Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Embriologia, Apuntes de Citología e Histología Vegetal y Animal

Asignatura: Citologia i histologia, Profesor: , Carrera: Biotecnologia, Universidad: UdG

Tipo: Apuntes

2015/2016

Subido el 12/10/2016

oryctes
oryctes 🇪🇸

3.9

(12)

7 documentos

1 / 9

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
1
Citologia i Histologia
Tema 1: EMBRIOLOGIA
Desenvolupament embrionari és un període premorfogènic on es produeix la
proliferació, diferenciació i morfogènesi de les cèl·lules que formaran un
individu.
Essencialment tots els animals superiors inicien el seu desenvolupament a
partir d’una sola cèl·lula: l’òvul fecundat per un espermatozou: el zigot.
Aquest representa el punt inicial de la vida o ontogènia (historia del
desenvolupament) de l’individuo.
En animals el creixement és tancat: arriben a una certa mida i a una
certa forma quan son adults.
Durant el desenvolupament embrionari, per permetre el desenvolupament i
la diferenciació de les cèl·lules, es produeixen diversos processos moleculars
i cel·lulars com ara:
- Regulació de l’activitat gènica
- Comunicació intercel·lular El registre fòssil suggereix
- Mobilitat cel·lular que fa 3.500 milions d’anys ja
hi havia organismes
unicel·lulars mes o menys
sofisticats semblants als
bacteris actuals. Van caldre
2.500 milions d’anys més fins
que van aparèixer els primers
organismes pluricel·lulars.
Sembla que una raó per la
qual la multicel·lularitat va
tardar tant va ser la
dificultat en desenvolupar el
sistema de comunicació
cel·lular.
La comunicació intercel·lular es basa en la unió altament específica entre la
molècula senyal i el seu receptor. Si la cèl·lula no expressa receptors per un
missatger primari determinat, no respondrà a aquell senyal.
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Embriologia y más Apuntes en PDF de Citología e Histología Vegetal y Animal solo en Docsity!

Citologia i Histologia

Tema 1: EMBRIOLOGIA

Desenvolupament embrionari és un període premorfogènic on es produeix la proliferació, diferenciació i morfogènesi de les cèl·lules que formaran un individu. Essencialment tots els animals superiors inicien el seu desenvolupament a partir d’una sola cèl·lula: l’òvul fecundat per un espermatozou: el zigot. Aquest representa el punt inicial de la vida o ontogènia (historia del desenvolupament) de l’individuo. En animals el creixement és tancat: arriben a una certa mida i a una certa forma quan son adults.

Durant el desenvolupament embrionari, per permetre el desenvolupament i la diferenciació de les cèl·lules, es produeixen diversos processos moleculars i cel·lulars com ara:

  • Regulació de l’activitat gènica
  • Comunicació intercel·lular El registre fòssil suggereix
  • Mobilitat cel·lular que fa 3.500 milions d’anys ja hi havia organismes unicel·lulars mes o menys sofisticats semblants als bacteris actuals. Van caldre 2.500 milions d’anys més fins que van aparèixer els primers organismes pluricel·lulars. Sembla que una raó per la qual la multicel·lularitat va tardar tant va ser la dificultat en desenvolupar el sistema de comunicació cel·lular.

La comunicació intercel·lular es basa en la unió altament específica entre la molècula senyal i el seu receptor. Si la cèl·lula no expressa receptors per un missatger primari determinat, no respondrà a aquell senyal.

La comunicació intercel·lular te moltes utilitats: supervivència, diferenciació i proliferació.

La majoria de cèl·lules estan programades per respondre a una combinació específica de senyals, simplement per sobreviure. Si aquests falten, la cèl·lula entra en apoptosi. Cada cèl·lula pot dependre de diferents combinacions: això les restringeix a diferents ambients en l’organisme.

Existeixen diversos tipus de senyals químics entre cèl·lules:

  • Endocrins: entre una cèl·lula d’un teixit a una altra d’un altre teixit.
  • Paracrines: senyals entre cèl·lules d’un mateix teixit.
  • Autocrines: senyal generat per una mateixa cèl·lula la qual n’és també la receptora. També existeixen senyals via interacció entre molècules de membrana de dos cèl·lules.

