¡Descarga ETOLOGIA y más Apuntes en PDF de Etología solo en Docsity!
ETOLOGIA
Etologia: ciència que estudia: 1-Què fan els animals?: objectiu que aconseguim mitjançant la descripció de la conducta; OBSERVANT-LOS, per a saber què fan. Resultat tasca descripció: ETOGRAMA. *Etograma: llista/catàleg de totes les conductes pròpies d’una espècie. Per a cada espècie tenim un etograma diferent. Quan hem aconseguit l’etograma d’una espècie determinada hem acabat la descripció de la conducta. Un cop sabem què fan, la segona fase és entendre perquè els animals es comporten d’una manera determinada. 2-Perquè ho fan?: fase d’ explicació de la conducta. Aquesta fase suposa respondre a les 4 preguntes (Control, Ontogènia, Funció i Evolució). Explicar el comportament d’un animal vol dir agafar cadascuna de les conductes de l’etograma i per a cadascuna d’aquestes conductes esbrinar quin és el control, la ontogènia, la funció i l’evolució d’aquella conducta. Si coneixem aquestes 4 coses, ho sabem tot sobre el comportament d’aquella espècie. *Aquestes 4 preguntes s’anomenen: PREGUNTES DE TIMBERGEN (Timbergen: 1º en formular els objectius de l’etologia i respondre les 4 preguntes). *Períodes crítics de Lorenz; ex: gos entre 3-12 setmanes s’ha de sociabilitzar. *Entendre el control d’una conducta vol dir entendre què és el que passa al sistema nerviós central d’un animal per posar en marxa aquella conducta. Qualsevol conducta la posa en marxa el SNC. Definició de les 4 preguntes: 1-Control: entendre quins són els estímuls externs (coses que l’animal perceb) que fan que el SNC posi en marxa la conducta i quins són els factors interns (canvis en la concentració plasmàtica d’algunes hormones) que actuen sobre el SNC per posar en marxa aquesta conducta. 2-Ontogènia: vol dir estudiar de quina manera aquella conducta canvia al llarg de la vida de l’animal; quin és l’efecte de l’edat i creixement de l’animal sobre una conducta en particular. 3-Funció: estudiar perquè serveix aquella conducta; entendre de quina manera aquella conducta augmenta la supervivència i reproducció de l’individu. 4-Evolució conducta: entendre de quina manera aquella conducta ha anat canviant al llarg de la història de l’espècie. EXEMPLE: una ovella i el seu xai, la immensa majoria dels mamífers després de parir mostren una conducta que consisteix en que la femella llepa la cria (ex que no ho fan: porcs; amb conseqüències importants, ja que redueix les probabilitats de supervivència). La etologia descriu i després explica (estudiar les 4 preguntes). Descripció: habitualment les femelles recent parides llepen la cria seguint sempre el mateix patró; la femella comença llepant el morro, la cara i el cap, després el tronc, el cos de la cria, i finalment dedica molt de temps en llepar la zona perianal de la cria. Fins aquí descrivim la conducta. Explicació: estudiar el control vol dir estudiar estímuls externs i factors interns; pel que fa aquesta conducta de llepar la cria, hi ha un estímul extern que és crític: ESTÍMUL OLFACTIU. La olor del líquid amniòtic és el que posa en marxa un “programa” al cervell de la femella recent parida que li fa respondre d’aquesta manera (resulta una olor repulsiva excepte per les femelles que acaben de parir; el PART fa canviar alguna cosa al cervell de la femella). La hormona alliberada al part és la OXCITOCINA ; pèptid alliberat durant el part, que entre altres coses és responsable de les contraccions de l’úter i actua sobre el SNC i una de les coses que fa és canviar la forma en que el SNC respon al líquid amniòtic. Resum: 1-Control: olor líquid amniòtic (factor extern)+oxcitocina (factor intern) 2-Ontogènia: pel que fa aquesta conducta, trobem una gran diferència entre 2 tipus de femelles: a)Les que pareixen per primera vegada (primerenca): pareix i s’aparta de la cria perquè li fa por. b)Femella que ha parit varies vegades (multípara); lleparan més per un procés d’aprenentatge. 3-Funció: la primera cosa que obté la femella és que llepant el morro estimula la respiració. Quan la mare llepa tot el cos per assecar la cria i no passi fred (l’asseca). Quan llepa la part posterior, el cap del xai queda al braguer de la mare, i fa que s’acostumi. Al llepar la zona perianal, hi ha unes glàndules que produeixen una olor particular i la mare acaba memoritzant aquesta olor i només alletarà aquella cria. Si la mare llepa la zona perianal acabarà ingerint petites femtes de la cria que han quedat adherides en aquesta zona, i en aquestes femtes hi haurà mircoorganismes que podrien causar malalties a la cria. Quan els microorganismes entrin en contacte amb la mare, aquesta crearà anticossos que la cria els ingerirà per la llet de la mare.
Relació etologia-veterinària: 1.La primera utilitat de l’etologia és que l’estudi del comportament ens permet identificar problemes dels animals. Hi ha una branca de l’etologia: etologia clínica , que inicialment tenia per objectiu estudiar els canvis de conducta causats per les malalties.
*Ex1: En una nau de porcs petits, que estan molt amuntegats és perquè tenen fred, i això es pot produïr per corrents d’aire, que disminueixen la T efectiva (augmentant sensació de fred). Fenòmen de termorregulació social. Un dels factors de que els garrins tinguin diarrees és l’estrés pel fred. *Ex2: ESTEREOTIPIES (conductes que es defineixen a partir de 3 criteris: 1.Conducta repetitiva, 2.Invariable, 3.Inútil).La estereotípia la fan les truges gestants. Dos tipus: a)Desplaçament : característic carnívors, b)Orals: característiques dels ungulats (porcs, remugants...); moviments repetitius boca i llengua; ho fan perquè tenen gana (gestació berra durant 114 dies). 2.La etologia ens permet millorar la producció dels animals de granja. Les berres un cop han parit estan 21 dies més a una gàbia, i un cop ha parit tornen a la gàbia de gestació on seran inseminades. Perquè la granja sigui rentable cal que en pareixi molts i que no es morin. Depèn del nº de nascuts i de la mortalitat dels garrins. El segon objectiu és que un cop arribats als 21 dies, portem els garrins a transició i volem que tinguin un pes alt (depèn de la quantitat de llet que fa la verra). Tercer objectiu: condició corporal verra quan li treiem els garrins sigui bona. Que la verra en pareixi més a menys no depèn de la conducta, però mortalitat neonatal (aplastament). Els altres 3 depenen o de l’alimentacií o de la mare. 3.Problemes de comportament: té a veure amb els animals de companyia. Té a veure amb conductes perilloses (agressivitat vers les persones), la segona possibilitat és que tingui una conducta molesta per les persones (ansietat per separació), i la tercera possibilitat que ens permet deifinir una conducta com a problemàtica és que la conducta perjudiqui la pròpia salut del gos/gat. *Aproximadament el 40% de tots els gossos i gats mostren en algun moment un problema de comportament. *Són problemes potencialment molt greus per l’animal, perquè són una de les principals causes d’abandonament i eutenàcia de gossos i gats. *En el cas del gos, el problema més freqüent és l’agressivitat envers les persones (problema de salut pública). Tres perills que un animal de companyia suposa per les persones: malalties transmissibles, conducta agressiva, al·lèrgies. D’aquests tres el més freqüent són les al·lèrgies, però el que porta més persones als hospitals és la conducta agressiva. UNITAT 2: Mecanismes de control de la conducta: la conducta és el resultat de la funció del SNC que la posarà a la pràctica a partir d’uns estímuls externs que arriben a través dels òrgans dels sentits. Per entendre el comportament d’un animal hem d’entendre quines percepcions tenen de les coses a través dels sentits. Visió en animals domèstics: el sistema visual de l’animal hi ha un compromís entre l’agudesa visual i la sensibilitat visual. L’agudesa visual és la capacitat per veure coses a distància; agudesa=detalls, i sensibilitat és la capacitat de veure quan hi ha poca llum. No es pot tenir tot, si tenen agudesa no tenen sensibilitat i viceversa. Els humans han desenvolupat l’agudesa. Un gos/porc/vaca tenen més sensibilitat que agudesa. Hi ha 3 mecanismes que expliquen aquest compromís entre agudesa i sensibilitat visual: 1.Proporcions cons i bastons (cèl·lules que responen a la llum de la retina). Aquests dos tipus de cèl receptores de la retina funcionen diferent; CONS : responsables de veure amb color i ens permeten veure el detall de les coses BASTONS: no distingeixen els colors i ens permeten veure les grans formes. Els cons necessiten molta llum per funcionar, els bastons no (raó per la qual quan una habitació es va enfosquint deixem de veure els colors i els detalls). Un animal diürn (humà) té molts més cons que un mamífer com el gos; 3% de cons. Per això veiem més els detalls i no quan hi ha poca llum. Els humans tenim un 4’5% de cons; més i de diferents tipus; visió tricromàtida (3 tipus de cons), i els altres mamífers tenen 2 poblacions de cons. El gos, cavall...veu en color però té un rang inferior. 