Esquema tributario, Esquemas y mapas conceptuales de Derecho Financiero y Tributario

¡Descarga Esquema tributario y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Derecho Financiero y Tributario solo en Docsity!

DRET FINANCER I TRIBUTARI

MATERIALS DE DRET PRESSUPOSTARI

Grup 2.- Defensa, Protecció civil i seguretat ciutadana Grup 3.- Seguretat, protecció i promoció social Grup 4.- Producció de béns públics de caràcter social Grup 5.- Producció de béns públics de caràcter econòmic Grup 6.- Regulació econòmica de caràcter general Grup 7.- Regulació econòmica de sectors productius Grup 9.- Transferències a altres Administracions Públiques nacionals i supranacionals Grup 0.- Deute Públic b) Funcions: desagregació dels grups de funció atenent als objectius a que destinen els fons. c) Subfuncions: Agrupa diversos programes en funció de les activitats a que es dirigeixen. d) Programes: I ntegrats per un conjunt de mitjans orientats a aconseguir uns objectius anàlegs. Classificació territorial → Permet conèixer l’import de la despesa d’inversió distribuït, territorialment, per CCAA, ciutats autònomes i províncies.

B) Estructura dels ingressos Classificació orgànica La classificació dels ingressos es realitza atenent a l’ens del sector públic que els percep.

Separa els ingressos en 4 grans grups: Ingressos de l’Administració General de l’Estat; Ingressos dels Organismes Autònoms; Ingressos de la Seguretat Social i Ingressos d’altres Entitats públiques estatals.

Classificació econòmica Agrupa els ingressos en funció dels recursos que els generen. Tres blocs: Operacions corrents / Operacions de capital / Operacions financeres Desagregació : capítols, articles, conceptes i subconceptes a. Ingressos corrents. Capítol 1: Impostos directes Capítol 2: Impostos indirectes Capítol 3: Taxes i altres ingressos Capítol 4: Transferències corrents Capítol 5: Ingressos patrimonials b. Ingressos per operacions de capital : Capítol 6: Alienació d’inversions reals Capítol 7: transferències de capital c. (^) Ingressos financers Capítol 8: Actius financers Capítol 9: Passius financers

PROBLEMA CONSTITUCIONALITAT MODIFICACIONS TRIBUTÀRIES

PROBLEMA CONSTITUCIONALITAT MODIFICACIONS TRIBUTÀRIES Doctrina constitucional:

• Creació de tributs: inconstitucionalitat per estricta aplicació del contingut de l’art. 134.7 CE.
• (^) Modificacions tributàries substancials i profundes: es requereix prèvia habilitació legal (“llei tributària substantiva”)
• Modificacions de mera adaptació dels tributs a la realitat : admesa inclusiu sense llei tributària substantiva habilitadora.
• Modificacions de normes d’abast general: Inconstitucional

EL CICLE PRESSUPOSTARI

EL CICLE PRESSUPOSTARI: DISTRIBUCIÓ DE COMPETÈNCIES

Amb l’expressió “cicle pressupostari ” fem referència a les diferents fases per les que transcorre la vida del Pressupost.

Són quatre les fases del cicle pressupostari. La competència sobre cadascuna d’elles es troba establerta a l’art. 134.1 CE. En concret:

• Elaboració: Govern
• Aprovació: Parlament
• Execució: Govern
• Control: Parlament

PRIMERA FASE: ELABORACIO DEL PRESSUPOST

D’acord amb l’art. 134.3 CE, correspon al Govern presentar al Congrés dels Diputats els Pressupostos Generals de l’Estat tres mesos abans de que expirin els de l’any anterior.

El procediment concret que es seguirà per a l’elaboració dels Pressupostos Generals de l’Estat ha de ser fixat pel Ministre d’Hisenda mitjançant l’aprovació de la corresponent Ordre Ministerial a tal efecte.

En concret, aquesta fase del cicle pressupostari es desenvolupa en les següents etapes :

• Presentació de propostes i formació dels estats d’ingressos i despeses: Els diferents Ministeris i òrgans de l’Estat amb dotació pressupostaria diferenciada han de remetre al Ministre d’Hisenda les seves propostes d’ingressos i despeses.

