¡Descarga Resum del catalanisme y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Historia solo en Docsity!
Institut Antoni de Martí i Franquès (Tarragona) Albert Sunyer
UNITAT 2. ELS ORíGENS I LA CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME
1. El catalanisme cultural. La Renaixença
Al començament del s XIX es va palesar una disminució de l’ús del català com a llengua de cultura., com a conseqüència del Decret de Nova Planta, que havia derogat tota l’estructura político-administrativa de Catalunya. Malgrat el retrocés, el català continuava viu com a llengua en la parla quotidiana. La població catalana tenia una consciència particularista dins la monarquia. El moviment cultural i literari conegut com la Renaixença va sorgir a Catalunya cap el 1830. Nascut i lligat al Romanticisme europeu que va activar el concepte nació com a fenomen conscient i actiu en la vida col.lectiva dels pobles europeus. El nacionalisme va ser una doctrina nascuda al segle XIX que proposava als sentiments per davant del racionalisme il.lustrat, l'exaltació patriòtica nacional i els temes històrics. Aspirava a recuperar l’ús de la llengua i dels senyals d’identitat catalanes. La societat catalana va crear nombroses entitats culturals i cíviques, revistes i publicacions en defensa de la llengua i per recuperar les tradicions. Dins de la Renaixença hi havia dues tendències: Cultural i literària S’ha convingut que l’Oda a la Pàtria (1833) de Bonaventura Carles Aribau i dels escrits de Joaquim Rubió i Ors marquen l’inici d’aquesta. Al voltant d’aquest moviment es van aplegar nombrosos intel.lectuals i erudits que van rastrejar les arrels de la literatura, la història, el dret i el folklore catalans per recuperar i reivindicar la identitat pròpia. L’any 1859 s’inicià la celebració dels Jocs Florals moderns. Aquest concurs poètic va ser una plataforma de difusió del català com a llengua literària culta, elitista Popular Les classes populars sempre havien utilitzat el català com a eina de comunicació oral. Hi havia una literatura i teatre populars escrits en un català molt proper a la llengua parlada. Contraris a la llengua medievalitzant, arcaica i plena de paraules incomprensibles, un grups d’escriptors d’idees polítiques progressistes també criticaven els Jocs Florals. Aquesta Renaixença popular va involucrar capes molt més àmplies de la societat. Cal destacar, Anselm Clavé, Abdó Terrades, Frederic Soler (Serafí Pitarra) i Valentí Almirall amb Lo Catalanisme
Institut Antoni de Martí i Franquès (Tarragona) Albert Sunyer Text: El teatre popular Frederic Soler (Serafí Pitarra) (pàg 185) Tots eren escriptors amb idees liberals que propugnaven el “ català que ara es parla ” Van aparèixer nombroses publicacions que van ajudar a difondre la lectura , com La Renaixença, diaris com el Diari Català, revistes com la Tramuntana (anarquista) i periòdics republicans com La Campana de Gràcia i L’Esquella de la Torratxa. A la década de 1870 es va produir un apropament de tots dos corrents, per sumar esforços en una única dirección.a cercar les seves particularitats en el passat medieval, en la llengua, en la literatura, en le folklore i en les tradicions populars. La llengua catalana, l’origen de la bandera quatribarrada, l’himne dels segadors i la seva evolució, la festa d’una derrota, d’un fet heroic de resistència davant els espanyols i borbons, la diada de l’11 de setembre, l’aparició del Sant Jordi medieval, heroi del 23 d’abril Els símbols Les revolucions liberals del sXIX van convertir als súbdits en ciutadans d’una nova nació. Aquesta va crear una simbología d’identitat col.lectiva i de cohesió al marge de la monarquía o l’Estat. Aquesta simbología identitària es basava en banderes, iconografies, herois, himnes i exaltació identitària del passat, i tot això anava lligat amb la força del Romanticisme. Aquest va cercar del passat determinats personatges històrics, llegendes, mites i símbols per justificar les nacions com a entitats forjades al llarg del temps.