2.Estructura Tapetum Lucidum : estructura responsable de que quan enlluernem un mamífer, els ulls brillin. La retina conté els cons i bastons. Aquesta estructura el que fa és reflexar la llum, i els punts de llum retornen, però amb diferent trajectòria. L’existència d’aquesta estructura al darrera de la retina li dóna “ oportunitats” a cada raig de llum, estimulant les cèl·lules fotoreceptores. No es tindrà tanta precisió d’imatge. 3.Convergència de la retina : la cèl·lula fotoreceptora quan s’estimula envia la informació a l’escorça cel·lular (més precisament a l’escorça visual). Entre les cel receptores i l’escorça hi ha molts passos intermitjos. El 1º que hi ha és una 2º capa de cèl·lules: CÈL·LULES GANGLIONARES (varies cèl·lules fotoreceptores fan sinapsis amb 1 d’aquestes; CONVERGÈNCIA DE LA RETINA i després aquestes ho fan amb d’altres), al final acaban a l’escorça. La nostra retina té una convergència baixa, la dels mamífers domèstics és alta. Avantatge/ inconvenient: si reben menys cèl fotoreceptores de les necessàries, l’escorça no rebrà la necessària i no veurà bé. Tenir un grau més alt de convergència a la retina fa que guanyis sensibilitat i perdis agudesa. Oïda en animals domèstics: un audiograma és una gràfica en la que al eix X posem la freqüència dels sons (referent a que un so sigui augt o greu; RHz ), i a l’eix Y posem la intesitat (alta: so fort, baixa: so suau; dB). Un audiograma té forma de U, i el que indica és que un so que caigui dins la U, és un so que l’animal és capaç de detectar, en canvi, un so fora la U, no el detectarà. El gos no té més agudesa auditiva que l’ésser humà; la diferència està en que el gos i el gat són millors que nosaltres a l’hora de detectar sons aguts. Cada animal viu en un ambient diferent (de so, visió..): UMWELT ; ambient sensorial propi d’una espècie. Olfacte en animals domèstics: la diferència entre humans i mamífers domèstics: els últims tenen més sensibilitat olfactiva. I són capaços de distingir olors que nosaltres percebem igual; tenen més capacitat de discriminació. L’àcid acètic (olor a vinagre), hi ha un quocient H/P, que indica quantes vegades ha de ser més forta una olor per que la capti el gos (ex: olor a àcid acètic, gos olfacte 10 8 vegades més sensible que nosaltres). Les diferències amb sensibilitat olfactiva són EXAGERADAMENT GRANS!. Un gos per saber si una persona camina cap a la dreta
-Espècies precoces i altricials: dins dels mamífers domèstics, les precoces són el porc, el cavall i els remugants i les articials són el gos i el gat. El criteri que ens permet distingir aquestes dos espècies és el desenvolupament sensorial i motor. A les espècies articials, quan neix un cadell de gos o gat, només té 3 dels 5 sentits (gust, tacte i olfacte), i les precoces tenen els 5 sentits funcionals al neixament. Al desenvolupament motor, el poltre o un garrí, minuts després de néixer es mouen de manera coordinada, en canvi un cadell de gos o de gat necessita dies (10- dies) per assumir un desenvolupament motor similar al d’un animal madur. -Etapes de desenvolupament en espècies altricials: (IMPORTANT!) 1.Neonatal: a)En el cas particular del gos, el període o fase neonatal comença quan l’animal neix (dia 0) i dura aproximadament 15 dies. El cadell és cec i sord, i només dorm i menja. En aquesta fase, el cadell mostra una sèrie de reflexes característics, dels quals destaquen: el reflexe ANOGENITAL (consisteix en que en aquesta fase neonatal el cadell és incapaç d’orinar i defecar per ell sol, i la mare estimula llepant la zona abdominal del cadell, fent que la mare menji les femtes; COPROFAGIA únic cas de coprofagia normal, les altres són anormal. Aquet reflexe, quan el gos creix i deixa de ser un cadell, la postura que adobta el cadell perquè la mare el llepi passa per un procés de RITUALITZACIÓ ; quan el cadell té la bufeta de l’orina plena, jeu sobre l’esquena, aparta les potes del darrera i la mare li llepa la zona abdominal. Quan l’animal és més gran, la mateixa postura serveix per assenyalar submissió enfront de l’altre individu), i l’altre és un reflexe ROOTING (fer cops de morro; els cadells molt joves, si t’acostes a aquest i poses la mà en posició ovalada davant del seu morro, la T de la pell del morro augmenta una mica i quan el cadell ho detecta comença a fer un moviment i a desplaçar-se en el sentit de la mà. La funció d’aquest efecte facilita que trobi els mugrons de la gossa). 2.Transició: quan arriba al dia 15 entra en aquesta fase de transició que dura una setmana (fins el dia 21) i és una fase de canvi, en la que el cadell madura molt ràpidament (sentits, moviment) i al mateix temps, es perden tots els reflexes de la fase neonatal. 3.Socialització: al arribar al dia 21 (3 setmanes) comença aquesta fase, que aproximadament dura fins les 12 setmanes (3 mesos). Aquest període és el més important en la vida d’un cadell per evitar després problemes de comportament. *Aproximadament als 15 dies s’obren els ulls del cadell, i al llarg de la 3ª setmana el cadell comença a ser capaç de respondre als sorolls. Als 21 dies el cadell té una diferència bàsica de l’animal adult: les vies nervioses que en un adult desencadenen una resposta de por, als 21 dies no són madures, i per tant, el cadell no té por de res. Quan arriba als 21 dies el cadell està en una fase especial, perquè és capaç de veure i escoltar com un adult però sense res que li faci por (aprèn a reconèixer estímuls, les pautes de conducte social, a no tenir por de les persones, dels gossos...). La resposta de por és igual a un adult a les 12 setmanes. Al propietari d’un gos, durant aquest període de 9 setmanes cal dir-li que el cadell tingui contacte amb altres gossos, amb persones adultes, i amb nens. 4.Juvenil: a partir dels 3 mesos entra en aquesta fase que acaba quan l’animal assumeix la maduresa sexual (depèn de la mida del gos; un de petit: <6 mesos, un de gran >1’5 anys). *Amb el gat és el mateix, però va més depressa. El període de sociabilització va des de les 2 fins les 9 setmanes. -Efectes de l’ambient “ in úter ”: el fetus a l’úter pot rebre molts estímuls que afectaran: 1.Conducta social i sexual: fenòmen de masculinització parcial del SNC, que afecta exclussivament a les femelles. En una espècie on es pareixin varies cries, en el fetus de la femella, si per casualitat té als extrems 2 fetus mascles, les femelles les anomenem FEMELLES 2M (2 mascles). Una altre femella que tigui un mascle i una femella a cada costat s’anomenarà ( FEMELLA 1M ). Si una femella té dos femelles al costat ( FEMELLA 0M ). Quan aquestes femelles neixen, totes elles són normals i fèrtils (no parlem d’anomalies congènites), però el seu comportament social i sexual és lleugerament diferent; si comparem els dos extrems; les femelles 0M amb les 2M, les últimes tendeixen a ser més agressives, i el seu comportament sexual femení tendeix a ser menys intens. Aquest fenòmen es va descriure al ratolí i a la rata, després al porc (no té massa conseqüència pràctica), i finalment al gos. El que succeïria, és que les gosses 2M serien gosses amb una tendència de ser més agressives (que es mostraria sobretot al període de zel), i aparentment arribarien a la pubertat més tard del que els hi tocaria. A les gosses 2M, no és convenient castrar-les, ja que augmenta l’agressivitat. El mecanisme que explica això és que es fan transferència d’hormones. Els mascles produeixen testosterona al voltant del naixement, que canvia de per vida el cervell de l’animal; passa a ser un cervell mascle. Si el cervell en aquest període no reb l’estímul de la testosterona serà un cervell femella. A les femelles 2M es veuen exposades a la testosterona dels mascles del costat, masculinitzant lleugerament el seu cervell. 2.Estrés: quan parlem d’estrés, parlem d’una resposta de l’organisme similar a tots els organismes, que es posa en marxa sempre que se sent amenaçat. Aquesta reposta inclou canvis de conducta, i a banda d’aquests canvis, també hi ha canvis fisiològics (és el conjunt de tots aquests canvis el que anomenem RESPOSTA D’ESTRÉS ). Dins dels canvis fisiològics, quan els animals se senten amenaçats augmenten la producció d’unes hormones: GLUCOCORTICOIDS ; n’hi ha 2: el CORTISOL i la CORTICOSTERONA. Depenent de l’espècie serà més important una o l’altre. En el ambient uterí, quan
