¡Descarga Historia catalanisme y más Diapositivas en PDF de Historia solo en Docsity!
1.- Es desvetlla una consciència nacional 1.- Es desvetlla una consciència nacional La Renaixença La Cultura popular Romanticisme Teatre, cant coral, premsa 2.- La renovació del catalanisme cultural: el Modernisme 2.- La renovació del catalanisme cultural: el Modernisme Nacionalisme cultural 3.- Els orígens del catalanisme polític (Segle XIX) 3.- Els orígens del catalanisme polític (Segle XIX) Federalisme Federalisme El catalanisme conservador El catalanisme conservador Valentí Almirall UNIÓ CATALANISTA 1885 El 1885 El Memorial de GreugesMemorial de Greuges 1892 Les Bases de Manresa 1892 Les Bases de Manresa 4.- L’impuls decisiu del catalanisme polític (Segle XX) 4.- L’impuls decisiu del catalanisme polític (Segle XX) L’hegemonia dels conservadors (1901-1923) L’hegemonia dels conservadors (1901-1923) La Lliga Regionalista (1901) El catalanisme d’Esquerres El catalanisme d’Esquerres ERC (1931-1936) ERC (1931-1936) 1 5 unitat 1er crèdit^ 5 unitat 1er crèdit
1.- Es desvetlla una consciència nacional 1.- Es desvetlla una consciència nacional Decret de Nova Planta (1716) Centralització política i cultural La Renaixença Moviment cultural (^) Romanticisme Ofegada des del Renaixement del català Sentiment d’identitat col·lectiva provoca A partir de 1830 Proper al liberalisme Arrels del passat nacional Folklore, llengua Llibertat nacional del poble Oda a la Pàtria de Carles Aribau (1833, identifica poble, llengua i pàtria) Jocs florals , 1859 A través de La Cultura popular Ús del català entre les classes populars Ús del castellà entre les classes riques Cal tenir en compte A partir de la 2ª meitat del XIX Cultura popular i Renaixença Cant coral Teatre i premsa Serafí Pitarra (obres populars, crítica a la burgesia, republicà, anticlerical) Àngel Guimerà (Teatre) Jacint Verdaguer (poesia) Satírica, humorista, crítica ( Campana de Gràcia, L’Esquella de la Torratxa) Premsa diària Diari català (Valentí Almirall) Josep Anselm Clavé (republicà) La Fraternidad (1850), en català Orfeó català (1891) A través de
De la mà de Valentí Almirall l’organització catalanista evoluciona De la mà de Valentí Almirall l’organització catalanista evoluciona 1850 1er Congrés catalanista Defensa del dret civil català Creació centre cultural i científic (normativa) Es crea Centre Català (1882) Federals i moderats Centre Català (1882) Federals i moderats 1883 IIon Congrés catalanista
**- Crítica al centralisme burgès català (partits dinàstics)
- Cooficialitat llengua catalana
- Conservació del dret català
- Proteccionisme De la mà del Centre Català i de Valentí Almirall 1885 El 1885 El Memorial de GreugesMemorial de Greuges Lliurat a Alfons XII “Memoria en defensa de los intereses materiales y morales de Cataluña” És un intent fracasat d’unir la burgesia conservadora amb el federalisme Pàg. 161**
3.2.- El catalanisme conservador 3.2.- El catalanisme conservador 1887 separació del Centre Català Lliga de Catalunya Juntament amb Centre Escolar Catalanista (Àngel Guimerà) (Narcís Verdaguer, Enric Prat de la Riba, Josep Puig i Cadafalch) Missatge a la Regent (reivindicacions autonòmiques) 1892 es crea la UNIÓ CATALANISTA Bases per a la Constitució Regional Catalana Les Bases de Manresa Creen les Juntament amb molts grups culturals La burgesia s’implicava molt més en el catalanisme 1898 La pèrdua de Cuba provoca Impuls del catalanisme entre la burgesia 1899 tancament de caixes (negar- se a pagar impostos extraordinaris) Pàg. 162 Església catalanista Església catalanista Tradició i catalanisme conservador Josep Torres i Bages Jaume Collell Jacint Verdaguer Associació de grups polítics i culturals
Per tal de resoldre el “problema catalan” el govern de Madrid Concedeix una certa autonomia administrativa (1914) Es crea la Mancomunitat de Catalunya Sota la direcció d’Enric Prat de la Riba Unió de les quatre diputacions provincials Priomera experiència d’autogovern administratiu Aquesta evolució del catalanisme és veu frenada pel Cop d’Estat de Primo de Rivera (1923)
- Anul·la la Mancomunitat
- Persecució del catalanisme
- Fort esperit nacionalista espanyol