Desprès de la Fecundació hi ha un període on es produeixen divisions cel·lulars, anomenat SEGMENTACIÓ. La SEGMENTACIÓ consisteix en el pas d’estat unicel·lular a pluricel·lular. És un període amb una alta taxa de proliferació (divisions ràpides i repetides), on no hi ha increment de massa cel·lular i on els plans de divisió definiran el patró corporal. Les primeres divisions formen unes cèl·lules totipotents anomenades blastòmers (cèl·lula mare embrionària, ja que individualment podrien crear un nou individu) Aquest període de segmentació finalitza amb la formació de la Blàstula (conjunt de blastòmers i blastocel).

La posició dels centròmers és el que estableix els plans de divisió que poden ser:

  • Radials: cordats equinoderms: deuteròstoms
  • Espirals: anèlids, mol·luscs (cefalòpodes no): protòstoms
  • Desiguals: p.ex nematodes
  • Rotacional: mamífers
  • Discoïdal: rèptils, aus i molts peixos

La distribució del vitel també influencia en el patró de segmentació:

  • Ous isolecítics (microlecítics): poc vitel distribuït uniformement: equinoderms, mol·luscs, mamífers (segmentació holoblàstica).
  • Ous mesolecítics: vitel moderat concentrat al pol vegetatiu: amfibis (segmentació holoblàstica desigual).

Durant el procés de formació de l’embrió, tenen molta importància els moviments cel·lulars, que son produïts per el citoesquelet de les cèl·lules (filaments d’actina), que permeten:

  • Invaginacions
  • Involucions
  • Migracions cel·lulars
  • Formació de fil·lopodis (permeten l’extensió de l’arquènteron)

Gastrulació del blastodisc: Primerament es forma la línia primitiva (equivalent al blastòpor) a partir de la qual les cèl·lules migraran per formar el mesoderma.

Seguidament es produeix el procés de neurulació que consisteix en:

  • Formació del notocordi
  • Inducció de la placa neural
  • Formació del solc neural i les crestes neurals
  • Formació de tub neural

El notocordi/notocorda indueix la formació del solc neural. El tub neural formarà el sistema nerviós central i les crestes neurals donaran lloc a diferents tipus cel·lulars, entre ells molts del sistema nerviós perifèric. La inducció de la separació dels somites be donada per les pròpies cèl·lules. Un dels gens diferencials que hi ha es el Notch (receptor de membrana

Solc neural

Crestes neurals

El notocordi indueix la formació del solc neural, que derivarà en el tub neural. Les cèl·lules pseudoestratificades epitelials del tub neural, amb nuclis de cèl·lules en divisió en la superfície luminal, es comencen a diferenciar, després ho faran les del costat oposat al luminal.

Després de la fusió dels plecs neurals, les cèl·lules de la cresta neural migren de la cara dorsal de la medul·la espinal en desenvolupament, per formar les neurones sensorials dels ganglis espinals. Aquest es localitzen al costat del tub neural. Seguidament les cèl·lules del tub neural formen tres capes, una capa ventricular, formada per cèl·lules en proliferació no diferenciades, un capa mantell, composta de neurones en diferenciació que formaran la matèria grisa de la medul·la espinal i una capa marginal que conté fibres nervioses i que formarà la matèria blanca. La part dorsal del tub neural s'anomena la placa alar i forma l'àrea sensorial, i la porció ventral s'anomena la placa basal i forma l'àrea motora de la medul·la espinal.

Els axons motors creixen cap a fora de les neurones de la placa basal, mentre que les cèl·lules en els ganglis de l'arrel dorsal estenen fibres sensorials tant centrals com perifèriques.

NEURULACI

Ó

PAPER DEL MESODERMA

El mesoderma intraembrionari es diferencia en diferents parts: paraxial, intermedi i la placa lateral.

El mesoderma paraxial dona lloc als somites. El mesoderma del somites dona llos al miòtom, l’escleròtom i el dermàtom. Les cèl·lules del miòtom migraran per formar els muscles. El dermàtom formarà la dermis. Les cèl·lules de l’escleròtom, que es situen al voltant del notocordi, formaran les vertebres.