Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Estat de la qüestió, Apuntes de Historia del Arte

Asignatura: Métodes i fonaments del treball històric-artístic, Profesor: Vicenç Furió, Carrera: Història de l'Art, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2012/2013

Subido el 15/06/2013

sorasnightmare
sorasnightmare 🇪🇸

3.8

(52)

6 documentos

1 / 2

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
ESTAT DE LA QÜESTIÓ
En relació a l’Olympia (1863) el crític Charles Borgmeyer destaca la inexpressió
real de la figura femenina com a tret qüestionable a l’hora de considerar
aquesta una real peça d’art: ‘‘Aviat, després de Le déjeuner (1863), Manet va
exhibí l’Olympia [...] El públic s’oposà a aquesta. Fins i tot el propi Manet dubtà
en el moment d’enviar-lo, però va ser convençut pel seu amic, el poeta
Baudelaire, de fer-ho. Com a causa, les portes del Saló van ser tancades per
Manet.
L’Olympia és una dona petita, amb una penetrant mirada i el rostre totalment
nul d’expressió. No pensa en res, no s’interessa tampoc pel ram de flors.
Únicament està posant.’1 Borgmeyer conclou la seva crítica fent menció a
especialistes anteriors al seu temps mostrant una dura sentencia cap a l’obra
de Manet: ‘‘Com alguns crítics de rellevància han dit amb anterioritat: Això no
és la real realitat sinó una realitat creada, falsa’’1
A més a més de l’opinió crítica, la dona nua de Manet també rebé crítiques de
pintors reconeguts. ‘‘Courbet va dir d’una de les pintures de Manet, l’Olympia,
que era semblant a la Reina d’Espases sortint del bany’’ 2 Claramanet amb
notació despectiva cap a l’obra degut a l’aparició d’aquesta figura nua sense
cap mena de pretext.
De la mateixa manera que Le déjeuner sur l’hérbe fou acceptat per certa part
de la crítica però rebutjat per l’altra, l’Olympia patí també aquesta partició de
sentiment.
Seguim treballant amb els exemples i les consideracions de Borgmeyer trobem
elogis cap a detalls formals de l’obra: ‘‘La pintura i el dibuix és exquisit i revela
una inqüestionable puresa de la línia’’3 Accepta, per tant, l’execució de la
pintura i destaca l’oposició entre el formal i el temàtic definint, aquest últim, com
a vulgar: ‘‘Però aquesta imatge fou incisivament vulgar degut al sentiment de
molts d’una batalla d’oposició’’3
1 CHARLES L. BORGMEYER ‘’The Master Impressionists [Chapter II]’’, Fine
Arts Journal, Vo. 28, Nº1, 1913, pp. 11
2 CHARLES L. BORGMEYER ‘’The Master Impressionists [Chapter II]’’, Fine
Arts Journal, Vo. 28, Nº1, 1913, pp. 11
3 CHARLES L. BORGMEYER ‘’The Master Impressionists [Chapter II]’’, Fine
Arts Journal, Vo. 28, Nº1, 1913, pp. 12
pf2

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Estat de la qüestió y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!

ESTAT DE LA QÜESTIÓ

En relació a l’ Olympia (1863) el crític Charles Borgmeyer destaca la inexpressió real de la figura femenina com a tret qüestionable a l’hora de considerar aquesta una real peça d’art: ‘‘Aviat, després de Le déjeuner (1863), Manet va exhibí l’ Olympia [...] El públic s’oposà a aquesta. Fins i tot el propi Manet dubtà en el moment d’enviar-lo, però va ser convençut pel seu amic, el poeta Baudelaire, de fer-ho. Com a causa, les portes del Saló van ser tancades per Manet. L’ Olympia és una dona petita, amb una penetrant mirada i el rostre totalment nul d’expressió. No pensa en res, no s’interessa tampoc pel ram de flors. Únicament està posant.’’ 1 Borgmeyer conclou la seva crítica fent menció a especialistes anteriors al seu temps mostrant una dura sentencia cap a l’obra de Manet: ‘‘Com alguns crítics de rellevància han dit amb anterioritat: Això no és la real realitat sinó una realitat creada, falsa’’^1

A més a més de l’opinió crítica, la dona nua de Manet també rebé crítiques de pintors reconeguts. ‘‘Courbet va dir d’una de les pintures de Manet, l’ Olympia , que era semblant a la Reina d’Espases sortint del bany’’ 2 Claramanet amb notació despectiva cap a l’obra degut a l’aparició d’aquesta figura nua sense cap mena de pretext.

De la mateixa manera que Le déjeuner sur l’hérbe fou acceptat per certa part de la crítica però rebutjat per l’altra, l’ Olympia patí també aquesta partició de sentiment. Seguim treballant amb els exemples i les consideracions de Borgmeyer trobem elogis cap a detalls formals de l’obra: ‘‘La pintura i el dibuix és exquisit i revela una inqüestionable puresa de la línia’’ 3 Accepta, per tant, l’execució de la pintura i destaca l’oposició entre el formal i el temàtic definint, aquest últim, com a vulgar: ‘‘Però aquesta imatge fou incisivament vulgar degut al sentiment de molts d’una batalla d’oposició’’^3

1 CHARLES L. BORGMEYER ‘’The Master Impressionists [Chapter II]’’, Fine Arts Journal, Vo. 28, Nº1, 1913, pp. 11

2 CHARLES L. BORGMEYER ‘’The Master Impressionists [Chapter II]’’, Fine Arts Journal, Vo. 28, Nº1, 1913, pp. 11

3 CHARLES L. BORGMEYER ‘’The Master Impressionists [Chapter II]’’, Fine Arts Journal, Vo. 28, Nº1, 1913, pp. 12

Els elogis cap a ambdues obres de Manet seran, en la seva majoria, relacionats amb el tractament de la pintura i el color: ‘‘No tots els Manet són bons, al contrari, però tots són interessants. Personalment, em desagrada Olympia actualment exposat al Luxembourg. Espero als espectadors tampoc els hi agradi, però no han d’ignorar-la. Manet com artista mai podrà ser comparat amb Velázquez o Rubens però com a manipulador del color, mai serà rebutjat’’ 4

Tenim, a més, constància que l’obra Olympia fou valorada per 500$ 5 al mercat de l’art davant d’obres menys qüestionades de Manet que superaren els 1. $.

Finalment, Borgmeyer simplifica l’expressió del públic davant les dues obres analitzades i compara aquestes en relació a Le Balcon de Manet datat entre el 1868 – 1869: ‘‘Quan Manet va presentar Le Balcon al Saló de 1869, el públic va mostrar, en general, menyspreu cap a l’obra, no aquella ira que havien experimentat amb l’ Olympia o Le déjeuner sur l’hérbe’’ 6 Així, ens situa en el sentiment, no únicament de menyspreu cap a una obra sinó d’odi cap aquella composició. Mostrant-nos, d’aquesta manera, que va haver gran part de la societat que no acceptà tals imatges.

4 ARTHUR J. EDDY ‘’Edouard Manet, Painter’’ , Revista Brush and Pencil, Vol. 1, Nº5, 1898, pp 139

5 Edward Villiers ‘’Paris Art Topics: The Water-Color Exhibition—Picture

Exhibitions at the Clubs—The Manet Sale’’, The Art Amateur, vol.10 Nº5, 1884, pp 110

6 Evelyn Marie Stuart, ‘’The Luxembourg Loan Exhibition’’, Fine Arts Journal, vol.35, Nº3, 1917, pp 195