¡Descarga Etología: Observar, registrar y estudiar la conducta animal - Prof. Veà y más Apuntes en PDF de Etología solo en Docsity!
BLOC I:
INTRODUCCIÓ A L’ESTUDI DEL COMPORTAMENT ANIMAL
Prof. Montse Colell Dept. Psiquiatria i Psicobiologia
Tema 2:
METODOLOGIA ETOLÒGICA
METODOLOGIA ETOLÒGICA
• L’estudi sistemàtic de la conducta:
- Nivells d’estudi: subjectes, conductes, context
- Observació naturalista i manipulació experimental
- De la descripció topogràfica a l’explicació funcional
• L’etograma:
- Concepte. Fases en l’elaboració d’un etograma. Tipus i
exemples
• Observar, registrar i quantificar la conducta
• Exemples d’etogrames
Objectius i tasques de l’etologia
Objetius Tasques Descriure de forma detallada i comprensiva la naturalesa i la freqüència del repertori de conductes de les espècies animals.
Observar i registrar la conducta dels animals en els seus hàbitats naturals i en captivitat
Les 4 causesde la conducta
Investigar els mecanismes causals de la conducta
Analitzar les condiciones estimulars immediates, les condicions socials y ambientals prèvies i els mecanismes neurofisiològics i endocrinològics que controlen la conducta Conèixer el desenvolupament de la conducta a través de l’ontogènesi
Analitzar els processos de maduració i aprenentatge Comprendre la funció adaptativa de la conducta i la seva relació amb l’entorn de l’animal: investigar com contribueix el comportament a la supervivència i la reproducció
Investigar les conseqüències socials i ecològiques de la conducta, en especial les responsables de la capacitat de supervivència de l’animal. Estudiar les conseqüències de la conducta per l’èxit individual i el seu significat per a la població
Conèixer l ‘estatus comparatiu de la conducta, el seu significat evolutiu (filogènesi) i el seu valor actual per a l’espècies i l’individu
Estudiar les connexions de la conducta d’una espècie amb la conducta d’altres especies vives o extingides 3
tema
El mètode comparatiu
• Comparacions ecològiques
• Comparacions filogenètiques
Tema 3: Evolució
En estudiar la conducta, farem comparacions entre espècies diferents que viuen en el mateix hàbitat i poblacions de la mateixa espècie que viuen en hàbitats diferents. Això ens permetrà arribar a conclusions sobre l’evolució del comportament i els factors que incideixen en aquesta evolució.
Per poder comparar, primer cal conèixer la
conducta
- Interacció amb l’entorn (estímuls interns i externs).
- Funció adaptativa.
- Procés amb pautes o regularitats.
- Es desenvolupa des de la concepció fins a la mort.
- Es dona sempre: és un flux o contínuum
Per estudiar la conducta, caldrà segmentar
aquest contínuum: definir unitats conductuals.
Característiques de la conducta Nivells d’estudi de la conducta
• SUBJECTE
- De l’espècie a l’individu
• COMPORTAMENT
- De la microconducta a la
macrocategoria conductual
• CONTEXT
- Dels estudis de camp als estudis
en condicions de laboratori
MICRO INDIVIDU
MANIPULACIÓ (captivitat)
ESPÈCIE
ESPONTANEITAT (camp)
MACRO
POBLACIÓ
GRUP
Nivells d’estudi de la conducta
Nivells d’estudi de la conducta: subjectes
L’espècie : Són conductes universals, espècie-específiques. Poden ser innates o apreses, sempre que siguin comunes a tots els individus de l’espècie (amb variacions degudes al sexe o l’edat).
La població : Comportaments comuns al conjunt d’individus d’una determinada espècie que viuen en el mateix indret i que no són observades en altres poblacions de la mateixa espècie.
El grup: dinàmica conductual entre els membres d’un mateix grup social
Nivells d’estudi de la conducta: subjectes
La díada: interaccions entre dos individus concrets estretament relacionats (mare/fill, parella sexual…).
L’individu: conducta realitzada per un determinat subjecte
- El flux o contínuum conductual es pot dividir en unitats
amb diferents graus d’integració
- Nivell d’integració del comportament: des de conductes
molt moleculars (moviments de parts del cos…) fins a
conductes molt molars (sexual, agressiva, tròfica…)
- Molar/molecular son termes relatius , no absoluts
- Un segment molar pot contenir diversos segments
moleculars.
Nivells d’estudi de la conducta:
comportament
Amenaça Atac
Eriça pèl Gruny Mostra ullals Empeny amb el musell Mossega
Molecular (analític): Les unitats corresponen a accions motrius concretes: postures, gestos, expressions facials, vocalitzacions.
“Agafar una fulla amb l’índex i el polze”; “fregar-se els ulls amb el puny”; “mantenir la boca oberta ensenyant les dents superiors”...
