¡Descarga esquema resolució casos penals y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Derecho Penal solo en Docsity!
ESQUEMA PER A LA RESOLUCIÓ DE CASOS PENALS
Premissa : plantejar i resoldre correctament un cas penal significa, fonamentalment dues coses:
Ordre : seguir el mètode de la “teoria jurídica del delicte” que a continuació es resumeix;
Argumentació jurídica : No hi ha prou amb plantejar i resoldre ordenadament i correctament el cas. Es imprescindible raonar la solució àmpliament d’acord amb els criteris d’interpretació i argumentació penal, recorrent a la cita jurisprudencial –i si és el cas, doctrinal- i, sobre tot, centrant-se àmpliament en les circumstàncies del cas concret.
PRIMER PAS: TIPICITAT
1 ) Identificar el bé o béns jurídics lesionats o posats en perill en el fet. Això ens ajudarà a situar-nos en la rúbrica del codi penal on podem trobar el tipus aplicable (funció sistemàtica del bé jurídic) i a disposar del principal criteri teleològic d’interpretació del precepte (funció interpretativa del bé jurídic).
P.ex. la mort d’una persona ens situa en el Títol I del codi penal (“ De l’homicidi i les seves formes ”) que és on es protegeix el bé jurídic vida humana independent.
- Identificar si la conducta resulta “perfectament” subsumible en algun dels tipus penals de la rúbrica (delictes) Funció de garantia.
Hauríem de començar a analitzar si en el supòsit de fet es donen tots i cadascun dels elements previstos en el tipus penal (exercici de subsumpció). El principi de legalitat obliga a que es recullin tots i cadascun d’ells per poder afirmar la tipicitat de la conducta. Els elements típics que s’han de constatar per aquest ordre són:
a) Elements objectius : [1] el resultat típic (de lesió o de perill); [2] l’acció típica, [3] imputació objectiva del resultat a l’acció (això serà només necessari òbviament en els tipus de resultat. En els de simple activitat no caldrà); objecte material típic; subjecte actiu i subjecte passiu (especialment important en els delictes anomenats “especials”).
b) Elements subjectius : [1] dol o imprudència i [2] altres elements subjectius del tipus si el tipus penal els exigeix expressament.
(!!) El principal problema d’aquest segon pas és resoldre el concurs aparent de normes perquè hi haurà fets que, en principi, semblarien subsumibles en dos o més tipus penals. A partir dels criteris previstos al codi penal (art. 8 CP) s’ha de resoldre el concurs aparent de normes per determinar quin és el tipus penal aplicable.
P.ex. cal ser capaços d’afirmar si estem davant d’un assassinat (tipus previst a l’art. 139), un homicidi dolós (tipus previst a l’art. 138), un homicidi amb imprudència greu (tipus previst a l’art. 142). Si existís dol i traïdoria, el concurs aparent de normes entre el delicte d’assassinat i el delicte d’homicidi dolós es resoldria a favor del primer atenent al principi d’especialitat (art. 8.1c.p.). També pot succeir que es dubti si estem davant d’un homicidi en grau de temptativa (art. 138 en relació a l’art. 16 c.p. o un delicte de lesions consumades de l’art. 147 c.p.).
Només en cas afirmatiu podem passar a la fase següent. Recordar que les següents causes exclouen la tipicitat:
- Absència de capacitat de comportament humà.
- Absència d’algun dels elements objectius del tipus.
- Cas fortuït. Absència de dol o imprudència.
- Error de tipus invencible. Absència de dol i imprudència.
- Absència de determinats elements subjectius quan el tipus penal el requereixi (p.ex. ànim de lucre en el furt)
- El consentiment en els casos que no apareix expressament prohibit (homicidi i lesions)
- Identificar si la conducta delictiva s'ha comès per acció –regla general—o per omissió. En aquest últim cas haurem de distingir entre omissió pura o comissió per omissió (art. 11 CP).
Així, per exemple, si s'ha produït una mort haurem de valorar si la conducta del subjecte responsable ha estat activa o omisiva. Si no ha procedit a alimentar al fill menor d'edat o no ha salvat a un nen que s'estava ofegant. En el segon cas haurà de comprovar-se que concorren l'element exigits en l'art. 11 CP: absència d'acció (ii) posició de garant i (iii) equiparació amb l'acció
- Analitzar les diverses fases per les quals pugues haver travessat l'acció delictiva (iter criminis). És possible que el delicte o els delictes identificats estiguin consumats, però també pot ocórrer que ens trobem davant una temptativa (art. 16 CP) o davant mers actes preparatoris (arts.17 i 18 CP).