una femella està embarassada, si aquesta s’estressa, la seva producció de glucocordicoids augmentarà, arribant al fetus a través de la placenta i actuen sobre el SNC del fetus, de manera que quan el període fetal un fetus es veu exposat a una gran quantitat de glucocorticoids, aquest individu, quan neix i durant tota la seva vida tendeix a ser un individu amb una resposta d’estrés excessiva. Mecanisme que explica perquè el temperament dels animals es transmet de mares a fills. Aquesta és una de les raons per la qual el temperament de la femella condiciona en bona mesura el temperament de la cria. Hi ha 3 raons per les quals això passa; 1. Un dels quals és aquest efecte mediat pels glucocorticoids, 2. Raó genètica, 3. Conducta maternal de la femella (es van fer experiments amb rates de laboratori recent parides, amb les seves cries. El que es va observar és que si els investigadors agafaven les cries i les mantenien uns instants a la mà i després les tornaven a la mare i ho feien repetitivament, aquestes cries, quan eren adultes eren especialment tranquils: EXPERIMENTS SOBRE L’EFECTE DE LA MANIPULACIÓ NEONATAL SOBRE EL TEMPERAMENT. Per a què succeeix? : la 2ª cosa que van observar és que el que passava, és que al tornar la cria, la mare la llepava amb molta intensitat). En definitiva, les espècies altricials, les cries que immediatament després del neixament són més llepades per la seva mare esdevenen adults menys estressables. Relació amb el temperament de la mare? : el que succeeix és que les mares molt tranquiles són millor mares que les nervioses. 3.Conducta de l’alimentació: de la mateixa manera que el fetus està exposat a les hormones que produeix la mare o els altres fetus, també està exposat a altres substàncies; la dieta de la mare durant la gestació condiciona les preferències pel que fa al menjar que tenen les seves cries quan són adultes. El fetus aprèn a reconèixer el gust d’algunes substàncies que la mare ingereix i li arriben via placenta i quan és adult mostren una especial preferència per aliments amb gust semblant. -Envelliment i canvis de conducta : actualment ens trobem amb gossos d’altres edats (7-8 anys). Hi ha canvis de conducta associats a l’envelliment. Passen dues coses:
1. Quan els animals envelleixen tenen tendència a patir malalties que modofiquen la seva conducta; (ex1: problemes articulars; un animal amb dolor a les articulacions modifica la seva conducta estant menys actiu i el dolor pot causar conducta agressiva, ex2: tumors cerebrals poc freqüents abans dels 5 anys). 2.Síndrome de disfunció cognitiva: conjunt de símptomes associats a que l’aprenentatge i la memòria deixen de funcionar. Símptomes principals: la relació gos-propietari canvia i el gos es comporta com si no hi hagués reconeixement, desorientació, perd la capacitat espaial, pèrdua patrons defecació, i una alteració del ritme de dormir. No afecta a tots els gossos que tenen més de 7-8 anys.
*Mecanismes síndrome de disfunció cognitiva:
1. Procés d’atròfia que afecta l’escorça cerebral; els ventricles cerebrals són molt més grossos per l’atròfia de la massa cerebral. 2. Reducció síntesis d’alguns neurotransmissors; ex: DOPAMINA (aquesta disminució explica en part els canvis de conducta). 3. Dany oxidatiu: el cervell d’aquests gossos es produexien lesions causades per un procés d’oxidació. El problema està a les mitocòndries (les molècules causants del dany oxidatiu són: radicals lliures que surten de les mitocòndries envellides; s’espatllen la membrana interna i es menys eficient alhora de fer ATP, i “contamina” més. 4. Menor capacitat d’utilitzar la glucosa: hi ha teixits molt depenents de la glucosa; com el cervell, i a mesura que envelleix, la seva capacitat d’utilitzar aquesta molècula es perd. *Quin d’aquests 4 mecanismes no és susceptible de tractament? : ATRÒFIA ESCORÇA (els altre factors es poden al·lentir amb antioxidants; pinsos per gossos vells enriquits amb antioxidants, que actuaran a les membranes de les mitocòndries. Subministrariem precursors de neurotransmissors, inhibim la recaptació del neurotransmissor o donem una molècula que inhibeixi la degradació; antagonistes; feta pels enzims, i finalment, pinsos enriquits amb altres substàncies: àcids grassos de cadena curta). UNITAT 5: APRENENTATGE Aprenentatge: un animal aprèn sempre que modifica la seva conducta com a conseqüència d’alguna cosa que li ha passat. -Classificació aprenentatge: dividit en dos grups a)Aprenentatge associatiu (condicionament): els animals aprenen a associar dues coses: 1. Els animals poden aprendre a associar dos estímuls (dues coses encara que no estiguin relacionades): CONDICIONAMENT CLÀSSIC. El que succeeix: tenim un estímul 1 que de manera espontànea, sense que l’animal hi hagi d’aprendre, l’animal desencadena una resposta (ex: olor menjar, augment producció saliva). Si vàries vegades just abans d’aquest estímul natural li presentem a l’animal un altre estímul que no té res a veure (ex: abans de donar-li menjar i que faci saliva li fem un soroll, després de varies vegades l’animal associa els dos estímuls de manera que només el soroll pot fer que desencadeni la saliva encara que no hi hagi menjar). Els animals només associen dos estímuls si aquests dos succeeixen un inmediatament darrera l’altre. L’estímul condicionat aha de succeïr abans de l’estímul natural (amb una excepció; una forma especial de condiconament clàssic: AVERSIÓ ALIMENTÀRIA ); un animal ingereix un aliment amb una olor i un gust concret, unes quantes hores després d’haver-ho
RITUAL (practicat en algunes religions). FASE CLÒNICA : convulció potes del darrera un cop aturdit. Tipus aturdiment: Elèctric: aus, porcs i ovelles. Mecànic: vedells. Després d’un aturdiment mecànic perforant els consumidors es podrien contaminar pels prions de l’encèfal. Gasos: porcs. -Reversible: l’animal pot recuperar la consciènicia. -Irreversible: no es recupera la consciència. -Temps entre aturdiment i desengrar-se: només en aturdiment reversible. -Incorrecte: mala aplicació corrent elèctrica (lloc), intensitat insuficient corrent, punt de dispar. *Amb un aturdiment elèctric, que l’animal no quedi ben aturdit pot ser donat per una intensitat insuficient de corrent per causa de la brutícia dels electrodes (aïllant elèctric). Mirar la bona posició de les pinces. En els xais la llana és un aïllant elèctric i és un dels problemes del mal aturdiment d’aquests animals. -La por (especialment la crònica). Benestar no és sinònim de salut (la salut és una part del benestar)!. Els animals pateixen malgrat estan sans i ben alimentats. La por crònica té relació amb les persones que els tracten. Que alguns animals tinguin por de les persones pot ser pel to de veu, el fet que quan entres tanquis la porta de manera brusca, el fet de moure el remat, fer-ho de manera sobtada, sense tranquilitat. Entre els animals que tenen pànic als que no tene, es veuria afectada la producció (inseminacions; gestacions; al inseminar la berra, el pànic inhibeix la oxcitosina (contracció úter part), no queden embarassades. c) Patiment causat per la impossibilitat de mostrar la conducta normal. Hi ha unes poques conductes que els animals han de ser capaços de mostrar; NECESSITATS DE COMPORTAMENT. -Ex1 (porc): CAUDOFÀGIA ; mossegar les cues. En condicions naturals, els porcs dedicarien la meitat de la seva vida furgant (escarbar el terra). Al posar-los en un terra ple de ciment, el porc no pot fer aquesta conducta, i el que farà serà buscar una alternativa; buscarà una cosa tova, humida i deformable en un corral de porcs: un altre porc. FURGAR és una necessitat de comportament. Manera de resoldra-ho: tallar la cua als porcs (se la continuen mossegant, però no tant ja que tenen una sensibilitat augmentada del dolor). *Què li dirieu i amb quin ordre : 1.Els porcs ferits separa’ls, 2.Pinso (ric amb sal i aa), 3.Maneig (densitat animals corrals, ventilació, flux d’aigua als beuradors). *Ex2:Conducta nidificació de la berra: conducta de construir el niu per part de la truja. Els suids són els únics ungulats perquè la femella construeix un niu abans de parir (raó: els garrins recent nascuts són molt sensibles al fred; no té un teixit per guardar greix; serveix com a manta elèctrica que genera calor). Aquesta conducta és completament instintiva; 2-3 dies abans de parir, els canvis hormonals a la femella, fan que el SNC de la femella doni l’ordre de construir el niu. Això ho fa el porc senglar, una truja domèstica en condicions extensives, però en una granja intensiva, que la truja pareix a la gàbia de maternitat no pot fer aquesta conducta. El que succeeix, és que posen en marxa una reposta d’estrés i s’allibera menys oxcitosina; més risc de patir hipòxia pels garrins perquè el part es fa més llarg. *Principi de les 5 llibertats (FAWC): -Ausència de gana, sed i malnutrició. -Ausència d’incomoditat física i tèrmica. -Ausència de dolor, enfermetats i lesions. -Possibilitat d’expressar un comportament normal. -Ausència de por i d’estrés durader.
