Vista previa parcial del texto
¡Descarga esquema de trabajo y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Ciencia de la administración solo en Docsity!
TEXTOS DOCENTS Teécniques d”Investigació en Antropologia Social riament d'Antropologia Cultural i His 16 de Ciéncies Humanes i Socials TECNIQUES D'INVESTIGACIÓ EN ANTROPOLOGIA SOCIAL TEXTOS DOCENTS 153 18 TBCNIQUES D'INVESTIGACIÓ EN ANTROPOLOGIA SOCIAL e) On? (la unitat d'análisi: On es localitzará la recerca? Com es delimitará espaciallment i temporalment? La recerca empírica en antropología s'ha de situar en un marc concret, a partir d'una unitat d'análisi que sigui pertinent al problema elegit i que es pugui recondixer. S'han d'avaluar les possibilitats que ofereix aquesta en relació amb els objectius que es pretén assolir, d) Quan? Ja cronologia del treball): Quan comengará la recerca? Quin temps durará la seva realització? Ca] dissenyar un calendari detallat peró que sigui alhora també realista. Encara que sovint les previsions acaben incomplint-se, el problema plantejar s'ha dadequar a les disponibilitars de temps. £) Com? (els procediments): Com efectuarem el treball? Quins métodes adoptarem? Quines téoniques de recerca farem servir? Quines fonts utilizarem? Els mdtodes gue es preven emprar han de ser accessibles i estar a labast de les nostres possibilitats, És necessari també que el probiema elegit sigui viable en relació amb la nostra disponibilitat de temps, d'accés a les fonts ¡als materials bibliográfics, assumible quant al seu pressnpost, etc. f Qui? (Pequip huma): Oui realizara el treball? Amb qui podem comptar? En una investigació sovint hi intervé més dun investigador, de manera que cal preveure amb qui es compta tant per al desenvolnpament del treball en el seu conjunt com per portar a terme tasques més especifiques o puntuals. 2) Amb que? (el finangament i Vequipament): Quin és Tlequipament necessari? De quins recursos es disposa? Quin finangament cal? D'on Sespera obtenir? La recerca en antropologia no exigeix necessáriament disposar de molts mitjans materials. No obstant aixó, cal pre venre i avaluar acuradament les despeses que generará així com la forma de fer-hi front. h) Per a qui? (els destinataris): Per a qui fem el treball? Per a qui Vescrivim? Segons a qui ens adrecem utilitrarem per forga un determinat tipus de llenguatge i, fins i tot, podem arribar a e optar per adoptar uns procediments o uns altres: no és el mateix plantejar-se un treball de curs ! que pretendre redactar una tesi, com tampoc no és igual dissenyar una recerca estrictament académica que un treball orientat a Vaplicació posterior dels scus resultats, : 1.2. Les etapes d'un procés de recerca 51 bé tota investigació empírica en el camp de les cióncies humanes ¿ socials Es sempre diferent i específica, segueix també sempre unes mateixes etapes. Qualseyo] recerca ha de respondre a un procés d'experimentació a través del qual els probleraes Plantejats inicialment són confrontats amb la realitat per extreure'n 1nes conclusions. Bourdieu, Chamboredon iPasseron (1968) i Quivy i Van Campenhoudt (1988) descriuen la recerca científica com un procés integral per tres actes epistemológicos que són interdependents ¡ en el qual Vordre ha de ser respectat: a) La ruptura: consisteix a trencar amb els prejudicis 1 les falses evidencies sobre la comprensió de la realitat social, b) La construcció: la ruptura esmentada només es pot donar a partir d'una representació teorica susceptible d'expressar la lógica que Vinvestigador suposa que está en la base del fenomen estudiar. Sense aquesta construcció teórica no és possible procedir a una experimentació válida. c) La constatació: una recerca no es pol considerar científica si no és verificada per les informacions sobre la realitat conereta, alló que anomenem Vexperimentació. TECNIQUES DINVESTIOS :1Ó EN ANTROPOLOGIA SOCIAL 19 En tot cas, d'acord amb Ander-Egg (1987:139), el procés de treball científic está constituft per aquesta segiiéncia básica: [Problema>Recerca]-Resposta] i no, com sovint es diu, per la suecessió seglient: Dbservació dels Tetg-Formulació d npotesi-o[Verificació experimental] Fases d'una recerca empírica en antropologia 1. Formulació del problema, Escollir un tema i concretar el problema que es vol investigar. Redactar un preprojecte i donar-lo a Hegir. 2, Exploració previa i disseny. Contixer que han fet altres autors en relació amb el problema «Vinvestigació. Determinar la viabilitat metodológica i práctica del projecte, Contactar amb altres persones que treballin sobre el problema proposat. Redactar el projecte definitiu. 3. Treball de camp. Integració de Vinvestigador en la realitat social que voi estudiar. Recollid a dels materials necessaris a partir de diferents métodes i técniques. 