ESQUEMA D’ANÀLISI APROPIADA AL TEATRE
1. EL TEXT:
• L’assumpte: fet o situació que constitueix el nucli d’una obre dramàtica i del
qual la trama argumental és el desenvolupament complet
• La història: conjunt de fets i accions, ordenats de manera lògica, causal i
temporal que constitueixen una obra dramàtica.
• Gènere: monòleg, diàleg, ... / Tragèdia, drama, comèdia,…
2. DEL TEXT A L’ACCIÓ DRAMÀTICA:
• La perspectiva: mirada subjectiva que construeix i organitza l’acció teatral per a
un receptor (es desprèn tant de les acotacions al text com dels parlaments dels
personatges)
• L’estructura de l’acció dramàtica (o trama): forma concreta com s’organitza,
s’estructura i s’escenifica el conjunt de fets d’una història.
- Seqüències (actes, escenes,…): cadascuna de les parts en què es pot dividir
la posada en escena d’una obra dramàtica. Cadascuna d’aquestes parts és
precedida i/o finalitzada amb una interrupció de l’acció.
L’estructura clàssica és la conformada per tres actes, amb diferents escenes
cadascun, els quals corresponen a l’“exposició”, la “culminació” i la
“solució del conflicte”.
- Subministrament de la informació (i “desnivell informatiu”): forma
particular com cada obra ofereix la informació relativa a la història que és
representada, tant entre els personatges i el públic com entre els mateixos
personatges.
Quan el desenvolupament de l’acció dramàtica evidencia que no tothom
(públic, personatges, etc.) té la mateixa informació, existeix el que
s’anomena “desnivell informatiu”.
Aquest “desnivell informatiu” té relació amb la tensió dramàtica.
• Motor de l’acció dramàtica: causes, motivacions, incidents, desencadenants de
reaccions o estats, que provoquen canvis en els personatges (en les seves
relacions) o en les situacions. (p. ex.: conflictes, dilemes, … que condueixen a
un clímax que requereix un desenllaç).
• El temps:
Quan es parla del temps amb relació a una representació teatral cal distingir:
a) el temps ficcional: fa referència a tot allò relatiu al moment històric al qual
es refereix l’obra i a la durada de les accions representades (història que
representa les vivències d’uns minuts, hores, dies o anys de les vides d’uns
personatges).
b) El temps del discurs: la construcció literària d’unes accions per a ser
representades comporten, quasi sempre, manipulacions del
desenvolupament temporal. En analitzar el temps, doncs, cal fixar-se en :
- La durada: que pot referir-se a un “temps complet” (en què
s’escenifica tot el que succeeix en el lapse de temps representat)
o a un “temps parcial” (en el qual l’acció representada conté
elisions).