2. Reconèixer quan un animal pateix i quan no (criteris objectius i científics). 3. Ser capaços de proposar solucions/canvis per prevenir o resoldre aquest problema. Diners en el benestar animal: si tu millores el benestar dels animals de granja, perds diners; en guanyes menys. -Gràfica 1: benestar animal (X) vs. producció (Y): a més benestar, més producció, fins que arriba un punt on queda estable (“es satura” la producció). -Gràfica 2: benestar animal (X) vs. costos producció (Y): els costos de producció augmenten sense límit; com més benestar, més costos (analgèsics, cursos formació, espai, alimentació...). *Ens interessa la diferència entre producció i costos; -Gràfica 3: benefici (Y) vs benestar animal (X): gràfica en forma de campana; si els animals estan malament no guanyes diners; arriba un punt on tens l’òptim econòmic (que no és el màxim benestar animal). *L’espècie en la que trebellem ens determina si l’òptim estarà més cap al benestar o cap a l’empitjorament de vida dels animals. a)ÒPTIM ECONÒMIC MOLT A LA DRETA: vaca de llet (els animals tenen molt valor, i vida productiva llarga). No tenen llei legal pel benestar de vaques de llet (és iniciativa pròpia del ramader). b)ÒPTIM ECONÒMIC MOLT A L’ESQUERRA: aviram (pollastre carn, gallines posta). UNITAT 7: VALORACIÓ DEL BENESTAR
El benestar d’un animal no es mesura de manera directa. Per mesurar-lo es necessiten indicadors; cal mesurar altres coses relacionades amb el benestar (salut, comportament, dolor...inclou molts aspectes, i no es pot calcular mesurant una sola cosa); es necessiten varis indicadors. Hi ha 2 tipus d’indicadors: 1.Indicadors de l’ambient: (bebedors, terra, espai...). Les vaques per produir molta llet han d’estar sentades moltes hores (necessiten un lloc sec, net i tou). L’alçada del cubicle és massa gran i a les vaques els hi costa accedir-hi, i quan la vaca s’assenti, el morro li tocarà la paret (per aixecar-se, les vaques desplaçen el cap endevant, i amb la paret no poden fer-ho). 2.Indicadors de l’animal: (obesitat, higiene, conducta, dolors aparents..). Si tenen els unglots massa llarg, i recoberts de “merda” poden agafar coixera, i degut a la brutícia també agafarien mamitis. a)Aspecte: condició corporal, aspecte pèl i postura (antiàlgida: postura que disminueix el dolor) b)Estat sanitari c)Producció d)Comportament e)Qualitat carn (evaluan benestar durant el transport i sacrifici).
3.Indicadors de comportament: -Canvis en la freqüència o intensitat de conductes normals (ex: lesions en excés per l’espai en els porcs). -Aparició de conductes anormals: a)Condctes redirigides: conductes normals en la seva forma però dirigides a un estímul diferent del normal. La raó més clara és que a l’ambient on tenim els animals falta l’estímul que aniria adreçada a la conducta normal i busca un estímul alternatiu. Tres exemples importants: 1.Caudofàgia (porcs): mossegada de cues als porcs (la conducta normal és furgar el terra, i si aquest no es pot furgar perquè és de ciment, el porc furga una altre cosa; cua d’un altre porc. Solució: tallar cua. 2.Picatje (gallines posta): les gallines estan programades per picar. A les granjes intensives això no ho poden fer; estan en gàbies amb tela metàl·lica i la gallina no pot ni escarbar ni picar, i redirigeix aquesta conducta cap a una altre gallina. Les gallines que perden plomes, perden energia per mantenir la T corporal i han de consumir més pinso; problema benestar associat a un problema productiu. Solució: tallar el bec. 3.Conducta de mamar redirigida (vedells llet): a les granjes de vaques de llet el vedell es desmama el mateix dia que neix i s’alimenta amb llet artificial. Si el vedell mamés de la seva mare, cada cop que el vedell mama, ho fa durant uns 10min. Quan li donem la llet amb pols (lactoreemplaçant) li donem a una galleda; 2’5L, tarda 1min en beure-ho. Problema: el vedell té l’instint que li diu que s’ha d’estar uns 10min mamant. Si els tenim en grup, quan acaba d’ingerir la llet, busca un estímul alternatiu per redirigir la seva conducta; xupen el pèl del cos d’altres vedells (es formen boles de pèl a l’esòfag i poden acabar produïnt una obstrucció esofàgica). Solució: lligar-los durant 10-30min després de prendre la llet amb pols, o posar la llet en un “bibe” amb tetina. b)Estereotipies: conducta repetitiva, invariable i sense funció aparent, causada per una mala adaptació de l’animal al seu ambient. Hi ha estereotípies que poden tenir alguna funció; ajudar a l’animal a adaptar-se a aquesta situació difícil; estratègia d’adaptació. Tres tipus: 1.Relacionades amb la conducta d’empolarinament: gos i gat. Conducta repetitiva de llepar-se; poden estar hores llepant-se (normalment zona delantera de la pota del davant) creant-se DERMATITIS (inflamació pell) ACRAL PER LLEPADA i úlceres; per l’ansietat de l’animal. El gat es llepa l’abdomen, produïnt-se una inflamació a la pell de l’abdomen; DERMATITIS SICÒGENA. 2.Orals: berres prenyades allotjades en gàbies i alimentades de manera restringida, causant les estereotípies; fa moviments de masticació sobre barres metàl·liques. Els cavalls que estan en boxes individuals desenvolupen l’hàbit de mossegar de manera repetitiva el borde superior de la meitat inferior de la porta del box; es desgasten les dents, no masteguen prou bé el ferratge i poden patir problemes intestinals. 3.De desplaçament: donant voltes darrera la cua. *Causes estereotípies: resultat de dues coses: hi ha animals que estan predisposats a fer-ne (genètica, estrés en edat infantil) quan està predisposat es troba en un ambient poc adequat aquest animal desenvolupa estereotípies (estrés, restricció de conducta, conflicte). Emancipació de l’estereotípia: un animal en un ambient dolent predisposat a fer estereotípies, l’animal ho farà, si el portem a un ambient bo, desepareixerà si fa poc temps que la fa, si fa molt de temps, l’estereotípia és independent de l’ambient (s’ha emancipat de l’ambient).
