Esquema normativa comptable, Esquemas y mapas conceptuales de Administración de Empresas

¡Descarga Esquema normativa comptable y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Administración de Empresas solo en Docsity!

ESQUEMES DE

NORMATIVA

COMPTABLE

Curs 201 3 - 2014

Grau Administració i Direcció Empreses

Facultat Economia i Empresa

Universitat de Barcelona

Dr. Javier Osés García

Títol: Esquemes de normativa comptable. Curs 2013- Autor: Javier Osés García Aquesta obra està subjecta a llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya License que permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que especifiqui l'autor i el nom de la publicació i sense objectius comercials. També permet crear obres derivades, sempre que siguin distribuïdes amb aquesta mateixa llicència. http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.5/es/deed.ca

Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra Remesclar - transformar l'obra

Amb les condicions següents:

Reconeixement - Heu de reconèixer els crèdits de l'obra de la manera especificada per l'autor o el llicenciador (però no d'una manera que suggereixi que us donen suport o recolzen l'ús que feu de l'obra). No comercial - No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. Compartir Igual - Si altereu o transformeu aquesta obra, o en genereu obres derivades, només podeu distribuir l'obra generada amb una llicència idèntica a aquesta.

• ANTECEDENTS NORMATIUS ............................................................................................................................................ ÍNDEX
  • ANTECEDENTS A LA UNIÓ EUROPEA ........................................................................................................................
    • Principals normes comptables .................................................................................................................................
    • Fites en l'harmonització .............................................................................................................................................
    • Normatives sobre NIIF publicades per la Unió .......................................................................................................
  • ANTECEDENTS A L’IASB .............................................................................................................................................
    • Origen de l’IASC .........................................................................................................................................................
    • Impuls de les normes i naixement de l'IASB ............................................................................................................
  • ANTECEDENTS A ESPANYA .......................................................................................................................................
    • Referències históriques ..............................................................................................................................................
    • L'harmonització amb la Unió Europea ....................................................................................................................
• NORMES COMPTABLES EN VIGOR...............................................................................................................................
  • NORMATIVA COMPTABLE ......................................................................................................................................
    • Normes comptables espanyoles. El Codi de Comerç .......................................................................................
    • Normes comptables espanyoles. Llei de Societats de Capital .......................................................................
    • Normes comptables espanyoles. Altres regulacions .........................................................................................
  • PLA GENERAL DE COMPTABILITAT ..........................................................................................................................
    • El PGC i el PGCPIMES ...............................................................................................................................................
    • Límits per Balanç Normal .........................................................................................................................................
    • Estructura del PGC ...................................................................................................................................................
• MARC CONCEPTUAL....................................................................................................................................................
  • COMPTES ANUALS I IMATGE FIDEL ...............................................................................................................................
  • REQUISITS DE LA INFORMACIÓ .....................................................................................................................................
  • PRINCIPIS COMPTABLES .................................................................................................................................................
  • ELEMENTS DELS COMPTES ANUALS ..............................................................................................................................
  • CRITERIS PER AL RECONEIXEMENT ................................................................................................................................
  • CRITERIS DE VALORACIÓ ...............................................................................................................................................
  • PRINCIPIS I NORMES DE COMPTABILITAT .....................................................................................................................
• NORMES DE REGISTRE I VALORACIÓ ..........................................................................................................................
  • NORMES SOBRE IMMOBILITZAT MATERIAL .............................................................................................................
    • Criteri de valoració inicial .......................................................................................................................................
    • Criteri de valoració posterior ..................................................................................................................................
    • Amortitzacions i deterioraments ............................................................................................................................
    • Baixes d'actius ...........................................................................................................................................................
    • Inversions immobiliàries ............................................................................................................................................
  • NORMES SOBRE IMMOBILITZAT INTANGIBLE ..........................................................................................................
    • Criteri de valoració inicial .......................................................................................................................................
    • Criteri de valoració posterior ..................................................................................................................................
    • Cas particular. Investigació i desenvolupament ...............................................................................................
    • Cas particular. Propietat industrial (i intel·lectual) .............................................................................................
    • Cas particular. Fons de Comerç ...........................................................................................................................
    • Cas particular. Drets de traspàs ............................................................................................................................
    • Cas particular. Aplicacions informàtiques ..........................................................................................................
  • NORMA SOBRE ACTIUS NO CORRENTS MANTINGUTS PER A LA VENDA ..............................................................
    • Criterio de clasificación...........................................................................................................................................
    • Criteri de valoració inicial .......................................................................................................................................
    • Criteri de valoració posterior ..................................................................................................................................
• NORMA SOBRE ARRENDAMENTS
  • Definició d’arrendament
  • Classificació d'arrendaments
  • Comptabilització de l'arrendament financer per l'arrendatari
  • Comptabilització de l'arrendament operatiu per l'arrendatari
• NORMA SOBRE ACTIUS FINANCERS
  • Definició d’actius financers
  • Classificació d'actius financers..............................................................................................................................
  • Actius financers mantinguts per negociar...........................................................................................................
  • Altres actius financers a valor raonable amb canvis en pèrdues i guanys
  • Actius financers disponibles per a la venda
  • Actius financers mantinguts fins al venciment
  • Préstecs i partides a cobrar....................................................................................................................................
  • Inversions en el patrimoni d'empreses del grup, multigrup i associades
  • Reclassificacions i baixes d'actius financers
  • Actius financers en el PGCPYMES
• NORMA SOBRE EXISTÈNCIES
  • Criteri de valoració inicial
  • Criteri de valoració posterior
  • Deterioraments de valor
  • Mètodes d'assignació de valor
• NORMA SOBRE SUBVENCIONS, DONACIONS I LLEGATS
  • Criteri de classificació i reconeixement
  • Valoració
  • Criteris d'imputació a resultats
• NORMA SOBRE PATRIMONI NET
  • Definició d’instruments de patrimoni
  • Tractament dels negocis sobre instruments de patrimoni propis
  • Instruments financers compostos
• NORMA SOBRE PROVISIONS I CONTINGÈNCIES
  • Definició.....................................................................................................................................................................
  • Valoració inicial........................................................................................................................................................
  • Valoració posterior
• NORMA SOBRE PASSIUS FINANCERS
  • Definició de passius financers
  • Classificació de passius financers
  • Passius financers mantinguts per negociar
  • Altres passius financers a valor raonable amb canvis en pèrdues i guanys..................................................
  • Dèbits i partides a pagar
  • Reclassificacions i baixes de passius financers. Menció a PGCPYMES
• NORMA SOBRE OPERACIONS EN MONEDA ESTRANGERA
  • Definició de transaccions en moneda estrangera
  • Valoració inicial........................................................................................................................................................
  • Valoració posterior de partides monetàries........................................................................................................
  • Valoració posterior de partides no monetàries
  • Cas particular de valoració
  • Moneda funcional diferent de l'euro
• NORMA SOBRE IMPOST SOBRE EL VALOR AFEGIT (IVA)
  • Tractament inicial de les quotes soportades
  • Tractament posterior de les quotes suportades
• NORMA SOBRE IMPOST SOBRE BENEFICIS
  • Definició d’impost sobre beneficis
  • Impost corrent
  • Impost diferit. Diferències temporànies
  • Impost diferit. Passius per impostos diferits
  • Impost diferit. Actius per impostos diferits
  • Despesa o ingrés per impost sobre beneficis
• NORMA SOBRE INGRESSOS PER VENDES I PRESTACIONS DE SERVES
  • Criteris de valoració
  • Criteris per al reconeixement de vendes.............................................................................................................
  • Criteris per al reconeixement de prestacions de serveis...................................................................................
• NORMA SOBRE CANVIS EN CRITERIS COMPTABLES, ERRORS I ESTIMACIONS COMPTABLES
  • Ajustaments retrospectius.......................................................................................................................................
  • Ajustaments prospectius

