¡Descarga estandarització y más Apuntes en PDF de Psicometría solo en Docsity!
TEMA 5: ESTANDARITZACIÓ.
7. Estandardització i manual del test: Població i grup normatiu. Puntuació bruta i puntuacions estandarditzades. El manual com a guia de l’usuari. Normes ètiques del constructor de tests. Legislació sobre l’ús dels tests.
ÍNDEX
1. PUNTUACIONS ESTÀNDARS.
Com obtenim la puntuació directa? Sumem els valors que hem assignat a cadascun dels ítems. El que tinc en el grup normatiu és una col·lecció de puntuacions directes que son les sumes dels ítems. La informació que ens donen és la posició d’un determinat individu en el grup normatiu. Per tant, si Pere té 32 i Joan té 57 (més, vol dir més característica) Joan tindrá més que Pere, però NO podem saber si és tenir molt o poc d’aquella característica perquè això depèn de la població. Tenim els valors de la característica de la població distribuits en una campana de Gauss i, per tant, des d’aquí si que podem dir si x valor té més característica que y valor. Trobem els valors que estan dins de la normalitat i, també, els que es troben fora de la normalitat.
El grup normatiu fa falta que sigui representatiu de la població? SI HA DE SER REPRESENTATIU, ja que hem de tenir un bon coneixement d’allò que volem mesurar.
Perquè una cosa sigui representativa d’un altre el que ha de passar és que a la mostra li passi el mateix que el que li passa a la població. Això és una mostra representativa, la representativitat s’aconsegueix si tu saps les variables bàsiques que representen la població, només caldrà plasmar-les a la mostra representativa.
No conec bé les variables rellevants de la població pel que jo vull fer, jo NO puc escollir els individus de la mostra, per tant, he d’aletarioritzar (la mostra aleatoria NO és la millor opció) i cometre un error de mostratge.
En un context de construir un instrument de mesura, el requisit que hem de tenir és CONÈIXER allò que volem mesurar. Per tant, al tenir un bon coneixement escollirem el grup normatiu que representi la població i, ho podrem fer, perquè coneixem allò que volem mesurar, coneixem les variables.
ESTANDARITZAR: SEMPRE, aconseguim un valor adicional més. Encara que ens diguin que no és necessari, ho fem igualment per treure més informació. Busquem el lligam entre les puntuacions directes i la Campana de Gauss de la poblacio.
1. PUNTUACIONS ESTÀNDAR.
Les normes (puntuacions estandaritzades) són un conjunt d’estadístics que descriuen l’execució en el test del grup normatiu.
Les puntuacions estàndard són puntuacions transformades (transformacions admissibles).
Tenim dos tipus de normes:
- Transformar la població directa en una població estàndar, fent el que s’anomena transformacions de l’àrea. Ens proporcionen un ordre dels individus referit a la distribució dintre de la població, és a dir, que qui tingui un 50 en puntuació estàndar vol dir que està a la meitat de la seva població (no respecte el grup normatiu).
Exemples: percentils, decils, quartils, etc.
- Transformar la població directa en una població estàndar, fent el que s’anomena transformacions lineals (o tipificades). NO només donen un ordre, sinó que també ens donen les diferències entre les puntuaciones que reflecteixen les diferencies de les capacitats dels individus, és a dir, que un individu en puntuació estàndar treu 50, l’altre 40, l’altre 30 i l’altre 20, té tanta més extroversió l’individu 50 respecte el 40 que el 30 sobre el 20. Els valors numèrics representent distàncies.
Exemple: Z, T, QI, estanines, etc.
1.1. TRANSFORMACIONS DE L’ÀREA
Percentils: Puntuació directa (X 1 ) del test, tal que en el grup normatiu hi ha un percentatge (p) de subjectes que obtenen puntuacions directes igual o menor de X 1. Si ens demanen per un percentil, ens demanen per una puntuació directa.
Rang Percentil: Percentatge de subjectes que obtenen una puntuació directa igual o menor a una puntuació X 1. Si ens demanen per un rang percentil, ens demanen per un percentatge del subjecte.
Per exemple : Si el 80% de subjectes del grup normatiu obtenen una puntuació directa en el test igual o menor de 15. El percentil que correspon al 80% és 15. El rang percentil que correspon a 15 és 80%.
15.11.
