Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Estructura dels animals, Apuntes de Biología

Asignatura: Biologia, Profesor: , Carrera: Biologia + Ciències Ambientals, Universidad: UdG

Tipo: Apuntes

2016/2017

Subido el 05/06/2017

n_gispert
n_gispert 🇪🇸

5

(1)

4 documentos

1 / 8

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 5.2: estructura dels animals
La diversitat animal es classifica mitjançant:
Història evolutiva dels diferents individus
Arquetips: és el disseny estructural exclusiu que té cadascun dels grups taxonòmics d’animals
i que els identifiquen com a grup. Nivell d’organització, simetria, fulles embrionàries.
Bases estructurals dels arquetipus
1. Simetria:
1.a. Bilateral: quan es poden tallar en un pla i aconseguir dues parts iguals, parts
espectrals, només passa per el pla sagital.
1.b.Radial: presenta un eix oral-aboral (al centre) és longitudinal i a un costat tens la boca
i l’altre l’anus. Qualsevol pla que realitzem ens generarà dues parts iguals. Passar de
la simetria radial a la bilateral: cefalització.
1.c. Radial pentàmera: la diferència amb la radial és que només té 5 plans o múltiple de
5 que donen 2 parts iguals. (Simetria radial secundària)
2. Fulles embrionàries:
1.d.Animals diblàstics: 2 fulles embrionàries que donaran lloc als diferents teixits:
2.i. Ectoderm: cèl·lules exterior: funció de revestiment i contracció,
cnidòcits (són les que provoquen urticària [meduses]), neurosensorials i
glandulars.
2.ii. Endoderm: cèl·lules gastromusculars, intersticials i glandulars
(funció: lubricar i digerir l’aliment)
1.e. Animals triblàstics: 3 fulles embrionàries
2.iii. Ectoderm: pèl, ungles i plomes i sistema nerviós.
2.iv. Endoderm: tub digestiu i respiració.
2.v. Mesoderm (genera diversificació) només en triblàstics: teixit
circulatori, cartilaginós, muscular, ossi i conjuntiu, gàmetes.
3. Celoma: únicament en animals triblàstics:
Blastocole: cavitat buida.
1.f. Animals acelomats: el mesoderme ocupa el blstocelele. Forma un parènquima. I una
cavitat digestiva.
1.g.Animals pseudocelomats: el mesoderme tapiza una capa del blastocele:
pseudoceloma (cavitat buida) i tub digestiu.
1
pf3
pf4
pf5
pf8

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Estructura dels animals y más Apuntes en PDF de Biología solo en Docsity!

TEMA 5.2: estructura dels animals

La diversitat animal es classifica mitjançant:

  • Història evolutiva dels diferents individus
  • Arquetips : és el disseny estructural exclusiu que té cadascun dels grups taxonòmics d’animals i que els identifiquen com a grup. Nivell d’organització, simetria, fulles embrionàries.

Bases estructurals dels arquetipus

  1. Simetria : 1.a. Bilateral : quan es poden tallar en un pla i aconseguir dues parts iguals, parts espectrals, només passa per el pla sagital. 1.b. Radial: presenta un eix oral-aboral (al centre) és longitudinal i a un costat tens la boca i l’altre l’anus. Qualsevol pla que realitzem ens generarà dues parts iguals. Passar de la simetria radial a la bilateral: cefalització. 1.c. Radial pentàmera: la diferència amb la radial és que només té 5 plans o múltiple de 5 que donen 2 parts iguals. (Simetria radial secundària)
  2. Fulles embrionàries: 1.d. Animals diblàstics: 2 fulles embrionàries que donaran lloc als diferents teixits: 2.i. Ectoderm: cèl·lules exterior: funció de revestiment i contracció, cnidòcits (són les que provoquen urticària [meduses]), neurosensorials i glandulars. 2.ii. Endoderm: cèl·lules gastromusculars, intersticials i glandulars (funció: lubricar i digerir l’aliment) 1.e. Animals triblàstics: 3 fulles embrionàries 2.iii. Ectoderm: pèl, ungles i plomes i sistema nerviós. 2.iv. Endoderm: tub digestiu i respiració. 2.v. Mesoderm (genera diversificació) només en triblàstics: teixit circulatori, cartilaginós, muscular, ossi i conjuntiu, gàmetes.
  3. Celoma: únicament en animals triblàstics:

Blastocole: cavitat buida. 1.f. Animals acelomats: el mesoderme ocupa el blstocelele. Forma un parènquima. I una cavitat digestiva. 1.g. Animals pseudocelomats: el mesoderme tapiza una capa del blastocele: pseudoceloma (cavitat buida) i tub digestiu.