ANTECEDENTS NORMATIUS

ANTECEDENTS A LA UNIÓ EUROPEA

Principals normes comptables

Les principals normes emeses per la Unió Europea que tenen transcendència comptable són les següents tres:

1. Quarta Directiva 78/660/CEE del Consell, de 25 de juliol de 1978, basada en la lletra g) de l'apartat 3 de l'article 54 del Tractat i relativa als comptes anuals de determinades formes de societat Aquesta norma regula els documents que formen els comptes anuals de les societats i les regles per la seva aprovació i publicació
2. Setena Directiva 83/349/CEE del Consell, de 13 de juny de 1983, basada en la lletra g) de l'apartat 3 de l'article 54 del Tractat i relativa als comptes consolidats Aquesta norma regula els comptes dels grups d'empreses
3. Directiva 2006/43/CE del Parlament Europeu i del Consell de 17 de maig de 2006 relativa a la auditoria legal dels comptes anuals i dels comptes consolidats, per la qual es modifiquen les Directives 78/660/CEE i 83 / 349/CEE del Consell i es deroga la Directiva Vuitena 84/253/CEE (de 10 d'abril de 1984) del Consell Aquesta norma regula l'exercici professional de l'auditoria i actualitza alguns aspectes de les dues anteriors

Veiem que les normes de contingut comptable més importants a la Unió Europea es van emetre en les dècades de 1970 i 1980, encara que s'han revisat el 2006.

Aquestes directives persegueixen un interès harmonitza-ho en l'àmbit de la seva aplicació, els països membres de la Unió. S'entén que en promoure uns comptes anuals més homogènies i elaborats amb els mateixos criteris, es faciliten les possibilitats d'inversió de les empreses entre països, eliminant barreres a la lliure circulació de capitals.

Fites en l'harmonització

Ampliar l'harmonització comptable, emetent un major nombre de normes amb ampli rang d'aplicació, és una antiga voluntat de la Unió que ha passat per les següents fites:

a) Comunicació de la Comissió Europea de 14 de novembre de 1995 "Harmonització Comptable: Una nova estratègia de cara a la harmonització internacional" En aquest document la Unió Europea es planteja adoptar unes mesures que garanteixin que les normes internacionals existents siguin coherents amb les directives comunitàries, tant en el moment inicial de la seva aprovació com a moments posteriors. És un enunciat de les intencions de la Unió en el camp comptable i dels millors camins per aconseguir- b) Comunicació de la Comissió Europea al Consell i al Parlament europeus de 13 de juny de 2000 "L'estratègia de la Unió Europea en matèria d'informació financera: El camí a seguir " En aquesta Comunicació ja es concreten qüestions sobre la manera com s'aconseguirà l'harmonització L'objectiu fonamental de la harmonització serà assegurar la negociació de valors en els mercats financers internacionals i de la Unió Europea d'acord a un sol grup de normes sobre informació comptable L'organisme que emetrà les normes aplicables a la Unió Europea serà l'IASB S’indica que cal la creació d'un mecanisme europeu específic, que doni cobertura legal a la utilització de les normes de l'IASB en la Unió salvaguardant la conformitat amb les directives. A més es necessiten mecanismes que assegurin el compliment d'aquestes normes en cada Estat membre

Un cop determinada l'estratègia i els passos a seguir per a l'harmonització de la normativa comptable, l'Unió comença la publicació de les normes que posen en pràctica el procés.

