¡Descarga Diferencias entre ciencia y magia: Ciencia vs. Mágia y más Resúmenes en PDF de Psicobiología solo en Docsity!
Diferències entre ciència y màgia:
Ciència Màgia Relacions de semblança, contigüitat, identitat i diferencia
Relacions de semblança i contigüitat
Possibilitat de comprovació No Admet l’atzar (probabilitat) Determinista Reconeix els seus límits No Diferencia nivells de realitat No Major nivell d’abstracció No
Criteris de cientificitat funcionals:
Funcions intrínseques: descripció, classificació, interpretació i explicació. Funcions extrínseques: predicció, control i transformació del mon.
Criteris de cientificitat estructurals:
Dèbils Forts Determinisme (causa-efecte) Unicitat del mètode (mètode cientifico- natural) Generalitzabilitat Univocitat del llenguatge Relacions limitades (objecte d’estudi relacionat amb un nombre limitat de fenòmens)
Reducció a la física
Empiricitat
Taula d’Stokes:
Tipus d’investigació Consideracions d’utilitat Comprensió dels fonaments Investigació bàsica pura No Si Investigació aplicada pura Si No Investigació inspirada per l’ús
Si Si
Generalització:
Generalització deductiva: el que s’observa a la població, serà observat a la mostra. Generalització inductiva: el que s’observa a la mostra, serà observat a la població.
Direccions d’aplicabilitat:
Aplicabilitat en l’eix nomotetic-idiografic: de la mostra a la població. Aplicabilitat en l’eix artificial-natural: del laboratori al context natural (validesa
ecològica). Aplicabilitat en l’eix passat-futur: resultat actuals estesos cap al passat o cap al futur.
Explicacions:
Causal Relació deterministica (causa-efecte) Correlacional Relació probabilística *Igual per a les prediccions. Es possible fer-les des dels dos tipus d’explicacions.
Causal intranivell Explicació donada des d’una disciplina concreta Causal internivell Explicació donada des d’una disciplina i altres afins (desafia el principi de les relacions limitades)
Causal paratètica (física) Relaciona dues entitats que prenen físicament contacte Causal apotètica (cibernètica) Relaciona dues entitats que no prenen contacte físic però que l’acció d’un d’ells (emissor) provoca canvis en l’altre (receptor)
Psicologia com a ciència natural o social:
L’enfocament positivista = ciència natural (organismes). L’enfocament social = ciència social (subjectes). *Les ciències socials poden fer prediccions, de tipus probabilístic.
Cruïlles de decisió ètiques (totes es garantitzen mitjançant un contracte previ):
En la investigació psicològica En la professió psicològica Elecció de l’objecte d’estudi (alguns son èticament rebutjables)
Capacitat professional
Recollida de dades (confidencialitat) Compromís de confidencialitat Intervenció o tractament (risc d’infligir dany) Relació de poder amb el subjecte Generalització dels resultats
Preguntes d’investigació:
Preguntes d’existència Els nadons poden percebre el color?
modificable. inobservables directament.
Segons la observabilitat:
Observables Inobservables intrínseques (constructes)
Inobservables extrínseques
Es poden observar i mesurar.
No tenen entitat material (abstractes), requereixen indicadors, subjectives (intel·ligència, personalitat, atenció, etc.).
Dificultat tècnica per fer-los perceptibles, concrets, objectius (ADN).
Segons la manipulació:
Actives o experimentals Mesurades Assignades o atributs Assignades voluntàriament per l’investigador, amb valors previstos.
L’investigador no les assigna valors, només les registra.
Variables de subjecte o mostra i variables organísmiques. No son modificables (edat, sexe, etc.).
*Només referides a les VI.
Segons la variabilitat:
Contínues Categòriques, categorials o politòmiques Distribuïdes contínuament, poden assolir qualsevol valor dintre d’un rang determinat o infinitament.
Limitades a una sèrie de valors prevists per la mesura. Ej.: dicotòmiques.
Tipus de mesura:
Recompte: registre de freqüència d’ocurrència de conductes. Idemnotica: va del patró fix a la variabilitat (amb l’escala mètrica decimal mesurem diferents mides). Vaganòtica: va de la variabilitat al patró fix (amb els resultat donats per uns subjectes a un test, determinem una escala per analitzar els resultats).
Escales de mesura:
Nominals: serveixen per classificar, fan servir els números per representar diferencies de classe, no de grau, d’ordre o d’intensitat, funcionen com un codi (social=1; lectiva=2; expressiva=3). Ordinals: els números representen diferencies de classe i també d’ordre (Antoni= 1 ( kg); Nicolàs= 2 (51.2 kg); Marius= 3 (55 kg)). D’interval: els números representen diferencies de classe i també d’ordre, però en
aquest cas l’interval entre els punts successius de l’escala roman constant (15 graus, 16 graus, 17 graus, etc.) De raó: els números representen diferencies de classe i també d’ordre, l’interval entre els punts successius de l’escala roman constant i, a més, les proporcions de mesures de l’escala també romanen constants, creant comparacions (5 és a 10, el que 4 és a 8).
Tipus d’errors de mesura:
Sistemàtics: la tendència de l’error es sempre la mateixa (o varia segons un ordre previsible). Aleatoris o a l’atzar: la tendència de l’error varia de manera imprevisible i inconsistent.
Nivell d’anàlisi adoptat Molecular Molar Tipus de dades que es fan servir
Dades quantitatives Dades qualitatives
Validesa Interna Externa
Validesa:
Validesa interna: garantia de que els efectes apreciats en les VD son deguts a les VI que hem seleccionat, i no a altres (variables estranyes). Validesa externa: capacitat d’aplicació dels resultats obtinguts a altres situacions alienes a les de l’estudi.
Dimensions d’estudi:
Ètica: el científic explica des de l’exterior del subjecte estudiat. Fa servir la seva objectivitat científica. Èmica: el científic explica des de l’interior del subjecte estudiat. Fa servir la subjectivitat del subjecte.
Principi de parsimònia:
Quan s’estableixen relacions entre fenòmens per a cercar-ne l’explicació, aquestes han de fer el mínim nombre possible d’assumpcions, és a dir, s’ha de descartar tot allò que no aporta res a l’explicació mes simple.
