Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


esquema conceptual filosofia, Esquemas y mapas conceptuales de Filosofía

se trata de un esquema conceptual filosofia

Tipo: Esquemas y mapas conceptuales

2022/2023

Subido el 17/10/2023

pedrol-alborch
pedrol-alborch 🇪🇸

3 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
importància
1- Qüestionament racionalisme: Estableix límits ús
correcte de la raó (“una idea de les imperfeccions i reduïts
límits de l’enteniment humà”)
2- Va despertar a Kant del “somni dogmàtic”: “fou
precisament l’advertència de David Hume la que, ja fa
molts anys, em despertà de l’endormiscament dogmàtic i
la que donà una direcció completament diferent a les
meves investigacions en el camp de la filosofia
especulativa”
DAVID HUME
(1711-1776)
antecedents
1- Francis Baco n (1561-1626) y Thomas Hobbes (1588-1679).
2- El més impor tant és John Locke (1632-1704 ).
- Objecte de co neixement son les idees, no l es coses
- Però, no hi h a idees innates
- Origen del co neixement és l’experiència.
objectiu
“Esdevenir el N ewton del món moral” > Explic ar segons el mètode empíric
les lleis que r egeixen els fenòmens humans:
1) Abans que re s, abast i límits de l’enteni ment humà.
2) Desprès, l’a nàlisi dels grans problemes m etafísics: món, jo i Déu
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga esquema conceptual filosofia y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Filosofía solo en Docsity!

importància

1- Qüestionament racionalisme: Estableix límits ús correcte de la raó (“una idea de les imperfeccions i reduïts límits de l’enteniment humà”) 2- Va despertar a Kant del “somni dogmàtic”: “fou precisament l’advertència de David Hume la que, ja fa molts anys, em despertà de l’endormiscament dogmàtic i la que donà una direcció completament diferent a les meves investigacions en el camp de la filosofia especulativa”

DAVID HUME

antecedents

1- Francis Bacon (1561-1626) y Thomas Hobbes (1588-1679). 2- El més important és John Locke (1632-1704).

  • Objecte de coneixement son les idees, no les coses
    • Però, no hi ha idees innates
  • Origen del coneixement és l’experiència.

objectiu

“Esdevenir el Newton del món moral” > Explicar segons el mètode empíric les lleis que regeixen els fenòmens humans:

  1. Abans que res, abast i límits de l’enteniment humà.
  2. Desprès, l’anàlisi dels grans problemes metafísics: món, jo i Déu

(1) ABAST I LÍMITS ENTENIMENT HUMÀ

El coneixement en la ment humana s’origina en l’experiència. Percepcions: “qualsevol cosa que es pugui presentar a la ment” Des d’aquest punt de partida, estableix dos tipus de percepcions: ➢ Impressions (més vívides i fortes)

  • De sensació (experiència externa: dades proporcionades pels sentits)
  • De reflexió (experiència interna: idees generades activitat pròpia enteniment) ➢ Idees (més vagues i dèbils)
  • Senzilles: Deriven directament impressions
  • Complexes: Son combinacions d’idees simples Estableix que les impressions senzilles son atòmiques, és a dir, no es poden dividir. Només les idees complexes es poden dividir perquè son una combinació d’idees simples. Les idees simples es combinen per unes lleis d’associació: a) Semblança (idees similars) b) Contigüitat (en l’espai i el temps) c) Causa-Efecte La més important: Anàlisi exhaustiva de la relació de causalitat. La base d’això és l’experiència acumulada. Hume ho examina detingudament i arriba a la conclusió que únicament percebem una regularitat però no una “connexió necessària”. Si la idea de “connexió necessària”, nucli de la idea de causalitat, no prové d’una impressió sensible, s’ha de rebutjar. Conclusió: Una idea és o no vàlida cal veure de quina impressió prové Exemple: Les boles de billar à Si una bola de billar es mou immediatament després d’haver rebut l’impacte d’una altra bola de billar creiem que una ha estat la causa del moviment de l’altra. ➢ Si una idea no deriva d’una impressió sensorial (experiència) no és una idea vàlida. Això porta a Hume a restringir àmbits assolibles de l’enteniment humà - Els enunciats matemàtics o lògics compost per relacions d’idees (veritats necessàries) ➢ Les qüestions de fet, el coneixement empíric, conegut a partir de l’experiència sensible (veritats de fet, però no necessàriament vertaderes).

causa-efecte

Hume també distingeix entre imaginació i memòria: ➢ La imaginació és la disponibilitat de les idees per associar-se les unes amb les altres. La imaginació no té perquè conservar l’estructura i ordre de les impressions originals. ➢ La memòria té lloc quan les impressions no tan sols condicionen que hi hagi una o altra idea simple sinó també el mode en que certes idees es combinen i s’associen.