ANTECEDENTS A L’IASB

Origen de l’IASC

En una reunió organitzada per la IFAC (Federació internacional d'Auditors) l'any 1972 es va discutir la conveniència de disposar d'un cos normatiu comptable que tingués la suficient qualitat tècnica com per a ser aplicable en qualsevol país i a qualsevol tipus d'empreses.

La motivació procedia de la necessitat d'eliminar barreres a la inversió i reduir els costos de gestió de les empreses que tenien presència internacional. En aquella època cada país o regió tenia una legislació comptable pròpia, prou diferenciada com per requerir uns rellevants costos de preparació de comptes anuals, de revisió i auditoria, de gestió i agregació de la informació.

Conseqüència d'aquelles deliberacions neix la IASC (International Accounting Standards Committee traduït en castellà com a Comitè de Normes Internacionals de Comptabilitat), una associació privada creada el 1973 per un conjunt d'organismes comptables d'Austràlia, Canadà, França, Alemanya, Japó, Mèxic, Països Baixos, Regne Unit, Irlanda i els Estats. Units, que designa la seva seu a Londres per des d'allà confeccionar Normes Internacionals de Comptabilitat (en anglès, l’ idioma original de les normes, el nom seria International Accounting Standards i el seu acrònim IAS).

La IASC s'organitza inicialment amb una mínima estructura administrativa i convocant comitès de treball ad- hoc per a l'elaboració de les diferents normes que projecta. En els comitès s'incorporen els principals experts i professionals coneixedors del camp a tractar, després de les discussions necessàries es redacta un esborrany que és publicat per sotmetre-ho a les crítiques de tota persona interessada.

Després s'analitzen les propostes i comentaris rebuts i es reelabora la norma abans de ser publicada definitivament. Aquests mecanismes, buscant l'alta qualitat de la preparació i l'obertura participativa en la discussió posterior, perseguien no només elaborar una norma acceptable de manera generalitzada sinó també contribuir a la seva difusió, a la vista que la IASC, com a entitat privada que és , no té potestat per obligar cap usuari a aplicar les normes que aprova.

Impuls de les normes i naixement de l'IASB

La International Organization of Securities Commissions (IOSCO) va encarregar el 1995 a l'IASC la tasca d'elaborar un cos bàsic de normes comptables que puguin ser acceptades en els mercats financers internacionals i, per tant, aplicades per les empreses que volguessin que els seus valors cotitzaren en els esmentats mercats. També el 1995 la Unió Europea pública una comunicació fent una aproximació a la normativa IASC.

Aquests dos esdeveniments són els principals factors que van desencadenar l'enlairament i reconeixement del IASC com organisme emissor de normativa comptable de caràcter internacional. En els cinc anys següents, fins a arribar a 2000, el IASC desenvolupa una intensa revisió i millora del conjunt de normes publicades fins aleshores, així com de la seva pròpia estructura interna, això últim encaminat a dotar la institució d'un cos administratiu estable i consistent als ambiciosos objectius plantejats.

El maig de l'any 2000, la IOSCO aprova oficialment el conjunt de normes revisat pel IASC i també les UE publica la segona Comunicació ratificant expressament les NIC.

El procés de revisió de l'estructura interna, va culminar amb la creació del IASB (International Accounting Standards Board, en castellà Consell de Normes Internacionals de Comptabilitat) l'abril de 2001, com a substitut del IASC que desapareix. El nou organisme seguirà encarregant d'elaborar i publicar la normativa comptable internacional, com a part d'una nova organització més professionalitzada anomenada IASC Foundation.

Al conjunt de normes emeses i en vigor mentre les publicava la IASC se'ls deia IAS (NIC). A les normes emeses sota la signatura de l'IASB se'ls denomina IFRS (International Financial Reporting Standards) o NIIF (Normes Internacionals d'Informació Financera). El mateix organisme IASB reconeix preferir que al conjunt de totes les normes se l'anomeni IFRS (NIIF).

Les normes que ha aprovat l'IASB i més han estat ratificades per la Unió Europea per aplicar obligatòria en els estats membres se'ls denomina IFRS-EU, en la seva traducció espanyola NIIF-UE.

ANTECEDENTS A ESPANYA

Referències històriques

Es pot dir que la normativa comptable ha viscut a Espanya quatre etapes en l'època recent:

Fins 1973. - La primera etapa es desenvolupa durant el segle XX i finalitzaria el 1973 amb la publicació del primer Pla General de Comptabilitat. En aquesta primera etapa la regulació comptable era escassa i adreçada a entitats financeres o asseguradores i a les societats cotitzades en mercats financers. No existia una norma d'aplicació generalitzada a totes les empreses que tenien els seus propis criteris comptables i models de comptes anuals amb una notable heterogeneïtat. Les normes aplicades en general van ser la llei de societats anònimes i la llei de societats limitades en el camp mercantil així com les disposicions sobre l'impost sobre societats en l'àmbit fiscal normes aquestes que, a la pràctica, ampliaven el seu efecte al camp comptable

Entre 1973 i 1990. - La segona etapa comprèn el període en què va estar en vigor el primer PGC publicat a Espanya, de general aplicació encara que amb caràcter voluntari. En essència aquest pla era una relació ordenada i codificada de comptes comptables i les seves principals virtuts van ser l'estandardització de les denominacions i codificació dels comptes. Contenia una relació de principis comptables però no feia cap referència a normes de valoració ni a models de comptes anuals que seguien sent heterogenis entre empreses o sota la influència de la norma fiscal. La part del Pla que explicava les relacions de càrrec i abonament de cada compte va ser utilitzada com a eina formativa en moltes escoles i cursos de preparació comptable. En el moment de la seva publicació el Pla era una norma avançada però l'evolució de l'economia del país va ser deixant el text obsolet