- En zoo, quan un animal en llibertat té territoris extensos, al posar-los en un espai reduït desenvolupa aquesta malaltia. - SI no hi ha estereotípies no vol dir que l’animale estigui bé, falten altres indicadors.
-Modifica la conducta de l’animal; inhibeix les conductes que no són imprescindibles per sobreviure; inhibeix la sensació de gana (reduïnt el consum d’aliment), inhibeix la conducta sexual, i inhibeix l’expressió de la conducta maternal. -Estimula l’activitat del Snsimpàtic; augmenta l’alliberament de dues hormones: adrenalina i noradrenalina, i com a resultat veurem un augment de la freqüència cardíaca, respiratòria i augmenta diàmetre pupil·la. Resposta molt ràpida i puntual.
- Estimula l’alliberament a la hipòfisis d’una altra hormona : -endorfina, que té dos efectes: a)Analgèsic (la percepció del dolor disminueix); analgèsia mediada per estrés i només passa quan l’estrés és agut (no amb estrés crònic), b)Inhibir una hormona: oxcitosina; això explica que una vaca de llet es trobi incòmoda a la sala de munyir, o que es trobi davant persones desconegudes o munyidor mal ajustat, s’inhibeix l’alliberament d’oxcitosina i la vaca no deixa anar tota la llet que té, i també explica que si una femella apunt de parir, si té estrés, disminueix les contraccions uterines i el part es fa més lent i més llarg. -Estimula l’alliberament d’una hormona: ACTH (hormona adenocorticotropa); i el fet que augmenti aquesta hormona fa que augmenti la producció dels glucocorticoids; (cortisol i corticoesterona); els glucocorticoids augmenten la concentració plasmàtica de glucosa i augmentar la glucosa disponible per la musculatura (convertir glicògen en glucosa: glucogenòlisis , o sintetitzar glucosa a partir precurors no glucídics: gluconeogènesis ). Els glucocorticoids també inhibeixen la funció immunitària. *La resposta immunitària és imprescindible per la supervivència d’un animal. Perquè aquesta resposta passi a ser dolenta, cal que això succeeixi molt sovint, durant molt de temps, o d’una manera molt pronunciada; al disminuïr consum d’aliment baixarà el creixement, degut a l’efecte immunodepressor, serà més susceptible a patir malalties infeccioses (respiratòries i digestives), disminució fertilitat i conducta maternal. *Principals factors d’estrés: 1. Falta d’aigua o menjar. 2. Dolor 3. Por 4. Restricció de la conducta (en alguns casos): ex: porcs construcció niu. 5. Estrés social -mescla d’animals desconeguts, competència, agressions. 6. Temperatures extremes (estrés tèrmic). -Aspectes psicològics de la resposta d’estrés: tenim dos rates (1 i 2). Totes dues estan a la seva gàbia i es pot electrificar; de manera que les rates poden rebre una petita descàrrega que les espanta. Imaginem que la rata 1 cada cop que ha de rebre la descàrrega s’encén abans de l’estímul una llum que l’avisa, mentre que la rata 2 no la reb. Al final, totes dues rates reben les mateixes descàrregues (a una se l’avisa i a l’altre no). L’estrés fa que s’aprimi, risc d’úlceres gàstriques... quina de les dues mostrarà una resposta d’estrés més pronunciada? la 1. Les coses dolentes, si no es poden preveure, són més estressants que si es poden preveure. Un altre aspecte psicològic important és que si imaginem un experiment similar però amb la diferència que quan la rata 1 reb l’inici de la descàrrega pot fer alguna cosa per interrompre-la (té capacitat de controlar les descàrregues), i la rata 2 acaba rebent les mateixes descàrregues però no té control. Si totes dues acaben rebent el mateix nº descàrregues, la 2 tindrà més estrés per la incapacitat de controlar. *Per estressar a un animal s’han de sotmetre a canvis sobtats de manera que l’animal no ho pugui preveure ni controlar. PER NO ESTRESSAR: EVITAR CANVIS SOBTATS (alimentació, lloc, T...). -Temperatura de confort i temperatura efectiva: a)T de confort: en aquella T ambient l’animal no es veu animat a posar en marxa una resposta d’estrés, i si l’animal està a aquesta T, les seves necessitats d’energia són mínimes. Si la T està per sota, l’animal necessita més energia (tremolem, movem la musculatura, augment taxa metabòlica), si la T està per sobre cal suar (Transport actiu de Na que arrastra aigua a la glàndula sudorípara; consum ATP). Un gos quan fa calor treu la llengua i augmenta la freqüència respiratòria. Tant si fa fred com si fa calor es necessita més energia. T confort: intèrval T en què gastem menys energia. Amb +/- T menjen menys perquè necessiten més energia, però mastegar, digerir i absorvir l’aliment desprèn calor. Una vaca de llet comença a experimentar estrés per calor a una T de 20-25ºC. Cal recordar dos factors principals que condicionen la T de confort d’un animal: 1. Pes animal (ex porc: neonat 34ºC, més de 60Kg 14-20ºC). Els animals petits són sensibles al fred, i els animals grossos, són sensibles a la calor perquè tenen T de confort baixes (cas porc efecte més pronunciat ja que el porc recent nascut no té teixit adipós marró). Quantitat calor generada per un animal és proporcional al pes metabòlic; i aquest és equivalent al pes elevat a la potència de 0’75. Les pèrdues de calor són proporcinals a la superfície, i aquesta és proporcional al pes elevat a 0’66. Amb aquestes dues xifres, si l’animal es va fent gros (augment de pes); augmenta més de pressa la calor produïda. 2. Nivell de producció. Els animals d’alta producció són més sensibles a la calor que els que produeixen poc. (Més sensibles vaques lleteres i berres lactants).
