Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Diferencias entre ciencia y magia: Ciencia vs. Mágia, Resúmenes de Psicobiología

Comparación detallada entre la ciencia y la magia en relación a sus principios, criterios de validación, niveles de realidad, tipos de investigación y aplicabilidad. Explicación de los conceptos de ciencia natural y ciencia social, ética en la investigación y el proceso de toma de decisiones éticas.

Tipo: Resúmenes

2013/2014

Subido el 20/03/2014

sanflogal
sanflogal 🇪🇸

3.8

(18)

4 documentos

1 / 7

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Diferències entre ciència y màgia:
Ciència Màgia
Relacions de semblança, contigüitat,
identitat i diferencia
Relacions de semblança i contigüitat
Possibilitat de comprovació No
Admet l’atzar (probabilitat) Determinista
Reconeix els seus límits No
Diferencia nivells de realitat No
Major nivell d’abstracció No
Criteris de cientificitat funcionals:
Funcions intrínseques: descripció, classificació, interpretació i explicació.
Funcions extrínseques: predicció, control i transformació del mon.
Criteris de cientificitat estructurals:
Dèbils Forts
Determinisme (causa-efecte) Unicitat del mètode (mètode cientifico-
natural)
Generalitzabilitat Univocitat del llenguatge
Relacions limitades (objecte d’estudi
relacionat amb un nombre limitat de
fenòmens)
Reducció a la física
Empiricitat
Taula d’Stokes:
Tipus d’investigació Consideracions d’utilitat Comprensió dels
fonaments
Investigació bàsica pura No Si
Investigació aplicada pura Si No
Investigació inspirada per
l’ús
Si Si
Generalització:
Generalització deductiva: el que s’observa a la població, serà observat a la mostra.
Generalització inductiva: el que s’observa a la mostra, serà observat a la població.
Direccions d’aplicabilitat:
Aplicabilitat en l’eix nomotetic-idiografic: de la mostra a la població.
Aplicabilitat en l’eix artificial-natural: del laboratori al context natural (validesa
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Diferencias entre ciencia y magia: Ciencia vs. Mágia y más Resúmenes en PDF de Psicobiología solo en Docsity!

Diferències entre ciència y màgia:

Ciència Màgia Relacions de semblança, contigüitat, identitat i diferencia

Relacions de semblança i contigüitat

Possibilitat de comprovació No Admet l’atzar (probabilitat) Determinista Reconeix els seus límits No Diferencia nivells de realitat No Major nivell d’abstracció No

Criteris de cientificitat funcionals:

Funcions intrínseques: descripció, classificació, interpretació i explicació. Funcions extrínseques: predicció, control i transformació del mon.

Criteris de cientificitat estructurals:

Dèbils Forts Determinisme (causa-efecte) Unicitat del mètode (mètode cientifico- natural) Generalitzabilitat Univocitat del llenguatge Relacions limitades (objecte d’estudi relacionat amb un nombre limitat de fenòmens)

Reducció a la física

Empiricitat

Taula d’Stokes:

Tipus d’investigació Consideracions d’utilitat Comprensió dels fonaments Investigació bàsica pura No Si Investigació aplicada pura Si No Investigació inspirada per l’ús

Si Si

Generalització:

Generalització deductiva: el que s’observa a la població, serà observat a la mostra. Generalització inductiva: el que s’observa a la mostra, serà observat a la població.

Direccions d’aplicabilitat:

Aplicabilitat en l’eix nomotetic-idiografic: de la mostra a la població. Aplicabilitat en l’eix artificial-natural: del laboratori al context natural (validesa

ecològica). Aplicabilitat en l’eix passat-futur: resultat actuals estesos cap al passat o cap al futur.

Explicacions:

Causal Relació deterministica (causa-efecte) Correlacional Relació probabilística *Igual per a les prediccions. Es possible fer-les des dels dos tipus d’explicacions.

