Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Teoría de la Evolución: Conceptos Clave - Prof. Riba Campos, Apuntes de Etología

Los conceptos clave de la teoria de la evolución, incluyendo la variabilidad, herencia, adaptación, selección natural, teoría sintética de la evolución, teoría de la selección de parentesco, teoría de la optimización, estrategias evolutivas estables y especiación. Además, se discuten los conceptos de analogía y homología, y se distinguen las diferentes modalidades y patrones evolutivos.

Tipo: Apuntes

2014/2015

Subido el 18/12/2015

mmarkb
mmarkb 🇪🇸

3.6

(31)

12 documentos

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 2: teories i processos evolutius
Teoria de l’evolució: Conceptes clau:
Variabilitat: en totes les poblacions, els individus presenten variabilitat fenotípica (caràcters observables).
Existeixen diferències entre els individus que no són produïdes x l’entorn.
Herència: els organismes generen fills similars a ells. Els fills s’assemblen + als seus progenitors que a qualsevol
altre individu de generacions anteriors. Una part de les variacions o diferències presents en els progenitors, son
heretades pel seus descendents.
Adaptació: és l’ajustament entre individu i entorn. Encara que les poblacions tinguin una capacitat infinita
d’expandir-se, la capacitat dels hàbitats per suportar les poblacions és limitada. Determinats trets heretats x alguns,
resulten ser favorables x sobreviure (responen millor que altres a l’entorn i competeixen amb èxit pels
recursos=millor adaptats). Per tant, en moltes poblacions, la quantitat d’individus k sobreviuen és + petita en
comparació als que han nascut en cada generació.
selecció natural: alguns individus tenen característiques k seran + favorables x sobreviure i reproduir-se. Els millor
adaptats son seleccionats. Els millor adaptats tenen + fills. Per tant, s’expressarà cada vegada + el fenotip d’aquests
en generacions successives mentre els altres fenotips decreixeran.
especiació: amb el temps(en generacions successives), les variacions fenotípiques que es van heredant poden donar
lloc a una especie similar a la originaria xo amb característiques diferents.
E. Simpàtrida: dins l’àrea d’activitat de l’animal.
E. Alopàtrida: fora de l’area d’activitat de l’animal.
Genètica Mendeliana: va ser fonamental x comprendre els mecanismes q expliquen origen i manteniment de les
funcions hereditàries. Gregor Mendel (1822-1884). Principi de l’herència (1856)
-la genètica explica la varietat sobre la que actua la selecció natural.
-herència determinada per partícules diminutes (avui gens) que poden despareixer en una generació i tornar a la
següent. (variacions en FENOTIP, son degudes a canvis en el GENOTIP=conjunt de gens).
gen: segment d’ADN que conté informació codificada x generar i mantenir la cèl·lula i passar caràcters a
descendència. és la unitat bàsica d’herencia d’un organisme (un gen=un caràcter. Ex. Color cabell)
Al·lels: formes diferents d’un gen que poden expressar fenotips diferents. Poden ser DOMINANT (sempre expressa
el seu fenotip, vagi acompanyat de dominant o recessiu) o RECESSIU (només fenotip si va acompanyat de recessiu).
Teoria sintètica de l’evolució (neodarwinisme): integra els principis de la Tª evolució + genètica de
poblacions.
amb la introducció dels conceptes (GEN, ALELS, i FREQÜÈNCIES GÈNIQUES), la unitat d’estudi passa de ser
l’individu (supervivència millor adaptat) a ser la població d’individus.
-una població és un grup d’individus de la mateixa especies que poden reproduir-se.
- cada població té la seva reserva genètica (conjunt d’alels de tots els gens de tots els individus d’aquella població).
- les poblacions son sotmeses a factors atzarosos, ecològics i socials, que determinaran canvis a llarg termini en la
reserva genètica.
LA EVOLUCIÓ CONSISTEIX EN EL CANVI DE FREQÜÈNCIA D’APARICIÓ DELS GENS EN EL GENOMA.
Es dona en successives generacions. Els individus no evolucionen. Les poblacions . La evolució no és exactament
progrés en sentit antropocèntric.
Eficacia Biològica (fitness): capacitat de reproduir-se que té un individu amb un cert genotip. Percentatge de gens
de l’individu en els gens de la següent generació. Els genotips amb major ajustament (adaptació) es fan + comuns.
Aquest procés és la SELECCIÓ NATURAL=reproducció diferencial.
Teoria de la selecció de parentesc (Hamilton, 1964): els individus es poden comportar de manera que facilitin
l’eficàcia biològica dels seus parents (cuidant cries, altruisme familiar,...) ja que comparteixen part dels gens i els
volen perpetuar. Eficàcia Biològica inclusiva eficàcia directa (darwiniana) + eficàcia indirecta (parentesc)
coeficient de parentesc pares/ fills i germans 50% / avis, nets, tiets, cosins 25%)
Teoria de la optimització (Mac Arthur i Pianka, 1966): la selecció natural afavoreix l’eficacia de totes les
conductes. Els animals compaginen la satisfacció de les seves necessitats x obtenir un balanç positiu.
necessitats: alimentar-se, reproduir-se, evitar depredadors,... si hi ha varies alternatives, l’animal tendirà a escollir la
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Teoría de la Evolución: Conceptos Clave - Prof. Riba Campos y más Apuntes en PDF de Etología solo en Docsity!