b)T efectiva: si nosaltres estem interessats en saber si un animal està patint fred o calor, no hem de mirar la T ambient, sinó que hem de mirar la T efectiva; es defineix com el paràmetre que ens indica la sensació de calor o fred que té l’animal. Pels humans la T efectiva depèn de la humitat relativa i de la T ambient (en espècie humana: xafugor). La T efectiva també depèn del vent ( vent+HR+T ambient; important en totes les espècies), i al porc, hi ha un altre factor que condiciona la T efectiva és el tipus de terra que hi ha a l’explotació on tenim els animals. *Ex: una vaca lletera és un animal gros, i les vaques Frisones d’alta producció han de menjar molt i compleixen els dos requisits per ser sensibles a l’estrés per calor (producció i aliment). La T efectiva depèn de la T ambient i de la HR, i s’utilitza un paràmetre: ITH (índex de Temperatura-Humitat); es pot calcular mitjançant una taula on en horitzontal surt la HR (%), i en vertical T ambient (F o ºC); la idea és que una vaca de llet comença a experimentar estrés per calor quan la ITH>72. SI tenim un ITH de 92, per cada unitat que passem de 72, la vaca redueix la seva producció en 0’2L al dia. Si en una granja hi ha 200 vaques en lactació i aquesta situació s’allarga 1 mes, per la calor (800L menys cada dia x 30 dies=24.000L llet perduts per la calor i la humitat); a un país com CAT, els 3 principals problemes econòmics són: estrés tèrmic, cuixeres, mamitis (problemes de malestar-confort de la vaca). Solució: augmentar velocitat d’aire, hi ha granjes que posen aspersors per mullar les vaques, amb la humitat relativa alta, empitjorem l’estrés tèrmic. *Ex: estrés tèrmic al porc: els porcs no suen perquè pràcticament no tenen glàndules sudorípares. Els animals que suem molt: persones, cavalls. Quan fa calor, el porc, per combatre-la, augmenten la freqüència respiratòria, o en condicions semiextensives, es rebolquen al fang, i la capa més superficial s’asseca i els hi queda una pel·lícula d’aigua protegida pel fang. En una granja intensiva, veuriem que els porcs estan separats entre ells i es rebolquen a les femtes i la orina, i vol dir que tenen dos problemes (T massa elevada; estrés per calor, o que la densitat de porcs al corral és massa excessiva). La velocitat de creixement d’aquests porcs serà baixa ja que els dos factors anteriors ho condicionen. L’altre cosa que poden fer els porcs és estirar-se sobre el costat amb les potes en extenció; necessita molt més espai que assentar-se sobre l’esternón amb decúbit lateral (0’4m 2 fred, 1m 2 calor). La llei diu que un porc de 100Kg ha de tenir 0’65m 2. Si no fa ni fred ni calor, 0’7m^2. Es necessita un 10% addicional per *El ramader comença un engreix de porcs el mes de febrer- març a una granja prop de Lleida, a un corral de 20m^2 , li recomanarem que posi uns 18 porcs. UNITAT 10: Comportament social. Cal formular-se 3 preguntes:
1. Gregària o solitària? 2. Territorial o no territorial? 3. Sistema d’aparellament? *A tots els mamífers domèstics menys el gat (a vegades) són gregaris per naturalesa. La idea de territorial és que l’individu o el grup utilitzen l’espai on viuen de manera exclussiva fent fora els altres individus (gos i gat). I en quan al sistema d’aparellament, els mamífers trobem dos tipus: a)Monogàmia: aus. Cada mascle s’aparella amb una femella i viceversa, dimorfisme sexual molt reduït (diferències morfològiques entre els sexes), els dos progenitors contribueixen al cuidado de les cries. Cànids (totes les espècies). b)Poliginia: majoria de mamífers. Uns pocs mascles s’aparellen amb varies femelles cadascun, mentre que la majoria de mascles no s’aparella amb ninguna femella. Competència entre mascles-dimorfisme sexual pronunciat, només la femella cuida de les cries. Majoria de mamífers i totes les espècies domèstiques excepte el gos. Hi ha alguns grups d’aus (gallines) que tenen aquest sistema. *Formació grups d’animals de les diferents espècies: -Gos: gregari, territorial i monògam.; mascle i femella tenen cura de les cries. Tenim una parella reproductora, aquests tenen les cries, a l’any següent tornen a tenir cries, i intervé una caracterísitica: les cries de l’any anterior no marxen del territori patern fins aproximadament els 24 mesos d’edat; una manada és una parella reproductora, els cadells que han nascut aquell any, i les cries de l’any anterior; MANADA DE LLOPS O DE GOSSOS ASILVESTRATS. -Gat: variable, territorial, poligínic. Té un comportament social molt complex; es comporta com si fos dues espècies diferents. Hi ha moments en que els gats són solitaris i territorials i altres en què formen colònies i són territorials. En el primer cas, els mascles reproductors tenen territoris grossos que se superposen amb els territoris de vàries femelles, i hi ha mascles solitaris que no fecunden a ningú. Tenir territoris grossos és costós; als mascles els hi interessa tenir territoris grossos època reproductora i petits època no reproductora (mecanisme automàtic; hormones sexuals). *Estímul hormonal que fa que un gat mascle utilitzi territoris grossos en comptes de petits: testosterona. Solució: castrar-lo. L’altre possibilitat és que els gats adoptin un comportament similar als remugants: femelles emparentades vivint juntes i mascles al seu aire de manera que quan arriba època reproducció algun mascle fecunda totes les femelles. Les gates crien al les cries de manera comunitària. El grup de mascles és poc cohesionat, el grup de femelles és molt cohesionat. -Rumiants, porc i cavall: gregaris, no territorials, poligínics. Els grups de remugants i porcs poden coexistir, al no ser monògans mascles i femelles no col·laboren en la cria; es produeix un fenòmen:
a)Antítesis: quan els animals han de transmetre missatges oposats ho fan utilitzant postures corporals que també són oposades. -Postura ofensiva: s’adobta en episodis d’agressivitat jeràrquica o territorial. Postura: transmet que el gos és més gros del que en realitat és; potes en extensió, cua aixecada, piloerecció, orelles aixecades. Quan el missatge és agressivitat ofensiva, la postura és fer alguna cosa perquè l’altre es pensi que ets més gros del que en realitat és -Postura defensiva: equivalent a tenir por; cua baixada entre potes, orelles plegades enrere, potes en semi-flexió. b)Ritualització: -Postura de submissió: similar a una postura d’agressivitat defensiva, amb la diferència que no es veu cap senyal d’agressivitat (no es veuen les dents). Cua baixa, potes semi-flexibles, orelles plegades enrere. En un cadell, aquesta postura fa que l’adult, al llepar-li els llavis (el cadell a l’adult) fa que tregui el menjar que ha anat a caçar per alimentar-lo. Al ser grans, la postura simbolitza que l’animal admet que és submís respecte l’altre. Ritualització: Una postura perd la seva funció inicial i adquireix un significat comunicatiu. Una altra postura de ritualització és la que fan els cadells en fase neonatal; vol que la mare el llepi per produïr la defecació. En adult, indica submissió. c)Metacomunicació: -Postura joc: aquesta postura simbolitza joc. Indica que si després grunyeix ho fa per jugar. Aquests senyals que canvien ve després s’anomenen senyals de metacomunicació (només es troben als cànids i als primats). *Gat: té un seguit de postures. Com més flexionat menys agressiu, amb orelles caigudes i flexionat: augment por. Un gat amb cames rectes i cua aixecada: por per agressivitat: fent que sembli més gros del que en realitat és (pupil·les dil·latades; activació SNsimpàtic), esquena arquejada, piloerecció. *Al cavall: hi ha un element clau; posició orelles; orelles plegades enrere indica disposició agressiva. Si la boca del cavall està tancada amb orelles enrere; baixa intensitat, orelles enrere boca oberta: disposició agressiva alta intensitat. Postura orelles de manera horitzonal (cap enfora); aquesta posició indica submissió d’alta intensitat. Si manté les orelles enfora i obre i tanca la boca emetent un soroll vol dir submbissió extrema (por); al acostar-se un semental. Si el cavall té la boca oberta i té les orelles amunt ho fan quan es troben amb algun individu conegut; no vol dir disposició agressiva sinó de proximitat. -Olfativa: els animals la fan amb les feromones. Conducta de marcatge: És una conducta consistent en que l’animal deixa una senyal a l’entorn (visual/ olfactiva). Es troba en el gos i el gat. És una forma de comunicació que perdura en el temps. a)Gos domèstic: dues formes de marcatge: -Forma freqüent: orina. Inclou les feromones que es troben a la orina, i un senyal visual perquè encara que no ho fan sempre, quan els gossos orinen per marcar, després graten el terra amb les potes del darrera, i aquestes esgarrapades suposen el comportament visual d’aquest senyal. El gos, utilitza la mateixa postura per buidar bufeta que per marcar. La manera d’orinar es diferent segons sexe (gosses: ajupides, gossos: aixecant pota). Aquesta conducta és un exemple d’una conducta: SEXUALMENT DIMÒRFICA (conductes més freqüents a un sexe que a un altre; cas orina més freqüent gossos que a les gosses). La testosterona augmenta el marcatge en orina. -Forma infreqüent: femtes.
b)Gat domèstic: els gats tenen una conducta de marcatge més sofisticada. Els gats marquen de dues maneres diferents; 3 molt freqüents. -Molt freqüent; Orina: l’animal deixa dues senyals: la de les feromones de l’orina, i la senyal visual; taca d’orina. A diferència del gos, el gat utilitza una postura especial per marcar independentment del sexe; per buidar bufeta “s’assenten”, per marcar estan drets amb la cua aixecada ( CONDUCTA D’SPRAY ). Aquesta conducta d’Spray és sexuamlment dimòrfica (més freqüent mascles; la testosterona facilita aquesta conducta). La resposta d’estrés també facilita l’expressió d’aquesta conducta. Solució: 1-Castrar (diferència entre gos i gat, al castrar un gat que fa marcatge, probabilitat èxit 80-90%, en el gos probabilitat d’un 50%), 2-Utilitzar feromones del gat per reduïr estrés: feromona que el gat deixa quan frega cap amb un altre objecte; FEROMONA FACIAL (F3), 3-Tractotomia olfatoria (seccionar nervi olfatori gat). *Davant qualsevol canvi conducta s’ha de preguntar si és per una causa de malaltia; anàlisis d’orina. -Molt freqüent; amb les potes del davant: el gat deixa dos senyals; un d’olfactiu; feromones glàndules INTERDIGITALS, i un senyal visual: esgarrapades. Aquest marcatge NO és sexualment dimòrfic; la castració no serveix. Solució: comprar un rascador, on s’apliqui la feromona que estimuli la conducta de marcatge, i ja no ho farà a altres llocs. -Molt freqüent; amb les glàndules cutànies del cap: les feromones facials tenen el component F3 (propietat ansiolítica, antiestrés) i F4 (antiagressiva). -Rarament amb femtes.
