¡Descarga Elecciones Presidenciales EE.UU. 2012: Análisis del Sistema Electoral - Prof. Maestro y más Apuntes en PDF de Ciencia Política solo en Docsity!
TREBALL SOBRE LES ELECCIONS AMERICANES
Les eleccions presidencials dels Estats Units d’Amèrica es van celebrar el dia 6 de novembre del 2012, en el que optaven pel poder, els republicans, encapçalat per Mitt Romney, i els demòcrates, dirigits per Barack Obama. En el següent treball, explicarem detalladament com han estat les eleccions presidencials i el seu funcionament, analitzarem com han dut a terme les campanyes electorals d’ambdós partits, què preveien les enquestes inicials, qui va dominar els corresponents debats electorals, quines van ser les claus de la victòria demòcrata, entre d’altres temes.
1. SISTEMA ELECTORAL
El partit demòcrata va aconseguir la victòria amb 64.182.123 vots populars i 332 vots electorals, mentre que el partit republicà en va aconseguir 60.067.910 i 206 de vots electorals. El sistema electoral americà és especialment diferent, respecte als altres països. El Col·legi Electoral està format per 538 electors. La Constitució li assigna a cada estat (depenent del nombre d’habitants que hi hagi) un nombre de vots electorals (persones elegides que votaran d’acord a la voluntat popular), igual que a la suma dels representants i senadors que aquest estat tingui. El candidat que aconsegueixi més vots populars a cada estat, s’emportarà tots els vots electorals que estigui assignat aquell estat. Per tant, Aquell candidat que aconsegueixi més de 270 vots electorals (més de la meitat dels 538 electors), aconseguirà ser President dels Estats Units, independentment de que el seu opositor hagi aconseguit més vots populars o no.
2. PARTIT DEMÒCRATA
El candidat del partit demòcrata que es va presentar per guanyar les eleccions presidencials, va ser Barack Obama, que buscava la seva reelecció, al guanyar-les en el
El Partit demòcrata té una tendència complexa alhora de definir-la. Generalment representa al liberalisme, però en el seu interior coexisteixen diverses ideologies, com conservadors, liberals, progressistes, socialdemòcrates, centristes i fins i tot socialistes. En el cas de Barack Obama, considerat ideològicament liberal, encara
que amb alguna mesura progressista, es presentava a aquestes eleccions assetjat per la crisis, amb unes il·lusions desgastades respecte a com va iniciar la anterior candidatura i amb l’inconvenient de no haver pogut complir les promeses que va fer en el 2008, però en canvi, una de les seves principals bases per convèncer als ciutadans era la millora de la situació econòmica, social i política que ha fet, al llarg d’aquests quatre anys, en els Estats Units. És aquest últim aspecte en el que es basa la seva campanya electoral. Si en el 2008 el seu eslògan va ser “Hope” (esperança) en el que significava una garantia de canvi per millorar la situació econòmica social i política que estava passant als Estats Units d’Amèrica, ara, aspira a la reelecció amb “Forward” (Endavant). D’acord amb aquest lema, Estats Units d’Amèrica ha sortit endavant gràcies a les mesures que ha aprovat Obama els últims tres anys, com per exemple, la reforma del sistema sanitari o el pla de rescat econòmic entre d’altres.