4. Explotació de les dades i interpretació. Elaborar, analitzar i interpretar les dades oblingudes en el curs del treball de camp. Verificar les hipdtesis inicials. Elaborar models explicatius. 5. Presentació dels resultats. 1,2.1. L'elecció del tema i la definició del problema Els treballs d'investigació per encárrec són poc habituals en antropologia. Fins i tot quan el desenvolupament de la recerca exigeix disposar d'un finangament extern o si aquesta storienta a uma aplicació práctica dels seus resultais, el més comú és que la iniciativa parteixi dels mateixos investigadors que es proposen dur-la a terme. D'una o altra manera, escollir un tema i pensar-lo sera un pas previ necessari per definir posteriorment un problema i poder-lo concretar en un projecte d'investigació. Les idees inicials per arfencar aquest procés no sorgeixen mai de l'aire o de la mera inspiració, gratuítament, És cert que en el disseny d'una investigació hi intervé sempre un cert grau «d'imaginació, pero Vobservació de la realitat, el coneixement duna problemática concreta o la reflexió derivada de la lectura és alió que proporciona els elements necessaris per pensar-la. Quan la realització d'una recerca simposa com a una obligació (com en el cas d'un treball de curs o d'una tesi), linvestigador principiant sol viure Telecció del problema d'investigació amb una certa angoixa: Hauré triat el tema més adequat? Seré capag de resoldre'1? M'agrada realment? En aquests casos, aquell que actuí com a tutor a com a director del trebali pot intervenir en Pelecció, aconsellar-lo a partir de la seva propia experiéncia, pero la tija definitiva haurá de ser, finalment, personal. Si bé no hi ha principis que garanteixin Velecció adequada d'un tema, pot ser útil atendre a algunes recomanacions. Primer, deixar-se portar per les propies preferencies personals, per davant de suggeriments que poden encobrir imposicions o d'atendre a criteris d'oportunisme o de moda. La realització de la recerca comportará haver de conviure amb el tema escollit durant un període de temps més o menys llarg i el preferible és que aquest agradi ja des d'un principi. D'altra banda, els interessos personals no han de ser necessáriament contradictoris amb els objectius científics (Jorgensen, 1989:27). TECNIQUE: STIGACIÓ EN ANTROPOLOGÍA SOCIAL 5 ji Com formular un problema d'investigació h * Quia és el problema? Aquest és el punt de partenga: identificar el problema, plantejant-lo ] delimitant-lo, + Quines són les dades del problema? Quins són els seus aspectes o elements principals? Eis tracta d'expressar-lo amb claredal i precisió, mitjangant la seva descomposició dimensional, establint els seus trets constituenis, les seves variables o dimensions. + Qué s'ha dit sobre el problema? Estar al corrent de la literatura existent sobre el tema. + Quines són les relacions entre els diferents aspectes del problema? Quines són les seves «iiestiona connexes? Traduir la pregunta o preguntes amb que s'ha formulat el probiem a, expressant-les en variables manipulables i susceptibles d'una verificació empírica. + Está suficientment definit? Es tracta d'evitar Pequivoc en Vús dels conceptes. Cal aclarir e-ls significats que es dóna als termos que defineixen el problema. + Quina solució se cerca? És alló que determina el perque de la recerca, la seva finalitaL. 1.2.2. L'exploració previa Perqué la idea inicial pugui traduir-se en un veritable projecte de recerca cal sotmetre-la a un procés previ d'exploració. D'entrada, cal llegir. S'ha de procedir a una recerca bibliográfica aprofundida que permeti determinar el coneixement tedric de qué es disposa sobre la qliestió plantejada 1, més en coneret, sobre la o les unitats d'análisi a partir de les quals es pretén portar a terme la proposta. És freqiient que molts estudiants es planyin fent referéncia a la manca de bibliografia sclacionada amb el problema que han escollit. Sigui quina sigui la qúestió plantejada, és poc probable que mai no hagi estar abordada abans per d'altres investigadors, directament o indirectament. En realitat, el problema consisteix habitualment en el contrari: com poder arribar a llegir un nombre tan elevat de treballs com sovint hi ha. Aquesta primera exploració permetrá assenyalar el coneixement previ existent i proporcionará idees per dissenyar el projecte, sent imprescindible fer una selecció de la bibliografia i procedir de manera sistemática a la seva localització ¡a la seva posterior lectura. Igualment, cal portar a terme una avaluació de les fonts primáries disponibles (arxius, centres de documentació, publicacions, documentació particular, etc.) que contribuirá també a determinar la viabilitat del projecte, Alhora, procedirem a contactar amb el lloc o llocs on es desenvolupará la recollida de materials empírics per avaluar les possibilitats tant metodológiques com práctiques del treball de camp. 1, finalment, aquesta fase exploratória pot completar-se amb entrevistes a especialistes i/o a professionals que tinguin un coneixement directe del camp temátic de la investigació i fins i tot a algunes persones directament implicades amb el problema elegit. És a partir d'aquesta primera exploració que estarem en condicions de redactar el projecte de recerca. 