¡Descarga resum eto t1-2 y más Resúmenes en PDF de Etología solo en Docsity!
TEMA1.
QUE ES LA ETOLOGIA
L’objecte d’estudi de l’etologia és la conducta animal i humana. L’activitat que fa el científic és una descripció del que passa (les conseqüències és la explicació del que passa i el perquè ha passat).
Descripció generem una representació amb diferents formats:
- Formal (ex. Una formula matemàtica demostrativa)
- Verbal (ex. El mico extiende el brazo y toma con la mano un objeto...)
- Icònica (ex. Imatge d’una pipa; no és una pipa, és una imatge) (ex. Representació de la freqüència que composa el crit d’un mico)
Conducta és el canvi de les característiques d’un organisme a través del temps (Schleidt, 1982) Els canvis lents no ens interessen (observar una pedra... es desfà molt lentament), tampoc els canvis molt ràpids (moviment de celles de les noies quan tenen interès per un noi, ja que sinó es grava no es pot visualitzar el moviment) En general observar la conducta és avorrit a excepció de l’aparició de conductes por freqüents com agressions o sexe per exemple.
- La conducta és l’activitat del organisme, que comprèn les seves reaccions a estímuls externs e interns i la seva interacció amb l’entorn.
- Procés en el que existeixen pautes o regularitats (es repeteix) i que es donen contínuament sense fissures
- Es desenvolupa des de que naixem fins que morim i te una funció adaptativa
- Es pot mesurar; s’han d’establir les unitats bàsiques i descriure cada divisió.
Explicació sempre depèn de la interpretació (vivències personals viscudes i emocions) i dels coneixement e ideologia del moment. Tipus d’explicació del comportament (evolutives - funcionals)
- Causal: interna o ambiental (pq s’ha adormit? Pq estava cansat / pq feia calor)
- Ontogenètica: historia del individu
- Filogenètica: historia evolutiva de l’espècie
Funcional: ¿para que? adaptació. Organisme per sobreviure i reproduir-se (menjar-sexe)
Davant que l’enfocament de l’assignatura és el biològic, podem dir que nosaltres som primats, amb la diferencia de poder adquirir informació i poder-la transmetre.
Podem manipular les accions dels demès.
Bàsicament són les femelles que seleccionen la parella.
La preocupació principal de totes les espècies és “que menjaré”
NIVELLS DE CONDUCTA
- Molecular (descripció específica) Les unitats corresponen a accions motrius específiques, postures, gestos, expressions facials, direcció de la mirada… EJ. “coger una hoja con el índice y el pulgar”; “frotarse los ojos con el puño”; “mantener la boca abierta enseñando dientes mientras se juega”.
- Molar (descripció general) Les unitats corresponen a un nivell d’abstracció major. Combinen accions, direccions i objectes de la conducta en classes genéricas. Ej: “agresión”, “alimentación”, “caza cooperativa”, “nidificar”, “cortejar”, “jugar”.
TIPUS DE CONTEXT
- Hàbitat natural
- (^) Laboratori
2. ETOGRAMA
És la llista completa de tots els comportament que pot tenir una espècie, es a dir, el repertori conductual complert d’una espècie.
L’etograma pot estar restringit a àrea conductual concreta que es desitgi investigar (Ex “etograma de las pautas de cortejo de los chimpancés”)
Es composa de categoríes, que corresponen a unitats naturalas de conducta, que són aquelles que tenen significat en el propi umwelt de la especie estudiada.
- Umwelt (según Jakob von Uexküll): Universo circundante que tiene un significado para un organismo dado. Cada componente funcional de un umwelt posee un significado adaptativo para el organismo y representa su modelo del mundo. Cada especie tiene su propio umwelt , anque viva en el mismo entorno que otras especies. El umwelt de una especie depende de su sistema perceptivo y de su acción sobre el entorno.
Catalogo de conducta
És una mostra de les unitats de conducta possibles de la espècie, que s’obté d’observar-la durant períodes de temps limitats (amb més temps d’observació de la conducta de l’espècie, més s’aproximarà al catàleg al etograma).
Tipus d’etograma
INDIVIDUAL
conductes individuals que no impliques interacció amb altres individus
SOCIAL interaccions entre membres d’una mateixa espècie
INTERESPECÍFICO conductes dirigides a percebre d’individus d’altres espècies
■ Funcionals: descriuen la conducta per les conseqüències o canvis en l’entorn físic, social o del individu. Per tant, una unitat funcional pot tenir varies unitats estructurals. (ex. “Aproximarse”: desplazamiento de uno o más individuos cuyo resultado es que individuos inicialmente distantes acaban estando más próximos)
■ Causals: causa interna que produeix una conducta externa, es a dir, es descriu la conducta eludint a les causes hipotètiques que la generen. (ex.“Cara agresiva”: Expresión generada supuestamente por un estado emocional llamado agresividad o ira. Se produce en contextos “agresivos”, con posible contacto físico violento, etc.
3. EJEMPLOS
4. CUANTIFICACIÓ I OBSERVACIÓ DE LA CONDUCTA
Per quantificar la conducta i comparar individus observats són necessàries les mesures conductuals com per exemple:
- Freqüència i duració
- Latència (temps que transcurreix dsd que comencem a observar fins que apareix l’objecte)
- Freqüència relativa ( freqüència conducta / nº repeticions de la conducta observada)
És important saber quant dura una acció i amb la freqüència que es dona, però també és important analitzar l’ORDRE en que es fan les accions (p.ex abans de l’agressió, sempre es dona la conducta d’obrir la boca)
La finalitat d’observar la conducta és obtenir informació de mostres de manera quantitativa i objectiva de la conducta. Els resultats generalment són:
- Sobre una població d’individus (ex. gorilas de montaña)
- Sobre periodes de temps concrets (ex. Deesarrollo infantil)
Per tant, es seleccionen:
- Mostres representatives d’individus de la població de referència
- Mostres de temps del període d’observació.
Mostres ■ (^) Mostres focals centres l’atenció a observar 1 individu durant tota la sessió Dintre de les mostres focals trobem les Mostres de conducta es presta atenció a tot el grup, però només es registren determinades conductes (es. Agressions)
■ Mostres d’individus “de barrido” conjunt de mostres focals, però molt curts. Mateixos minuts observats a diferents individus.
■ Mostres a “plaer” es pot registrar el que es cregui rellevant, no hi ha limitacions d’individus a observar ni quan.
Registres ■ Continu és el més complert, ja que s’anota la freqüència, duració i seqüències de la conducta, es a dir, duració, ordre, descripció, hores... ■ Mostreig de temps dividir en intervals i anotar la conducta que s’observi durant l’interval decidit. Dintre d’aquest registre trobem 2 tipos diferents:
Instantani: es limita a enregistrar les conductes que apareixen en el moment que s’acaba l’interval
Uno-cero: es registra la conducta que apareix durant l’interval