3. PARTIT REPUBLICÀ
El candidat del partit republicà que es va presentar per intentar arravatar-li la presidència, a Barack Obama, dels Estats Units, va ser Mitt Romney. En el 2007 va perdre les primàries davant de John McCain, i aquesta era la seva oportunitat per convertir-se en el President dels Estats Units. El Partit republicà és catalogat com “conservador laic” per diferenciar-lo dels partits democratacristians que formen la dreta en les altres nacions occidentals. Amb el pas dels anys, han anat augmentant el nombre de tendències així com la Dreta Cristiana, els Conservadors socials, Conservadors fiscals, els Moderats, els Neoconseravdors i els Paleoconservadors. En el cas de Mitt Romney, considerat de caire molt conservador, es presenta a les eleccions presidencials dels Estats Units com el candidat capaç de reactivar la malmesa economia nord-americana. Com a principal base, se’l considera un gestor expert en rescatar institucions a prop del col·lapse, però en contraposició, la seva fortuna de 200 milions d’euros estan fora de la realitat en què es troba els Estats Units. Mitt Romney volia plantejar una campanya en forma de referèndum sobre la Presidència de Obama, posant especial èmfasi en una dèbil economia, per posar al president a la defensiva i intentar aconseguir el vot dels independents, necessaris per tenir els estats claus. No obstant, la millora de la economia i els diversos errors dialèctics que ha fet, han posat en perill aquesta estratègia. 4- ENQUESTES ELECTORALS
a més, promet que s’enfrontarà als problemes de la primavera àrab i bregarà per la guerra civil a Síria o la tensió en Iran. Pel candidat republicà, no va mostrar grans diferències respecte al demòcrata sobre la política exterior La reforma sanitària ha estat un dels grans assoliments en el mandat de Obama, però alhora també li ha provocat grans problemes. En aquest mandat, promet profunditzar en el desenvolupament d’aquesta llei que obliga als americans a tenir un segur mèdic. No obstant, l’aspirant republicà ha afirmat que si sortís ell en el poder, revocaria la reforma sanitària de Obama, per ser desastrosa i molt cara. Per últim, pel que fa als assumptes socials, Obama ha donat suport: als matrimonis homosexuals i a la integració de la dona per tenir els mateixos salaris i perquè pugui decidir per l’avortament, mentre que Romney no simpatitza molt amb aquestes idees. Sobre la immigració, ha estat una de les promeses no complides per l’aspirant demòcrata amb el nom “Dream Act”, i aquest fet l’ha aprofitat l’aspirant republicà per criticar fortament la política per Obama, i proposa una estratègia migratòria enfocada en reforçar l’economia del país atraient estudiants per crear llocs de treball.
6- DEBATS ELECTORALS
El primer debat electoral va destacar per l’agressivitat i el domini que va mostrar el candidat republicà, davant d’un to desapassionat pel president Obama. Mitt Romney, que semblava com si s’hagués amagat durant la seva campanya electoral, va tingué un domini superior als arguments que Obama, i va realitzar un missatge optimista de canvi. En Canvi, Obama va aparèixer en fora de joc, amb una postura més tímida que agradable i amb un aspecte competitiu inferior al que se’l va caracteritzar en el 2008, i va tingué vàries oportunitats per desafiar els canvis d’opinió de Romney, però va optar per posició més didàctica. En el segon debat, hi va haver un intercanvi de posicions, ja que Barack Obama va aconseguir sobreposar-se a la figura republicana. El candidat demòcrata es va mostrar més enèrgic i clar que fa dues setmanes. Durant el transcurs del debat, Obama va saber controlar les seves emocions, en moments que requeria una agressivitat respecte al seu rival em temes com la creació de llocs de treball. Per tant, la mínima diferència que va aconseguir Mitt Romney es va veure desbocada després del segon debat, amb una clara victòria pels demòcrates.
Per últim, el tercer debat es decidia qui guanyaria en general els debats electorals, i va ser pel candidat demòcrata. En el tercer debat es tractava sobre la política exterior, on Obama va dominar el debat de principi a fi, degut a la seva experiència en els darrere quatre anys sobre aquest tema, mentre que el candidat republicà es va mostrar incòmode, insegur, i en algunes ocasions, d’acord amb les idees del partit demòcrata.
http://aristeguinoticias.com/0509/mundo/las-propuestas-de-obama-rumbo-a-la- releccion/ http://noticias.terra.com/especial/elecciones2012/candidatos/republicanos/mitt-romney/ http://www.elmundo.es/america/elecciones/elecciones-estados-unidos/
