ESQUEMA DE RESOLUCIÓ DE CASOS
I.
!
ANTIJURICITAT PENAL
A)!ACCIÓ u omissió (inacció) que s’hagi exterioritzat (no sigui un sol pensament) i s’hagués pogut evitar (que no sigui fortuïta).
Anàlisi de la concurrència de CAUSES D’EXCLUSIÓ DE L’ACCIÓ:
Força irresistible
Moviments reflexes
Reacció explosiva (hi ha mínima acció però no passaria la imputabilitat)
Deslumbrament (possible ALIC)
Inconsciència
Hipnotisme
Son
Somnambulisme
Embriaguesa letàrgica
B)!CONDUCTA TÍPICA DEL DELICTE EN QÜESTIÖ
1. TIPUS OBJECTIU
∧
COMPLIMENT DELS REQUISITS TÍPICS ESPECÍFICS
∧
En els DELICTES DE RESULTAT la conducta típica pot no estar descrita en
el tipus. Per afirmar la tipicitat objectiva en aquests serà necessari constatar,
en primer lloc, que la conducta comportava un risc que es produís el resultat.
∧
DESAPROVACIÓ PENAL DE LA CONDUCTA
Exclusió de la desaprovació penal de la conducta en els casos de:
-!Risc penalment permès
-!Riscs insignificants
∧
Peculiaritats de les CONDUCTES OMISSIVES
OMISSIÓ PURA:
-!Situació típica
-!No realització de l’acció indicada
-!Capacitat d’evitació
∧
Només és possible el càstig de les omissions pures si estan expressament
tipificades (p. ex. art. 195)
COMISSIÓ PER OMISSIÓ: (ART . 11)
-!Posició de garant com a pressupòsit de l’equivalència amb la comissió
activa
-!Producció d’un resultat
-!Capacitat d’evitació
∧
La comissió per omissió comporta la imposició de la pena prevista
ESTRUCTURES TÍPIQUES
∧ GRAUS D’EXECUCIÓ
ACTES PREPARATORIS (generalment impunibles excepte) PUNIBLES:
Conspiració (17.1 y 3)
Proposició (17.2 y 3)
Provocació (18)
∧
Només es castiguen si estan expressament previstos a la Part Especial
TEMPTATIVA: delicte intentat però no consumat (art. 16.1)
-començar l’execució del fet directament per actes exteriors
-no producció del resultat:
-Temptativa inacabada / part dels actes & desistiment voluntari passiu (art. 16.2)
-Temptativa acabada / tots els actes & desistiment voluntari actiu (art. 16.2)
∧
La temptativa es castiga sempre en els delictes dolosos i mai en els imprudents. En les faltes doloses
només es castiga la temptativa si és contra les persones o contra el patrimoni.
∧
La temptativa de delicte comporta la disminució de la pena en 1 grau per a la temptativa acabada o en
2 graus per a la temptativa inacabada (art. 62).
Anàlisi de la concurrència d’ACTIO LIBERA IN CAUSA (ALIC):
Punible si hi ha una conducta anterior presa lliurement on l’autor podria
haver previst o hauria d’haver previst les conseqüències de la seva
conducta posterior i, per tant, hauria d’haver pres mesures.
La tipicitat objectiva és una característica més del comportament humà. Diem
que hi ha tipicitat objectiva quan una conducta ha estat recollida de forma
expressa pel legislador penal en el CP, és a dir, inclosa en el tipus penal, perquè
el legisl ador ha considerar que és una lesió diferent a la societat amb un a béns
jurídics determinats importants, que si es lesionen han de ser tipificats com a
delicte associats amb una pena.
Classes de tipus penal:
§De mera activitat
§De resultat
oRelació de risc
oRelació de causalitat
o
Cristal·lització del resultat
§Instantani
§Permanent
§D’Estat
§D’acció
§D’omissió
oOmissió pura o pròpia
o
Comissió per omissió o
impròpia
§De mitjà determinat
§De mitjà resultatiu
§De lesió
§De perill abstracte
1. Relació de risc
2. Relació de causalitat
i.
Teoria de l’equivalència: Conditio
sine qua non (limitada)
3. Cristal·lització del resultat
a.
Interrupció nexe causal
b.
Concurrència de culpes
c. Intervenció curs natural
Classe de temptativa:
-Temptativa idònia — per l’objecte, mitjans o subjecte, no es pot consumar el delicte.
-Temptativa inidònia — no arriba a constituir una creació de risc rellevant si es mira ex post.
-Temptativa ideal — l’actuació de l’autor que vol perpetrar el delicte no arriba a crear el risc que vol sinó un altre.
