TEMA 2: teories i processos evolutius
Teoria de l’evolució: Conceptes clau:
Variabilitat: en totes les poblacions, els individus presenten variabilitat fenotípica (caràcters observables).
Existeixen diferències entre els individus que no són produïdes x l’entorn.
Herència: els organismes generen fills similars a ells. Els fills s’assemblen + als seus progenitors que a qualsevol
altre individu de generacions anteriors. Una part de les variacions o diferències presents en els progenitors, son
heretades pel seus descendents.
Adaptació: és l’ajustament entre individu i entorn. Encara que les poblacions tinguin una capacitat infinita
d’expandir-se, la capacitat dels hàbitats per suportar les poblacions és limitada. Determinats trets heretats x alguns,
resulten ser favorables x sobreviure (responen millor que altres a l’entorn i competeixen amb èxit pels
recursos=millor adaptats). Per tant, en moltes poblacions, la quantitat d’individus k sobreviuen és + petita en
comparació als que han nascut en cada generació.
selecció natural: alguns individus tenen característiques k seran + favorables x sobreviure i reproduir-se. Els millor
adaptats son seleccionats. Els millor adaptats tenen + fills. Per tant, s’expressarà cada vegada + el fenotip d’aquests
en generacions successives mentre els altres fenotips decreixeran.
especiació: amb el temps(en generacions successives), les variacions fenotípiques que es van heredant poden donar
lloc a una especie similar a la originaria xo amb característiques diferents.
E. Simpàtrida: dins l’àrea d’activitat de l’animal.
E. Alopàtrida: fora de l’area d’activitat de l’animal.
Genètica Mendeliana: va ser fonamental x comprendre els mecanismes q expliquen origen i manteniment de les
funcions hereditàries. Gregor Mendel (1822-1884). Principi de l’herència (1856)
-la genètica explica la varietat sobre la que actua la selecció natural.
-herència determinada per partícules diminutes (avui gens) que poden despareixer en una generació i tornar a la
següent. (variacions en FENOTIP, son degudes a canvis en el GENOTIP=conjunt de gens).
gen: segment d’ADN que conté informació codificada x generar i mantenir la cèl·lula i passar caràcters a
descendència. és la unitat bàsica d’herencia d’un organisme (un gen=un caràcter. Ex. Color cabell)
Al·lels: formes diferents d’un gen que poden expressar fenotips diferents. Poden ser DOMINANT (sempre expressa
el seu fenotip, vagi acompanyat de dominant o recessiu) o RECESSIU (només fenotip si va acompanyat de recessiu).
Teoria sintètica de l’evolució (neodarwinisme): integra els principis de la Tª evolució + genètica de
poblacions.
amb la introducció dels conceptes (GEN, ALELS, i FREQÜÈNCIES GÈNIQUES), la unitat d’estudi passa de ser
l’individu (supervivència millor adaptat) a ser la població d’individus.
-una població és un grup d’individus de la mateixa especies que poden reproduir-se.
- cada població té la seva reserva genètica (conjunt d’alels de tots els gens de tots els individus d’aquella població).
- les poblacions son sotmeses a factors atzarosos, ecològics i socials, que determinaran canvis a llarg termini en la
reserva genètica.
LA EVOLUCIÓ CONSISTEIX EN EL CANVI DE FREQÜÈNCIA D’APARICIÓ DELS GENS EN EL GENOMA.
Es dona en successives generacions. Els individus no evolucionen. Les poblacions SÍ. La evolució no és exactament
progrés en sentit antropocèntric.
Eficacia Biològica (fitness): capacitat de reproduir-se que té un individu amb un cert genotip. Percentatge de gens
de l’individu en els gens de la següent generació. Els genotips amb major ajustament (adaptació) es fan + comuns.
Aquest procés és la SELECCIÓ NATURAL=reproducció diferencial.
Teoria de la selecció de parentesc (Hamilton, 1964): els individus es poden comportar de manera que facilitin
l’eficàcia biològica dels seus parents (cuidant cries, altruisme familiar,...) ja que comparteixen part dels gens i els
volen perpetuar. Eficàcia Biològica inclusiva eficàcia directa (darwiniana) + eficàcia indirecta (parentesc)
coeficient de parentesc pares/ fills i germans 50% / avis, nets, tiets, cosins 25%)
Teoria de la optimització (Mac Arthur i Pianka, 1966): la selecció natural afavoreix l’eficacia de totes les
conductes. Els animals compaginen la satisfacció de les seves necessitats x obtenir un balanç positiu.
necessitats: alimentar-se, reproduir-se, evitar depredadors,... si hi ha varies alternatives, l’animal tendirà a escollir la
