¡Descarga Elevada cohesió grupal y más Apuntes en PDF de Psicología de los Grupos solo en Docsity!
TEMA 4. FENOMENS EMERGENTS I DISFUNCIONALS
4.1 Polarització i pensament grupal
Tendència al risc: Decisions individuals ⟷ Decisions grupals
- Més influència de les persones més arriscades
Polarització grupal: augmenta el domini d’un pol d’opinió després de la discussió grupal
- Opinió individual (pre)
- Discussió grupal (+/-)
- Opinió individual (post)
Hi ha dos tipus d’influència en la polarització grupal:
a. Influència normativa: confien en les postures dels altres. La majoria es vista com la realitat desitjable.
b. Influència informativa: arguments consonants amb la majoria. Es produeix un procés de
persuasió mútua.
El domini d’una de les dues influències es segons la tasca i els continguts de la decisió.
Pensament grupal (Janis, 1972-1982)
Estat disfuncional del grup que el porta a la presa de decisions defectuosa degut a una intensa
cerca de consens o convergència. Amb la pressió pel consens o convergència, passa a segon
terme:
- La cerca suficient i pertinent d’informació
- L’avaluació rigurosa de la informació
- No s’analitzen els riscos
- No s’avalua de forma realista les alternatives d’acció o decisió
Característiques grupals del fenomen de pensament grupal:
Sobrevaloració del propi grup: il·lusions d’invulnerabilitat i unanimitat. Visió estereotipada i pejorativa de l’altre grup.
Mentalitat tancada: decisions per desig-motivació no per argumentació i deliberació (racionalització a
posterio ri)
Pressió a la uniformitat: censura directa: rebuig a les crítiques, rebuig a l’expressió de dubte, penalització a les desviacions (= ortodòxia) i disensió (=desleialtat). També es produeix autocensura: ja no s’emeten judicis diferents.
Creença de moralitat inherent: amb la creença ferma de moralitat inherent al grup, s’ignoren les
conseqüències ètiques i morals de les seves decisions.
Condicions prèvies al pensament grupal:
• Elevada cohesió grupal
• Lideratge directiu
• Existència d’estrés situacional
• Aïllament
• Absència de procediments d’avaluació i contrastació d’informació
4.2 Grups coercitius
Els menonites són una secta? Els menonites no permeten captar membres, sinò
estar aïllats. Què hauria de tenir per ser una secta? Diferència entre secta i religió?
Pròces de reclutament de les sectes coercitives (Rodríguez, Caballeira, A (1992) - El lavado de cerebro)
- La tria de possibles adeptes: signes de vulnerabilitat o canvis en el cicle vital
- Etapes del procés de persuasió
Persuasió coercitiva , dirigida a:
- Acte deliberat d’una persona i/o grup d’influir a partir de l’ús de la força (coacció emocional, social, econòmica, física) per aconseguir una finalitat: la disminució de la llibertat i autonomia personal
- Determinar progressivament la seva voluntat cap a la integració al grup i dependència del grup i del líder
- Persuasió pausada però constant → difícil d’apreciar, que suposa la destrucció individual progressiva 1. Seducció
Activació emocional positiva: impacte emocional agradable (sentir-se compromés, estimat, acceptat, protegit). Cobreixen els seus desitjos i expectatives i dónen l’esperança d’aconseguir- los.
Activació emocional negativa : crítiques i acusacions contra el que està establert, la societat,
institucions, etc.
Promesa de la secta coercitiva a proporcionar un sistema o bé una vida millor
2. Captació : s’estableix la pertinençaa al grup. Procés emocional (mai racional: sentir i no pensar). Es el moment de coneixement del grup i ingrés.
Es passen proves (sessions, rituals) de la força emocional que el grup té (cohesió i intensitat de
la vivència grupal) i dels seus valors i ideals
3. Conversió : d’espectador a compromís dins del grup. Es produeix una confrontació (dissonància) entre els seus valors (que estan afeblits) i els ideals, valors i promeses del grup coercitiu (que en aquell moment estan fervents, reforçats). Es més difícil tornar enrere.
Conversió coercitiva: compromís (progressivament intens) en compartir accions i després creences.
- Rol de reclutador: publica la seva pertenença - reforça la seva nova identitat (el segon “jo”).
Transformació de la visió delmón i en la seva orientació afectiva-conductual: expectativa solució problemes vitals anteriors.
