Catalunya
Procés industrialització i
urbanització
Nou model social:
conflictes burgesia i classe
obrera
Necessita política
econòmica proteccionista:
aranzels als productes
estrangers
Espanya
Característiques societat
agrària
Partidària lliurecanvisme
conflicte amb Catalunya
EL CATALANISME POLÍTIC
CAUSES
Evolució econòmica diferenciada.
Evolució social diferenciada.
Impacte polítiques estatals.
Influència carlisme.
Influència moviment literari-cultural de la
Renaixença: represa sentiments regionalistes.
Inicialment, sentiment minoritari de caràcter
intel·lectual i professional, de classes mitjanes
Sentiment d’identitat, reivindicació
autogovern de Catalunya
Inici s.XX moviment de masses
CORRENTS IDEOLÒGICS
Republicanisme federal del catalanisme
progressista
Debat intern Partit Republicà Federal (1868)
- Pi i Margall: reivindica Estat Català amb
model teòric i universal (federalisme), partidari
d’estructurar sistema federal mitjançant
discussió parlamentària.
- Almirall: recondueix federalisme cap a
postulats catalanistes. Federalisme: millor
sistema de govern. Catalunya estat propi amb
dret a autogovern perquè és realitat històrica i
cultural. Es separa del Partit Federal el 1881.
Considera necessitat regeneració Catalunya
per regenerar Espanya. Concepció regionalista
del federalisme, critica centralisme i sistema
corrupte Restauració. Tendència
particularisme.
Llibre: Lo Catalanisme (1886) defensa
catalanisme de caràcter democràtic i laic.
Diari difusió: Diari Català (1879), fundat per
Almirall, primer en llengua catalana.
Tradicionalisme catòlic catalanisme
conservador (vigatanisme)
Evolució carlisme a catalanisme d’alguns
sectors eclesiàstics.
Destaca Torras i Bages: escriu La Tradició
Catalana (1892).
Diari difusió: La Veu de Montserrat (1878).
Lema: “Catalunya serà cristiana o no serà”.
Defensen autonomia Catalunya, religió,
monarquia i organització tradicional de la
família.
Enfrontament amb jerarquia Església
(integrista i espanyolitzada).
Catalanisme romàntic dels Jocs Florals
Nucli intel·lectuals i escriptors, sorgeix dels
Jocs Florals.
Líder: Àngel Guimerà.
Diari difusió: La Renaixença (1871).
Ideologia: radicalment catalanista, de vegades
gairebé independentista, tolerant matèria
religiosa i contraris participació política
Restauració. Inicialment, es consideren pont
entre catalanisme d’Almirall i el de Torras i
Bages.
AGRUPACIONS CATALANISTES
Partit Republicà Federal (1868)
Hi destaquen Pi i Margall i Valentí Almirall.
Defensa ideari prosocialista i anticentralista.
Centre Català (1882)
Fundat per Almirall.
Primera associació política catalanista.
S’hi integren federalistes, moderats i apolítics
de la Renaixença.
Objectiu patriòtic, de defensa de la
particularitat catalana.
Lliga de Catalunya (1887)
Format per grup d’escriptors de La Renaixença.
Més conservadors i nacionalment més radicals
que Centre Català.
Unió Catalanista (1891)
Federació d’entitats catalanistes impulsada per
la Lliga de Catalunya.
Objectius: coordinar i cohesionar xarxa entitats
catalanistes, establir bases estratègia comuna i
difondre-la per tot el territori català.
Centre Nacional Català (1899)
Fundat per Prat de la Riba, partidari de la
participació en la vida política.
Unió Regionalista (1899)
Formada per dirigents de corporacions
econòmiques protagonistes durant Tancament
de Caixes.
Vol autonomia econòmica i administrativa.
Lliga Regionalista (1901)
Partit polític impulsat per la burgesia, el més
important fins el 1923.
Participa en política estatal per aconseguir
autonomia política i administrativa i lluitar
contra caciquisme i frau electoral.
Ideari definit a La Nacionalitat Catalana (1906,
Prat de la Riba).
Principals dirigents: Prat de la Riba fins la seva
mort (1917), substituït per Cambó.
Pateix retrocés electoral, acusat de donar
suport a la repressió del govern durant
Setmana Tràgica.
Centre Nacionalista Republicà (1906)
Fundat pels catalanistesrepublicans, liderats
per Domènech i Montaner.
Funden el setmanari El Poble Català.
UFNR (1910)
Fracàs electoral acaba desapareixent
Partit Republicà Català (1917)
Fundat per lluís Companys, Layret i Domingo.
Catalanisme d’esquerres.
Acció Catalana (1922)
Fundada per grup d’intel·lectuals descontents
amb la política de la Lliga.
Estat Català (1922)
Fundat per Macià.
Postulats independentistes.