Com a conseqüència d'això, si el delicte no està consumat haurà d'atenuar-se la pena segons el que es disposa en l'art. 62 CP.
Ha de tenir-se en compte que quan s'aconsegueix un estadi posterior en l'execució del delicte, aquest consumeix (absorbeix) els moments anteriors.
b) l’estat de necessitat exculpant (art. 20.5 CP)
- L’error de prohibició (art. 14.3 CP)
Si concorren aquestes circumstàncies de forma completa, s’eximeix de responsabilitat als subjectes i no cal continuar analitzant. Cal fer atenció, però, perquè les causes d’inimputabilitat ja tenen algunes conseqüències jurídiques: possible aplicació de mesures de seguretat.
QUART PAS: PUNIBILITAT
Finalment, cal comprovar que no existeix cap causa que exclogui la punibilitat del fet. Un fet típic, antijurídic i culpable pot no comportar responsabilitat penal perquè no es consideri punible.
Les causes d’exclusió de la punibilitat són tres:
- Excuses legals absolutòries (p.ex. el desistiment a la temptativa, ...)
- Condicions de no procedibilitat (p.ex. denúncia a les injúries,...)
- Condicions objectives de no punibilitat (p.ex. immunitats,...)
CINQUÈ PAS: CIRCUMSTANCIES MODIFICATIVES DE LA
RESPONSABILITAT PENAL
Un cop el fet és considerat punible, cal determinar la gravetat de la conseqüència jurídica atenent a les circumstàncies que poden modificar la seva responsabilitat penal.
Aquestes causes són quatre:
- Atenuants (art. 21 CP)
- Agreujants (art. 22 CP)
- Circumstància mixta de parentiu (art. 23 CP)
- Eximents incomplertes (art. 21.1 CP)
Per adequar la pena a les circumstàncies concurrents hauran d'aplicar-se els art. 61 i ss CP, en particular el que es disposa en l'art. 66 CP (regles determinació pena en atenció a la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal).
SISÈ PAS: RESOLUCIÓ DEL CONCURS DE DELICTES
Si la conducta és subsumible només en un tipus penal es passa al punt següent. Si, en canvi, és subsumible en dos o més preceptes hem de resoldre el concurs de delictes.
Primer cal assegurar-se que no estem davant d’un concurs aparent de normes. En aquests casos, s’escollirà una en funció dels criteris previstos a l’art. 8 CP. Normalment sabrem si estem davant d’un concurs aparent de normes perquè només hi haurà un bé jurídic
lesionat o diferents però en el mateix grau de progressió de lesió al bé jurídic [p.ex. lesions són absorbides per l’homicidi].
Descartada aquesta solució, aleshores hem de resoldre el concurs de delictes aclarint si estem davant d’un:
a) concurs real: arts. 73, 76 y 78 CP b) concurs ideal: art. 77 CP c) concurs medial: art. 77 CP d) delicte continuat o delicte massa: art. 74 CP
P.ex. Concurs medial entre una falsedat documental i un delicte d’estafa.
SETÉ PAS: DETERMINACIÓ DE LA PENA
Les regles del pas cinquè i sisè s'apliquen a les penes privatives de llibertat (arts. 35 et seq. CP), privatives de drets (arts. 39 et seq. CP) i patrimonials (art. 50 i ss CP) --dias-multa o multa alçada--.
Primer adeqüem la pena a la injusta comesa i després apliquem circumstàncies i concursos.
Per ex. Si s’hagués arribat a la conclusió que concorria una causa de justificació o d’exculpació incomplerta aleshores cal tenir en compte el que disposa l’art. 68 CP i després les circumstancies (art. 66 CP).
Si s’hagués arribat a la conclusió que concorria una causa de semi- inimputabilitat, aleshores hauríem de procedir a imposar el sistema vicarial (pena + mesura de seguretat)
També s’han de determinar, en el seu cas, les penes accessòries.
Finalment, s’hauria de tenir en compte la responsabilitat civil derivada del delicte (art. 109 i ss CP.) i la condemna en costes (art. 123 i ss CP.)
VUITÉ PAS: POSSIBILITATS RELATIVES A L’EXECUCIÓ DE LA PENA.
Només en els casos que hem arribat a la conclusió que a la persona responsable cal imposar-li una pena, llavors cap la possibilitat de valorar si en la seva execució es pot plantejar:
- la suspensió (art. 80 i ss. CP)
- La substitució per expulsió d’estrangers (art. 89 CP)
- l’indult (art. 4 CP)