1.2.3, El treball de camp En antropología, letapa experimental del procés d'investigació és alló que anomenem treball de camp. En el sentit classic, definit sobretot per Malinowski a Els argonautes del Pacific occidental (1986:53-78), Vobservació participant antropológica consisteix en que Vinvestigador s'introdueix i procura integrar-se en el grup o la comunitar on es localitza la seva recerca per tal d'obtenir les seves dades. Durant aquesta etapa, l'antropdleg observa i registra la realitat social que pretén condixer a partir de posar en práctica una série de procediments sistemátics. ANO que és significatia en la recerca etnográfica és que linvestigador ha d'integrar tots els detalls coneguts i observats per tal d'extreure una síntesi sociológica elaborada a partir dels diversos símptomes en els quals pugui AAA cc 22 TECNIGUES IYINVESTIGACIÓ EN ANTROPOLOGÍA SOCIAL recolzar-se. Per aixd, el treball de camp requereix d'una acurada preparació que inclow la necessitat de contixer el Hoc on es localitza lestudi (sobretot a partir de la bibliografía existent), en alguns casos l'aprenentatge de Vidioma o dels trets Ting; lístics espocífics del gmp a estadiar, la comprovanció dels instruments d'análisi a emprar ¡la planificació dels aspectes práctics de la seva estada, A partir d'aquesta preparació, Yantropoleg está en condicions de procurar integrar-se, Actualment, no obstant aixó, la recerca en antropologia ha tendil a aíllar les diverses técniqrues aplicades en el context del treball de camp, elaborant-se molts estudis que estan basats en una sola font o en l'ús d'una única técnica per a la recollida de dades emográfiques. Els tres procedimments d'análisi que més utilitzen els antropdlegs avui (Uentrevista oral, Pobservació etnográfica i el treball documental) impliquen unes formes de treball i d'organització diferents i són els que tractarem amb una major atenció. 1.2.4. L'explotació de les dades i la interpretació La darrera etapa del procés de recerca consisteix, logicament, en Vexplotació de les dades obtingudes i la seva interpretació. Es tracta de constatar si les informacions recollides es cortesponen, ¡fins a quin punt, amb les hipótesis plantejades inicialment, pero també de descobrir, grácies als sistemes de registre de la informació (enregistrament d'entrevistes, notes etnográfiques, Pitxes documentals, registres informatics, etc.), d'altres fets que no havien estat previstos i constatacions que no S'havien considerat en Fexploració inicial. L'investigador ha de perfilar, a partir d'aquí, el seu model d'análisi, descriure el sen procés d'experimentació 1 suggerir noves pistes de recerca per al futur. S'arribará així a Velaboració final del treball per a la seva posterior presentació pública, recolzant-se generalment aquesta en el llenguatge escrit (articles, llibres, informes, etc.), peró també, a cops, en d'altres mitjans (audiovisuals, exposicions, treballs de divuigació, conferéncies, ete). 2. REDACTAR UN PROJECTE DF. RECERCA Un projecte de recerca pot presentar uns trets formals i de contingut relativament variables en funció d'on es presenti i de quin sigui Vobjectiu de la seva confecció, podent oscil-lar des d'una sola página fins a un escrit més elaborat on sindiquin detalladament els objectius de la investigació, la metodologia que es pretén emprar i les característiques generals del treball, Tant la seva extensió com les seves característiques variaran també d'acord amb el coneixement que es tingui de la temática a investigar i de com estigui d'avangat el sen disseny. En tot cas, la redacció d'un projecte hauria de ser pensada com a un mija per definir celarament una proposta d'investigació que permeti comanicar-la a d'altres persones (amb lobjectiu de sol licitar ajuts o beqnes, o de sotmetre-la a la consideració d'un director o d'un grup de discussió, per exemple), peró també com a un procediment operatiu per a Vorganització mateixa del treball, tant si aquest és individual cora, sobretot, quan suposa la participació de diferents persones. Tot i que Pobjectiu del projecte s'orienta a aclarir la proposta ia planificar les tasques previstes per a la seva realilzació, la recerca qualitativa no pot pretendre una programació previa que contempli amb rigidesa ¡ exactitud tot el sen desenvolupament en ser característicament reflexiva j flexible, D'altra banda, les sollicituds per al finangament de la recerca s'han de presentar sovim emplenant formularis tancats que obliguen a aportar un seguit d'informació molt concreta 1 lirnitada, És important centrar-se en alló que cs demana. Aquests aspectes, per molt arbitraris que puguin arribar a semblar, responen als criteris d'avaluació adoptats per la instáncia convocant d'acord amb la necessitat d'efectuar un examen rápid i sistemátic d'un nombre considerable de propostes. 