-Auditiva. NO EN PARLAREM! UNITAT 12 I 13: AGRESSIVITAT -Classificació conducta agressiva: 3 formes comunes a tots els carnívors , i els animals no carnívors les dues primeres formes. Aquestes tres formes es distingeixen segons uns criteris: context, postura animal, estructures SNC implicades, efecte hormones sexuals, i efecte sobre les àrees de recompensa del SNC. Classificació fisiològica: 1.Ofensiva: CONTEXT: apareix en un context en que l’animal competeix amb un altre animal per alguna cosa; existeix la possibilitat de que aquells dos individus competeixin en un futur (competència present o futura). Vol accedir a un recurs. POSTURA: La postura fa que el gos sembli més gran del que realment és. 2.Defensiva: CONTEXT: (per por); apareix quan l’animal es veu amenaçat. POSTURA: fa que l’animal sembli més petit del que realment és (no amb el gat). 3.Depredadora: CONTEXT:agressivitat diferent a les altres; (l’ofensiva i la defensiva són agressibitats AFECTIVES ; quan l’animal la manifesta, la conducta agressiva va acompacnyada del SNA), la depredadora es coneix com agressivitat NO AFECTIVA (l’agressivitat no va acompanyada d’una activació del SNA). Perillós en nens i persones. No és freqüent, però és la més greu. En el cas del gos, cal saber unes coses:
1. Les estructures nervioses que controlen l’agressivitat depredadora no són les mateixes que les que controlen la gana; hi ha una sèrie de neurones que difereixen (gana i conducta depredadora controlades per neurones diferents); la conducta depredadora es pot manifestar encara que no hi hagi gana (la gana facilita aquesta conducta però no és imprescindible). 2. En el cas del gos (no aplicable al gat), la conducta depredadora mostra facilitació social; quan hi ha varis gossos junts, la probabilitat de que es desencadeni una conducta depredadora és més gran que si hi ha només un gos (només cal que un tingui la iniciativa i els altres s’hi ajunten; FACILITACIÓ SOCIAL ). 3. El factor de risc més important perquè un gos pugui mostrar agressivitat depredadora vers les persones és que aquest gos no estigui ben socialitzat amb les persones. El fet que el gos no hagi tingut contacte amb els nens al període sensible augmenta aquest risc. 4. Els animals potencialment perillosos vers les persones pel que fa l’agressivitat depredadora han de ser gossos amb aquest instint, i sovint, abans han mostrat aquesta actitud amb altres animals. 5. L’agressivitat depredadora respòn molt malament o gens a possibles formes de tractament. Les altres formes d’agressivitat tenen més solucions. Solució: sacrifici. NEURONES: que controlen els 3 tipus d’agressivitat són diferents HORMONES SEXUALS: la testosterona facilita l’agressivitat ofensiva (més agressivitat ofensiva en mascles que en femelles). Les hormones sexuals no tenen cap efecte sobre l’agressivitat defensiva o depredadora.
EFECTES SOBRE LES ÀREES DE RECOMPENSA DEL SNC : l’agressivitat ofensiva i defensiva estimulen el CENTRE DE CÀSTIG del SNC, mentre que la depredadora estimula el CENTRE DE RECOMPENSA del SNC. El SNC de tots els mamífers tenim una sèrie de neurones que quan s’estimulen ens produeixen una sensació de plaer, i tenim altres neurones que al estimular-se produeixen una sensació desagradable. Quan un carnívor posa en marxa l’agressivitat depredadora té com a resultat una activació de les neurones de plaer. Amb l’agressivitat defensiva i ofensiva s’activen les neurones que produeixen una sensació desagradable. -Ampliació de la classificació: 1.Agressivitat amb causa orgànica: cal considerar si els animals són agressius per una malaltia. La causa principal d’agressivitat orgànica és pel DOLOR (malalties). Es pot dividir en 3 situacions:
1. Procés que causa dolor. 2. Malaltia al SNC. La amígdala controla la conducta agressiva (cervell). Ex: tumors, ràbia (causada per un virus que té una especial afinitat per la amígdala), hidrocefàlia (acúmul de líquid als ventricles cerebrals; pot ser congènita; són agressius i no aprenen). 3. Malalties de les glàndules endocrines; ENDOCRINOPATIES (hipotiroïdisme; disminucïó activitat glàndules tiroïdals). *Totes aquestes causes poden suposar entre en 5-10%. 2.Subtipus agressivitat ofensiva: SEMINARI! a)Territorial: b)Per competència: c)Intrasexual: 3.Agressivitat redirigida: no està causada per una malaltia, però no encaixa amb l’altre classificació; és estranya i pot aparèixer en qualsevol espècie (sobretot al gat). La motivació agressiva causada per un estímul al qual no és té accés, redirigeixes la mateixa activitat sobre un altre individu. Amb el gat aquesta conducta pot ser causada per un soroll molt intens de freqüència elevada (per la persona no és apreciable, i per tant, no pot entendre perquè desencadena aquesta conducta. Alguns gats redirigeixen la conducta
l’esquena), 2-Estímul olfactiu (feromones berro), 3-Estímul visual (presència berro), 4-Estímul auditiu; soroll que fa el berro quan s’acosta a una truja per veure si aquesta es queda quieta. Els estímuls olfactiu, auditiu i visual el fa el berro, i el tàctil la persona que fa la detecció de zel. *La feromona sexual del berro és poc volàtil: cal que s’apropi molt a les berres i que no passi ràpid. UNITAT 14: COMPORTAMENT SEXUAL (MASCLE) -Descripció: inclou la monta, erecció, ejaculació, intromesió. Dins del gos trobem un BLOQUEIG GENITAL : un mascle i una femella estan copulant, i després que el mascle ejaculi, la musculatura llisa de la vagina es contrau i el penis no pot sortir del tracte genital femení, i el mascle desmonta la femella. Això dura uns 5-10min, després es relaxa el bloqueig genital. Funció: d’aquesta manera, el mascle s’assegura que cap altre mascle pugui fecundar la femella (en rossegadors i cànids). Aquest bloqueig genital contribueix en l’alliberament d’oxcitocina, que contribueix a reforçar el vincle entre el mascle i la femella en espècies monògames. -Mecanismes de control; Estructures del SNC: a)Mascle: -Àrea pre-òptica: estructura molt petita situada just al davant de l’hipotàlam. Fa dues coses: l’àrea pre-òptica inclou les neurones que posen en marxa la conducta sexual del mascle i és on trobem receptors per les hormones sexuals masculines (andrògens testosterona; actua sobre aquesta àrea i contribueix en la conducta sexual; Es tracta d’un EFECTE PERMISSIU ; la testosterona que fa falta perquè el mascle tingui comportament sexual és molt inferior a la que realment té el mascle). La testosterona només fa falta per posar en marxa la conducta sexual quan són joves, després que hagin copulat varies vegades la testosterona deixa de ser necessària. A les femelles, les hormones sexuals són imprescindibles al marge de l’experiència. SÍNDROME DE LA RESTA OVÀRICA ; a la femella trobem els dos ovaris, i independentment dels ovaris hi ha petites quantitats de teixit ovàric que no forma part dels ovaris, i queda hormones sexuals. Si es treuen els ovaris poden continuar havent-hi hormones sexuals (a la euga).
