¡Descarga Sociología de la Comunicación: De la Comunicación de Masas a la Comunicación Mediática - P y más Apuntes en PDF de Publicidad y Promoción solo en Docsity!
Andrea Martínez Pros T
0. UN MÓN SENSE MITJANS?
Què passaria en un món sense mitjans? No sabríem que passa al món i per tant no tindríem democràcia perquè no hi hauria opinió pública.
1. LA COMUNICACIÓ DE MASSES
1.1 De la comunicació de masses a la comunicació
mediàtica
Primerament cal definir allò que entenem per comunicació. Definim aquest mot com un procés d’intercanvi d’informació entre emissor i receptor que es fa mitjanant l’ús del canal i el codi. Això és el que ens explica la lingüística. Aquesta, està molt darrere de la teoria cibernètica i ens proposa l’aparició del soroll. És a dir, afirma que la comunicació va perfectament sempre i quan no hi hagi soroll. Aquesta definició de comunicació implica que la interpretació sigui mínima i la capacitat de comunicació de l’emissor no sigui excessivament complicada.
No podem parlar d’un sol tipus de comunicació sinó que hi ha més d’una. Per tant hem de classificar la comunicació segons el volum de casos que trobem en la societat d’aquesta comunicació.
(ESQUEMA PIRÀMIDE)
- C. Intrapersonal: la comunicació amb un mateix, els nostres pensaments. Quan pensem establim una forma de comunicació amb nosaltres mateixos, per tant, per cada persona es desenvolupa un tipus de comunicació interpersonal.
- C. Interpersonal:
- C. Intragrupal: és un cas particular de comunicació interpersonal. Però no és el mateix la comunicació que tenim amb els pares que amb els amics. Els codis que utilitzem, malgrat que el procés és el mateix, fan que el tipus de comunicació sigui diferent.
- C. Intergrupal: es dóna en l’àmbit de dos grups amb interessos diferents. Per exemple, la penya del barça i la penya de l’espanyol.
- C. Institucional o organitzativa: quan l’emissor parla dins d’un rol dintre de la institució i aquest rol és diferent al del receptor. La relació i comunicació entre els membres de la institució està determinada pels rols que desenvolupen dins d’aquesta (rel. Profe-alumne)
- Societat global: és on tradicionalment hem col·locat la societat de masses.
Andrea Martínez Pros T
Aquesta comunicació de masses té set característiques principals identificades per Mc.Weil:
- La font és una organització formal i l’emissor és un professional de la comunicació. Això vol dir que cobra per fer-ho.
- El missatge no és únic sinó que està manufacturat, estandarditzat i multiplicat. Amb això Mc.Weil diu que els mitjans de comunicació són indústries que fabriquen missatges.
- Aquest missatge és un producte i té valor de canvi, és a dir, es pot vendre.
- La relació entre emissor i receptor és unidireccional i impersonal.
- Hi ha una distància física entre l’emissor i receptor. Aquests no comparteixen el mateix espai.
- Els missatges mantenen un to de neutralitat. És construeixen en base a unes rutines professionals amb l’objectiu de donar una imatge de neutralitat o, en alguns casos, objectivitat.
- El receptor forma part d’una audiència. Això pressuposa per part de l’emissor, que el receptor es comportarà de la mateixa manera davant dels missatges.
1.1.1 QUIN PAPER TÉ LA TECNOLOGIA EN EL CANVI SOCIAL? Els deterministes tecnològics afirmen que cada vegada que apareix una nova tecnologia es fa possible una nova forma de comunicació que fa possible noves relacions socials. (DIBUIX RODONES) Per tant, el que és important a l’hora de caracteritzar les noves formes de comunicació són les tecnologies. Aquestes són determinants de les relacions socials Per exemple: quan apareix la impremta és possible que hi hagi una nova forma de comunicació (diaris) que fan possible noves relacions socials a través d’aquest mitjà de comunicació.