2. Els inicis del catalanisme polític
Primers moviments populars anticentralistes
Les primeres revoltes populars, sovint insurreccionals es produeixen entre 1835 i el 1843 i sorgiran en contra de la centralització política, econòmica i administrativa que proposava el nou Estat Liberal. En el regnat d’Isabel II les revoltes més conegudes seran les bullangues (tumult, avalot) que eren protestes pel malestar social i polític dirigits contra el clergat i les autoritats polítiques. Un exemple serà la Jamància 1843, contra Espartero. ( Jamància ve de jamar, menjar. Eren grups incorporats a la revolta per menjar de franc ) Durant la dècada moderada (1844-54) va augmentar el centralisme, acompanyat d’una política d’ordre públic molt dura que va portar a declarar l’estat de guerra diverses vegades a Catalunya, tan si governaven moderats com progressistes.
Institut Antoni de Martí i Franquès (Tarragona) Albert Sunyer Valentí Almirall va tenir un paper destacat en el republicanisme federal català. Segons ell la modernització d’Espanya només podia arribar a partir de la implantació d’una república federal. Text: Les aspiracions del catalanisme. Article Valentí Almirall al diari català (pàg 188) Serà durant la dècada de 1880 quan Valentí Almirall va fundar el primer diari escrit íntegrament en català, el Diari Català (1879) i va fundar la primera organització cultural i alhora política del Catalanisme , El Centre Català (1882). A més, va sistematitzar la doctrina, la teoria del catalanisme polític apartir de les experiències del Memorial de Greuges i de les seves reflexions doctrinals en el llibre Lo Catalanisme (1886). Teoria com fer una organització interclassista que aplegués tots els corrents del catalanisme. Teoria sobre el particularisme català que definia a Catalunya com a nació. Antecedent clar al nacionalisme català. El particularisme es justificava pels drets històrics de Catalunya, per la personalitat lingüística i cultural i per les característiques polítiques i econòmiques de la nova societat industrial catalana. Era contrari al separatisme però si autonomista. Text. Lo catalanisme 1888. Valentí Almirall (pàg 190) També els seus escrits eren crítics amb la Restauració, denunciant el caciquisme, falsejament electoral que impidien la reforma d’Espanya. Va mobilitzar la consciència catalana per sortir de la subordinació que endarreria a Catalunya. La proposta d’Almirall representava una catalanisme massa republicà per atreure sectors de la burgesia i massa conservador per atreure sectors republicans L’oposició de Valentí a l’Exposició Universal de Barcelona (1888) per considerar-la l’expressió del pacte dela burgesia catalana amb la monarquia va fer que el Centre Català desaparegués En definitiva, es considera a Valentí Almirall com el precursor del catalanisme progressista Memorial de Greuges L’any 1885 el Centre Català va convocar un míting a la Llotja de Barcelona amb organitzacions econòmiques i culturals. Valentí Almirall va ser l’inspirador del Memorial de Greuges .(1885). Primer manifest polític unitari del catalanisme. Presentat a Alfons XII 1885 per una representació de personalitats de la societat catalana Text: Memorial de Greuges (pàg 191) Denunciava el centralisme i demanava el dret a impulsar una vida regional, també defensava el proteccionisme i el dret civil català davant l’amenaça d’un codi nou per a tota Espanya. La mort del rei el mateix any va limitar l’eficàcia del document. L’impacte d’aquest però a Madrid va ser important
Institut Antoni de Martí i Franquès (Tarragona) Albert Sunyer
3. El catalanisme conservador