Entre 1990 i 2007. - Com una conseqüència més de l'entrada d'Espanya a la Unió Europea l'any 2006, hi va haver d'adaptar la norma comptable a les disposicions de les Directives en vigor en aquell moment, amb el clar efecte d'haver de canviar el Pla comptable. El que es publica en l'any 1990 conté les tradicionals parts de "Quadre de Comptes" i "Definicions i Relacions comptables" que segueixen mantenint l'aplicació voluntària. No obstant això incorpora tres parts obligatoris en què ja es contenen "Models de comptes anuals" i "Criteris de Registre i Valoració" relativament extensos que hauran d'aplicar totes les empreses. La norma comptable presa entitat, diferenciant l'àmbit fiscal i del mercantil. A més es regulen, en una nova norma mercantil, qüestions com l'obligatorietat de sotmetre els comptes anuals a auditoria obligatòria o la de publicar els comptes anuals al Registre Mercantil.

Aquest pla ja regula operacions més complexes (com els arrendaments financers o l'impost sobre beneficis) des d'una aproximació comptable, prenent certa independència del camp fiscal i mercantil

Des de 2007. - El procés d'harmonització europeu i internacional que té en el seu centre de gravetat les NIIF, fa que Espanya actualitzi la seva normativa comptable amb l'emissió d'un nou PGC, aquesta vegada acompanyat d'un PGCPYMES, que conformen la regulació elemental de la comptabilitat empresarial de general aplicació

L'harmonització amb la Unió Europea

Com hem vist en apartats anteriors, en la segona meitat de la dècada de 1990 es va viure un impuls important de les NIIF i de l'harmonització internacional de normes comptables, també a la UE. En aquest període s'emeten noves NIC i s'actualitzen les existents, el que deixa la normativa comptable espanyola vigent en aquell moment en una situació de relativa obsolescència.

També l'evolució de la situació econòmica del país i de les empreses reclama la modernització de la norma comptable: operacions econòmiques i financeres cada vegada més complexes, presència internacional cada vegada més freqüent de les empreses espanyoles, ...

L'any 2002 es publica per l’ ICAC un "Llibre Blanc per a la Reforma de la Comptabilitat a Espanya", on s'aborden els criteris i línies de treball per a l'adaptació de la regulació. Allà s'esmenten les decisions que posteriorment s'aniran posant en pràctica.

L'estratègia de la UE procura que els Estats membres vagin eliminant les discrepàncies entre les normes locals i les NIC amb el que empeny a renovar la normativa espanyola de manera que, d'acord al que disposa el Reglament 1606/2002, es dicten a Espanya les següents disposicions (Llei 62/2003 de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i d'ordre social):

NORMES COMPTABLES EN VIGOR

NORMATIVA COMPTABLE

Normes comptables espanyoles. El Codi de Comerç

La norma espanyola de més alt rang jurídic que conté referències comptables és el Codi de Comerç (BOE núm. 289 de 16 octubre 1885) que en la redacció amb vigor des 1 gener 2012 dedica el títol III DE LA COMPTABILITAT DELS EMPRESARIS, precisament a aquesta temàtica.

Aquest títol es divideix en tres seccions que comprenen des de l'article 25 al article 49, inclosos dos: Secció I. Dels llibres dels empresaris Secció II. Dels comptes anuals Secció III. Presentació dels comptes dels grups de societats

En aquests articles es redacten les obligacions comptables dels empresaris i podríem citar les següents: Tot empresari ha de portar una comptabilitat adequada Almenys es duran dos llibres: el llibre diari i el llibre d'inventaris i comptes anuals Les societats amés ha de portar un llibre d'actes Tots els llibres s'han de legalitzar al Registre Mercantil del domicili de l'empresari i s’han de portar amb diligència Els llibres i justificants s'han de conservar durant 6 anys des de la última inscripció La comptabilitat és secreta i el seu contingut només es revelarà, en presència de l'empresari, en aquells casos taxats legalment

Quant als comptes anuals, el Codi de Comerç disposa: Al tancament de cada exercici l'empresari ha de redactar els comptes anuals que inclouen o Balanç o Compte de P é r dues i Guanys o Memòria o Estat de canvis en el Patrimoni Net o Estat de fluxos d'efectiu Els comptes anuals s'han de redactar amb claredat i mostrar la imatge fidel Els comptes anuals han de ser formulades en euros En el balanç de figuraran de forma separada o Actiu.- L'actiu comprendrà amb la deguda separació l'actiu fix o no corrent i l'actiu circulant o corrent o Passiu.- En el passiu es diferenciaran amb la deguda separació el passiu no corrent i el passiu circulant o corrent o Patrimoni Net.- En el patrimoni net es diferenciaran, almenys, els fons propis de les restants partides que l'integren En el Compte de Pèrdues i Guanys es recollirà el resultat de l'exercici, separant degudament els ingressos i les despeses imputables a aquest, i distingint els resultats d'explotació dels que no ho siguin L'estat que mostri els canvis en el patrimoni net tindrà dues parts. La primera reflectirà exclusivament els ingressos i despeses generats per l'activitat de l'empresa durant l'exercici, distingint entre els reconeguts en el compte de pèrdues i guanys i els registrats directament en el patrimoni net L'estat de fluxos d'efectiu posarà de manifest, degudament ordenats i agrupats per categories o tipus d'activitats, els cobraments i els pagaments realitzats per l'empresa, amb la finalitat d'informar sobre els moviments d'efectiu produïts en l'exercici. La memòria completarà, ampliarà i comentarà la informació continguda en els altres documents que integren els comptes anuals.