- Molar (sintètic): Les unitats corresponen a un nivell d’abstracció més gran. Combinen accions en classes o categories genèriques.
“Agressió”, “alimentació”, “caça”, “nidificació”, “festeig”, “joc”...
Nivells d’estudi de la conducta:
comportament
- És l’àmbit en que s’estudia el comportament, des
d’observacions en l’hàbitat natural fins estudis en
condicions de captivitat (zoos, laboratoris…)
- Es relaciona amb:
- el grau de control de l’investigador sobre la conducta
(manipulació / espontaneïtat)
- la validesa ecològica del comportament observat (hàbitat
natural / captivitat)
- el mètode de recerca emprat (observacional /
experimental)
Nivells d’estudi de la conducta: context
4. Anàlisi de seqüències
Observacions continuades poden indicar que existeixen determinades seqüències de conducta i ordres preferents d’aparició de les unitats. La seqüència reiterada d’unitats de conducta és un patró conductual.
Els patrons conductuals tenen un “ancoratge empíric”, unes unitats concretes que expliquen la unió temporal de tota una seqüència.
Exemple (conducta sexual) : conductes prèvies … còpula … conductes posteriors
Etograma
Fases en l’elaboració d’un etograma La segmentació de la conducta
• Unitat de conducta: és un segment del
contínuum. Hi ha segments que tenen
característiques comunes: són una classe o
tipus de conducta
- Exemple: S egments diversos que poden agrupar-se en la unitat “persecució”
Etograma
Cada unitat de conducta ha de definirse de forma:
Els termes han de correspondre a aspectes observables i comprensibles
Han d’evitar-se termes subjectius i ambigus
Unitats de conducta
Etograma
Exemple: Unitat “llançar objecte”: “flexiona el braç cap a dalt mentre agafa l’objecte amb la mà, estén el braç cap endavant i deixar anar l’objecte”.
Exemple: Unitat “aproximació positiva”: “el ximpanzé té la intenció d’apropar-se a un altre de forma amistosa ”
Cada unitat de conducta ha de definir-se de forma:
- Completa :
- La definició ha de contenir la major informació rellevant possible sobre la conducta.
- Han de especificar-se aquells aspectes observables que la caracteritzen i la fan diferent d’altres amb les que podria ser confosa.
Unitats de conducta
Etograma
- El nombre d’unitats de conducta a definir depèn dels objectius de l’estudi
- Les unitats de conducta han de ser independents entre sí: mútuament excloents.
- Dins del mateix nivell han de tenir un grau de molaritat / molecularitat homogeni.
Unitats de conducta
Etograma
C. Agressiva Amenaça Ensenyar ullals Grunyir
Atac Mossegar Colpejar
- Es corresponen als tipus possibles de descripció del comportament.
Unitats de conducta:tipus
Etograma
-Unitats estructurals o topogràfiques -Unitats funcionals -Unitats causals
- Unitats estructurals: Descriuen la conducta morfològica, topogràfica o físicament, és a dir, en termes de moviment i postura.
- Unitats funcionals: Descriuen la conducta por les conseqüències o els canvis que produeixen en l’entorn físic o social, o en el propi individu. Les conseqüències de la conducta han de ser directament observables Una unitat funcional pot comprendre varies unitats estructurals. En general, una unitat funcional és més molar que una estructural.
•Unitats causals: Descriuen la conducta fent referència a les causes hipotètiques que la generen. Se estableix que existeix un mecanisme motivacional intern (gana , set, impuls sexual, ira, etc.) que és el que produeix la manifestació conductual externa. Les unitats causals sempre son interpretatives. Ha d’anar acompanyada d’una definició estructural de la manifestació externa i existir algun indicador clar (context) que fonamenti la interpretació.
Tipus d’unitats de conducta
Etograma
Tipus de segments (unitats) segons la seva duració
Esdeveniments
- Segments de duració molt petita.
- Són segments transitoris (canvi ràpid). Interessa conèixer quantes vegades es donen, no quant duren.
- Exemples: Aixecar les celles, saltar, mossegar...
Estats
- Segments de duració mesurable.
- Són segments no transitoris (indican permanència). Interessa conèixer quant duren i quantes vegades es van produir.
- Exemples: Dormir, estar assegut, esplugar.
Etograma
Segmentació temporal del flux conductual
Fases de la recerca etològica
- Plantejar-se un problema (recerques orientades a
l’espècie /recerques orientades al concepte)
- Observacions preliminars
- Objectius
- Identificació i definició de les unitats de conducta i
les variables relacionades: etograma
- Disseny de la recerca: mostratge i registre
- Mesures pilot. Cálcul de la fiabilitat.
- Recollida sistemàtica de dades.