La Lliga de Catalunya i el Missatge a la Reina Regent L’escissió del Centre Català a l’any 1887, per joves com Àngel Guimerà i l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, Enric Prat de la Riba van fundar La Lliga de Catalunya. La nova organització tenia un caràcter més conservador que el projecte d’Almirall. Una de les primers iniciatives de la Lliga de Catalunya fou la redacció del Missatge a la Reina Regent Maria Cristina. Demanava autonomia per Catalunya. Aquest li van entregar durant la visita a l’Exposició Universal 1888 L’any 1889 endegaren una campanya en defensa del dret català i contra el projecte de reforma de codi civil., que finalment fou canviat. Fou la primera victòria del catalanisme. Text: El missatge a la reina regent (pàg 189) El catalanisme tradicionalista Al costat d’un republicanisme federal de caire més progressista a la dècada dels 90 van emergir amb força les tendències del catalanisme més conservador des de diferentes formulacions. Durant l’Estat Liberal una bona part del clero havia adoptat posicions integristes, antiliberals i s’havia arrenglerat amb el carlisme. Durant la Restauració i després que la Santa Seu va donar suport a Alfons XII una part van buscar espai dins liberalisme més conservador. Va aparèixer llavors, el vigatanisme , un moviment cultural i intel.lectual impulsat per membres eclesiàstics de Vic. La tradició vigatana es va entroncar en Josep M. Torres i Bages, bisbe de Vic que va defensar un catalanisme d’arrels cristianes. L’any 1892 va publicar La tradició catalana que defensava que l’esperit de Catalunya reposa en la família, la propietat i la religió. Defensava el regionalisme lluny de la política i el protagonisme del clero dins la regeneració catalana degradada pel nou model social d’industrialització. Un catalanisme d’arrel profundament cristiana. L’acostament del clero català al catalanisme conservador va estar liderat per clerges com Jaume Collell i el bisbe Josep Morgades. Van intentar cristianitzar el moviment. Van crear La Veu de Montserrat Text: El catalanisme d’arrel cristiana. Josep M. Torres i Bages a La tradició catalana (pàg 192)
Institut Antoni de Martí i Franquès (Tarragona) Albert Sunyer Va tenir un abast militar, polític, social, moral i econòmic. A Catalunya va significar de l’irrupció amb força del catalanisme polític, un desprestigi dels partits dinàstics, i la seva ineficacia de regenerar, veritablement, la política española basada en el bipartidisme i el falsejament electoral. Després del desastre de Cuba, una nova generació d’intel.lectuals i activistas va consolidar-se per formar un nou programa polític que es presentés a les eleccions com a estrategia per accedir a l’autonomia i reclamar reformes polítiques i socials. Text: Les lliçons del 98. Enric Prat de la Riba 1899 El fracàs del primer govern regeneracionista. El Tancament de Caixes L’any 1899, amb el fracàs del govern Silvela-Polavieja després de la protesta coneguda com el Tancament de Caixes , arran del projecte de desentralització administrativa i una nova política pressupostària (ministre Villaverde) que apujava els atributs sobre productes de primera necessitat i creava impostos nous per poder pagar deutes de la guerra de Cuba, una protesta del comerciants de Barcelona es va negar a pagar la contribució trimestral. Això va comportar embargaments, dimissions, una vaga general, empresonament de morosos i suspensió garanties constitucionals de Barcelona durant disset mesos i la declaración de l’estat de guerra. Tot això va comportar una ruptura entre els partits dinàstics i les èlits econòmiques. També fou la consolidació del catalanisme com a alternativa. I també va posar fi a l’esperit de regeneració La candidatura dels quatre presidents Aquests dirigents, d’èlits burgeses, que protestaven amb el Tancament de Caixes, per la pujada d’impostos i que van ser fortament represaliades, van crear un grup polític: la Unió Regionalista (1899). El seu programa demanava una autonomía política i administrativa per Catalunya. Paral.lelament un grup que va abandonar la Unió Catalanista va fundar el Centre Nacional Català (1900). Prat de la Riba, Cambó, Josep Carner, Lluís Duran. Favorables a la intervenció del catalanisme per la via electoral. A 1901 a Barcelona aquests dos partits van arribar a un acord per presentar una candidatura unitària a les eleccions. Aquesta iniciativa es dirà la candidatura dels quatre presidents. Bartomeu Robert (exalcalde), Lluis Domènech i Montaner (arquitecte) Sebastià Torres (comerciant) i Albert Rusiñol (expresident de Fomento). A Catalunya van guanyar els partits dinàstics però la candidatura es va imposar a Barcelona i va aconseguir l’el.lecció dels quatre presidents.
Institut Antoni de Martí i Franquès (Tarragona) Albert Sunyer La Lliga Regionalista L’èxit de la candidatura va afavorir la fusió dels dos partits amb un de nou: La Lliga Regionalista. Un partit amb un diari de difusió: La Veu de Catalunya. I què es va consolidar com a força electoral del catalanisme. A les eleccions municipals 1901 van aconseguir per Barcelona 11 regidors igual que els republicans. Fou la primera formació moderna de l’Estat Espanyol, va trencar l’hegemonia dels partits dinàstics, i a més va dotar-se d’una organització eficaç (afiliats, centres polítics, secretaria electoral, publicacions…). Influent en industrials catalans i, expandit gràcies a l’estructura, a propietaris agraris , va lluitar contra el corrupte i ineficaç sistema centralista de la Restauració. Estava a favor d’un reformisme polític que otorgués autonomía a Catalunya. Text: La participació electoral. Proclama de la Lliga a 1901. Pàg 197 Al llarg del principi del segle XX, la Lliga es va consolidar com partit hegemònic a Catalunya. El seu ideari que Prat de la Riba va definir a La Nacionalitat Catalana (1906). Reclamava autonomía política, però es mostraba disposat a intervenir en política española per fer-ho. Prat de la Riba parlava de la Catalunya endins i Cambó de la Catalunya enfora. La crisi esclatà al 1904 arran de la visita del rei Alfons XIII a Barcelona, quan un grup de la Lliga, entre ells Cambó, no obeïren les ordres de partit de boicotejar-lo. Això va crear discrepàncies internes que es van agreujar amb els mals resultats de les eleccions 1905.
5. De Solidaritat Catalana a la Mancomunitat (1905-1923)
Solidaritat Catalana. La Llei de jurisdiccions La presència de diputats catalans al Congrés va ser rebuda amb hostilitat a Madrid. Es va iniciar una campanya contra tot el referent a Catalunya. En aquest clima de tensió van tenir lloc els incidents del Cut-cut (1905), en què un grup de militars va assaltar la revista i també La Veu de Catalunya per considerar ofensiu un acudit. El govern va suspendre les dues publicacions i va elaborar la Llei de Jurisdiccions (1906). Proposava posar sota jurisdicció militar totes les ofenses contra la pàtria, els militars i símbols de manera oral o escrita. Aquest rebuig massiu va gestar una gran aliança de les forces polítiques catalanes en una coalició electoral que aplegava, carlins, republicans federals i la Lliga. A les eleccions del 1907,
Institut Antoni de Martí i Franquès (Tarragona) Albert Sunyer Al 1919 la vaga de la Canadenca i la seva forta repressió va portar a l’Estat a crera el Sindicat Lliure per atacar a l’anarcosindicalisme. Bandes de pistolers (pistolerisme) van radicalitzar Catalunya, les posicions i tot l’activisme. Aquesta época plena de conflictes es ca acabar fins l’entrada de la Dictadura de Primo de Rivera. També va guanyar pes el republicanisme, liderat per Lerroux , que el 1908 va fundar un nou grup d’ideologia republicana, el Partit Republicà Radical. Aquesta organització presentava un discurs obrerista, revolucionari i anticlerical. A més, tenia un fort component espanyolista i pretenia ser el contrapès de la influència catalanista. El socialisme , a Catalunya com a Espanya, va estar liderat per Pablo Iglesias fundador del PSOE(1879). El seu sindicat obrer la UGT (1888) va tenir força influència encara que la CNT tenia més afiliats. A partir del 1917 (revolució russa) es va radicalitzar i això va protar a la corrent Lennista a fundar el Partit Comunista d’Espanya (PCE ). Es va fundar la Unió Socialista de Catalunya al 1923 quan un grup de militants del PSOE van creure en catalanitzar el socialisme. El catalanisme obrerista d’esquerres davant la claudicació de la Lliga a Madrid, les forces d’esquerres es van proposar una renovació i van proposar catalanitzar el republicanisme. Volien atreure sectors anarquistes apolítics. L’any 1917 Francesc Leyret i Lluís