1.h. Animals celomats: una banda de mesoderme rodeja el tub digestiu i se esconde hasta ahuecarse. Revestiment cèl. celodèrmiques envolten + endoderme. Exemples fílums:

  • Diblàstics: F. Cnidaris (meduses, coralls, anemones...) i F. Ctenòfors (molt semblants a les meduses).
  • Triblàstics:
    • Acelomats (no cavitat interna, només tub digestiu): F. Platihelmints (tènia)
    • Pseudocelomats: F. Nematodes (cucs rodons, paràsits)
    • Celomats: F. Anèl·lids, F. Artròpodes, F. Cordats, F. Equinoderms, F. Mol·luscs...
  1. Construcció tub digestiu: només en animals triblàstics. Blastòporus: cavitat que queda en la invaginació. 1.i. Animals protostomats: El blastòporus passa a ser la boca i l’anus es forma a partir d’un trencament de la paret. 1.j. Animals deuterostomats: El blastòporus passa a ser l’anus i la boca es forma a partir d’un trencament de la paret.

RESUM

No formen teixits: F. Porífers

Formen teixits: Eumetazous

  • Diblàstics: F. Cnidaris i F. Ctenòfors: 2 fulles embrionàries (ectoderm i endoderm), sense celoma (cavitat interna veritable), sense aparell digestiu veritable (anus i boca és el mateix orifici), sistema nerviós senzill (fibres sensorials) i simetria radial.
  • Triblàstics: altres grups animals: 3 fulles embrionàries (ectoderm, endoderm i mesoderm), simetria bilateral excepte equinoderms (radial pentàmera), apareix el celoma (tot i que alguns grups l’han perdut secundàriament (acelomats i pseudocelomats), amb aparell digestiu veritable (anus i boca són orificis diferents), aparició primers sistemes nerviosos amb ganglis, comissures i connectiu, avantatges de la tercera capa embrionària per crear múltiples estructures... diversificació dels grups animals, avantatges del celoma i simetria bilateral per moviment (vida activa), van aparèixer ara fa uns 600 milions d’anys, i es va produir una ràpida diversificació de formes i tipus en un curt període de temps (10-20 milions d’anys), conegut amb el nom d’Explosió Càmbrica.

Regne animal-Metazous

Formats per: del més primitiu al més evolucionat.

  • Cèl·lules: F. Proífers: sense simetria, sense teixits veritables (no podem parlar de diblàstics o triblàstics)
  • Teixits: F. Cnidaris, F. Ctenòfors: simetria radial, diblàstics
  • Òrgans: acelomats, pseudocelomats i celomats

