¡Descarga Els Bessons - Plaute - Treball y más Exámenes en PDF de Latín solo en Docsity!
I. CONTEXTUALITZACIÓ.
- Encercla la resposta correcta:
Plaute va viure: a) entre els segles II i I aC. b) en el segle II aC. c) entre els segles I aC i I dC. d) entre els segles III i II aC.
L’objectiu principal que Plaute persegueix en les seves comèdies és: a) motivar la reflexió del públic. b) divertir els espectadors. c) transmetre un missatge polític. d) defensar-se de les critiques dels seus rivals. e)
Les comèdies de Plaute estan escrites: a) totalment en vers. b) en prosa, però amb algunes pars en vers. c) totalment en prosa. d) en vers, però amb algunes parts en prosa.
El contingut de les comèdies de Plaute esdevé un testimoni cabdal per conèixer:
- la societat grega hel·lenística.
- la vida quotidiana del món romà.
- l’aristocràcia romana governant.
- les lluites socials entre patricis i plebeus.
Nom i cognoms: Xènia Sallent Qualificació
EXAMEN LLATÍ 1r BTX final:
Contingut: Els Bessons - Plaute
Data: 17 - 02 - 21
- Indica si són certes (C) o falses (F) les afirmacions següents:
- De les afirmacions que hi ha a continuació, unes es poden a atribuir només a Plaute (P), d’altres només a Terenci (T) i algunes a tots dos indistintament (P/T). Identifica-les:
C F
Totes les comèdies conservades de Plaute són togates ( fabulae togatae ).
f
Són nombroses les obres atribuïdes a Plaute, com ara El soldat fanfarró , Amfitrió o El persa.
c
Les comèdies de Plaute només tenien voluntat moralitzadora. f
El pròleg de les comèdies romanes el representaven dones disfressades.
f
Plaute és l’autor més important de comèdia llatina. c
P T P/T
Va pertànyer al cercle intel·lectual dels Escipions. x
El protagonista de la major part de les seves comèdies és un esclau que embolica contínuament l’acció.
x
Va escriure exclusivament pal·liates ( fabulae palliatae ). x
L’acció de les seves comèdies es desenvolupa sempre a Grècia.
x
II. ELS BESSONS (O ELS DOS MENECMES ) COM A MOSTRA DE COMÈDIA
PLAUTINA.
- Relaciona cada personatge d’ Els bessons amb els personatges tipus de Plaute:
a) Raspall 1 esclau 3 b) Eròtia 2 jove lliure 5 c) Messenió 3 cuiner 4 d) Cilindre 4 sogre 6 e) Menecme 5 paràsit 1 f) Vell 6 cortesana 2
- Comenta, en quinze línies com a mínim (unes 150 paraules), si els personatges d’ Els bessons responen als arquetips de la comèdia plautina. Ho pots relacionar amb aquesta explicació sobre els personatges de Plaute:
A la pal·liata no hi ha personatge col·lectiu, però tampoc no hi ha exactament individus. Els personatges són més aviat figures típiques tallades per un mateix patró, com les que descriu Teofrast a Caràcters. Ara bé, els trets morals que els defineixen –és el cas de l’avar, el fanfarró, etc. – tenen relació amb la seva complexió física. a teoria dels temperaments, fermament sostinguda per l’escola hipocràtica, els ordenava segons la diversa proporció dels humors corporals i, en conseqüència, lligava estretament la constitució física a b la disposició moral. Així, les actituds morals dels personatges de la Comèdia Nova, no deixen de ser reflex de la seva contextura orgànica; o, si es prefereix, la configuració corporal del personatge anticipa el seu retrat moral.
Cada personatge o upa un lloc fix en un ordre social establert. N’hi a de classe mitjana burgesa (pares rics i fills enamorats que dissipen la seva hisenda; esposes amb bones dots i filles raptades), n’hi ha de classe baixíssima, éssers necessitats, de vegades explotats (esclaus, meretrius, dides) i altres vegades explotadors (proxenetes, alcavotes, paràsits).