-Amígdala: no fa falta per iniciar la conducta sexual, i quan a un animal se li lesiona l’amígdala, la seva conducta sexual es fa indiscriminada. Té receptors per feromones. -Escorça cerebral: estructura més evolucionada. Funció sobre conducta sexual: inhibidora de la conducta sexual. b)Femella: -Hipotàlam -Amígdala -Escorça cerebral UNITAT 15: COMPORTAMENT MATERNAL -Descripció: el comportament maternal està formada per 5 aspectes: 1.Aïllament (remugants, euga, truja) 2.Nidificació (gossa, truja, conilla) 3.Llepar la cria (totes menys la truja) 4.Placentofògia (tots excepte la euga); menjar-se la placenta. Funció: ingerir la placenta serveix per reduïr el dolor causat pel part (a la placenta i sac amniòtic hi ha uns aa: POEF; potencien acció opiòics), també serveix perquè la femella recuperi nutrients, i per eliminar una font potencial d’olors i atreure depredadors. 5.Amamentament (totes). -Duració: hi ha espècies en que la cria amamanta amb molta freqüència i poca estona, o al revés. -Freqüència: la vaca és una de les espècies que amamanta amb menys freqüència i amamantament més llarg (uns 10min per episodi d’amamantament). L’euga és a l’inrevés. *La conducta d’alletament disminueix les diarrees. Quan un vedell fa els moviments de succió (mama en lloc de beure) es tanca la GOTERA ESOFÀGICA (canonada que porta directament la llet a abomàs, sinó, cau al rúmen). *Conducta anormal: si no veu durant 10min, busca alternatives, i perjudica a altres vedells. *Al mamar s’alliberen uns enzims i hormones: renina, pepsina, colecistoquinina, insulina (faciliten creixement). *En la truja dura 2min l’amamantament però només surt llet 20s. Si un garrí perd els 20s, sha d’esperar fins al cap d’1h per tornar a disposar de 20s amb sortida de llet, i si el garrí és dèbil, pot morir. Cada garrí escull una mama, que utilitzarà durant els 21 dies (fan baralles prèvies per determinar-ho; els més dominants: craneals, els dèbils: caudals). *Lactació de la truja: -Duració: 120 segons, però ejecció molt breu -Jerarquia: cada garrí “lechón” va sempre a la mateixa mama -Primera fase de massatge-“cooperació”: primer minut; durant aquesta fase, tots els garrins, simultàniament han d’estimular les seves respectives mames perquè la truja alliberi oxcitosina. Durant aquesta primera fase, els garrins cooperen entre ells. Tots han d’anar al mateix temps, i s’aconsegueix per una comunicació entre la berra, que s’ajeu, i comença a fer uns sorolls molt curts amb una freqüència
relativament baixa, atraient els garrins, i va augmentant la freqüència, i quan està a punt d’alliberar oxcitosina, va molt ràpid. Relació rapidesa soroll-imminència alliberació oxcitosina. -Segona fase de massatge-competència: els garrins es queden uns 30-40s més, estimulant la seva mama, i durant aquesta segona fase de massatge, els garrins ja no cooperen entre ells, sinó que competeixen entre ells. Durant els 30-40s estimulen la síntesis de llet de la seva mama preparant el menjar següent; els que estimulen amb més força, la seva mama produïrà més llet al següent àpat. Les mames craneals acaben fent més llet, perquè és on hi van els garrins més forts i són més estimulades. Conforme abança la lactació, hi haurà una variabilitat de pesos; les diferències es van fent més grosses a no ser que després del part, el ramader iguali les garrinades. Si no s’intervé, s’accentuaran les diferències. -Mecanismes de control: hi ha tres grups de factors que controlen el comportament maternal dels mamífers en general: 1.Factors interns: d’una banda són HORMONES i d’altra banda, una molècula que actua com hormona i com a neurotransmissor, però pel que fa al comportament maternal interessa com a neurotransmissor: OXCITOSINA. -Hormones: les dues hormones que contribueixen a desencadenar comportament maternal: ESTRADIOL i PROLACTINA ; concentració plasmàtica augment abans de parir; hormones que actuen sobre el SNC fent que una femella es torni maternal. L’estradiol causa conducta maternal a totes les espècies de mamífers, i la prolactina, té efecte a rossegadors i carnívors. La progesterona té un efecte diferent; aparentment, per si sola, no causa conducta maternal, però indueix la síntesis de receptors d’estrògens; prepara al cervell perquè quan arribin els estrògens, aquest respongui d’una manera molt manifesta. *Quan estan en zel, comencen a mostrar efecte maternal. Una femella que pareix per primera vegada i no és gaire maternal, al costat hi ha una ovella que està en zel i adapta una conducta maternal; el xai morirà de gana. -Oxcitosina (neurotransmissor): s’allibera en resposta a dos estímuls: el part (estimulat quan el fetus arriba al coll de l’úter; la seva dilatació produeix alliberament d’aquesta hormona que estimularà les contraccions de l’úter, de manera que el fetus s’empeny, fent més pressió, alliberant més oxcitosina: MECANISME DE RETROALIMENTACIÓ POSITIVA ), aquesta oxcitosina s’allibera i va a la sang, i una petita part, es queda al SNC, i és aquesta la part que actua com a NT i contribueix a desencadenar conducta maternal. L’oxcitosina fa dues coses més: a)Canvia la percepció sobre la olor del líquid amniòtic, b)Posa en marxa el període sensible de la conducta maternal; període durant el qual la femella és receptiva als estímuls de la cria. Si durant aquest període crític o sensible que dura 2 dies no té contacte amb la cria, el comportament maternal desaparaixerà. 2.Factors externs: estímuls procedents de la cria. A la major part dels mamífers, aquests estímuls són sobretot dos: a)Olor cria: si està sota els efectes de les hormones i NT la olor de la cria desencadena conducta maternal. b)Activitat física de la cria: les cries actives estimulen més el comportament de la mare. Abans de morir de fred, quan s’està en fase d’hipotèrmia es queda molt quiet, fent que això sigui un problema, perquè el comportament maternal de la mare no s’activa gaire. 3.Experiència maternal: les femelles que han parit altres vegades; multípares, són més maternals que les femelles primípares. S’explica per dues coses: a)les femelles multípares han passat per un procés d’aprenentatge, i a banda d’això, a moltes espècies, aquestes femelles b)alliberen més oxcitosina que les primípares. *Situacions risc rebuig cria: 1)Estrés, 2)Baixes T inactivitat física, 3)Femella primípara, 4)Part per cesàrea. *COMCAVEACIÓ: induïr comportament maternal a una femella que no ha parit, mitjançant l’exposició perllongada a les cries. Com que la femella no ha parit, els factors interns no estan presents; només factors externs. Que triguin més o menys depèn del temperament de les femelles; les més tranquiles necessiten 24h, les més estressables 72h. El gran enemic de la comcaveació és la RESPOSTA D’ESTRÉS. L’estradiol i la oxcitosina eliminen allò que inhibeix la conducta maternal (frenar conducta estrés). LA COMCAVEACIÓ NOMÉS ES VEU A LABORATORI! -Pseudogestació: -En què consisteix?: gossa que no està embarassada que mostra tots o parts dels canvis característics del final de la gestació. No ho tenen totes les gosses, i les que ho mostren, ho fan força sovint entre 40- dies després del zel (gosses: 2 zels a l’any). Aquests canvis es poden classificar en dos grups: a)Canvis morfològics: afecten a les glàndules mamàries; augmenten aquestes i ocasionalment s’acompanya de la secreció de líquid. Quan això últim passa, el líquid no té l’aspecte de la llet; és molt més diluït. b)Canvis de conducta: molt variables, de manera que algunes gosses mostren una certa inquietud, perden la gana, algunes simulen la conducta de fer niu (nidificació), i ocasionalment, aquestes gosses adopten “coses”; un peluix...Hi ha algunes gosses que fins i tot, arriben a mostrar contraccions de la musculatura abdominal com si estiguessin de part.
b)Diferències individuals: cada individu té les seves particularitats; 2 mecanismes: 1.Aversions alimentàries: els animals rebutjen els aliments que associen amb un transtorn gastrointestinal. 2.Neofòbia alimentària : por a les coses noves; els aliments desconeguts; nous.El gat la mostra molt pronunciada (condicionat per la quantitat d’aliments diferents que han menjat poc després del deslletament). Recomenació: acostumar a varis tipus diferents d’aliments quan l’animal és jove.