Es conté les definicions d'actiu, passiu, patrimoni net, despesa i ingrés. També hi ha una menció als principis comptables que després es desenvolupen en el PGC.

L'actiu circulant o corrent comprendrà els elements del patrimoni que s'espera vendre, consumir o realitzar en el transcurs del cicle normal d'explotació, així com, amb caràcter general, aquelles partides el venciment, alienació o realització de les quals, s'espera que es produeixi en un termini màxim d'un any comptat a partir de la data de tancament de l'exercici. Els altres elements de l'actiu s'han de classificar com a fixos o no corrents.

El passiu circulant o corrent comprendrà, amb caràcter general, aquelles obligacions el venciment o extinció de les quals s'espera que es produeixi durant el cicle normal d'explotació, o no excedeixi el termini màxim

d'un any comptat a partir de la data de tancament de l'exercici. Els altres elements del passiu s'han de classificar com a no corrents. Figurar de manera separada les provisions o obligacions en què hi hagi incertesa sobre la seva quantia o venciment.

Els comptes anuals s'han de redactar per l'empresari o, en les societats, pels administradors. Han de signar i són responsabilitat d'aquestes mateixes persones i, en les societats en les que hi hagi socis amb responsabilitat il·limitada, per aquests últims.

Es defineix a quins actius s'aplicarà el criteri de valoració de valor raonable:

Els actius financers que formin part d'una cartera de negociació, es qualifiquen com a disponibles per a la venda, o siguin instruments financers derivats. Els passius financers que formin part d'una cartera de negociació, o siguin instruments financers derivats.

S'inclou l'obligació d'amortitzar els actius amb vida útil definida i de dotació de deterioraments si n'hi ha. En el cas particular del Fons de Comerç s'indica que no es sotmetrà a amortitzacions encara que sí a deteriorament.

Normes comptables espanyoles. Llei de Societats de Capital

Les antigues lleis de Societats Anònimes i de Societats Limitades han estat derogades pel Reial Decret Legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de Societats de Capital. Aquesta norma és aplicable a les societats anònimes, limitades i en comandita per accions.

Al llarg de tot el text apareixen referències a qüestions o conceptes comptables, sobretot del Patrimoni Net, però, el Capítol VII. ELS COMPTES ANUALS, està íntegrament dedicat a qüestions d'aquesta matèria i esmenta, per exemple:

Els administradors han de preparar els comptes anuals en el termini màxim de tres mesos a partir del tancament de l'exercici social. Es mencionen els límits per a la presentació del model normal de balanç, regulat en el PGC, així com l'obligació d’auditoria. També apareix els límits per a la presentació de model normal de compte de Pèrdues i Guanys Esmenta una llista de continguts mínims de la Memòria. Explicita l'obligació de redactar un informe de Gestió.

Els comptes anuals s’aprovaran en una junta ordinària que tindrà lloc abans de transcorreguts sis mesos des del tancament de l'exercici. Un cop aprovades s'han de dipositar al Registre Mercantil en el mes següent, on seran accessibles per al públic en general.

Els comptes anuals s'han de sotmetre a auditoria obligatòria llevat que es puguin presentar models abreujats. L'auditor emetrà un informe detallat sobre la comprovació de si els comptes anuals ofereixen la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de la societat, així com, si és el cas, la concordança de l'informe de gestió amb els comptes anuals l'exercici.

Normes comptables espanyoles. Altres regulacions

A Espanya es manté tradicionalment un tractament diferenciat per algunes entitats per raó de la seva activitat peculiar diferenciada:

Les entitats sota supervisió del Banc d'Espanya (bancs, caixes d'estalvi i cooperatives de crédit) apliquen una normativa pròpia emesa per aquest organisme, normalment a través de Circulars. Les entitats asseguradores i els plans de pensions tenen la seva pròpia normativa emesa per la Direcció General d'Assegurances i Plans de Pensions. Les entitats d'inversió col·lectiva (fons d'inversió, per exemple) tenen com a organisme regulador a la Comissió Nacional del Mercat de Valors, que també emet Circulars amb el tractament comptable a aplicar a aquestes entitats.

A més a més, l’Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, és l’encarregat d’emetre Resolucions que desenvolupin el disposat a les normes de superior rang jeràrquic. Des l’aprovació del PGC, l’ICAC ha emés tres noves Resolucions (una referent a l’immobilizat material, una altra sobre l’immobilitzat intangible i una altra sobre els deterioraments) i té pendent d’aprovar alguna més durant 2013 i 2014.

l'obligació de presentar Estat de fluxos d'efectiu i l'obligatorietat de sotmetre els seus comptes anuals a auditoria), aquelles entitats que figuren en la llista de tipologies i superin els límits que ara es diran durant dos exercicis consecutius, sent obligatori el model normal per al segon exercici en què se superin els límits.

TIPUS DE SOCIETATS QUE ESTAN OBLIGADES A PRESENTAR

BALANÇ NORMAL SI SUPEREN ELS LÍMITS DE MIDA

Societats anónimes Societats limitades Societats en comandita per accions Societats cooperatives Societats col·lectives i comanditàries simples els socis col·lectius de les quals siguin societats

LÍMITS DE MIDA QUE OBLIGUEN A PRESENTAR

BALANÇ NORMAL SI SUPEREN

Total actiu: 2.850.000 € Xifra de negocis: 5.700.000 € Nombre mig d'empleats: 50 empleats

Existeixen uns límits diferents i més elevats per a la presentació del model de compte de pèrdues i guanys normal, que són els del quadre, resultant que ha de seleccionar el model l'empresa que superi els límits durant dos exercicis consecutius.

