


Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Fonaments de les arts esceniques, Profesor: Toni Galmés, Carrera: Història de l'Art, Universidad: UB
Tipo: Apuntes
1 / 4
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!



El teatre estava situat al centre de la vida ciutadana. La relació del teatre amb el públic era molt estreta perquè la evolució històrica del teatre estava condicionada per la demanda i el gust del públic.
El terme ludus significava “joc, diversió” i el teatre s’anomenava ludi scaenici que significava un espectacle de representació dramàtica, va sorgir al 240 a.C.
Els ludis scaenici estaven sotmesos al temps. Les obres teatrals es representaven en recintes a l’aire lliure per tant havia de fer bon temps. La temporada del teatre normalment era entre principis d’abril i mitjans de novembre. Els romans van crear les uelarium (toldos) i uelum (veles) per cobrir el teatre. Ubicaven els teatres en lloc frescos com per exemple al costat d’un riu.
Hi havia dos tipus de tragèdies:
Hi havia dos tipus de comèdies:
Hi havia un altre gènere, la pantomima que va sorgir amb la improvisació de Livio Andrónico, primer autor dramàtic, quan es va quedar afònic va fer recitar a un noi tot el que havia de dir mentre ell interpretava amb mímica. Aquest gènere només té un sol artista anomenat pantomimo, aquest va acompanyat d’un cor i ballarins.
El teatre es va començar a dur a terme el panem et circenses “pa i joc” en el que s’hi representaven lluites entre gladiadors i persones condemnades devorades per feres, totes portaven a la mort. Es va transportar la sorra del amfiteatre al teatre per fer les execucions públiques més divertides, un exemple és Laureolus de Catulo el mimógrafo que perteneixia a un gènere teatral que escenificava episodis de la vida real com una batalla entre gladiadors. El més impactant és que van passar a una interpretació a una realitat d’aquesta manera utilitzaven un condemnat a mort a més de un maniquí.
El primer teatre permanent a Roma va ser el teatre de Pompeyo.
El teatre va passar per dos fases:
El teatre de construcció provisional tenia un escenari on estaven els actors i el cor tràgic, a la vegada esta integrat per la scaena (fons escènic de panells verticals) i el proscaenium , a davant de la scaena , plataforma horitzontal on pujaven els actors.
La cauea , zona de l’espectacle, estava integrada per graderies fetes per seients de fusta. Les grades es podien deixar muntades per altres espectacles però l’escenari s’havia de desmuntar. Aquest teatre es podia situar a qualsevol lloc, en un carrer ( uia ) o a una plaça ( platea ).
Hi han tres portes frontals a la scaena i dos entrades laterals al proscaenium. Per les portes d’accés a la scaena al proscaenium els personatges entren o surten de espais interiors o exteriors. Hi ha una altre via d’accés anomenada angiportus que utilitzava qualsevol de les cinc entrades escèniques.
La porta central que s’obre a la paret de la scaena s’anomenava hospitalia i la més gran i la més decorada que representava el palau de l’heroi protagonista.
El primer teatre de Roma va ser el de Pompeyo edificat al cim del temple de Venus Victrix. La part central de l’auditori o cauea constituïa les escalinates per pujar al temple. El teatre de Pompeya estava format per una orquestra semicircular unida a la cauea , les dos connectades a l’escenari. És una unitat arquitectònica en que totes les seves parts estan connectades mitjançant els aditi maximi.
Per la construcció de la cauea no es va disposar de cap desnivell natural així que van haver de construir un tipus de cauea amb un desnivell artificial gràcies a tècniques de construcció.
Segons els canònics grec-romans l’edifici teatral consta de tres parts:
La orchestra es semicircular reservada per els espectadors més importants. S’accedeix a través dels espais coberts per les voltes que s’anomenen aditus maximi.
La zona dels espectadors és la més amplia per la seva forma de mig embut, es construïa en el desnivell natural o artificial per aconseguir una superfície inclinada anomenada cauea.