Art bizantí:
És el conjunt de manifestacions artístiques que es realitzaren en l'imperi bizantí.
Aquest és el nom amb el qual esconeix a l'imperi romà d'orientt desde l'any 395 fins
el 1453, quan la seva capital, la ciutat de Constantinoble va caure en poder dels
turcs otomans. El món bizantó era un complexe aglomerat cultural que heredà les
tradicions helenístiques, romanes i cristianes i fou molt influenciat per les costums
orientals, caracteritzades per les seves cerimonies. L'imperi bizantí era un estat
teocràtic, per tant, l'emperador o basileus tenia el poder polític i religiós; com a
consequència, el rigurós ceremonial cortesà es manifestava també en el culte
religiós. En aquest context, l'art es convertí en un vehicle de propaganda política
religiosa regida per normes estrictes. Així, la producció artística, va adquirir unes
formes estables i conservadores que es varen mantenir en el temps amb poques
modificacions. La influència de l'art bizantí es va extendre sobre Itàlia, on es troben
manifestacions importants, especialment a Venecia i sobretot la costa de l'Adriàtic.
Podem separar l'art bizantí en tres etapes:
Primerar etapa (s VI i VII): es desenvolupà sota la influència de l'emperador
Justinià. Les construccions realitzades durant aquesta etapa varen fixar les
característiques de l'arquitectura bizantina.
Segona etapa (s VIII a XII): després de la destrucció d'imatges pel moviment
iconoclasta liderat per l'emperador Lleó Isaurico, s'inicià una nova etapa
caracteritzada pel desenvolupament de les pintures narratives, especialment en els
monestirs i també en els grans cicles de mosaics.
Tercera etapa (s XII a XV): amb l'imperi ja en decadència, la característica
d'aquest període fou el desenvolupament de la cúpula bulbosa en les esglésies que
va tenir gran influència a Rússia i els estats esclaus, i en l'actualitat es presenta
com característica de les esglésies del cristianisme ortodoxe.
Era un art luxós i solemne alhora; al estar al servei del poder polític i religiós, els
artistes havien d'ajustar-se als temes i l'estil imposats per l'església. Com a
consequència varen desenvolupar formes convencionals i estandaritzades que
varen persistir en el temps, fins l'actualitat. No pretenien representar la realitat sino
transmitir un missatge de manera clara; per això es varen priviletgiar de les formes
simbòliques sobre altres aspectes de l'art, com la bellesa o la expressivitat. En els
palaus i esglésies, les imatges s'organitzaven en l'espai d'acord a un ordre
preestablert per a reflexar l'ordre diví de l'univers. L'art bizantí es manifestà
especialment en l'arquitectura i la pintura; l'escultura no va tenir gran
desenvolupament més enllà dels relleus sobre pedra i marfil. Les manifestacions
més característiques de la pintura foren els icones, petits quadres realitzats sobre
tablons, i els mosaics, heredats de la tradició romana, que recubríen les parets dels
edificis amb petites teseles de pedra o vidre esmaltat.