Els personatges nobles, tant els déus i herois mitològics com els aristòcrates, són patrimoni del gènere sublim de la tragèdia o del drama històric. Els déus, que poden aparèixer durant el desenvolupament de
Els personatges de l’obre d’Els Bessons, eren els mateixos de les comèdies gregues, però a diferència d’aquests, els personatges plautins no estan pensats per enganyar imaginant que son personatges reals. Son un joc constant entre el públic i l’autor. Els personatges saben que els espectadors son concients de que no son reals.
Molts dels personatges presentaben el que es diu teatre de noms parlants, que son aquells que adelanten alguna característica del personatge. El que permetia fer ingeniosos jocs de paraules amb ells.
Es veu que no sembla que l’autor ho fes a propòsit però, va aconseguir trencar la il·lusió dramàtica, que era la sensació de que l’espectador no està realment a l’altre cantó del escenari presenciant l’actuació del personatge, el seu sufriment o l’argumentació d’aquest.
Unes de les característiques que tenen els personatges en l’obra d’Els Bessons és per exemple el paràsit, que és un personatge graciós capaç de fer qualsevol cosa per tal d’aconseguir menjar. També hi trobem una meuca, que representa un personatge de classe baixa. I sobretot, una de les característiques que ens demostra que els personatges de la obra segueixen els arquetips de la comèdia plautina és, la manera com la presència dels déus no és física, sinó que només es tracten de figures al·legòriques, només aprèixen quan els personatges els nombren.
l’acció, intervenen singularment en el moment culminant amb la funció de deus ex machina. En les comèdies, en canvi, la presència divina es limita a la recitació del pròleg i, en aquest cas, més que d’un déu personal, es tracta de figures al·legòriques, com el mateix Pròleg divinitzat d’ Els bessons.
Introducció de Benjamín García-Hernández a Plauto, Comedias (Madrid, 1993, pàg. 37-38).
En aquest fragment trobem diferents recursos de comèdia, per exemple quan Menecme l diu al metge: - que et penses que soc una llagosta, beneit?- o bé – no et sents, algunes vegades, com si els ulls se t’endurissin?
Plaute utilitzava un llenguatge vigorós i expressiu, passa de l'insult més groller a l'estil líric i la paròdia de la tragèdia. No té cap preocupació moral o intel.lectual, només vol divertir i fer riure el seu públic.
L’autor fomenta la confusió entre els dos bessons posant-els-hi el mateix nom I això és un exemple clar de comèdia, ja que la confusió dels protagonistes fa divertir als espectadors.
O també la utilització del verb penetrare I la paronímia entre pedem I penem sugereix un joc de paraules de to sexual, la qual cosa també estava vista amb humor.
- Una de les característiques del teatre plautí és la contaminatio. Defineix-la i digues si l’escena del metge a l’acte V et sembla un possible cas de contaminatio.
Els autors llatins de comèdia no es limitàven a adoptar I traduir el teatre grec I presentar-lo sense personalitat en la escena. Ells van probar d’adaptar-se al gust del públic romà, I per això descartem la simple traducció de la obra original I tenim en compte la importància de les característiques itàliques que trobem a la comèdia romana I que la fan tant única I especial. I amb tanta personalitat.
El procediment de contaminatio consisteix en introduir jocs de paraules i acudits del gust dels romans, I també introduir en la trama de la comèdia imitada del grec escenes d’altres comèdies gregues del mateix autor o de altres.
Això ens fa veure clarament que aquest fragment és un exemple de contaminatio.
III. COMPRENSIÓ DE LA TRAMA.
- Indica si aquestes afirmacions sobre Els bessons són certes o falses:
Cert Fals
f (^) La comèdia transcorre a Siracusa.
c (^) Menecme I tracta malament la seva muller.
f (^) El mantell que Menecme I pren a la seva dona és per a Menecme II.
c (^) Mentre a casa d’Eròtia preparen el menjar, Menecme I i el seu
paràsit marxen al fòrum.
c (^) Menecme II ha recorregut moltes terres buscant el seu germ.
f (^) Eròtia no co fon Menecme I amb Menecme II.
c (^) Menecme II acaba caient en la temptació i va amb Eròtia.