Causal intranivell Explicació donada des d’una disciplina concreta Causal internivell Explicació donada des d’una disciplina i altres afins (desafia el principi de les relacions limitades)

Causal paratètica (física) Relaciona dues entitats que prenen físicament contacte Causal apotètica (cibernètica) Relaciona dues entitats que no prenen contacte físic però que l’acció d’un d’ells (emissor) provoca canvis en l’altre (receptor)

Psicologia com a ciència natural o social:

L’enfocament positivista = ciència natural (organismes). L’enfocament social = ciència social (subjectes). *Les ciències socials poden fer prediccions, de tipus probabilístic.

Cruïlles de decisió ètiques (totes es garantitzen mitjançant un contracte previ):

En la investigació psicològica En la professió psicològica Elecció de l’objecte d’estudi (alguns son èticament rebutjables)

Capacitat professional

Recollida de dades (confidencialitat) Compromís de confidencialitat Intervenció o tractament (risc d’infligir dany) Relació de poder amb el subjecte Generalització dels resultats

Preguntes d’investigació:

Preguntes d’existència Els nadons poden percebre el color?

modificable. inobservables directament.

Segons la observabilitat:

Observables Inobservables intrínseques (constructes)

Inobservables extrínseques

Es poden observar i mesurar.

No tenen entitat material (abstractes), requereixen indicadors, subjectives (intel·ligència, personalitat, atenció, etc.).

Dificultat tècnica per fer-los perceptibles, concrets, objectius (ADN).

Segons la manipulació:

Actives o experimentals Mesurades Assignades o atributs Assignades voluntàriament per l’investigador, amb valors previstos.

L’investigador no les assigna valors, només les registra.

Variables de subjecte o mostra i variables organísmiques. No son modificables (edat, sexe, etc.).

*Només referides a les VI.

Segons la variabilitat:

Contínues Categòriques, categorials o politòmiques Distribuïdes contínuament, poden assolir qualsevol valor dintre d’un rang determinat o infinitament.

Limitades a una sèrie de valors prevists per la mesura. Ej.: dicotòmiques.

Tipus de mesura:

Recompte: registre de freqüència d’ocurrència de conductes. Idemnotica: va del patró fix a la variabilitat (amb l’escala mètrica decimal mesurem diferents mides). Vaganòtica: va de la variabilitat al patró fix (amb els resultat donats per uns subjectes a un test, determinem una escala per analitzar els resultats).

Escales de mesura:

Nominals: serveixen per classificar, fan servir els números per representar diferencies de classe, no de grau, d’ordre o d’intensitat, funcionen com un codi (social=1; lectiva=2; expressiva=3). Ordinals: els números representen diferencies de classe i també d’ordre (Antoni= 1 ( kg); Nicolàs= 2 (51.2 kg); Marius= 3 (55 kg)). D’interval: els números representen diferencies de classe i també d’ordre, però en

aquest cas l’interval entre els punts successius de l’escala roman constant (15 graus, 16 graus, 17 graus, etc.) De raó: els números representen diferencies de classe i també d’ordre, l’interval entre els punts successius de l’escala roman constant i, a més, les proporcions de mesures de l’escala també romanen constants, creant comparacions (5 és a 10, el que 4 és a 8).

Tipus d’errors de mesura:

Sistemàtics: la tendència de l’error es sempre la mateixa (o varia segons un ordre previsible). Aleatoris o a l’atzar: la tendència de l’error varia de manera imprevisible i inconsistent.

Nivell d’anàlisi adoptat Molecular Molar Tipus de dades que es fan servir

Dades quantitatives Dades qualitatives

Validesa Interna Externa

Validesa:

Validesa interna: garantia de que els efectes apreciats en les VD son deguts a les VI que hem seleccionat, i no a altres (variables estranyes). Validesa externa: capacitat d’aplicació dels resultats obtinguts a altres situacions alienes a les de l’estudi.

Dimensions d’estudi:

Ètica: el científic explica des de l’exterior del subjecte estudiat. Fa servir la seva objectivitat científica. Èmica: el científic explica des de l’interior del subjecte estudiat. Fa servir la subjectivitat del subjecte.

Principi de parsimònia:

Quan s’estableixen relacions entre fenòmens per a cercar-ne l’explicació, aquestes han de fer el mínim nombre possible d’assumpcions, és a dir, s’ha de descartar tot allò que no aporta res a l’explicació mes simple.