El papel de la comunicación en el funcionamiento de la sociedad: Análisis de la televisión, Apuntes de Comunicación Audiovisual

¡Descarga El papel de la comunicación en el funcionamiento de la sociedad: Análisis de la televisión y más Apuntes en PDF de Comunicación Audiovisual solo en Docsity!

ESTRUCTURA DE COMUNICACIÓ SOCIAL

1r Comunicació Audiovisual

2n Trimestre

TEMA 1: LA COMUNICACIÓ HUMANA, SOCIAL I PÚBLICA I ELS

MITJANS DE COMUNICACIÓ DE MASSES

1. -­‐ INTRODUCCIÓ: LA COMUNICACIÓ SOCIAL

Comunicació social:

• La comunicació és un procés històric, símbolic i interactiu pel qual la realitat socialés produïda, compartida, conservada, controlada i transformada.
• El paper de la comunicació en el funcionament de la societat Codi missatge Emissor -­‐ receptor
• Procés de descomposició de significant
• Funcions en la comunicació en la societat
• Tipus de comunicació entre amics, families…
• Aquests processos de comunicació: trasmet uns valors, formes compartides entre els idinividus que formen part d’una comunitat. Això és gestiona a partir de diferents mitjans de comunicació.
• Es crea una manera compartida de veure el món, es reafirma aquesta visió compartida, s’introdueixen idees noves.

A través de diferents mitjans, portar a terme diferents nivells de comunicació. Per exemple enviar un mail a un amic, o a una societat sencera. En el cas de la radio, pot ser d’ambit local o radioficionats que es comuniquen amb els amics. A) Definició comunicació de masses: -­‐ propagació de missatges destinats a tots els membres d’una comunitat institucionalitzada per part d’uns emissors especialitzats en la seva producció i difusió (en els mitjans de comunicació) -­‐ comunicació que dur a terme els mitjans de comunicació. Mitjans especialitzats en la producció i difusió d’aquets missatges o textos. -­‐ Comunicació propia de les societats industrialitzades. -­‐ els mitjans de comunicació surgeixen de les necessitats comunicatives d’aquests societats que neixen a partir de la revolució industrial. -­‐ A mesura que els grups socials es fan més complexos, les formes de comunicació també es fan més complexos.

1. Oralitat: permet grups socials reduits. Basats en el contacte directe. Els limits de coneixement és el de la memoria, perquè no està escrit enlloc. Repetició constant. I això permet només grups molt reduits
2. Escriptura: permet un intercanvi symbolic en una escala més gran. Permet que els missatges perdurin, tinguin estabilitat, que tinguin una estabilitat en el temps. I que viatgin a través de l’espai.
3. Mitjans de comunicació de masses: permeten les noves tecnologies, permeten la comunicació immediate entre espais que estan molt allunyats. Permet l’emergencia dels mitjans que poden gestionar, controlar aquests grups formats per milions de persones que formen les societat industrialitzades. B) Característiques -­‐ A gran escala -­‐ Unidireccional -­‐ Impersonal -­‐ Emissor: organitzacions especailitzades i legitimades -­‐ Relació asimètrica emissor – receptor -­‐ Missatges estandarditzats -­‐ Els missatges són productes amb valor econòmic

3.-­‐ MITJANS DE COMUNICACIÓ

A) Dimensions dels mitjans de comunicació  SOCIAL(institució social):

• els mitjans com a institució permanent i durardora que juga un paper clau en el manteniment dels valors i creences de la societat en la que s’inscriu. Els mitjans com una institució social.
• Els mitjans estan al mateix nivell que altres grans instuticions socials que ajuden a mantenir la societat: esglesia, familia, educació…
• Així que tenen gran paper els mitjans per trasmetre els valors.  POLÍTICA:
  • Els mitjans són actors politics (però sense poder formal)
  • Els mitjans controlen la feina dels poders politics.
  • Els mitjans influencien en l’àmbit en la política. Ells poden arrivar a tota la societat per portar els seus missatges, són a dalt de tot de la piramide, i en el cas de la política no pot.  CULTURAL: Els mitjans són obres amb valor cultural i artistic.  ECONÒMICA: Els mitjans són empreses que actuen dins el sistema capitalista. Però el seu objectiu és fer diners. B) Pressions que afecten a l’organització i evolució dels mitjans  Tecnologia: cada mitjà es basa en diferents tecnologies i això afecta en el que poden fer i no poden fer els mitjans o si són millors o pitjors. A partir dels 90 va haver-­‐hi un procés de digitalització i això també va afectar l’evolució dels mitjans.  Economia: els mitjans estan influits pel contect economic. En la crisi actual també afecta en els mitjans. Empreses tenen menys diners, no tenen diners per publicitat i els mitjans viuen de la publicitat i això influeix. És una roda.  Política: hi ha una regulació. Els mitjans no poden fer el que volguin. Sinó que el poder politic vol que faci X els mitjans, per això fa una regulació i aquesta els afecta. Això comporta “pressió política”.