LÍMITS DE MIDA QUE OBLIGUEN A PRESENTAR

COMPTE DE PÈRDUES I GUANYS SI SUPEREN

Total actiu: 11.40 € 0000 Xifra de negocis: 22.80 € 0000 Nombre mig d'empleats: 25 0 empleats

De manera que es poden donar les següents combinacions de models de comptes anuals en funció de la mida de les empreses:

Molt grans Grans Mitjanes PIME Micro pimes

Pla aplicat PGC PGC PGC PGCPIMES

PGCPIMES

(Criteris específics) Balanç, Memòria, ECPN Normal Normal Abreujat Pimes Pimes EFE Obligatori Obligatori NO obligatori NO obligatori NO obligatori Cte. PYG Normal Abreujat Abreujat Pimes Pimes Auditoria Obligatòria Obligatòria NO obligatòria NO obligatòria NO obligatòria

Les empreses denominades en aquest quadre com "molt grans" són les que figuren en la llista de societats abans esmentades i superen els límits per presentar compte de pèrdues i guanys normal.

Les empreses denominades en aquest quadre com "grans" són les que figuren en la llista de societats abans esmentades i superen els límits per presentar Balanç normal però no arriben els límits per presentar compte de pèrdues i guanys normal.

Les "mitjanes" són les que no superen els límits de balanç normal o no estan en la llista de tipus socials abans esmentada i romanen aplicant PGC. Les "pimes" són aquestes últimes quan han decidit aplicar el PGCPIMES.

Les "micropimes" són les "pimes" que a més no superen els límits per a l'aplicació dels criteris específics per a microempreses.

Estructura del PGC

El Pla General de Comptabilitat presenta cinc parts de què són obligatòries les tres primeres, però la quarta i cinquena part no són d'aplicació obligatòria excepte en allò que al· al·ludeixi o contingui criteris de registre o valoració. L'estructura és idèntica a la que presenta el Pla general de comptabilitat de pimes.

PARTS DEL PLA GENERAL DE COMPTABILITAT

(Igual que del Pla general de comptabilitat de pimes)

**1. Marc conceptual

2. Normes de Registre i Valoració
3. Comptes Anuals** a. Normes de Elaboració ó dels Comptes Anuals b. Models normals de Comptes Anuals **c. Models abreujats de comptes anuals
4. Quadre de Comptes
5. Definicions i relacions comptables**

DEFINICIÓ

Empresa en funcionament

Es considera, excepte prova en contra, que la gestió de l'empresa continuarà en un futur previsible, per la qual cosa l'aplicació dels principis i criteris comptables no té el propòsit de determinar el valor del patrimoni net a efectes de la seva transmissió global o parcial , ni l'import resultant en cas de liquidació

Meritació

Els efectes de les transaccions o fets econòmics s'han de registrar quan ocorrin, imputant a l'exercici al qual els comptes anuals es refereixin, les despeses i els ingressos que l'afectin, amb independència de la data del seu pagament o del seu cobrament

Uniformitat

Adoptat un criteri dins de les alternatives que, si escau, es permetin, s'ha de mantenir en el temps i aplicar-se de manera uniforme per a transaccions, altres esdeveniments i condicions que siguin similars, mentre no s'alterin els supòsits que van motivar la seva elecció. Si s'alteren aquests supòsits podrà modificar el criteri adoptat en el seu dia, en aquest cas, aquestes circumstàncies es faran constar en la memòria, indicant la incidència quantitativa i qualitativa de la variació sobre els comptes anuals

Prudència

S'haurà de ser prudent en les estimacions i valoracions a realitzar en condicions d'incertesa Així mateix, sense perjudici del que disposa l'article 38 bis del Codi de Comerç, únicament es comptabilitzaran els beneficis obtinguts fins a la data de tancament de l'exercici. Per contra, s'han de tenir en compte tots els riscos, amb origen en l'exercici o en un altre anterior, tan aviat siguin coneguts

No compensació

Llevat que una norma disposi de forma expressa el contrari, no podran compensar les partides de l'actiu i del passiu o les de despeses i ingressos, i es valoraran separadament els elements integrants dels comptes anuals

Importància relativa

S'admetrà la no aplicació estricta d'alguns dels principis i criteris comptables quan la importància relativa en termes quantitatius o qualitatius de la variació que aquest fet produeixi sigui escassament significativa i, en conseqüència, no alteri l'expressió de la imatge fidel

ELEMENTS DELS COMPTES ANUALS

Es defineixen cinc elements dels comptes anuals

ELEMENT DEFINICIÓ

ACTIU

béns, drets i altres recursos controlats econòmicament per l'empresa, resultants de successos passats, dels quals s'espera que l'empresa obtingui beneficis o rendiments econòmics en el futur

PASSIU

obligacions actuals sorgides com a conseqüència de successos passats, per l’extinció dels quals l'empresa espera desprendre de recursos que puguin produir beneficis o rendiments econòmics en el futur. A aquests efectes, s'entenen incloses les provisions

PATRIMONI NET

constitueix la part residual dels actius de l'empresa, un cop deduïts tots els seus passius. Inclou les aportacions realitzades, ja sigui en el moment de la seva constitució o en altres posteriors, pels seus socis o propietaris, que no tinguin la consideració de passius, així com els resultats acumulats o altres variacions que l'afectin

DESPESES

decrements en el patrimoni net de l'empresa durant l'exercici, ja sigui en forma de sortides o disminucions en el valor dels actius, o de reconeixement o augment del valor dels passius, sempre que no tinguin l'origen en distribucions, monetàries o no , als socis o propietaris, en la seva condició de tals

INGRESSOS

increments en el patrimoni net de l'empresa durant l'exercici, ja sigui en forma d'entrades o augments en el valor dels actius, o de disminució dels passius, sempre que no tinguin l'origen en aportacions, monetàries o no, dels socis o propietaris

CRITERIS PER AL RECONEIXEMENT

El registre o reconeixement comptable és el procés pel qual s'incorporen al balanç, el compte de pèrdues i guanys o l'estat de canvis en el patrimoni net, els diferents elements dels comptes anuals.