24 TECNIQUES DINVESTIGACIÓ EN ANTROPOLOGLA, SOCIAL e) Destinataris o aplicacions dels resultats. Tant si es tracta d'una recorca básica com aplicada, cal precisar la seva utilitar per al coneixement de la realitat i/o amb vista a la planificació de determinades intervencions socials, 2.2. La formulació del problema de recerca Tot projecte de recerca ha de mostrar com s'inscriu el problema que es planteja en el marc de diversos antecedents bibliográfics i discussions tedriques. Cal definir el model teóric de partida, les hipotesis d'investigació j les solucions proposades per resoldre el problema plantejat, ja siguin Originals o inscrites en coneixements anteriors. Aquest segon apartat té la finalitar Paclarir, matisar á aprofundir alló que ha estat presentat en la introducció. Normalment es plantegen tres aspectes: a) el camp de la recerca i el model tedric a emprar, aclarirnt els conceptes més significatius; b) un estat de la qúestió sobre el tema i sobre la o les unitats d'análisi que es pretenen abordar; <) les hipotesis o idees prévies sobre el problema a investigar, 2.2.1. Estat de la qiiestió La manera més adequada de comengar qualsevol treball de recerca és elaborant un estat de la qiiestió sobre la temática que vol abordar-se. L'enumeració dels coneixements existents sobre el tema no pot reduir-se a una successió de resurns de lectura o a un simple llistat bibliográfic. Agnests coneixements han de ser presentats de forma crítica, relacionant els textos entre si i descobrint els eixos principals de les polémiques existents per poder definir posteriorment les hipdtesis. És útil iniciar la recerca bibliográfica per obres de carácter general i, sobretot, per aquelles publicacions periódiques que es dediquen a presentar estais de la qúestió i compilacions bibliográafiques (com, per exemple, ' Annual Review af Anthropology, l International Bibliography of Social Sciences: Anthropology o el Handbook of Latin American Studies: Social Sciences). La lectura d'enciclopédies temátiques i de diccionaris especialitzats pot ser també una forma operativa d'aproximar=se al problema d'estudi i/o al floc on se centrará la investigació. S'haurien de revisar, en tot cas, tres tipus diferents d'obres: a) aquelles que fan referéncia a temes propers al que es proposa abordar; b) aquellos que tracten de la mateixa zona a estudiar o de Moos similars; c) els treballs de carácter metodológic que puguin relacionar-se amb la investigació proposada. 2.2.2. Model teóric Pel que fa al model teóric, cal fer una breu presentació que ofereixi una informació suficient al lector per congixer en quin lloc se situa el projecte en el context dels debats existents entorn del problema que es vol tractar. És important no manifestar una actitud intransigent respecte a la resta de Posicions teóriques alternatives. TECMIQUES EINVESTIGACIÓ EN ANTROPOLOGÍA SOCIAL. 25 2.2.3. Hipótesis o idees previes Com hem vist, una bona manera de comengar a formular cl problema d'investigació és plantejant una séric d'interrogants cberts. Aguestes han de consistir en preguntes que es puguin contestar perd que, alhora, no tinguin una resposta Dbvía, Per exemple: La disminució de la fecunditas a Catalunya als darrers 25 anys, és una consegiiéncia de les polítiques familiars de Vadministració? És el resultat d'un canvi en la concepció cultural entorn de la infancia? Es iracta d'una reacció davant de 'augment dels costos de la manutenció dels fills? La resposta a algunes d'aquestes preguntes pot oferir-se en Vapartat del projecte destina a concretar les hipdtesis. En qualsevol recerca científica cal definir unes hipdtesis, que concretin el problema que es plantoja ji que es pretenguin verificar o refutar a partir dels seus resultats. Les hipdtesis són afirmacions o negacions sobre la realitat que es caracteritzen per ser idees suposades, que no hagin estat encara vorificades peró que siguin alhora probables. Per exemple: La disminució de la fecunditar a Catalunya als darrers 25 anys és un fenomen que respon a diferents factors socials, económics i culturals, La causa principal, peró, ha estat l'augment dels costos de la manutenció dels fills com a consegiiéncia del creixement del nivell de consum