TEMA 2: EL PAPER I IMPACTE DELS MITJANS EN LA SOCIETAT

1.-­‐ ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ COM A MEDIADORS

Els mitjans són intermediaris entre nosaltres i la realitat Sempre ens parlen del nostre context social Representació de la realitat Depenem dels mitjans per coneixer la realitat Molta de la nostra existencia només la coneixem gràcies als mitjans Però la concepció que tenim del món no només dels mitjans, sinó que també és una suma de l’experiència directe: la família, la educació… Moltes informacions ens venen a través dels mitjans, per tant, és un intermediari entre la realitat i la persona, ja que hi ha molt poques maneres més de contrastar o buscar altres fonts d’aquesta informació. Tot i això, els mitjans no aporten la realitat objectiva, tenen un filtre/manipulació/mediació que comporta un punt de vista, per això és representació i no presentació. La nostra manera de veure el món ve d’un conjunt de coses com els mitjans, la família o l’escola. La mediació per això és doble: tecnològica i ideològica. METAFORES DE LA MEDIACIÓ: Quan es parla dels mitjans s’utilitzen diferents metàfores per explicar que són mediadors. Els mitjans s’organitzen segons la manipulació (de menys a més):

1. Finestra : realitat oberta al món. Transperencia (però mitjans mai seran transparent del tot) amplia la nostra visió amb objectivitat i ingenuïtat.
2. Mirall (reflexió) mitja de comunicació com a reflex de la realitat. Però els miralls avegades tenen distorcions.
3. Filtre (selecció) seleccionem els esdeveniments i en deixen fora altres.
4. Intèrpret (punt de vista) dona forma als esdeveniments i donen la seva visió de la realitat.
5. Pantalla o barrera (ocultació de la realitat) mitj. No ens parlen de la realitat. Ens menteixen. Ens expliquen la seva propia realitat. De menys ….. a més manipulació. Possiblitat de coneixe el món que ens envolta (conexió amb la realitat) De menys… a més manipulació : opacitat (desconnexió de la realitat) Tot i això els mitjans es situarien a la meitat sense ser del tot transparents ni opacs. La manipulació prové dels professionals que hi treballen, de les idees que es filtren

1. hi ha una exclusió d’aquella gent que no opina el mateix.
2. Els individus tenen por de l’aillament social i aqueta por fa que avaluem el clima d’opinió (idees que la majoria de gent està d’acord).
3. Inidividus que expresen la seva opinion quan estan d’acord amb el clima majoritariament i calla quan no estigui d’acord amb el de la majoria.
4. Els mitjans són una font per avaluar quina és el clima d’opinió quines son importants, quins minoritaries i quines ni apareixen. Tot això influeix/ampliar aquest espiral del silence però a la vegada els mijtans poden convertir-­‐se a majoritaris i triar quins temes seran climes d’opinió.

• Desigualtats cognitives : els mitjans poden anivellar els coneixemtns d’una societat, de diferents grups socials. O moden desnivellar/mantenir/desigualar aquests coneixements. Com que els mitjans arriben a tota la societat i el mitjà ens concienciat per tots els grups socials poden anivellar els seus coneixements. Per això es diu que els mitjans tenen un paper educatiu. En canvi els mitjans minoritaris poden eamplicar les deisugalts dels coneixements.
• Definició i construcció de la realitat : els mitjans donen forma a la nostra percpeció de com és la realitat. Els mitjans són fonts, són models de normalitat (ens diuen que és ser normal). Com els mitjans representen diferents grups socials i els estereotips (imatges incomplets d’ells) B) Efectes en altres institucions socials: Hi ha algunes institucions que volen arribar als individus obli. Han de passar pels mitjans. Iclar s’han d’adaptar als mitjans i a com ells representen la realitat. En el cas de la política

1. com les eleccions deixen de ser periodes de debats ideologics i acaben sent representants de la política com una competició de cavalls candidats. Els partist enten menys presència a favour dels candidats més imp. El candidat (és més fàcil que guanyi un inidvidu, no un partit)
2. els mitjans tenen poc temps per tant els candidats llencen missatges molt breus als mitjans, com eslogans. I així els mitjans ho posin en les seves noticies (ho fan perque saben que els mitjans els agrada)
3. els mitjans miren molt els sondejos
4. les campanyes electorals s’aproximen més a les campanyes de MK.
5. Política-­‐pop: adopter el discurs politic al genere d’entreteniment.