f (^) Menecme II no accepta el mantell que li dona Eròtia.
f (^) Menecme II té la intenció de quedar-se amb el mantell que li ha donat Eròtia.
f (^) La dona de Menecme I no s’adona que el seu marit li pren coses per donar-les a Eròtia.
c (^) Raspall es queixa perquè no ha pogut berenar a casa d’Eròtia,
en haver-se perdut el seu amo Menecme I.
c (^) Raspall explica a la dona de Menecme I que el seu marit li ha pres
un mantell.
f (^) Quan Menecme I demana a Eròtia el mantell que li ha donat, aquesta l’hi dona, juntament a b un braçalet.
f (^) El pare de la dona de Menecme I, quan aquesta li explica el ue li fa el seu marit, es posa a favor de la seva filla.
c (^) Davant del pare de la dona de Menecme I, Menecme II es fa el
B → És quan els dos germans es troben per parlar i fer-se preguntes per saber si son germans.
- Relaciona cada intervenció amb el personatge que la fa:
Menecme II / Muller de Menecme I / El vell / Messenió / Raspall / Eròtia
a → Respall
b → Eròtia
c → El vell
d → Messenió
e → Muller de Menecme l
f → Menecme ll
IV. COMENTARI DE TEXT.
Llegeix aquest text. En quinze línies com a mínim (unes 150 paraules), explica el sentit del fragment, situant-lo en la trama de l’obra:
En el fragment anterior, es representa una discusió entre Menecme ll, Eròtia i Messenió ja que la dona ha preparat el menjar i tot el que Menecme l li havia dit que fes, i ara l’home deia que no la coneixia (òbviament ja que ell no era el Menecme
Durant l’obra Messenió sempre fa costat a Menecme ll, tot hi que en ocasions el confón per Menegme l.
Messenió va fer que els dos germans tornessin a estar junts, va arreglar el conflicte perquè els dos deien ser Menecme I ell, amb diferents preguntes sobre les seves vides I sobre el que recordàven de la seva infància, va poder determinar que Messenió l era el bessó de Messenió ll, el seu amo. Els dos van estar tant contents que al final el deixen lliure, I ell promet ajudar-lo sempre que ho necessiti.
Messenió és un bon exemple de personatje important en una obra, (com el mantell de la dona de Menecme 1, per exemple). Sense aquest personatje els bessons no s’haguéssin trobat probablement mai I si ho haguessin fet, potser no s’haguessin reconegut. El personatge de Messenió també fa que la obra avanci.
Plaute acostumava a fer que els esclaus aconseguíssin un final feliç en les seves obres tal com ha passat en aquesta. Ell va crear uns esclaus mentiders I irrespectuosos que gràcies a ells l’obra acostumava a tenir un final feliç.
- Explica quins valors imperen en la societat de l’època plautina, a partir del qual es pot deduir en les seves obres.
Els esclaus, de normal, no els deixaven lliures, tot hi que Menecme l el tractava força bé I li donava de menjar.
Les dones son inferiors als homes, han de fer tot el que ells diuen i no queixar-se I tampoc replicar. Han de satisfer als seus marits, I si ells volen anar amb altres dones poden fer-ho, ja que si ho fan és perquè les seves dones els molesten. Sempre té raó el marit, I la dona no ha de acrivillar-lo a preguntes com: on vas, que faras, on estaves… perquè l’home no ha de donar-li explicacions de res.
El marit guarneix a l’esposa amb vestits I joies I a canvi la dona ha d’estar calladeta I no molestar.
I les dones poden ser venudes en una sobasta.
Aquí trobem clarament masclisme, que és el valor que crida més l’atenció en aquest cas.
VI. PLAUTE EN LA TRADICIÓ.
- Els bessons van influir decisivament en La comèdia dels errors de William Shakespeare. llegeix l’argument de l’obra i el fragment que en seleccionem i digues quin embolic presenta, quina relació té amb Plaute i a quin moment de l’obra creus que pertany el fragment.
Argument de La comèdia dels errors.
Fragment de La comèdia dels errors.