per cápita per sobre de Vincrement dels ingressos familiars. En aquest sentit, les polítiques familiars han incidit negativament sobre la fecunditat en no contribuir a reduir els costos esmentats. Les hipotesis haurien de contemplar les condicions segiients (Sierra Bravo, 1989): a) han de ser clares ¡ facilment comprensibles, evitant lis de conceptes complexos i de termes ambigus, de manera que siguin assequibles per al major nombre de persones; b) els termes emprats han de tenir una realitat empírica i no recolzar-se en conceptes morals o subjectius, Per exemple, no és correcta una hipótesi com aquesta: La disminució de la fecunditor a Catalunya en els darrers 25 anys és deguda a la major tendencia a Cegoisme de les persones, com a consegiiéncia del predomini de les idees consumisies. <) s'han de poder verificar per mitjá de técniques asequibles i en el curs de la propia recerca. Així, tampoc no és válid formular una hipótesi com aquesta: Siles dones no tinguessin fills, no existiría la divisió sexual del treball. d) han de ser prou específiques com per poder ser verificades directament, Si són molt ámplies, es pot recórrer a formular subhipotesis que facilitio un major nivell de precisió. Han de tenir també, pero, un cert valor de gencralitat; és a dir, no s'han de referir a uns pocs ets particulars; €) han d'estar en relació amb marcs teórics conerets; £) han d'oferir una resposta probable al problema plantejat en la investigació. TÉCNIQUES DINVESTIGACIÓ EN ANTROPOL OGIA SOCIAL 27 2.3.3. Període cronológic Els interessos actuals de Pantropologia semblen abocar vada cop més la investigació envers e ls problemes de les societats Contemporanies, tot i que aquesta disciplina té una larga tradició en recerques de carácter históric. D'ana manera o d'una altra, aixó no obstant, qualsevol investigació haa de suposar una delimitació també temporal, tant pel que fa a la informació oral (a que la memoria el discurs dels informants solen barrejar múltiples plans histórics) com en relació amb els documents escrits, per als quals s'haura de determinar, si escau, quin és el període que compren el buidat que es pretén fer. 2.4. L'esquema del treball . En funció del destinatari i dels objectius del projecte, Aquest pot incloure una proposta d'esquema de Pinforme final, indicant els capítols, apartats i subapartats que contemplará (per exemple, será imprescindible elaborar-la si la finalitat és publicar els resultats de la investigació em forma de llibre). L'elaboració d'aquest esquema té un doble valor: 8) com a element d'organització del treball, per preveure els materials que seran necessaris per omplir de contingut cada apartat; ib) com a mirja per aclarir al lector quins són els continguts específics de la recerca i l'ernfasi que rebran els diferents temes. En tot cas, convé que es tracti d'un índex equilibrat i que prevegi atorgar una atenció similar a cada capítol. Habitualment, Aquest primer esquema variará en el curs del desenvolupament de la investigació i caldrá anar-lo reformulant Yacord amb els resultats que es vagin obtenint. 2.5. La metodologia ¡ les técniques d'investigació En Tapartat de la metodologia s'explicaran cls métodes, les téeniques i les fonts qhe es preveu utilitzar en el curs de la recerca ¡també es justificaran els motius de la seva elecció. Les informacions d'aquest apartal seran, doncs, mok diferents en funció del tipus d'análisi que es vol portar a terme, les estratégies metodológiques adoptades ¡ les técniques concretes previstes. Per aixd, cada projecte només inclourá aquelles indicacions dels apartats segiients que siguin pertinente. 2.5.1. Orientacions metodológigues En primer loc, cal argumentar perqué s'adopta una estrategia d'investigació concreta i quina és la perspectiva metodológica general de la recerca (qualitativa, comparativa, histórica, etc.) 2.5.2. Indicacions sobre el treball de camp El treball de camp és per a Pantropologia el procediment de recerca més habitual, i ha estat considerat sovint un tret distintiu de la propia disciplina. Dedicarem un capítol específic a descriure en qué consisteix ¡ qué representa el treball de camp per a la disciplina. En tot cas, constitueix Vetapa de la recerca antropológica que integra laplicació de diverses técniques d'investigació, en especial l'observació participant i les entrevistes amb informants, i que comporta l'estada de linvestigador al si de la unitat d'análisi elegida per tal d'integrar tots ely detalls observats i extreuren la síntesi sociológica a partir dels diversos elements que constitucixen la cultura d'un grup social. 