C) Efectes en el desevolupamnet d’esdeveniments: Si un esdeveniment s’ha de transmetre, s’ha d’adaptar a la lògica mediatica. Ex) tv trien horaris partits de futbol Ex) meetings politics es fan per la Tv no per la gent que està allà. 3.-­‐ LES FUNCIONS DELS MITJANS FUNCIONS BÀSIQUES:

• Informar: donar informació del que passa al món a la vegada d’alertar d’amenaces com el temps o l’economia d’oportunitats per poder avisar a tothom.
• Educar: elevar el nivell cultural de la població i educar també els valors.
• Entretenir: d’aquesta manera es relaxa i es distreu la població. FUNCIONS SOCIALS:
• Cohesió: fomentar-­‐la entre els individus de la societat. S’aconsegueix amb rituals mediàtics (la societat s’uneix per fer alguna cosa). Mirem aquests rituals perquè: Ex: les olimpíades que es retransmeten a tot el món. Transmeten idees que tots tenim: socialització (integradora, per nens o inmigrants). També serveix per cooperar amb objectius comuns com per exemple l’estalvi d’energia.
• Control social: per legitimar i donar prestigi al govern, no fomentar els desordres públics. No confondre amb que els mitjans estiguin dirigits pel govern. Ex: censura de la portada de jueves contra la monarquia
• Innovació: és el límit del control i la cohesió, permet que la societat avanci introduint nous valors. FUNCIONS CULTURALS:
• Identitats culturals: vehicular la llengua, la cultura, la forma de veure el món. Amb això també es pot transportar la cultura a altres països (americans amb pel·lícules i series), pot generar però un imperialisme cultural, per això es posen límits a la globalització. FUNCIONS POLÍTIQUES:
• Esfera pública: ser la plataforma de debat de l’espai polític. On poden intercanviar opinions i punts de vista. Crea un ciutadà crític
• Vigilància del poder: limita la del control, criticar des dels informatius la feina del govern, va molt lligat a la premsa.

TEMA 3: POLÍTIQUES DE COMUNICACIÓ

1.-­‐ L’INTERÈS PÚBLIC

Darrere de les formes de regulació hi ha unes idees sobre com haurien d’operar els mitjans, quins beneficis haurien d’aportar i quins perills es volen limitar. Ex: no emetre continguts +18 a la tarda limitar perills d’emissió a aquelles hores, perquè es podria educar malament. Les diferents formes de regulació dels mitjans responen a determinades idees de com haurien d’operar aquests per tal de servir a l’interès públic. Tot i això és complicat de definir tot i que hi ha un cert consens sobre els valors de l’interès públic.

• Respon a les funcions que hauriem de fer els mitjans per tal de saber com haurien de funcionar els mitjans per intentar ajudar a l’interes públic.
• Intentarà potenciar els beneficis que els mitjans poden portar a la societat del país i limitar-­‐los tot allò que perjudiqui l’estat.
• Continu debat sobre que esperen de cadascun dels mitjans en cada situació (debat) 2.-­‐ VALORS DE L’INTERÈS PÚBLIC valors generals comuns de diferents regulacions que ens ajuden aafirmar el conectpe d’interès públic. Per aquest motiu l’interès públic és difícil de definir i és dinàmic, canvia. Tot i que hi ha valors que hi responen. estan relacionats amb tres tipus de benestar:
• Llibertat
• Diversitat
• Igualtat
• Qualitat informative
• Ordre social i solidaritat
• Ordre cultural
• Benestar econòmic

LLIBERTAT:

