Poder coercitiu, és a dir, exercit a través de la força. En els estats democràtics,
l'estat té el monopoli de la violència.
•La ideologia. Utilitzat moltes vegades per l'església així com els partits polítics.
•Poder retributiu o econòmic. Propi de la patronal.
La legitimitat.
Fer creure que la nostra posició és lícita.
•Tradició: herència, dret diví...
•Racionalitat: equilibri entre fi i mitjans.
•Carisma.
•Rendiment. Accountability.
Una definició més precisa fóra: capacitat d'un poder polític per a fer creure a la resta de la
comunitat que té dret a ostentar el poder i que les seves decisions són les adequades.
Maneres de legitimar el poder.
1. Divina.
2. Sufragi.
3. Interessos propis.
4. Ciència i tècnica.
5. Ideologia.
1. Sistema de valors que busquen determinar per què una societat s'ha de governar d'una
manera determinada.
2. Agregat de preferències individuals (Catch all party, oposat a partit de masses, com
seria l'esquerra Abertzale).
Legalitat.
Norma jurídica: ordenació del comportament humà dictat per l'autoritat competent d'acord amb un
criteri de valor, i que l'incompliment de la qual comporta una sanció.
Funcions.
1. Control: social, del poder polític.
2. Justifica el poder polític.
3. Organitza el poder polític.