- COERCITIVA = no lliurement decidida ni promuguda pel subjecte. Se senten, els fan sentit insegurs, incomplerts, desarrelades i paral·lelament, prometen seguretat dins del grup - Tècniques coercitives de manipulació i control emocional, social i econòmic: submissió **4. Adoctrinament - accio:
- Adocrinament:** consolidació de la nova identitat del convers-adepte
Nou rol: d’educat a educador dels nous. Més autoritat, reproduir els valors, esquemes i tècniques aplicades anteriorment sobre elll.
Es consolida la re-socialització
Anul·lació possibilitat crítica o dubte
- Acció: paral·lela a l’adoctrinament
Passar a l’acció = materialitzar els postulats defensats de la nova identitat (practicar-la, demostrar-la)
Més compromís : reforça nova identitat, valors
Reduint al mínim el conflicte - dissonància inicial
- Sempre va acompanyat de manipulació coercitiva (4 tipus de manipulacions): - Manipulació de l’entorn social: passió pel grup - desacreditació dels externs per anul·lar les crítiques externes → aïllament social de l’entorn social fora del grup - Manipulació fisiològica : rutines diàries extenuants - limitacions de la son i l’alimentació → debilitat
física
- Manipulació econòmica: demandes graduals d’aportacions econòmiques → dependència econòmica del grup - Manipulació cognitivo-emocional: Combinació d’ afectes positius i negatius estratègicament dispensats segons el ris d’abandonament del grup
Grups abusius de manipulació coercitiva psicològica Pràctiques grupals positives
Dogmatism e
Pluralisme d’idees
Identitat simple, quasi única Identitat múltiple
Opacit at
Transparènci a
Manipulació (persuassió coercitiva) Persuassió (no coercitiva)
Abandonament obstaculitzat Abandonament lliure fàcil
Dependènci a
Autonomi a Autoritarisme (Obediència al líder - doctrina sota control i sanció)
Democràcia (participació en decisions i opinions, també les discrepants, sense sancions)
Secretisme - aïllament Vinculació entorn social de les persones i del grup
Control patrimoni
Cap control patrimoni
Aportacions o treball obligatoris Aportacions o treball sempre voluntaris
4.3 Grups innovadors
Fenomen emergent, però positiu.
Canvi a travès del grup (Kurt Lewin, Tª del camp social). Lewin fa experiment per veure com els
grups provoquen canvis. La hipòtesi es: es més fàcil canviar persones que estan dins d’un grup
que no pas individus sols?
Es important per l’àmbit clínic ja que s’acostuma a treballar individualment. Quan es fan teràpies/
intervencions grupals, són més per estalviar personal que no pas per donar
pes al grup. Si es modifica el valor social (la seva norma), canviaran també els
seus individus? Tractaments individuals vs. grupals =
Explicació de Kurt Lewin: proposa que els grups són més eficaços a l’hora del canvi, que no pas
les intervencions grupals. A més a més, afirma que els canvis duren més. Perquè? Perquè la
interacció cara a cara promou discussió grupal, que al seu torn promou motivació, que fa que el
grup prengui decisions que influeixen en les decisions personals.
Aquest autor proposa fases de canvi: el grup descongela les actituds prèvies i crea actituds noves.
Per fer-ho, compara grups de conferència = cognitiu (idees) (una persona experta explica
sobre algun tema en un auditori. Es una intervenció individual) i grups de discussió = cognitiu-
conatiu (poder d’inducció a l’acció) (un expert explica les virtuts d’alguna cosa i ho fa en un
grup que està disposat en cercle, cara a cara, i promou la discussió entre els membres).
Aquests experiments es van replicar i s’han fet investigacions afegint un nou matís: (ho fa Pilar
Gonzàlez, excatedràtica UB)
Grups de creativitat = cognitiu-conatiu-emocional: es compara aquest tipus de grups amb els
de conferència i discussió. Als grups de creativitat, s’hi afegeix el component emocional.
Promouen tècniques cognitives, que proposen tenir idees diferents, rares, extranyes (com per
exemple: la pluja d’idees (brainstorming). Aquestes tècniques provoquen que l’individu es doni la
possibilitat de pensar d’una altra manera, per incorporar altres idees. Dónen la possibilitat d’estar
més obert al canvi.