Principals grups

  • F. Porífers: sense teixits ni simetria, gran diversitat de grups (esponja).
  1. Metamerització: segmentació del cos en segments o metàmers (igual que els anèl·lids). Cada segment 4 plaques: 1 terga dorsal, 1 esterna ventral i 2 pleures laterals. Plaques de cada segment connectades per cutícula flexible i prima.
  2. Tagmatització: fusió de segments en diferents graus. Permet l’especiació funcional de diferents parts del cos, augmenta la seva eficàcia (diversificació artròpodes). Cada un dels artròpodes presenta uns tagmes ≠: fotos parts power 4.a. SF. Crustacis: cèfalon, pereion i pleon. 4.b.SF. Quelicerats: aranyes: prosoma i opistosoma, escorpins: prosoma, mesosoma i merasoma. 4.c. SF. Miriàpodes: cap i tronc. 4.d.SF. Hexàpodes: cap ,tòrax i abdomen.
  • F. Equinoderms: 1r tipus deuterostomat (pàg. 2), simetria radial pentàmera (estrelles de mar, eriçons de mar, lliris de mar, botifarra de mar)
  • F. Cordats: simetria bilateral, triblàstics
  • Pro-cordats
  • SF. Vertabrats (craniats): presencia de notocorda: estructura, espècia de corda de teixit neuronal → medul·la espinal. ■ SuperCl. Àgnats: sense mandíbula. ■ SuperCl. Gnatòstomats: amb mandíbula.
  • Cl. Condrictis: peixos cartilaginosos (taurons i rajades)
  • Cl. Osteïctis: peixos ossis (llenguado, anxova, cavallet de mar..)
  • Cl. Amfibis: tetràpodes anamniotes (més info. endavant)
  • Cl. Rèptils: tetràpodes amniotes
  • Cl. Aus: tetràpodes amniotes
  • Cl. Mamífers: tetràpodes amniotes Principals avenços dels vertabrats:
  1. Endosquelet: ossi o cartilaginós. Columna vertebral en aquest endosquelet
  2. Faringe i respiració eficaç. Pulmons desenvolupats adaptats a respiracions terrestres.
  3. Sistema nerviós evolucionat. Sistema nerviós central: encèfal i medul·la espinal. Sistema nerviós perifèric: nervis.
  4. Extremitats parells: locomoció aquàtica, terrestre o aèria. Característiques dels vertebrats:
  5. Tegument format per epidermis pluriestriada i dermis.
  6. (^) Epidermis queratinitzada que pot estar modificada en estructures tegumentàries: glàndules (sudorípares) o fàneres (escates, peülles, plomes, ungles i banyes).
  1. Sistema circulatori tancat.
  2. Celoma ben desenvolupat.
  3. Sistema digestiu complet i sistema excretor amb ronyons.
  4. Cos dividit en tres regions: cap, tronc i cua postanal (tots la tenen almenys en el desenvolupament embrionari).
  5. Reproducció sexual amb individus dioics (dos sexes). A vegades hi ha canvis de sexes. Evolució dels tetràpodes: factors relacionats amb el pas a terra ferma: resistir a la dessecació, suportar el propi pes, els canvis bruscs de Tª, obtenir O 2 de l’aire (pulmons), major protecció pels ous i cries (ex: crear caus, nius...), major diversitat d’hàbitats. COM SABEM QUE DELS PEIXOS APAREIXEN TETRÀPODES: en tenien la idea però no la prova física, fins que a Canada va aparèixer en Tiktaalik (amb la datació entre peixos i amfibis) i molt ben conservat, tenia característiques de peix: escames, brànquies, forma de la cua.. i de tetràpode: coll amb vertebres per girar el cap, aletes anteriors amb ossos (canell funcional), tenia pulmons, orificis auditius...

Dos grans grups de tetràpodes

  • Anamniotes: amfibis (sense amni: membrana que recobreix l’embrió) només amb adaptacions per sortir de l’aigua). Ponen els ous dins l’aigua i els embrions han d’estar-hi adaptats (ex. Brànquies). Ou anamniota: membrana molt fina (que pot passar aigua), dins hi ha l’embrió i substàncies de reserva: susceptibles a la dessecació.
  • Amniotes: rèptils, aus i mamífers (amni) amb independència de l’aigua per a la reproducció. Ou amniota: presenta ≠ membranes que no es troben a l‘ou anamniota: coberta, membrana còri, capa amni (envolta l’embrió) i dins hi ha el líquid amniòtic: permet que l’embrió no es deshidrati si ambient no té aigua, capa alentoide: unit embrió (placenta) enlloc del sac de greix cordó umbilical. Cl. Amfibis: anamniotes, ous amb coberta gelatinosa no protegits de la dessecació que s’han de pondre a l’aigua o llocs humits, normalment amb metamorfosi (larva aquàtica – individu terrestre), sexes separats, respiració per brànquies (fase juvenil) o pulmons-cutània i/o bucofaríngea (fase adulta), pell fina [limitació perquè perden H 2 O molt fàcil per tant han de viure medis aquàtics o molt humits], humida [redueix transpiració] i amb glàndules (mucoses i a vegades verinoses). Normalment amb cèl·lules pigmentàries. Existeixen algunes espècies adaptades a viure en medis molt secs.

Classificació dels amfibis moderns (6000 sp):

  • O. Àpodes (Gimnofions): (Cecílies).
  • O. Urodels (Caudats): amb cua i 4 extremitats iguals (salamandres i tritons).
  • O.Anurs (Salienta): sense cua i extremitats posteriors més llargues (granotes i gripaus). Cl. Rèptils: amniotes, contribucions biològiques dels rèptils que varen afavorir l’expansió dels vertebrats terrestres, adaptacions per evitar la deshidratació a qualsevol hàbitat: pell dura seca i esquamosa (queratinitzada) amb escates còrnies, independència el medi aquàtic en la reproducció: sense fase larvària aquàtica, ou amniòtic (amb tres capes: còrion ¡, anmi i al·lantoide), fecundació interna.

Classificació dels mamífers:

  • SubCl. Prototeris: O. Monotremes (ovípars) (equidna, ornitorinc)
  • SubCl. Teris: (vivípars i placentats)
    • InfraCl. Metateris: Marsupials (cangur, koala)
    • InfraCl. Euteris (diversos ordres) (elefant, conill, musaranya, ratpenat, conill, esquirol, balena, zebra, dromedari, morsa...)