28 TECNIQUES DINVESTIGACIÓ EN ANTROPOLOGÍA SCOCIAL Un projecte de recerca, si es recolza en el treball de camp, haurá de fixar el lloc on es realitzará ¡ els diferents detalls de Pestada prevista. Com que les condicions de Vestada afecten mio el desenvolupament de la recerca, és necessari indicar també els detalls relatius a la durada, a la Forma d'integració j a com es preven resoldre els aspectes de carácter práctic com ara Pallotjament o els desplagamenis. 2.5.3. Fonts documentals Quan les fonts docnmentals siguin importants per a la recerca, caidra indicardes fent referencia també a la seva disponibilitat i a les possibilirats d'accés que ofereixen. En cas de preveure's l'ús Vestadístiquos publicades (coro dades demografiques O económiques) s'hauria d'incloure la referáncia completa dels treballs o registres a consultar, el centre on es localitzen i el tractament que rebran les informacions que ofereixen (formes de buidat i d'explotació). Si es preven utilitzar documents primaris, ja siguin histrics o no, caldrá fer constar també deralladament quin és el tipus de documentació a buidar, els arxins on es conserven, la forma com es fará el buidat (nombre de documents, tipus de fitxes, selecció de la mostra) així com els procediments d'análisi que shi preveu aplicar (tractament estadístic o qualitatiu, creuament de les dades, programa infommátic, etc.). En cas de proposar alguna mena de procediment específic per al tractament de les fonts primáries, ealdrá presentar-lo fent referencia a d'altres treballs que Phagin aplicat previament ¡ als problemes que poden preveure!s durant la seva utilització. 2.5.4. Entrevistes i informació oral En plentejar una recerca que contempla Pús de fonts orals, cal decidir 3 indicar una série de consideracions sobre els procediments previstos i Pús que es fará dels materials oblinguts. En coneret, s'hauria J'indicar: objectius de Pús de les fonts orals; criteris de selecció dels informants, nombre i dimensions de la mostra; forma d'accés; tipus d'entrevista (histories de vida, entrevistes semidirigides; en profunditat, eto.) guies Vo qlestionaris a utilitzar, eto.; 3 formes de tractament de la informació oral: sistema d'enregistrament i de buidat, 2.5.5. Observació etnográfica Cal especificar els detalis de com es procedirá a realitzar Tobservació etnográfica: el tipus Webservació, els llocs, el nombre, els sistemes de registre de la informació (notes, vídeo, fotografia, so, sistematització a partir de guies o fitxes, etc.), com també les formes de tractament previstes. 2.5.6. Enquestes En el cas de contemplar lús d'enquestes, el projecte haura d'indicar clarament el nombre d'enquestes previstes, els procediments de mostreíg, cl marge d'error estimat i els criteris i forma d'elecció dels enquestats, així com qualsevol altre aspecte que pugui ser significatin. 2.6. La planificació del treball 2.6.1. Pla de treball i calendari El projecte de recerca ha d'especificar també, en un apartat diferenciat, la durada de la investigació i el calendari previst per a la seva execució, indicant les diferents fases del treball i la segiiencia lógica en qué aquestes sordenaran (asseny alant, per exemple, la durada del treball de camp, 20 TÉCNIQ ES DINVESTIGACIÓ EN ANTROPOLOGÍA SOCIAL, 2.7. La bibliografía La bibliografia que acompanya un projecte pot considerar-se també un indicador de la seva seriositat. Una bibliografia ben elaborada dóna testimoni de Vesforg esmergat en la preparació de la proposta ja que reflecteix que es disposa d'un coneixement ampli sobre el marc temátic, tedric Yo metodologic en qué s'inscriu. En funció de qui sigui el destinatari del projecte, podrá ser oportú incloure una bibliografía més o menys larga, més o menys específica, alhora «ue pot ser adequat ordenar-la d'acord amb els temes que es preveu abordar. És important, en tot cas, que estigui actualitzada, que incorpori les obres més significativos sobre el tema i que inclogui sobretot aquells treballs que se citen expressament en el text del projecte presentat. 2,8. Els apéndixs El darrer apartat d'un projecte de recerca és Papéndix. Aquí s'hi afegirá tot alló que pugui ser útil per completar el text del projecte. S'hi inclouran especialment aquells recursos técnics més específics que no sigui necessari detallar abans, peró que poden ser també d'interds (fitxes, guies dobservació i d'entrevista, qiiestionaris, etc.). En Vapendix també s'hi poden incloure cartes de recomanació que avalin tant els investigadors com la seva própia proposta. És important que aquestes siguin variades, de persones o d'institucions que ens coneguia ¡ que tinguin un cert reconeixement com a competents quant al problema de recerca plantejat. S'hi pot afegir també els currículums detallats de la persona o persones que preveuen desenvolupar la investigació, Com redactar un Curriculum Vitae Un curriculum vitae ofercix una imatge sintética d'una persona a partir de les dades que aquesta considera més rellevants pel que fa a la seva formació, experiéncia professional j interessos. 