4.2.- El catalanisme d’Esquerres 4.2.- El catalanisme d’Esquerres Tendències d’esquerra a inicis del XX Anarcosindicalisme^ (revolucionari i apolític) Partit Republicà Radical (Alejandro Lerroux) Anticlerical, anticatalanista, demogògic Unió Federal Nacionalista Republicana (1910) El pacte de Sant Gervasi (1914) és un intent fracasat d’unir els radicals i els nacionalistes d’esquerra realitzen Altres intents d’unir obrerisme i nacionalisme fracasen Partit Republicà Català (1917) Francesc Layret, Marcel·lí Domingo I Lluís Companys Acció catalana (1922) Hem d’esperar els nacionalistes de Francesc Macià 1922Creació d’ Estat Català Independentista Lluita armada (“Conspiració de Prats de Molló” – 1926-) Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) Es convertirà 1931 Pàg. 165 Francesc MaciàFrancesc Macià
Què va facilitar el desvetllament d’una identitat col·lectiva catalana? Fou l’esperit d’exaltació de la llibertat política i nacional dels pobles i la valoració de la llengua autòctona com una de les expressions més genuïnes d’un poble el que facilità el desvetllament d’una identitat col·lectiva catalana i l’adopció del català com a llengua literària, en comptes del castellà. Fou l’esperit d’exaltació de la llibertat política i nacional dels pobles i la valoració de la llengua autòctona com una de les expressions més genuïnes d’un poble el que facilità el desvetllament d’una identitat col·lectiva catalana i l’adopció del català com a llengua literària, en comptes del castellà. Pàgina 155
Quines eren les crítiques al moviment renaixentista? Es recriminava al moviment renaixentista de limitar les reivindicacions a l’ús literari, bàsicament poètic, del català, i també es criticava l’ús romàntic de temes i mites històrics. A més, s’estava transformant en el vehicle que la burgesia industrial catalana, fortament castellanitzada, utilitzava per a dotar-se d’uns símbols distintius i crear així la consciència de formar part d’una realitat diferenciada, per tal de defensar millor els seus interessos econòmics en un Estat que no podia controlar políticament. Es recriminava al moviment renaixentista de limitar les reivindicacions a l’ús literari, bàsicament poètic, del català, i també es criticava l’ús romàntic de temes i mites històrics. A més, s’estava transformant en el vehicle que la burgesia industrial catalana, fortament castellanitzada, utilitzava per a dotar-se d’uns símbols distintius i crear així la consciència de formar part d’una realitat diferenciada, per tal de defensar millor els seus interessos econòmics en un Estat que no podia controlar políticament. Pàgina 155
Quin és el denominador comú en les reivindicacions dels primers anys del segle XIX? Les reivindicacions dels primers anys del segle XIX van tenir, doncs, un denominador comú: el rebuig d’una idea centralista de l’Estat i la defensa dels drets de Catalunya, davant la ineficàcia del govern central pera solucionar la crisi econòmica i la situació de malestar social. Les reivindicacions dels primers anys del segle XIX van tenir, doncs, un denominador comú: el rebuig d’una idea centralista de l’Estat i la defensa dels drets de Catalunya, davant la ineficàcia del govern central pera solucionar la crisi econòmica i la situació de malestar social. Pàgina 159 Llegiu el document 15
ALMIRALL I LLOZER, VALENTÍ Advocat, periodista i polític (Barcelona 1841- 1904). Col·labora en la formulació del capitalisme polític partint del federalisme intransigent. Estudià filosofia i dret a la Universitat de Barcelona, però només exercí d’advocat ocasionalment. Va col·laborar amb “Pitarra” en les primeres temptatives de fer teatre popular “amb el català que ara es parla”. Durant la revolució de 1868 es llançà a l’activitat política en l’orientació republicana federal intransigent. Participà en el moviment contra les quintes de l’abril de 1870 i en la creació del setmanari La Campana de Gràcia. Fundà i dirigí el primer diari en llengua catalana, el Diari català. En 1880, organitzà el I Congrés Catalanista. Intervingué molt directament en la redacció de la Memòria en defensa dels interessos morals i materials de Catalunya, coneguda com el Memorial de Greuges. El 1886 editava la seva obra principal, Lo Catalanisme, en defensa del “particularisme català”.