Front a aquesta concepció trobem la dels deterministes socials , autors que creuen que el procés és tot el contrari: en una determinada societat es produeixen noves relacions socials possibles a través de formes de comunicació diferents que utilitzen noves tecnologies. Creuen que les relacions socials són les que fan possible noves formes de comunicació. Per exemple, la il·lustració crea formes noves de comunicació que són possibles gràcies a la creació de l’impremta. Creuen que les relacions socials són les que fan possible noves formes de comunicació.
El 1969 neix la xarxa precursora d’internet que va anomenar-se ARPANET. Va ser creada per l’organisme de l’exèrcit, DARPA i universitats nord-americanes. La xarxa d’internet neix dins d’un context social que vol llibertat, no a la guerra, lliure
Andrea Martínez Pros T
podem canviar el moment de consum d’allò que ens arribava pels mitjans de comunicació convencionals).
LECTURA THOMPSON (CAPS. 3 I 4)
Explica de quines maneres un individu pot formar part d’una societat segons les diferents formes d’interacció que té. Així distingim entre la socialització primària i la socialització secundària. Aquests processos poden donar-se en tres àmbits diferents: Interpersonal, institucional i mediàtic. Seguint això, en cada un d’aquests contextos podem tenir interaccions diferents. Thompson afirma que en aquests contextos interpersonals i institucionals es donen dos tipus d’interaccions: les interaccions cara a cara i les interaccions mediàtiques. La interacció que es dóna a través dels mitjans de comunicació, Thompson l’anomena quasi interacció mediàtica. Amb els mitjans de comunicació establim relacions parasocials, per exemple quan parlem dels personatges d’una sèrie televisiva com si els coneguéssim, com si interactuéssim amb algú a qui coneixem. La interacció mediàtica és plena però té la peculiaritat que és mediada. És a dir que s’usa un mitjà de comunicació per transmetre la informació. Per tant tenim una sèrie de contextos, interaccions i espais o textos on es desenvolupa la interacció. En el cas del context interpersonal o institucional diem que la interacció es dóna en l’experiència, que pot ser intrinseca (viscuda per nosaltres mateixos) o extrínseca, allò que ens han explicat. En el cas de la quasi mediata sempre és a través del discurs. Som capaços d’observar que hi ha un text, una producció. Joan Sabaté recolza la tesi de Thompson però afirma que sembla haver una sèrie de mitjans de comunicació que ens proposen una experiència diferent. Aquest seria el context virtual. El tipus d’interacció seria la interactivitat i el tipus de text seria la simulació. (Com per exemple el WoW, Sims online,...) L’objectiu de la simulació és substituir la realitat. La interactivitat no és ni cara a cara, ni mediata, ni quasi interacció i per això rep aquest nom.
Andrea Martínez Pros T
INTERACCIÓ CARA A CARA
INTERACCIÓ
MEDIÀTICA
QUASI-INTERACCIÓ
MEDIÀTICA
Context co-presencial ; mateixa situació espai temps.
Separació de contextos Separació de contextos
Ús d’una multiplicitat de senyals simbòliques
S’ estreta el radi d’acció de les senyals simbòliques (es a dir, que perdem claus per interpretar els missatges)
S’ estreta el radi d’acció de les senyals simbòliques
Orientada específicament cap als altres
Orientada específicament cap als altres
Orientada cap a un número indefinit de possibles receptors
Caràcter dialògic basat en el diàleg
Caràcter dialògic basat en el diàleg
Caràcter monològic
1.2 Relació entre democràcia, economia de mercat i
cultura de masses
1.3 La vida social mediatitzada
2. L’ANÀLISI SOCIOLÒGICA DE LA COMUNICACIÓ
DE MASSES
2.1 Teories socials i teories de la comunicació
2.1.1 BASES PSICOLÒGIQUES:
CONDUCTISME:
Basat en l’esquema estímul - resposta. El coneixement humà s’educa a partir d’associar certs estímuls positius a certs comportaments adequats. Es relaciona amb el funcionalisme i la teoria crítica.