- Mesures obtingudes i anàlisi estadística
- Valoració dels resultats i elaboració de les
conclusions
- Objectiu: Obtenir informació sistemàtica i
quantitativa sobre la conducta.
- Les dades obtingudes han de ser objectives.
- Calen controls que garantitzin que dos
observadors independents obtindrien dades molt
similars (proves de fiabilitat).
Quantificació i observació de la conducta
Mesurar el comportament
•Els resultats d’una recerca s’han de poder
generalitzar. Cal seleccionar:
Les mostres a estudiar
Mostres representatives d’individus de la població
de referència i de les conductes que ens
interessen
El tipus de registre que es farà
Registre contínu
Registre per intervals
Quantificació i observació de la conducta
Mesurar el comportament
Mostratge de subjectes
Ad libitum
Característiques: Es pot observar qualsevol individu en qualsevol moment. L’observador anota les conductes i situacions que li semblen rellevants
Inconvenients: És un mostratge no probabilístic i per tant no és representatiu La informació obtinguda està esbiaixada (subjectes o conductes cridaners)
Utilitat: És útil durant l’etapa d’observacions preliminars o quan apareix algun comportament nou, no inclòs en el catàleg conductual. També es pot emprar per completar informació sobre la situació o el comportament observat.
Registre de la conducta
Registre per intervals
Característiques: També es nomena registre amb mostratge de temps o registre activat per unitats de temps. L’observador anota les unitats de conducta corresponents a l’individu focal en funció d’uns intervals de temps preestablerts Abans de començar cal decidir la mida del interval que es farà servir, que ha de ser petit respecte a la duració de la sessió i constant al llarg de la mateixa Hi ha dos tipus de registre per intervals: Mostratge instantani: L’observador anota la conducta que es dona en el moment en que acaba l’interval. Mostratge ú - zero: L’observador registra quines conductes es donen durant l’interval. No pot registrar quantes vegades s’han donat, ni la durada.
Inconvenients: Només proporcionen una informació aproximada sobre les freqüències, duracions i seqüències de conducta (freqüències modificades i pseudofreqüències). Quan més gran és l’interval, més informació es perd.
OBSERVER: DATE: SUBJECT: START TIME: GROUP COMPOSITION:
Behaviors I eat drink search selfgroom run walk jump rest social others 1 2 3 4 5 6 7 8 9
10 11 12 13 14 15 16
Quantificació i observació de la conducta
Mesurar el comportament
- Freqüència: nombre de vegades que s’ha observat la conducta
- Freqüència relativa: Freqüència d’una conducta/total de freqüències de totes les conductes
- Taxa: Freqüència/temps total d’observació
- Duració: temps que dura la conducta
- Prevalència: duració d’una conducta/ temps total d’observació
- Duració mitjana: duració total/freqüència
- Lapse: temps des de que acaba una conducta fins que torna a començar
- Latència: temps des que es dona un succés extern fins que es produeix la conducta
- Freqüència de transició: nombre de vegades en que una conducta A es dona immediatament desprès d’una conducta B
40
Quantificació i observació de la conducta
Medida Definición Se aplica a Frecuencia Número de veces que la unidad de conducta ha sido observada Eventos y estados Frecuencia relativa Proporción que representa la frecuencia de una unidad de conducta respecto a lasuma de las frecuencias de todas las unidades. Eventos yestados
Tasa Número de veces que la unidad de conducta ha sido observada por unidad detiempo: Tasa = Frecuencia / Tiempo total de observación
Eventos yestados
Duración Tiempo ocupado por la unidad de conducta. Puede referirse a cada ocurrencia de la unidad (duración de ocurrencia) o todaslas ocurrencias de la misma unidad (duración total)
Estados
Prevalencia Proporción de tiempo ocupado por la unidad de conducta:Prevalencia = Duración / Tiempo total de observación Estados
Duración media Tiempo promedio ocupado por la unidad de conducta.Duración media = Duración total / Frecuencia Estados
Lapso Tiempo transcurrido desde que finaliza una unidad de conducta hasta que vuelvea iniciarse. Eventos yestados
Latencia respectoa un suceso Tiempo transcurrido desde que ocurre un cierto suceso externo (p.e., un estímulo)hasta que ocurre la unidad de conducta por primera vez después del mismo. Eventos yestados
Frecuencia de transición
Número de veces que una unidad de conducta A ocurre inmediatamente después de otra B.
Eventos y estados
Mesurar el comportament
Exemple. S’ha observat la conducta social d’un ximpanzé jove durant 88 minuts i s’han registrat els moments d’inici i finalització de les següents unitats de conducta (mútuament excloents)): Aloesplugament, Proximitat, Sexual, Agressió, Joc, No social
Mesurar el comportament
Quantificació i observació de la conducta