Companys van organitzar el Partit Republicà Català. El 1922 un grup d’intel.lectuals i professionals descontents de la Lliga van fundar Acció Catalana. El mateix any Francesc Macià va fundar Estat Català amb postulats independentistas Altre republicanisme català van ser els escindits de la Lliga el 1904, encapçalats per Lluís Domènech i Montaner, van fundar el Centre Nacionalista Republicà al 1906, partit nacionalista, democràtic i republicà. I el seu diari era el Poble Català. La crisi de Solidaritat van portar a la fundació d’un agrupament de forces republicanes d’esquerra, Unió Federal Nacionalista Republicana (1910), amb la qual van obtener bons resultats. Però la posterior aliança de la UFNR amb el Partido Radical Lerroux anomenat el Pacte de Sant Gervasi no va agradar als electors i van castigar a les dues forces el 1914. La desfeta va portar la desaparició al 1916 La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) La Mancomunitat de Catalunya va ser el primer òrgan administratiu català des de 1714 i la principal concessió d’autogovern aconseguida pel catalanisme fins a la creació de la Generalitat el 1931. El projecte concret de federació o mancomunitat de les Diputacions catalanes es va iniciar l’any 1911 per iniciativa d’Enric Prat de la Riba i que va ser presentat al president del govern espanyol, Canalejas, el maig de 1912. Canalejas el presenta al Congrés dels diputats el qual va aprovar amb competències molt retallades respecte de l’avantprojecte.
Institut Antoni de Martí i Franquès (Tarragona) Albert Sunyer Bloqueig parlamentari al projecte de Mancomunitat fins el 1914, quan el Govern presidit pel conservador Eduardo Dato va decretar la Ley de Mancomunidades, que obria el camí a aquesta aspiració catalanista El 6 d’abril de 1914 es creà la Mancomunitat de Catalunya , presidida per Enric Prat de la Riba, a partir de la comunitat de les Diputacions de Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona. L’Assemblea va ser dominada majoritàriament per la Lliga , si bé amb presència important de diputats d’altres formacions La Mancomunitat es creava com a un organisme purament administratiu, que sumava de fet les atribucions que ja tenien les quatre diputacions. I no va rebre cap transferència de competències polítiques des del Govern de Madrid. Tampoc es van veure incrementats els seus pressupostos (per part de l’Estat) de cap manera, per fer front a les seves atribucions. L’obra política i administrativa de la Mancomunitat de Catalunya es basava en dos grans eixos : En l’àmbit de les infraestructures i dels serveis públics : Millora de la xarxa viària i ferroviària principal i secundària pel conjunt del territori català. (idea de cohesió territorial). Ampliació i millora de la xarxa telefònica i de correus, especialment en els àmbits rurals i geogràficament més apartats. Pla de modernització agrària, amb la creació d’Escoles de capacitació, foment de les cooperatives, impuls a la modernització tecnològica. Creació de l’Escola de l’Administració Pública, per millorar la funció pública i la idea de servei públic a Catalunya. En l’àmbit de la cultura i de l’educació : Gran suport i impuls a la cultura catalana: Institut d’Estudis Catalans , Biblioteca de Catalunya , xarxa de biblioteques populars, etc. Impuls a la normalització de l’ús de la llengua catalana: projecte d’unitat ortogràfica encarregada a Pompeu Fabra. Protecció del patrimoni cultural i monumental català: monuments, museus, catalogació d’edificis d’interès. Impuls a la renovació i modernització pedagògiques: Escoles del Treball i Industrials, Escoles Normals i Experimentals.
6. La política anticatalana del règim de Primo de Rivera ( 1923-1930)
EL sistema constitucional i parlamentari que va començar en la Restauració monàrquica del 1874 es va acabar en un cop d’Estat militar que va implantar una dictadura. El justificant era el