Andrea Martínez Pros T
El funcionalisme i la teoria crítica (marxisme) comparteixen que la idea central és l’anàlisi del text a l’hora d’interpretar els continguts dels mitjans de comunicació. En vanci, les teories culturalistes han tingut més importància en la sociologia del coneixement i l’estructuralisme. Avui es té en compte el text i el context.
Tota activitat es pregunta quina és la seva funció social. En el cas de la sociologia, això també es produeix i els sociòlegs es pregunten per la seva funció social. Hi ha autors (funcionalisme i sociologia del coneixement) que creuen q la funció d la sociologia és la regulació o control social. Per tant, veuen els mitjans de comunicació com un potent instrument de control social, d’estabilitat, tranquil·litat. En canvi, altres sociòlegs (teoria crítica i estructuralisme) afirmen que la seva funció és transformar la seva societat i per a fer això és indispensable l’ajut dels mitjans de comunicació. El que succeeix actualment, és que tant uns com altres desconfien de l’acció dels mitjans de comunicació (pensen que només miren pels seus interessos). La síntesi és considerar que els mitjans de comunicació son mediadors socials que canalitzen el potencial de regulació o canvi d’altres institucions socials; medien entre institucions (central nuclear i greenpeace).
2.2 Les investigacions que han marcat l’anàlisi social de
la comunicació de masses.
2.2.1 FUNCIONALISME
Corrent hegemònic del s.XX. Fonamentalment perquè la seva font d’ingressos principal eren els mitjans de comunicació d’EUA que estaven preocupats per tenir una forma eficient per mesurar l’impacte de la publicitat col·locada als seus programes. El pare del funcionalisme, i el referent principal de la sociologia de la comunicació va ser Harold Lasswell. Va ser a qui se li va atribuir la teoria de l’agulla hipodèrmica, que és una metàfora que vol mostrar que els mitjans de comunicació funcionen igual que quan ens vacunem contra una determinada malaltia. Darrere d’aquesta teoria hi ha més de periodisme que no pas d’investigació sociològica. Els plantejaments de Lasswell, que tenen més valor per la idea del seu paradigma (que és la que marca el funcionament dels mitjans de comunicació) marquen la recerca en comunicació. Lasswell atribueix als mitjans tres funcions:
- Vigilància de l’entorn: avís d’incendis, corrupció
- Organització de la societat per respondre a una amenaça exterior
- Transmissió del llegat social, la cultura.
Andrea Martínez Pros T
Des d’aquesta perspectiva es dóna molta importància a la funció dels mitjans de comunicació, que adquireixen molta força en la societat.
2.2.2 TEORIA CRÍTICA (MARXISME)
2.2.3 ESTRUCTURALISME: SEMIOLOGIA
2.2.4 SOCIOLOGIA DEL CONEIXEMENT
3. FUNCIONS I ORGANITZACIÓ DELS MITJANS
3.1 Els mitjans de comunicació com a nous actors
socials
(FALTEN APUNTS PAT)
3.1.1 ELS ROLS DE LES INSTITUCIONS MEDIÀTIQUES
a) Els propietaris Ens aporten el capital, recursos, prestigi, la línia ideològica dels mitjans de comunicació i coneixements i experiència. En l’actualitat però, els propietaris dels mitjans de comunicació necessiten grans inversions de diners per poder mantenir aquestes estructures. Per això, els propietaris no en tenen prou amb el seu capital i creen accions, busquen fonts d’inversió i, per tant, l’equació (propietaris = capital + coneixement) que estava tradicionalment equiparada es desequilibra i fa que pesi més el valor del capital que no pas el coneixement.
b) Els professionals Els professionals són la força de treball dels mitjans de comunicació. Fins fa relativament poc, la relació entre propietat i força de treball era de caràcter laboral (formalitzada amb el contracte laboral de manera que la força de treball passa a formar part de la institució) Però cada vegada més, els mitjans de comunicació no volen tenir els treballadors sinó les seves idees. Per tant, aquesta relació que fins ara era signada amb un contracte laboral, ara és de caràcter mercantil ( freelance ).
c) L’audiència
Andrea Martínez Pros T
premsa és la que no existeix. És millor que existeixin mitjans que menteixin (la cope, intereconomia, la razón) que no pas crear lleis específiques que impedeixin que aquests mitjans existeixin perquè podem caure en la censura. El que busca aquesta tradició és una pluralitat de tradicions mediàtiques que garanteixin aquesta diversitat d’opinions.
- Tradició europea : pel que fa a la premsa escrita, els diaris, la tradició europea ha estat força coincident amb la tradició americana. És a dir, no hi ha d’haver una legislació estricta amb la premsa amb el risc que si ho fem caiem en la censura. En el cas de l’audiovisual ha estat diferent, possiblement condicionat per l’esclat del nacisme, els estats europeus van creure que era necessari controlar els mitjans audiovisuals. La millor manera que van trobar per fer-ho va ser la nacionalització de l’espai ràdio-elèctric (les ones per on circula la ràdio i la televisió) És l’estat qui té la potestat de controlar aquest espai. Malgrat que el control a Europa s’ha portat a terme en aquest espai, en els darrers anys també s’ha portat al control dels continguts i han anat apareixent una sèrie de lleis orientades a protegir determinats col·lectius (dones, nens) i també han aparegut una sèrie d’institucions de control i vigilància amb l’objectiu de vigilar quin tipus de producte s’emet per la televisió i ràdio. És el Consell de l’Audiovisual. La seva acció està sotmesa al debat i a la crítica. Hi ha qui diuen que sense la seva actuació els mitjans fan el què volen i això fa que sempre veiem els mateixos continguts. Després hi ha qui pensa que l’acció del consell és censura.
Relació entre el poder econòmic i els mitjans de comunicació. S’ha tendit a creure que el poder econòmic és la única font de poder i control. El que passa és que aquest control totalitari no s’exerceix en la seva totalitat en la relació entre mitjans de comunicació i poder econòmic. El grau d’independència dels mitjans de comunicació respecte a les institucions econòmiques és directament proporcional a la seva rendibilitat. Per ser més rendible, un mitjà de comunicació obté beneficis a partir de la màxima audiència. Per tant, un mitjà de comunicació és més independent de les institucions econòmiques com més audiència té. Si un mitjà de comunicació té més audiència serà més independent del poder econòmic perquè tindrà més capacitat de publicitar anunciants que arribin directament a la audiència. Actualment, el grau d’autonomia dels mitjans de comunicació respecte al poder econòmic és menor degut a la crisi econòmica que patim. En una situació de crisi, qui pateix més són els mitjans de comunicació.
Andrea Martínez Pros T
3.2 El marc legislatiu i el control social
3.3 L’estructura econòmica de la comunicació de
masses
Peculiaritats del negoci de la comunicació que el fan diferent de qualsevol altre negoci. En primer lloc, els mitjans de comunicació demanen d’una inversió econòmica molt alta i una amortització molt ràpida. Els mitjans de comunicació han de fer grans inversions en tecnologia. Aquesta però, dura molt poc i per això s’ha d’amortitzar ràpidament. Una segona característica de les empreses de comunicació, és que els costos no estan relacionats amb les vendes (fer un programa de televisió costarà els mateixos diners tant si té poca audiència com si en té molta). Els mitjans de comunicació, a més a més, venen el seu producte a dos públics diferents. Gairebé amb el mateix producte han de satisfer les necessitats de dos públics diferents: audiència i anunciants. Les empreses de comunicació poden ser classificades en funció de tres grans categories:
- TIPUS DE PROPIETAT: Públic / privat
- ÀMBIT D’ACTUACIÓ: Transnacionals / Estatals / Regionals / Locals
- ESTRUCTURA DE DIFUSIÓ: Monomèdia (controlen només un tipus de mitjà de comunicació) / Multimèdia (controlen més d’un tipus diferent de mitjà de comunicació)
Text incoding-decoding
Apunts full carpeta
4. EL DISCURS MEDIÀTIC
4.1 La construcció mediàtica de la realitat social
4.2 Gèneres de creació o interpretació
4.3 De l’anàlisi de contingut a la lectura preferida
