


Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Los conceptos clave de la teoria de la evolución, incluyendo la variabilidad, herencia, adaptación, selección natural, teoría sintética de la evolución, teoría de la selección de parentesco, teoría de la optimización, estrategias evolutivas estables y especiación. Además, se discuten los conceptos de analogía y homología, y se distinguen las diferentes modalidades y patrones evolutivos.
Tipo: Apuntes
1 / 4
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!



Teoria de l’evolució: Conceptes clau: Variabilitat: en totes les poblacions, els individus presenten variabilitat fenotípica (caràcters observables). Existeixen diferències entre els individus que no són produïdes x l’entorn. Herència: els organismes generen fills similars a ells. Els fills s’assemblen + als seus progenitors que a qualsevol altre individu de generacions anteriors. Una part de les variacions o diferències presents en els progenitors, son heretades pel seus descendents. Adaptació: és l’ajustament entre individu i entorn. Encara que les poblacions tinguin una capacitat infinita d’expandir-se, la capacitat dels hàbitats per suportar les poblacions és limitada. Determinats trets heretats x alguns, resulten ser favorables x sobreviure (responen millor que altres a l’entorn i competeixen amb èxit pels recursos=millor adaptats). Per tant, en moltes poblacions, la quantitat d’individus k sobreviuen és + petita en comparació als que han nascut en cada generació. selecció natural: alguns individus tenen característiques k seran + favorables x sobreviure i reproduir-se. Els millor adaptats son seleccionats. Els millor adaptats tenen + fills. Per tant, s’expressarà cada vegada + el fenotip d’aquests en generacions successives mentre els altres fenotips decreixeran. especiació: amb el temps(en generacions successives), les variacions fenotípiques que es van heredant poden donar lloc a una especie similar a la originaria xo amb característiques diferents. E. Simpàtrida: dins l’àrea d’activitat de l’animal. E. Alopàtrida: fora de l’area d’activitat de l’animal.
funcions hereditàries. Gregor Mendel (1822-1884). Principi de l’herència (1856) -la genètica explica la varietat sobre la que actua la selecció natural.
poblacions. amb la introducció dels conceptes (GEN, ALELS, i FREQÜÈNCIES GÈNIQUES), la unitat d’estudi passa de ser l’individu (supervivència millor adaptat) a ser la població d’individus. -una població és un grup d’individus de la mateixa especies que poden reproduir-se.
l’eficàcia biològica dels seus parents (cuidant cries, altruisme familiar,...) ja que comparteixen part dels gens i els volen perpetuar. Eficàcia Biològica inclusiva eficàcia directa (darwiniana) + eficàcia indirecta (parentesc) coeficient de parentesc pares/ fills i germans 50% / avis, nets, tiets, cosins 25%)
conductes. Els animals compaginen la satisfacció de les seves necessitats x obtenir un balanç positiu. necessitats: alimentar-se, reproduir-se, evitar depredadors,... si hi ha varies alternatives, l’animal tendirà a escollir la
que li aporti el balanç òptim entre cost i benefici. (ex. Consum aliment màxim=benefici amb mínim esforç=cost) Estratègia evolutiva estable EES: conjunt de conductes que aporten solucions òptimes (balanç cost/benefici). la selecció natural afavoreix les estratègies que s’associen amb resultats favorables.
ideals (equilibri de la distribució al·lèlica llei de Hardy-Weinberg) hi ha al·lels infinits i aparellaments a l’atzar. Però hi ha factors que causen variabilitat genètica (canvis en la reserva genètica d’una població).
general són espontanis i les seves causes es desconeixen. La taxa de mutació d’un gen en concret és baixa, però considerant tota la població, la quantitat de mutacions de cada generació pot ser elevada. Per tant, les mutacions, poden ser el canvi que podria ser el punt de partida de l’evolució.
gens entre les poblacions. Es possible que nous al·lels s’introdueixin en una població o que es modifiquin les freqüències dels al·lels existents en aquesta població. Efecte migratori: reduir diferencies i mantenir homogeneïtat.
tothom. Aparellament condicionat x preferències. Canvis en l’entorn. 2 TIPUS DERIVA: Efecte fundador: una població es separa en 2 (petita i gran). La petita no pot ser representativa (li falten al·lels comuns en la gran o té passes al·lels poc comuns en la gran). Quan la població petita creixi, acabarà tenint una composició genètica diferent a la original. Coll d’ampolla: una població es redueix dràsticament i pocs individus sobreviuen (canvis entorn i s’adapten molt pocs). Es deduiex coll d’ampolla quan variabilitat genètica decreix / al·lels poc freqüents es tornen comuns.
determinades (ex. Coloració). Si totes femelles ho fan, es poden donar canvis en la freqüència gènica. La selecció sexual afavoreix l’evolució de diferències morfològiques i conductuals entre sexes (dimorfisme sexual).
Evolució divergent: especies molt emparentades donen lloc a fenotips diferents. Evolució convergent: especies llunyanament emparentades donen lloc a fenotips semblants. Evolució paralel·la: especies no directament emparentades, pero descendents mateix ancestre= fenotips semblants
Els patron de similitud (Richard Owen, 1804-1892 = concepte ANALOGIA I HOMOLOGIA) : Analogies: similitud entre especies sense anvantpassats comuns pròxims i que és deguda a evolució convergent. (ex. Ales insectes i aus mateixa funció xo no son versions modificades d’un mateix avantpassat). Homologies: similitud entre especies amb relació filogenètica pròxima i reflecteixen característiques d’un avantpassat comú. (ex. Extremitats superiors caballs, humans i balenes estructures similars mamífer comú)
conducta. comptem amb evidències indirectes q permeten imaginar les conductes realitzades x avantpassats. Per tant, és necessari adoptar una PERSPECTIVA COMPARADA: analitzar les similituds i diferències entre especies que estiguin + o – emparentades genèticament. Trobarem similituds anàlogues i similituds homòlogues.
Analogies conductuals: condicions entorn semblants on viuen diferents especies. Les 2 especies adopten estratègies de conducta equivalents x fer front a problemes del seu hàbitat. Per tant, similituds anàlogues (evolució convergent) (ex. Transmetre menjar en boca guacamais i cormoranes. També en formigues i mamífers)
Homologies conductuals: 2 especies tene una relació filogenètica pròxima i presenten la mateixa conducta que ja presentava un avantpassat comú de les 2. (ex. Amenaces amb dents d’ ossos, gossos, tigres, gats,...).
Anatòmic: incompatibilitat morfològica dels òrgans reproductors impedeix o dificulta l’acoplament entre mascles d’una població i femelles d’una altra.
Gamètic: les característiques fisiològiques de les cèl·lules sexuals masculines i femenines d les 2 poblacions impedeixen la fecundació. O bé els espermatozous moren abans d’entrar o arribar a l’òvul.
POSTCIGÒTICS: després de formar-se l’ou. No eviten la formació, xo limiten la capacitat de supervivència o divisió Mortalitat dels híbrids: els cigots híbrids (de les 2 poblacions) no arriben a desenvolupar-se, o bé els individus resultants no arriben a la maduresa sexual.
esterilitat dels híbrids: no es poden reproduir xq són estèrils, ja sigui xq les gònades presenten anomalies, processos de meiosi incomplerts, o cèl·lules sexuals tenen aberracions cromosòmiques.
degradació dels híbrids: si bé els híbrids de 1a generació es poden reproduir, els seus descendents son inviables o presenten fertilitat reduïda.