Per construir un rang percentil partirem de les freqüencies de les puntuacions directes. Si tenim ítems puntuats de manera binaria i tenim 50 ítems, el rang de puntuació directa podrà anar entre 0 i 50. De les possibles puntuacions directes que podem obtenir, anem a la columna de les puntuacions directes i mirem la freqüència de les puntuacions directa. “Dels N subjectes que han respost al test 5 han tret 0, 17 han tret 1”. El que hem de fer és trobar la freqüència relativa acumulada (no treballarem amb la freqüència absoluta), que és la freqüència relativa sobre 100. Com que és una freqüència acumulada, el que ens dona és que fins aquella puntuació directa quin tant percent de gent ha arribat, però a nosaltres ens interessa és el punt mig del interval. El
L’ordre el seguim mantenint, aquell que treia una puntuació de 2 té més que aquell que treu una puntuació de 1, però aquests dos tenen puntuacions baixes.
Si vull mantenir l’ordre, utilitzarem rang percentil per estandaritzar, és a dir, per passar de puntuacions directes a puntuacions estàndards. Només és manté l’ordre, NO puc dir que si un individu té un rang percentil entre 40 i 63 (hi ha 20 punts de diferencia), entre 63 i 80 (té 20 punts de diferència) però jo NO puc dir que l’interval de referència fa referència al tant més d’una carácterística que té un individu sobre l’altre.
Podem dir que qui té 40 té més que 13 però NO podem dir que aquell individu que ha tret 63 té tant més de raonament verbal que el que ha tret 40 o tant menys que el que ha tret 83.
NO hi ha la mateixa diferència entre els rangs percentils 1 i 2 que entre 50 i 51, quan la distribució de les puntuacions directes és normal: hi ha més diferència en el tret en els rangs extrems que en els rangs centrals. SEMPRE ASSUMIM LA NORMALITAT. El que si que pot variar de test a test (de grup normatiu a grup normatiu) pot variar la magnitud però el fenòmen NO varia.
Per la raó que sigui, els intervels són iguals L’estandarització NO la fem a través de la transformació de l’àrea, sinó que ho fem a través d’una transformació lineal.
Puntuació Directa (PD): Z = (PD – M) / SD Per trobar una puntuació Z assumim la normalitat, PD menys la mitjana divit entre la desviació estàndard..
Si les Puntuacions Directes NO s’ajusten a la normalitat:
Puntuació Directa (PD) Freqüència acumulada de puntuació directa Proporció de puntuació directa o menor sota la corba normal (Zn ).
PUNTUACIONS Z. Característiques:
- Totes les puntuacions tenen la mateixa diferència.
- (^) Tindrem valors petits, la mitjana és 0 i la desviació típica és 1.
- Tindrem valors de 1, 2 i poc més.
- Tindrem valors decimals, ja que sinó no podem afirmar en valors enters.
- Tindrem valors positius i negatius, ja que tot el que sigui per sota la mitjana de 0 tindrà valors negatius i els que estiguin per sobre seran positius.
- NO és complicat d’utilitzar però de vegades són impràctiques, sobretot, quan has de transmetre dades.
Exemple: Si parlem de raonament verbal i tenim una Z de – 2’2 Aquest individu té molt poc raonament verbal respecte la seva població, per tant, és una situació preocupant.
El que se sol fer és passar les puntuacions Z a una transformació de puntuacions Z, que és una transformació lineal, tal que em dona les dades mantenint l’ordre i els intervals però ens permet tenir els valors tant petits i amb dècimals i valors negatius. Per tant, a la Z li multiplico alguna cosa i li sumo alguna altra cosa. Ho utilitzem per transmetre informació de manera senzilla i entendible.
Y = AX + B Exemples de transformacions de puntuacions Z : P = Z + 3 H = 1’5Z + 4 E = 2Z + 5
A: Pendent. B: Intercepte amb l’eix d’ordenades.
Distribució Normal Acumulada:
A = 2Z + 5’5 10 divisions. B = 2Z + 5 9 divisions. C = 1’5Z + 4 7 divisions. D = Z + 3 5 divisions.
FOTO 4 CAMPANES DE GAUSS
Diferències entre B i C: L’escala de mesura que utilitzem és més gran a C, ja que en cada Z hi caben 1’5 B. En B tenim una mesura més fina, més precisa, més petita. El coeficient A és el que indica si tindrem una unitat de mesura més gran o més petita. Com més gran sigui el coeficient A, més gran serà l’escala de mesura que utilitzarem i, com més petit sigui el coeficient A, més petita serà l’escala de mesura que utilitzarem, per tant, més precisa.
*Depèn de que volguem mesurar, utilitzarem una escala de mesura o una altra, per tant, ajustarem el valor del coeficient d’A respecte el que vulguem mesurar.
del que explica l’error, NO podem prendre cap decisió. Per tant, la diferència dels dos decatipus hauría de ser més gran perquè deixes de ser explicable per l’error.
