LES FUNCIONS DE L’ART
INSTRUMENT MÀGIC RITUAL:
A la prehistòria l’art tenia una funció màgica i el seu valor era de culte i ritual, aquesta també és
present en les civilitzacions precolombines i en la cultura africana, oriental o australiana.
INTEL.LECTUAL:
Hi ha exemples d’obres en què l’artista ha projectat una alta dosi de reflexió intel.lectual, en la qual
prevalen els valors de la raó per sobre dels de l’emoció.
ESPECULATIVA:
Busca solucions de tipus formal i compositiu per sobre del tema mateix. És una posició d’anàlisi,
estudis i propostes que són la base de l’evolució de la sintaxi plàstica.
LÚDICA I ALIENADORA:
La festa, des de l’antiga Roma fins avui, té una doble funció lúdica i alienadora, i es converteix en una
de les manifestacions predilectes, tant dels poders fàctics com del poble.
DIDÀCTICA I DOCTRINAL:
El caràcter didàctic i doctrinal es potencia a partir de la conclusió del Concili de Trento el qual va
recomanar que l’art sacre fos clar, senzill i comprensible, per tal de potenciar-ne el caràcter didàctic.
PROGRAMÀTICA:
Aquesta funció és simbòlica, al.legòrica i crítica. Té com a referència els grans fets relacionats amb el
poder establert i amb la societat.
SIMBÒLICA I AL.LEGÒRICA:
A partir del segle XVI aquesta funció s’accentua en la majoria de les obres manieristes, els
emblemes, les empreses o divises, els jeroglífics o les al.legories són presents al món de la plàstica i
la literatura del Barroc.
DOCUMENTAL I IMITATIVA:
La plàstica ha estat un dels vehicles de transmissió d’imatges reals. L’art comprès entre el
Renaixement i el Neoclassicisme, segueix el corrent imitatiu.
PROPAGANDÍSTICA:
Aquesta funció suposa una adequació de l’obra en poder establert. Ja des de les civilitzacions
antigues, al valor ritual, cerimonial i màgic, s’hi afegeix el valor propagandístic per proclamar i
demostrar la grandesa de reis i faraons.