DISTINCIÓ RESPECTE DE L’ARTICLE 134. 5 I 6 DE LA CE. RESTRICCIONS QUE AFECTEN AL PRESSUPOST JA APROVAT I A LLEIS

QUE HI PUGUIN INCIDIR.

CONCLUSIÓ: NI ESMENES EN FASE D’APROVACIÓ NI NORMES POSTERIORS PODEN “DESEQUILIBRAR”ELS PRESSUPOSTOS

SENSE CONFORMITAT DEL GOVERN.

TERCERA FASE: EXECUCIÓ DEL PRESSUPOST

Suposa la efectiva utilització dels crèdits pressupostaris: ex. Contractar una obra, concedir una subvenció, pagar pensions, etc.

L’execució del Pressupost és competència del Govern. Aquesta fase passa per dues etapes clarament diferenciades: l’ordenació de la despesa i l’ordenació del pagament.

A l’hora, cadascuna d’aquestes etapes està integrada per un seguit d’actes lligats entre sí que conclouen amb el pagament efectiu de la corresponent despesa.

De forma esquemàtica, les etapes de l’execució pressupostària són les següents 1 :

ORDENACIÓ DE LA DESPESA Aprovació de la despesa : acte mitjançant el qual s’autoritza la realització d’una despesa determinada per una quantia certa o aproximada, reservant a tal efecte la totalitat o part del crèdit pressupostari. Acte pel qual es decideix destinar el crèdit a una finalitat determinada. Acte intern, no implica cap relació amb tercers.

1 Font: ALONSO GONZÁLEZ, L.M.; CASANELLAS CHUECOS, M. Y TOVILLAS MORÁN, J.M.: Lecciones de Derecho Financiero y Tributario , Ed. Atelier, Barcelona, 2012, pág. 71.

Compromís de la despesa : acte mitjançant el qual s’acorda o concerta amb un tercer la realització de despeses prèviament aprovades, per un import determinat o determinable. Acte amb rellevància jurídica envers tercers que vincula a l’ens públic a realitzar la despesa compromesa en la quantia i condicions establertes. Ex. Celebració d’un contracte administratiu. Atorgament d’una subvenció. Art. 46 LGP. Reconeixement de l’obligació : Acte mitjançant el qual es declara l’existència d’un crèdit exigible contra l’Hisenda Pública, derivat d’una despesa aprovada i compromesa. Comporta una proposta de pagament. El reconeixement de l’obligació ha d’anar precedit de la presentació del document que acrediti la realització de la prestació o, en general, el dret del creditor. Exemple: Factura o certificació d’obres. Proposta de pagament : Sol·licitud de l’autoritat que ha reconegut l’existència de l’obligació al Director general del tresor Públic per tal que procedeixi a ordenar el pagament corresponent.

ORDENACIÓ DEL PAGAMENT El Director General del Tresor Públic, en la seva condició d’’Ordenador General de Pagaments, ordenarà l’efectiva realització del pagament. Normalment mitjançant transferència.

aplicació de normes comptables i en general de la gestió duta a terme Es control a posteriori.

que, de conformitat amb el nostre ordenament, ham de regir el seu desenvolupament i aplicació.

CONTROL EXTERN

TRIBUNAL DE COMPTES

Art. 136 CE

Òrgan que depèn de les Corts Té dues funcions: Funció fiscalitzadora externa de l’activitat econòmico- financera del sector públic. Verifica actuació del sector públic des del punt de vista legalitat i també eficàcia i eficiència. Per ex. Contractació, situació patrimonial, modificacions pressupostàries, etc. Es manifesta en informes, memòries que es fan públiques (BOE). Funció d’enjudiciament de la responsabilitat comptable en que puguin incórrer aquells a qui correspon la gestió dels cabdals i efectes públics. Resp. Patrimonial de qui causa dany al diner públic. Examen del Compte General de l’Estat per delegació de les Corts. Elabora informe que s’eleva a les Corts sobre l’execució del pressupost. CORTS GENERALS Es tracta d’un control polític del Pressupost. En funció del moment en que aquest control és realitzat, es parla d’un control concomitant , això és, realitzat durant la pròpia execució pressupostària, mitjançant preguntes al Govern, proposicions no de llei,

interpel·lacions, i constitució de comissions d’investigació; o bé d’un control a posteriori , l’expressió més clara del qual és l’examen i aprovació del Compte General de l’Estat.