1. Dades personals a) Nom i cognoras, DNI b) Data de naixement c) Adrega i telefon de contacte 2. Formació académica 2) Títols obtinguts (diplomatura, Hicenciatura, doctorat); any i institeció que els ha lliurae; expedient academic o nota mitjana b) Cursos, postgraus i seminaris als quals s'ha : 3. Experiéncia professional a) Situació laboral actual: institució, adrega i teléfon, categoria professional, situació administrativa b) Llocs de treball ocupats anteriorment i dates 4. Experiencia investigadora Recerques que s'han desenvolupat i recerques en curs: fítol, organisme al qual la recerca ha estat vinculada, durada, entitat finangadora, mensbres de l'equip 5. Publicacions Llibres ¡ articles publicats, ja sigui com a autor, editor, traductor, ote. 6. Participació en congressos i reunions científiques Congressos i reunions científiques en que s'ha participat (títol, organització, lloc i data) i tipus de participació (organitzador; presentació de ponencies, comunicacions o pósters; assisléncia) 7. Altres mérits a) Beques i premis obtinguis b) Pertinenga a associacions científiques i professionals sistit pa TECNIQUES DINVESTIGACIÓ EN ANTROPOLOGIA SOCIA]. 31 Esquema d'un projecte de recerca L Iatroducció Presentar, de forma molt brea ¡ concisa, la pertinengo, importáncia i objectius de la recerca. Ha de captar Vatenció del lector i formular de forma explícita el problema de recerca que es pretén resoldre. a) Presentació resumida dels objectins. h b) Origen del problema i raons que han conduñt Vinvestigador a plantejar-lo. il c) Definició del tipus d'investigació. d) Importáncia, oportunitat i ínterés del tema. e) Formulació concisa del problema. D Indicació dels destinataris potencials o aplicacions dels resultats. 2. Formulació del problema de recerca 1 Mostrar com s'inscriu el problema de recerca en una série d'antecedenis bibliográfics i de discussions teóriques. Definir quin és el mare teóric de partida, les hipdresis i les solucions adaptades per resoldre el problema plantejat, ja siguin originals o inscrites en els coneixements existents, a) Estat de la questió, bj Marc tedric, c) Hipdtesis o idees previes sobre el tema 3. Ámbit de la recerca Especificar V'úmbit de la recerca i justificar la seva adeguació en relació amb els objectius proposals. Assenyalar quina és la unital d'análisi, Pambit geográfíc i el pertode cronológic que abastará la recerca a) Definició de la unitat d'análisi ¿ dels subjectes que constitucixen la població objecte estudi, b) Ámbit geográfic: característiques principals i raons de Feleca o) Període cronologic: característiques principals i raons de Pelecció. 4. Esquema del treball Indicar Vesquema previst per la redacció de Vinforme final. Assenyalar els temes que seran tractals en la recerca i Vemfasi que dóna Vinvestigador als diferents apartats, 5, Metodologia i técniques d'investigació Definir la metodologia i técniques Minvestigació que es preven adoptar per verificar les hipótesis i respondre als problemes de recerca plamejats. Justificar la seva pertinencia i possibilitats en funció dels objectins. Explicitar les operacions i ús que es Jará de les dades. a) Orientacions metodológiques: justificació de Testrategia Vinvestigació. b) Indicacions sobre el treball de camp: previsions subre la durada, forma «dFintegració 1 aspectes práctics (allotjament, desplacaments). e) Fonts documentals i bibliográfiques: disponibilitat i possibilitats d'accés; ús d'estadístiques publicades (referencia completa, centre on es localitzen i tractament previst). d) Fonts primáries: documents a buidar, arxius on es localitzen, forma del buidat (nombre de documents, tipus de fitxes, selecció de la mostra), procediments d'análisi (tractament estadístic, qualitatin, et.). e) Entreyistes: nombre d'informants i criteris de selecció; tipus d'entrevistes (históries de vida, semidirigides, en profunditat, etc.), qiiestionaris a utilitzar i forma denregistrament 1 buidat. f) Observació: Mocs i tipus d'observació;, formes de sistematització (guies i fitxes) i de registre de la informació (notes, vídeo, fotografía, 50); nombre d'observacions previst. 8) Enquestes: criteris de mostreig i marge d'error; nombre ¡ forma d'elecció dels enquestats; tipus de qiestions a plantejar. TECNIQUES DINVESTIGACIÓ EN ANTROPOLOGIA SOCIAL MALINOWSKI, E. (1986) Els argonautes del Pacífic occidental. Barcelona, Edicions 62/Diputació de Barcelona. Ep gran part, el procediment del treball de camp va néixer a partir d'aquesta obra publicada inicialment el 1922. Cal llegir, donos, la introducció on l'autor explica Pobjecte, el métode i la finalitat de la seva recerca i on defineix el treball de camp tal i com ell Fentén. 