-­‐ D’expressió i informació: poder emetre i rebre info i opinió. El més important en generes basicmaent informatius. El basic perquè es consideri que hi ha una democracia i pel desevn. Dels mitjans. Sens aquesta no es podran dur a terme la funció de: esfera pública/innovació/vehicular llengua, cultura, imaginació/ vigilancia del poder. -­‐ Creativa: assegurar que els mitjans són innovadors i creatius (més dificil) -­‐ Inclosa a la declaració dels drets humans -­‐ Condicions i garantir la llibertat d’expressió -­‐ Absencia de censura: no dificultar la emission de continguts. No haver d’enviar els programes a una institució perquè et doni el vist-­‐i-­‐plau -­‐ Oportunitat per tal que diverses veus poguin accedir als mitjans. Veus(ideologies/cultures/puntes de vista) diferents grups socials i politics poguin apareixer als mitjans. -­‐ Transperencia i aces a la info: que els mitjans poguin accdir a infor dels governs i parlaments per a treure’n informació -­‐ Abasencia d’influencies ocultes (propietaris, anunciants..) que els mitjans sigui indep. Respecte propietat (que no diguin que als periodistes com tractar la noticia) i que no estiguin tirats enrere pels enunciants. -­‐ Presència per part del govern o anunciants pels continguts que publiques on no publiquen. -­‐ DIVERSITAT: -­‐ representació de difernts opinions i ideologies i diferents cultures i llengues (molt relacionat amb apunt anterior de llibertat) -­‐ continguts adreçats a dif. Necessitats, gustos i grups socials -­‐ presetar especial atenció en les minotires i no atendre només a grups socials minoritaris. I no representar només allò que interesa a les classes socials. -­‐ Funcions relacionades: esfera pública / innovació / vehicular de llengua, cultura i imaginaris: també per part de grups minotirtaris de la societat perquè es coneguin i comprenguin les minories -­‐ Es pot aconsguir la diversitat de dos maneres

1. Interna: demanant que cadascun dels diaris emissores, canals… sigui divers en quan a ideologies, llengues, congintus…
2. Externa: buscant que la suma de diferents mitjans sigui diversa. Ex) cada diari associate a un partit politic. -­‐ igualtat o proporcionalitat: ex) les eleccions

-­‐ No promoure: evitar crims -­‐ Respecte als drets basics: no menysprear o atacar a algu pels seus pensaments. QUALITAT/ORDRE CULTURAL -­‐ qualitat: complicat fer una llei per garantri-­‐la -­‐ preserver llegat cultural i llengua: mantenir el lligam d’una cultura amb el seu Passat i la seva identitat. Ex) cinema it v han d’emetre un minim de temes de pgorames europeus o espanyols. -­‐ Creativitat i originalitat: subvencions a cinema o programes d’autar. Imporants però dificls de regular BENESTAR ECONÒMIC -­‐ En els darrers anys s’ha intentat maximitzar aquest valor -­‐ Capaços de generar riquesa i ocupació -­‐ Aquest fet fa que es limitin algunes funcions

3.-­‐ EL DEBAT SOBRE LA NECESSITAT DE REGULAR ELS MITJANS DE

COMUNICACIÓ

(camp de batalla en la regulació dels mitjans) conflicte entre els dos -­‐ DEBAT 1: o LLIBERTAT COM A VALOR ABSOLUT-­‐ qualsevol informació dels mitjans en vista com intervencions polítiques. Però tenen llibertat. o RESPONSABILITAT SOCIAL DELS MITJANS als anys 20 neix. Només la llibertat dels mitjans no es suficient. Cal una resp. Social dels mitjans ***** s’han d’equilibrar els dos -­‐ DEBAT 2: o BENESTAR ECONÒMIC asseg. Que els mitjans /empreses de com generen ocupació tenen bons ingressos o BENESTAR POLÍTIC, SOCIAL I CULTIRAL un està oposat al ‘altre, perque sovint, quan regulem mitjnas limitem la possiblita de la empreses de maximitzar els seus beneficis/poguin creixer. Ex) si posem núm màxim de canals que pot tenir una empresa. O un % mínim de pelis espanyoles o europeus en el cine. En aquest debat se’n parla i e els beneficia es diu que no es regulen els mitjna.s però clar sinó regulem, els mitjans tenen poc risc, deixem de banda les minoris, els petits grups... No regular porta als mitjans vulnerables a les pressions econòmiques. 4.-­‐ POLÍTIQUES DE COMUNICACIÓ A) Definicions: Projectes públics que volen aconseguir alguns objectius concrets, juntament amb els mitjans proposats i l’organització temporal per aconseguir-­‐lo. Actuacions dels mitjans per org/guiar l’act. D’aquests mitjans per l’interes públic. Funcions -­‐ + -­‐ valors interes públic + polítiques de comunicació

-­‐ diversos contextos historics en els que apareixen els mitjans -­‐ impacte potencial en el receptor que té cada mitjà -­‐ usos socials, potencials, com i quan s’utilitza cada mitjà -­‐ caract. Tecnologiques. Taula de regulació de cada mitjà: