Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


estructura de gàmetes, Apuntes de Biotecnología

Asignatura: Biologia de la Reproducció, Profesor: Fany Vidal, Carrera: Biologia, Universidad: UAB

Tipo: Apuntes

2013/2014

Subido el 26/03/2014

vanevpm
vanevpm 🇪🇸

3.8

(5)

3 documentos

1 / 9

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
ESTRUCTURA DE GÈMETES
GÀMETA FEMENINA
L'oòcit és la cèl·lula de l'interior, però tenim cobertes oocitàries
Corona radiata: cèl·lules de la granulosa molt properes a oòcit
(cummulus oophorus)
Zona Pel·lúcida COC
(cummulus oocite complex)
Corona Radiata
Cèl·lules de la corona: cèl·lules amb nucli gran i comexions, molt
proliferants, conecten amb l'oòcit mitjançant prolongacions que
atravessen la zona pel·lúcida
La corona és un filtre per a espematozoides, per això la deixem quan fem
FIV convencional, i evitem la polispèrmia.
Les cèl·lules de la corona entre elles tenen una matriu extracel·lular que
les envolta formada per àcid hialuronic. Quan es dona la fecundació, els
espermatozoides que fan una reacció acrosòmica (RA) abans, massa ràpid, ajuden als que venen en
bones condicions. Aquests alliberen enzims que ajuden al cummulus a que sigui més laxe i ajuda als
que venen per darrera a tenir el camí fet.
Després d'una fecundació in vitro es decumulen els oòcits per valorar-los.
Les cèl·lules foliculars ailladen creixen i fan estructures fibrilars, són molt proliferatives.
Zona pel·lúcida
La zona pel·lúcida de mamífers és una matriu extracel·lular que
envolta els oòcits i els embrions primerencs, i es molt important per a
la normal fecundació i el desenvolupament pre-implantacional.
Són tres/quatre glicoproteïnes (les ZP) posades en una matriu
filamentosa, té una estructura en forma de red amb poros.
Hi ha un reconeixement específic entre proteïnes del spz i de l'oòcit que
donaran lloc a la reacció acrosòmica.
Fonameltal per a una bona fecundació i si hi hagut fecundació protegir l'embrió al tracte genital de
la parella o in vitro.
La coberta fa entre 10 i 31 micres.
Es miren amb microscopi electrònic de contrast de frases o de nomarsky(fondos de vidre) o
hoffman(fondos de plastic).
La ZP3 reconeix la membrana plasmàtica del spz i produeix la RA, tot i que en humans la ZP1 i la
ZP4 també coolaborem i la ZP2 no intervé en fenòmens de reconeixement.
El nivell de selecció és a nivell de zona pel·lúcida i molt poc important a membrana.
L'estructura que presenta la zona pel·lúcida està relacionada amb la qualitat de l'oòcit. SI no es
madur la veuré diferent, durant el cultiu canvi, pot canviar amb la manipulació. Si modifico la zona
pot després no fer el hatching.
Scannig: estructura porosa amb dfilament
entrellaçats.
Tranferencia: talls
Dia a dia: s'utilitzen sistemes de
microscopia òptica
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9

Vista previa parcial del texto

¡Descarga estructura de gàmetes y más Apuntes en PDF de Biotecnología solo en Docsity!

ESTRUCTURA DE GÈMETES

GÀMETA FEMENINA

L'oòcit és la cèl·lula de l'interior, però tenim cobertes oocitàries

  • Corona radiata: cèl·lules de la granulosa molt properes a oòcit (cummulus oophorus)
  • Zona Pel·lúcida COC (cummulus oocite complex) Corona Radiata Cèl·lules de la corona: cèl·lules amb nucli gran i comexions, molt proliferants, conecten amb l'oòcit mitjançant prolongacions que atravessen la zona pel·lúcida La corona és un filtre per a espematozoides, per això la deixem quan fem FIV convencional, i evitem la polispèrmia. Les cèl·lules de la corona entre elles tenen una matriu extracel·lular que les envolta formada per àcid hialuronic. Quan es dona la fecundació, els espermatozoides que fan una reacció acrosòmica (RA) abans, massa ràpid, ajuden als que venen en bones condicions. Aquests alliberen enzims que ajuden al cummulus a que sigui més laxe i ajuda als que venen per darrera a tenir el camí fet. Després d'una fecundació in vitro es decumulen els oòcits per valorar-los. Les cèl·lules foliculars ailladen creixen i fan estructures fibrilars, són molt proliferatives. Zona pel·lúcida La zona pel·lúcida de mamífers és una matriu extracel·lular que envolta els oòcits i els embrions primerencs, i es molt important per a la normal fecundació i el desenvolupament pre-implantacional. Són tres/quatre glicoproteïnes (les ZP) posades en una matriu filamentosa, té una estructura en forma de red amb poros. Hi ha un reconeixement específic entre proteïnes del spz i de l'oòcit que donaran lloc a la reacció acrosòmica. Fonameltal per a una bona fecundació i si hi hagut fecundació protegir l'embrió al tracte genital de la parella o in vitro. La coberta fa entre 10 i 31 micres. Es miren amb microscopi electrònic de contrast de frases o de nomarsky(fondos de vidre) o hoffman(fondos de plastic). La ZP3 reconeix la membrana plasmàtica del spz i produeix la RA, tot i que en humans la ZP1 i la ZP4 també coolaborem i la ZP2 no intervé en fenòmens de reconeixement. El nivell de selecció és a nivell de zona pel·lúcida i molt poc important a membrana. L'estructura que presenta la zona pel·lúcida està relacionada amb la qualitat de l'oòcit. SI no es madur la veuré diferent, durant el cultiu canvi, pot canviar amb la manipulació. Si modifico la zona pot després no fer el hatching. Scannig: estructura porosa amb dfilament entrellaçats. Tranferencia: talls Dia a dia: s'utilitzen sistemes de microscopia òptica

Espai perivital·lí Entre la ZP i la memembrana citoplamàtica de l'oòcit hi ha l'espai perivital·lí: en un oòcit madur trobem el CP. Si veiem un Espai perivital·lí gran el medi és hipertònic, s'està assegant amb la lupa. Hi ha productes secretats per l'oòcit que també poden anar a l'espai perivital·lí. De vegades l'espai perivital·lí té fragments: poden ser parts del propi oòcit, o fragmentació del CP. Membrana plasmàtica Té gran quantitat de microvilli, es projecten cap a l'espai perivital·lí, són llargs i arriben fins a la ZP Quan els oòcits estan sotmesos a condicions no idònies, hi ha canvis importants en la membrana. Als oòcits després de descongelació es perden microvillis, després de cultius prolongats també en perden, oòcits que s'han recuperat tard, estan sobremadurats, la membrana és més llisa. Els microvillis frenen a l'espermatozoide i l'embolcallen, important a la fusió de membranes. Hi ha una zona de l'oòcit molt pobre en microvillis, on hi ha la placa metafàsica i el CP, així podrà fer la extrosió del segon CP. Grànuls corticals Estructures electrodenses que fabrica l'oòcit durant creixemnt i maduració, estan plens de enzims i patiran un fenònem de exocitosi massiva quan hi hagi la fecundació. Estan separats pel còrtex d'actica, en el moment de la fecundació, l'actina es desestructura i s'espulsen els granuls, així s'evita la polispèrmia. En oòcits madurs estan a prop de la MP, en inmadurs, estan a la zona central. Mitocondris Tenen un aspecte diferent al de les cèlules somàtiques, arrodits, presenten poques crestes, i tenen un espai gran al seu interior (espai intramitocondrial) són mitocondris en forma de raqueta. Article: els mitocondris són de herència materna, tenen un paper important per donar oòcits competents. Han d'estar col·locats de forma estratègica a l'oòcit, en un inmadur stan dispersos, a MI formen un alus, després es tornen a dispersar. A MII també els tenim en un alus envoltant el fus. La seva capacitat de replicar el DNA també és important. Els mitocondris a mida que es dona el desenvolupament embrionari, van variant de forma. Reticle Endoplasmàtic i Golgi Sobretot reticle llis, vesícules de reticle o de golgi. Tenen moltes estructures de golgi. Al citoplasma de l'oòcit també trobem vesícules que tenen acumul de material, granuls de reserva: de glucogen, lipídiques,... Amb la congelació, es desestructura l'actina i fa canvis en la membrana, canvia la ZP i no es fecunda, tot i que pot escardar-la i llavors tenir polispèrmia. Oòcit en MI: sense CP i els cromosomes en creu tipics de MI (quiasmes). Rosegador, el fus es més punxagut i la placa metafàsica està

2: MES. Oòcit, ZP i corona (de dalt a baix) 3: Microscopia confocal: s'ha muntat. Microscopis antitubulina amb FICTC i el vermell és iodur de propidi. 1. normal. 2. no ens mullem. 3 i 4: cromosomes no correctament col·locats. Microscopi de fluorescència: està com desenfocat 4: microscopi òptic: A: correcte B: atressic C: ZP prima amb espai perivital·lí amb fragmentació. 5: A: no està o s'ha anat la placa metafàsica. B: fus amb bon aspecte.

GÀMETA MASCULINA: L'ESPERMATOZOIDE

En quan a morfologia, l'espermatozoide és molt més divers. És una de les primeres observacions que es van fer a microscopi. Va descriure teratospèrmies des de la primera observació que va fer. Són diferents entre espècies, diferencies de cap, de llargada, però sempre hi diferenciem 3 parts:

  • Cap: forma ovalada en humans, en rosegadors forma de falç. ◦ Hi ha molt pleomorfisme: variacions dintre del mateix individu ◦ Són més fàcils d'estudiar en quan a mateial, però fer plans per a MET, és complicat ◦ Trobem dos regions ▪ Regió acrosomal: - Regió acrosomal apical (AA): regió més terminal del cap - Regió del segment equatorial ▪ Regió post-acrosomal - Regió de la làmina post- acrosomal: - Regió basal: en connexió amb el coll
  • Coll: peça de connexió
  • Cua: té tres parts, la peça mitja, la peça principal i la peça terminal. CAP És una cèl·lula amb molt poca membrana, molt compartimentada, a nivell de membrana plasmàtica i intracel·lular tenen estructures i composicions químiques diferents. Matriu perinuclear :hi ha un espai citoplasmàtic entre la membrana acrosomal externa i la membrana plasmàtica, on trobarem microfilaments d'actina (citoesquelet) per evitar una reacció acrosòmica avançada. Sembla que els filaments penetren dins del nucli i li donen estructura, encara són més estructurats a la regió del segment equatorial

El centríol està protegit per el capítulum , una càpside proteica que és continua amb el collaret estriat. Aquesta zona de l'espermatozoides és molt flexible. CUA A tot l'interior de la regió central hi ha l'estructura d'un axonema. Està composat per 9 doblets de microtubuls perifèrics que comparteixen microtúbuls i un parell que formen el doblet central (9+2). El parell 1 està encarat amb el doblet central.

  • Es projecten uns braços de dineina cap al doblet seguent (és una ATPasa que quan hidrolitza ATP, ajunta dos doblets i es produeix moviment)
  • Els microtubuls es conecten entre ells per la nexina (és tipus queratina, dona consistencia a l'axonema)
  • Per dintre dels microtúbuls perifèrics hi ha proteïnes tipo tectines (donen una estructura i consistència).
  • Hi ha unes altres estructures proteïques que es projecten des de cada microtubul extern com si fossin radis formades per proteïnes de la mateixa familia de les nexines. Van a parar a una veina que el que fa és envoltar el parell central de microtúbuls. La veina que forma els microtubuls és una estructura en forma de hèlix. Els microtubuls centrals en trams periòdics estan units per filaments transversals proteics. Una gran estructura que dona motilitat i la subjecte sense que és trenqui. Dins de la cua tenim tres regions:
  • Peça intermèdia: es caracteritza per presentar la veina mitocondrial, hi ha mitocondris colocats entre la membrana plasmàtica i l'axonema, es col·loquen en forma de espiral al voltant de l'axonema. Aquests mitocondris tenen unes membranes propies que aguanten el moviment. Entre els mitocondris i els doblets de microtubuls hi ha unes estructures proteiques longitudinals anomenades fibres denses, hi ha 9, són proteïnes molt elàstiques que permeten el moviment. En el punt on deixem de tenir peça mitja i comença la principal trobem l'annulus, una estructura anular que torna a ser de proteïnes de membrana projectades cap a l'interior que de la membrana plasmàtica.
  • Peça principal: és la més llarga. S'identifica perquè quan comença veiem que hi ha dos fibres denses (3 i 8), es comuniquen, és forma una anell de material de les fibres denses i envoltesn totes les altres, però no és un cilindre, forma una estructura en forma de costelles, no són continues. Té dues columnes longitudinals i la resta son costelles. Quan ens apropem a la feça final hi ha mateial de les fibres denses que es va afegint a la vaina fibrosa
  • Peça final: la porció terminal de l'espematozoide, només hi ha membrana plasmàtica i axonema i a mida que s'arriba al final es va perdent estructura d'axonema, trobaré membrana plasmàtica al final.

Exercisis a) normal b) c)no hi ha acrosma d) Vacuola gran, acrosoma inflat acrosoma correcte, cromatina descondensada Peça de connexió amb molta gota citoplasmàtica Annulus Normal Espermatozoide que ja ha fet la Reacció Acrosòmica