En termes generals, un sistema de memòria és un sistema capaç de registrar, emmagatzemar i fer servir
posteriorment un conjunt d'informació i que podem definir determinant alguns dels paràmetres que el
caracteritzen i les funcions que compleix.
La memòria humana està formada per tres grans sistemes que interactuen: la memòria sensorial, la
memòria de treball i la memòria a llarg termini.
En qualsevol tasca que faci el nostre sistema cognitiu, hi estan sempre implicats els tres sistemes, encara
que no de la mateixa manera sinó que depenen del procés del qual es tracti.
La memòria sensorial
Quan parlem de memòria sensorial som en un terreny fronterer entre els processos perceptius i els de
memòria.
La funció de la memòria icònica és allargar la durada dels estímuls visuals perquè puguin ser processats.
L'empremta icònica és una rèplica completa de l'estímul visual que encara no s'ha interpretat
semànticament.
La funció de la memoria ecoica és allargar la durada dels estímuls auditius perquè puguin ser processats.
La memòria de treball
Durant els anys seixanta es concebía l'MCT com un sistema unitari la funció primordial del qual era
l'emmagatzematge temporal de la informació.
Un procediment experimental molt fructífer per a demostrar les funcions de magatzem i de processament
de l'MCT va ser el mètode de la tasca secundària.
Els resultats amb el mètode experimental de la tasca secundària, juntament amb la reinterpretació de
molts experiments desenvolupats fins aleshores, van portar Baddeley i Hitch a reinterpretar l'MCT com
un sistema format per tres components el qual van anomenar memoria de treball.
El llaç fonològic és un component de la memòria de treball que, al seu torn, està compost d'uns altres dos
subsistemes: el magatzem fonològic i el procés de control articulatori.
Diversos fenòmens posen de manifest les qualitats d'aquests dos subsistemes: l'efecte de la similitud
fonològica, l'efecte de la parla no atesa, l'efecte de la llargada de les paraules i l'efecte de la supressió
articulatòria.
El llaç fonològic és un sistema molt relacionat amb el processament del llenguatge.
En concret, s'ha demostrat la seva relació amb la comprensió del llenguatge, l'adquisició del vocabulari i
l'aprenentatge de la lectura.
L'agenda visuoespacial és un subsistema component de la memoria de treball especialitzat en la
representació temporal dels components visuals i espacials de la representació.
Segons el tipus de tasca en què participi l'agenda visuoespacial, tindran més importancia els components
espacials o els components visuals de la representació.
S'infereix que l'agenda visuoespacial participa en totes les tasques quotidianes en les quals es requereix
l'orientació geográfica o la planificació espacial.
L'executiu central funciona com un sistema de control atencional que distribueix recursos de
processament i magatzem entre les diferents tasques que s'estiguin fent en cada moment.
Podem abordar algunes de les funcions de l'executiu central des dels estudis que han incidit en diferents
aspectos de l'atenció: la vigilància, la selección perceptiva, l'execució de dues tasques simultànies i
l'automaticitat.
Baddeley equipara l'executiu central amb el sistema supervisor atencional del model de Norman i
Shallice.
L'executiu central intervé en la majoria dels procesos cognitius, encara que s'ha estudiat especialment la
seva participació en els processos de comprensió del llenguatge.
La memòria a llarg termini