El registre dels elements escau quan, complint-se la definició dels mateixos inclosa en la norma, es compleixin els criteris de probabilitat en l'obtenció o cessió de recursos que incorporin beneficis o rendiments econòmics i el seu valor pugui determinar de manera fiable.

ELEMENT PROBABILITAT

VALORACIÓ

FIABLE

ACTIU

quan sigui probable l'obtenció a partir d'aquests de beneficis o rendiments econòmics per a l'empresa en el futur

tot element s'ha de poder valorar fiablement

PASSIU

quan sigui probable que, al seu venciment i per liquidar l'obligació, s'hagin de lliurar o cedir recursos que incorporin beneficis o rendiments econòmics futurs

DESPESES com a conseqüència d'una disminució dels recursos de l'empresa

INGRESSOS com a conseqüència d'un increment dels recursos de l'empresa

CRITERIS DE VALORACIÓ

La valoració és el procés pel qual s'assigna un valor monetari a cadascun dels elements integrants dels comptes anuals.

ELEMENT DEFINICIÓ

Cost històric o cost

El cost històric o cost d'un actiu és el seu preu d'adquisició o cost de producció

El preu d'adquisició és l'import en efectiu i altres partides equivalents pagades, o pendents de pagament, més, si s'escau i quan sigui procedent, el valor raonable de les altres contraprestacions compromeses derivades de l'adquisició, havent d'estar totes elles directament relacionades amb aquesta i ser necessàries per a la posada de l'actiu en condicions operatives

El cost de producció inclou el preu d'adquisició de les matèries primeres i altres matèries consumibles, el dels factors de producció directament imputables a l'actiu, i la fracció que raonablement correspongui dels costos de producció indirectament relacionats amb l'actiu, en la mesura que es refereixin al període de producció, construcció o fabricació, es basin en el nivell d'utilització de la capacitat normal de treball dels mitjans de producció i siguin necessaris per a la posada de l'actiu en condicions operatives

Valor raonable

És l'import pel qual pot ser adquirit un actiu o liquidat un passiu, entre parts interessades i degudament informades, que realitzin una transacció en condicions d'independència mútua

El valor raonable es determinarà sense deduir les despeses de transacció en què es pugui incórrer en la seva alienació

Cost amortitzat

El cost amortitzat d'un instrument financer és l'import al qual inicialment va ser valorat un actiu financer o un passiu financer, menys els reemborsaments de principal que s'haguessin produït, més o menys, segons escaigui, la part imputada en el compte de pèrdues i guanys , mitjançant la utilització del mètode del tipus d'interès efectiu, de la diferència entre l'import inicial i el valor de reemborsament al venciment i, per al cas dels actius financers, menys qualsevol reducció de valor que hagi estat reconeguda, ja sigui directament com una disminució de l'import de l'actiu o mitjançant un compte corrector del seu valor

Valor en ús

El valor en ús d'un actiu o d'una unitat generadora d'efectiu és el valor actual dels fluxos d'efectiu futurs esperats, a través de la seva utilització en el curs normal del negoci, tenint en compte el seu estat actual i actualitzats a un tipus de descompte adequat, ajustat pels riscos específics de l'actiu que no hagin ajustat les estimacions de fluxos d'efectiu futurs

NORMES DE REGISTRE I VALORACIÓ

NORMES SOBRE IMMOBILITZAT MATERIAL

Criteri de valoració inicial

Els béns compresos en l'immobilitzat material s'han de valorar pel preu d'adquisició o el cost de producció. Aquests conceptes inclouen

PREU D'ADQUISICIÓ COST DE PRODUCCIÓ

inclou, a més de l'import facturat pel venedor després de deduir qualsevol descompte o rebaixa en el preu

el preu d'adquisició de les matèries primeres i altres matèries consumibles i els altres costos directament imputables a aquests béns

totes les despeses addicionals i directament relacionades que es produeixin fins a la seva posada en condicions de funcionament

la part que raonablement correspongui dels costos indirectament imputables als béns de què es tracti en la mesura que aquests costos corresponguin al període de fabricació o construcció i siguin necessaris per a la posada de l'actiu en condicions operatives

impostos indirectes que graven els elements de l'immobilitzat material quan no siguin recuperables directament de la Hisenda Pública

l'estimació inicial del valor actual de les obligacions assumides derivades del desmantellament o retir i altres associades a l'esmentat actiu, com ara els costos de rehabilitació del lloc sobre el qual s'assenta, sempre que aquestes obligacions donin lloc al registre de provisions d'acord amb el que disposa la norma aplicable a aquestes En els immobilitzats que necessitin un període de temps superior a un any per estar en condicions d'ús, s'han d'incloure en el preu d'adquisició o cost de producció les despeses financeres que s'hagin meritat abans de la posada en condicions de funcionament de l'immobilitzat material i que hagin estat girades pel proveïdor o corresponguin a préstecs o un altre tipus de finançament aliè, específic o genèric, directament atribuïble a l'adquisició, fabricació o construcció

Les despeses realitzades durant l'exercici amb motiu de les obres i treballs que l'empresa porta a terme per a si mateixa, s'han de carregar en els comptes de despeses que corresponguin. Els comptes d'immobilitzacions materials en curs s'han de carregar per l'import d'aquestes despeses, amb abonament a la partida d'ingressos que recull els treballs realitzats per l'empresa per a si mateixa.