1 potser Vexplica millor que moltes de les interpretacions posteriors de qué ha estat objecte. PONS, L (1993) Programación de la investigación soc Científicas. E text presenta, d'una manera molt practica, els principis básics de la programació i gestió dun treball de recerca eo ciéncies socials. Es descriuen procediments i sS'ofereixen recomanacions respecte a la demanda de la investigació, la definició dels objectius, Felecció de la metodologia més apropiada, l'elaboració del pla d'actuació, la formació de equip de col-laboradors, la gestió económica i l'avaluació dels resultats. QUIVY, R.; VAN CAMPENHOUDT, L. (1988) Manuel de recherche en sciences sociales. París, Dunod. [hi ha una traducció al catalá publicada a Herder, 1997]. Obra amb un nivell molt basic, peró aclaridora. Permet resoldre molts problemes sobre com plantejar i portar a terme una recerca en ciéncies socials. Ofereix una orientació clara sobre les etapes del treball 1 el panorama de les técniques i els metodes disponibles, amb exemples i treballs aplicats, així com la descripció d'una recerca en la seva totalitat. Per a aquest tema és especialment útil la lectura dels capítols dedicats als objectius i a les questions de partida. Madrid, Centro de Investigaciones RUIZ OLABUÉNAGA, 1.1. (1995) Metodología de la investigación cualitativa. Bilbao, Universidad de Deusto. Invitació a V'ús de les tecniques qualitatives em ciéncies socials. Després de presentar les Característiques i avantatges dels métodos qualitatius, assenyalant les polémiques derivades del seu ús, el llibre defineix les oportunitats d'investigar qualitativament (disseny i control de qualitat). En la segona part es presénta la construcció del text qualitatin (observació, entrevista i análisi de contingut) per oferir, després, diverses consideracions sobre la recerca en grup i sobre l'ús d'histories de vida ide textos no eserits. L'obra, molt recent, inclou fins i tot un capítol sobre el paper de l'ordinador personal en la investigació. Molt útil per al disseny de la recerca. SIERRA BRAVO, R. (1989) Técnicas de investigación social. Teoría y ejercicios. Madrid, Paraninfo. Es tracta d'un dels múltiples manuals existents sobre ttcniques de recerca en ciéncies socials dirigits especialment als estudiants de sociología. La primera i segona part d'aquesta obra resumeixen els fonaments i operacions básiques preliminars per a qualsevol investigació. Alguns exercicis permeten orientar el problema de la formulació d'hipdtesis. PRÁCTIQUES Exercici 1. Es tracta d'elaborar, com a primer exercici del curs, el preprojecte d'una recerca hipotética. En tres o quatre págines mecanografiades cal explicar breument el tema elegit, conerctar el seu objecte d'estudi ¡ les hipdtesis inicials i indicar també els procediments que es prevee utilitzar (la metodología i les tecniques d'investigació) i el pla de trebali. Aquest preprojecte, que s'haurá de Hiurar dins de les primeres setmanes del curs, será objecte d'una discussió col-lectiva a classe i facilitará després el seguimen! dels trebalis individuals per mitjá de les intorios. Tot j que en funció de la discussió corresponent després es podrá canviar de tema (caldrá presentar un non preprojecte) o reformular-lo, és convenient pensar-se bé la proposta, en especial pel que fa a la motivació personal en relació amb la temática i la seva viabilitat, ja que bona part del 34 TECNIQUES ENINVESTIGACIÓ EN ANTROPOLOGIA SOCIAL treball a realitzar al llarg del curs consistirá en el desenvolupament d'aquesta psimera proposta. En aquest sentit, és aconsellable elegir un problema d'investigació que estigui relacionat amb d'altres treballs previs o amb coneixements ¡fo experiéncies personals (la qual cosa facilitará disposar de seferents des del principi) o bé que pugui víncular-se amb un projecte que realment es pretengui dur a terme en el futur (una tesi, per exemple). Exereici 2. La redacció d'un projecte de recerca será el fil conductor del treball a realitzar al llarg del curs. La resta d'exercicis práctics que caldrá anar realitzant en relació amb les principals técniques de recerca s'haurien de poder relacionar, en la mesura «ue sigui possible, amb el tema elegit. A la darreria del curs caldrá presentar el projecte definitio dana hipotética investigació a realitzar. La redacció d'aquest projecte hauria de contemplar tant les indicacions incloses en aquest capítol com les que, d'una manera més específica, es concretin a classe. En tot cas, tot projecte hauria d'incloure els apartats segiients: 1) introducció 2) formulació del problema 3) ámbit de la recerca 4) esquema del treball 5) metodologia 1 tecniques 6) pla de treball ¡ calendari 7) membres de equip de recerca 8) pressupost 9) bibliografia 10) apendix 