16 Bases per a la Constitució Regional Catalana Base segona. En la part dogmàtica de la Constitució Regional Catalana es mantindrà el temperament expansiu de la nostra legislació antiga (...). Base tercera. La llengua catalana serà l’única que, amb caràcter oficial, podrà usar-se a Catalunya i en les relacions d’aquesta regió amb el Poder central. Base quarta. Sols els catalans, ja ho siguin de naixença, ja per virtut de naturalització, podran desempenyar a Catalunya càrrecs públics (...). Base sisena. Catalunya serà l’única sobirana de son govern interior. Per lo tant, dictarà lliurement ses lleis orgàniques; cuidarà de sa legislació civil, penal, mercantil, administrativa i processal; de l’establiment i percepció d’impostos; de l’encunyació de moneda (...). Base setena. El Poder legislatiu Regional radicarà en les Corts Catalanes, que deuran reunir-se tots els anys en època determinada i en lloc diferent. Les Corts es formaran per sufragi de tots els caps de casa agrupats en classes fundades en el treball manual, en la capacitat o en les carreres professionals i en la propietat, indústria i comerç, mitjançant la corresponent organització gremial en el que possible sigui. Més informacióMés informació
Bases de Manresa Nom amb què és conegut el document Bases per a la Constitució Regional Catalana , presentades com a projecte per una ponència de la Unió Catalanista davant el consell de representants de les associacions catalanistes, reunits en assemblea a Manresa els dies 25- de març de 1892. Era president de la Unió Lluís Domènech i Montaner, i secretari Enric Prat de la Riba, els quals ho foren també de l'assemblea. En conjunt, les Bases eren inspirades vagament en la fórmula federalista , amb importants concessions al vell règim de Catalunya, que preconitzaven, en realitat, un regionalisme tradicionalista i corporatiu. El poder central s'havia d'organitzar sota el concepte de separació de les funcions legislativa, executiva i judicial, però residint el poder legislatiu central en el rei o cap d'estat i en una assemblea de representants regionals. El poder executiu havia d'ésser format per cinc ministeris o secretaries, i el poder judicial suprem havia d'ésser un tribunal suprem regional, que podria exigir la responsabilitat als funcionaris del poder executiu. Les Bases dedicades al poder regional eren força genèriques, però, en tot cas, la legislació antiga havia d'ésser mantinguda , desenvolupada i reformada: la llengua catalana havia d'ésser l'única oficial a Catalunya i en les relacions entre aquesta i el poder central; a Catalunya només els catalans podien exercir càrrecs públics ; la divisió territorial era basada en la comarca natural i el municipi. Catalunya havia d'ésser l'única sobirana del seu govern interior. L'organització política de Catalunya havia de consistir en unes corts, que s'havien de reunir cada any, en llocs diferents, i havien d'ésser formades per sufragi de tots els caps de casa agrupats en classes fonamentades en el treball, en la capacitat i en la propietat, la indústria i el comerç. Les corts havien de nomenar cinc o set alts funcionaris que havien d'exercir el poder executiu de l'administració regional. Hom havia de restablir l'antiga audiència de Catalunya , on s'havien de pronunciar en darrera instància tota mena de plets i causes.
La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) Aprovada l’any 1912 per Canalejas Agrupació de les quatre diputacions de Catalunya Enric Prat de la Riba en fou el primer president (1914-1917) El seguí Josep Puig i Cadafalch (1917-1924) Abolida el 1925 per Primo de Rivera La Mancomunitat La Mancomunitat Institucions Institucions -Presidència
- Govern -Assemblea General L’obra L’obra Construcció d’infraestructures (Xarxa viària, telefonia..) Assistència social (Casa de la maternitat...) Obra cultural Normalització lingüística (català, Institut Estudis catalans) Biblioteca Nacional de Catalunya Servei de Conservació i Catalogació de Monuments Inversió en investigació Reforma Educativa Escola d’Estiu per a mestres, Escola Industrial, infermeres, Bells Oficis, Biblioteconomia etc. Modernització i dignificació de l’escola Enric Prat de la Riba
La nació catalana és un poble sotmès contra la seva voluntat. Vençut en 1714 per la força dels exèrcits espanyol i francès, deixà d’existir com a Estat. Fa més de cinquanta anys que reclama al dominador la llibertat de constituir-se en Estat. Però els governs d’Espanya, tant si escolten com si no, continuen mantenint Catalunya esclava. Per deslliurar Catalunya, les raons no serveixen de res; s’ha de crear un exèrcit. (...) És l’enemic mateix que ens obliga; és la història d’Espanya que ens diu que la llibertat de llurs pobles oprimits s’aconsegueix únicament per la violència; és la sordesa, la negativa contínua, el mal voler, l’esperit dominador, en fi, dels espanyols que els priva de concebre el món d’altra manera que com un conjunt de pobles dominadors i pobles dominats. El concepte de Llibertat i de Justícia per atots els pobles de la terra, que és en la ment i en la voluntat dels catalans, no existeix entre els espanyols. (...) Francesc Macià Francesc Macià Macià, F., article a Macià, F., article a l’Estat Catalàl’Estat Català , num. 1, 15-XI-1922, num. 1, 15-XI-