En les operacions en què els actius s'adquireixin mitjançant permuta, és a dir, intercanviats per altres actius, s'aplicarà el següent criteri

PERMUTA COMERCIAL

(Fluxos generats pels actius no són similars)

PERMUTA NO COMERCIAL

(Similars fluxos generats pels actius)

l'immobilitzat material rebut s'ha de valorar pel valor raonable de l'actiu lliurat més, si s'escau, les contrapartides monetàries que s'haguessin lliurat a canvi

l'immobilitzat material rebut s'ha de valorar pel valor comptable del bé lliurat més, si s'escau, les contrapartides monetàries que s'haguessin lliurat a canvi

llevat que es tingui una evidència més clara del valor raonable de l'actiu rebut i amb el límit d'aquest últim

amb el límit, quan estigui disponible, del valor raonable de l'immobilitzat rebut si aquest és menor

Els actius rebuts com a aportació no dinerària dels socis en la subscripció d'accions o participacions, es valoraran pel valor raonable en el moment de la transmissió.

Els actius adquirits a través d'una operació lucrativa (donació, llegat o subvenció) es valoraran pel valor raonable de l'actiu en el moment de l'adquisició.

En els acords que, de conformitat amb la norma 8ª, s'hagin de qualificar d'arrendaments operatius, les inversions realitzades per l'arrendatari que no siguin separables de l'actiu arrendat o cedit en ús, s'han de comptabilitzar com a immobilitzats materials quan compleixin la definició d'actiu.

Criteri de valoració posterior

Posteriorment al seu reconeixement inicial, els elements de l'immobilitzat material s'han de valorar pel seu preu d'adquisició o cost de producció menys l'amortització acumulada i, si s'escau, l'import acumulat de les correccions valoratives per deteriorament reconegudes.

Els costos de renovació, ampliació o millora dels béns de l'immobilitzat material seran incorporats a l'actiu com a major valor del bé en la mesura que suposin un augment de la seva capacitat, productivitat o allargament de la seva vida útil, i cal donar de baixa el valor comptable dels elements que s'hagin substituït.

Amortitzacions i deterioraments

Amortitzacions.- Les amortitzacions s'han d'establir de manera sistemàtica i racional en funció de la vida útil dels béns i del seu valor residual, atenent la depreciació que normalment pateixin pel seu funcionament, ús i gaudi, sense perjudici de considerar també l'obsolescència tècnica o comercial que els pogués afectar.

S'ha d'amortitzar de forma independent cada part d'un element de l'immobilitzat material que tingui un cost significatiu en relació amb el cost total de l'element i una vida útil diferent de la resta de l'element.

Normalment els terrenys tenen una vida il·limitada i, per tant, no s'amortitzen. No obstant això, si en el valor inicial s'incloguessin costos de rehabilitació, aquesta porció del terreny s'ha d'amortitzar al llarg del període en què s'obtinguin els beneficis per haver incorregut en aquests costos.

En la determinació de l'import de l'immobilitzat material s'ha de tenir en compte la incidència dels costos relacionats amb grans reparacions. En aquest sentit, l'import d'aquests costos s'ha d'amortitzar de forma diferent de la de la resta de l'element, durant el període que hi hagi fins a la gran reparació. Si aquests costos no estiguessin especificats en l'adquisició o construcció, a efectes de la identificació dels mateixos, es pot utilitzar el preu actual de mercat d'una reparació similar.

L'amortització de les inversions realitzades en actius arrendats es realitzarà en funció de la seva vida útil o de la durada del contracte d'arrendament o cessió si aquest fos menor.

Les plantilles i els motlles utilitzats amb caràcter permanent en fabricacions de sèrie han de formar part de l'immobilitzat material, calcula el depreciació segons el període de vida útil que s'estimi.

Per al càlcul de les amortitzacions s'han de conèixer o estimar els valors: Cost històric Vida útil Valor residual Criteri d’amortització

Els canvis que, si s'escau, es puguin originar en el valor residual, la vida útil i el mètode d'amortització d'un actiu, s'han de comptabilitzar com un canvi en l'estimació comptable, llevat que es tracti d'un error.

Deterioraments.- Es produirà una pèrdua per deteriorament del valor d'un element de l'immobilitzat material quan el seu valor comptable superi al seu import recuperable, entès aquest com el major import entre el seu valor raonable menys les despeses de venda i el seu valor en ús.

A aquests efectes, almenys al tancament de l'exercici, l'empresa avaluarà si hi ha indicis que algun immobilitzat material pugui estar deteriorat, cas en què ha de calcular els seus imports recuperables efectuant les correccions valoratives que siguin procedents.

Les correccions valoratives per deteriorament dels elements de l'immobilitzat material, així com la seva reversió quan les circumstàncies que les van motivar hagin deixat d'existir, s'han de reconèixer com una despesa o un ingrés, respectivament, en el compte de pèrdues i guanys. La reversió del deteriorament té com a límit el valor comptable de l'immobilitzat que estaria reconegut en la data de reversió si no s'hagués registrat el deteriorament del valor.