Mida corporal i regulació de la Tª

Bioenergètica, biosíntesi i metabolisme basal

BIOENERGÈTICA: Estudi dels canvis energètics (transferència i utilització d’energia) que acompanyen a les reaccions químiques dels organismes vius, i de l’aportació alimentària i requeriments energètics dels animals.

ENERGIA NETA PEL MANTENIMENT: comprèn l’energia destinada a:

  1. Metabolisme basal: necessitats energètiques en condicions de dejú, repòs i ambient termoneutre, es mesura mitjançant la taxa metabòlica basal (TMB). (ex: treball de circulació, respiració, hepàtic, renal, funcions nervioses, renovació de proteïnes i lípids o transport d’ions)
  2. Termoregulació: energia destinada a mantenir la Tª.
  3. Activitat voluntària: ex: ingestió d’aliments, córrer, caminar... ENERGIA NETA PER LA PRODUCCIÓ (=BIOSÍNTESI): fracció de l’energia neta que s’utilitza per a:
  4. Creixement (renovació cel·lular i creixement de teixits): sobretot per assolir l’edat adulta (però també creixement cèl·lules)
  5. Lactància
  6. Reproducció
  7. Producció de llet, ous, llana, pèl o plomes

Mida corporal i pèrdua de calor

Llei del quadrat-cub: els individus amb el cos petit la relació volum superfície és més gran i per això tenen més espai per on perdre Tª; en canvi els individus grans la relació volum superfície és més petita i no perden tanta Tª: individus ↓ taxa metabòlica ↑ que grans perquè taxa pèrdua de calor ↑ que grans.

AVANTATGES I INCONVENITENTS: El consum energètic per unitat de massa en individus endoderms és més alta que als ectoderms durant la reproducció; el consum energètic total anual és major ja que ha de gastar energia per mantenir la Tª, en canvi els ectoderms no cost per regulat Tª i la destinen al careixament.

Calor i Tª corporal

Els animals poden perdre o guanyar calor corporal mitjançant 4 mecanismes:

  • Conducció: transferència de calor entre dos cossos o substàncies que estan en contacte. L’energia calorífica va de la regió més calenta a la més freda.
  • Convecció: transferència de calor continguda en una massa de gas o líquid pel moviment de la massa. (ex: tramuntana freda o quan nadem al mar)
  • Radiació: transferència de calor per radiació electromagnètica. Es produeix sense contacte directe entre els objectes.
  • Evaporació: transferència d’energia calorífica entre l’animal i l’aigua que hi ha a la seva superfície perquè aquesta passi d’estat líquid a gasós (ex: quan respirem o suor als gossos o aus)

Classificació dels animals segons la temperatura corporal

  1. SEGONS L’ESTABILITAT DE LA TEMPERATURA CORPORAL: no sempre relació homeoterm-endoterms i altre. 1.a. ANIMALS HOMEOTERMS: mantenen la Tª corporal dins un rang estret de variació (ex: rèptil a la zona tropical) 1.b. ANIMALS POIQUILOTERMS: animals en els quals la Tª corporal tendeix a fluctuar amb la Tª ambiental i poden assolir diferències de Tª de molts graus de diferència (ex: rèptil aquí amb estacions)
  2. SEGONS LA FONT DE CALOR CORPORAL: 1.c. ANIMALS ENDOTERMS: la Tª corporal prové de la calor emesa pel seu propi metabolisme, és superior a l’ambiental; baixa conductivitat tèrmica (tenen un bon aïllament: pèl, plomes, greix...). Poden conservar la calor encara que la diferència entre l’exterior i l’interior de cos sigui molt gran. 1.d. ANIMALS ECTODERMS: la Tª corporal prové de la calor del medi, ve determinada per l’intercanvi de calor amb el medi (Principal mitjà termoregulador: regulació corportamental de la Tª); presenten taxes de producció metabòlica de calor baixes i conductància elevada (estan mal aïllats. La calor produïda pel metabolisme es dissipa ràpidament al medi)

Isometria i al·lometria

ISOMETRIA: les diferents parts del cos creixen de forma proporcional. (ex: molts peixos, bivalves..)

AL·LOMETRIA: algunes parts del cos creixen a diferent taxa que d’altres. Creixement no proporcional. (ex: el cap humà creix taxa inferior cos, potes flamenc taxa superior cos, cap formigues soldat taxa superior, parts del cos en mascles utilitzades per la exhibició durant el festeig nupcial, esquelets dinosaures (entre amplitud i longitud), esquelet mamífers primitius =)