TEMA 2: teories i processos evolutius

Teoria de l’evolució: Conceptes clau: Variabilitat: en totes les poblacions, els individus presenten variabilitat fenotípica (caràcters observables). Existeixen diferències entre els individus que no són produïdes x l’entorn. Herència: els organismes generen fills similars a ells. Els fills s’assemblen + als seus progenitors que a qualsevol altre individu de generacions anteriors. Una part de les variacions o diferències presents en els progenitors, son heretades pel seus descendents. Adaptació: és l’ajustament entre individu i entorn. Encara que les poblacions tinguin una capacitat infinita d’expandir-se, la capacitat dels hàbitats per suportar les poblacions és limitada. Determinats trets heretats x alguns, resulten ser favorables x sobreviure (responen millor que altres a l’entorn i competeixen amb èxit pels recursos=millor adaptats). Per tant, en moltes poblacions, la quantitat d’individus k sobreviuen és + petita en comparació als que han nascut en cada generació. selecció natural: alguns individus tenen característiques k seran + favorables x sobreviure i reproduir-se. Els millor adaptats son seleccionats. Els millor adaptats tenen + fills. Per tant, s’expressarà cada vegada + el fenotip d’aquests en generacions successives mentre els altres fenotips decreixeran. especiació: amb el temps(en generacions successives), les variacions fenotípiques que es van heredant poden donar lloc a una especie similar a la originaria xo amb característiques diferents. E. Simpàtrida: dins l’àrea d’activitat de l’animal. E. Alopàtrida: fora de l’area d’activitat de l’animal.

Genètica Mendeliana: va ser fonamental x comprendre els mecanismes q expliquen origen i manteniment de les

funcions hereditàries. Gregor Mendel (1822-1884). Principi de l’herència (1856) -la genètica explica la varietat sobre la que actua la selecció natural.

  • herència determinada per partícules diminutes (avui gens) que poden despareixer en una generació i tornar a la següent. (variacions en FENOTIP, son degudes a canvis en el GENOTIP=conjunt de gens). gen: segment d’ADN que conté informació codificada x generar i mantenir la cèl·lula i passar caràcters a descendència. és la unitat bàsica d’herencia d’un organisme (un gen=un caràcter. Ex. Color cabell) Al·lels: formes diferents d’un gen que poden expressar fenotips diferents. Poden ser DOMINANT (sempre expressa el seu fenotip, vagi acompanyat de dominant o recessiu) o RECESSIU (només fenotip si va acompanyat de recessiu).

Teoria sintètica de l’evolució (neodarwinisme): integra els principis de la Tª evolució + genètica de

poblacions. amb la introducció dels conceptes (GEN, ALELS, i FREQÜÈNCIES GÈNIQUES), la unitat d’estudi passa de ser l’individu (supervivència millor adaptat) a ser la població d’individus. -una població és un grup d’individus de la mateixa especies que poden reproduir-se.

  • cada població té la seva reserva genètica (conjunt d’alels de tots els gens de tots els individus d’aquella població).
  • les poblacions son sotmeses a factors atzarosos, ecològics i socials, que determinaran canvis a llarg termini en la reserva genètica. LA EVOLUCIÓ CONSISTEIX EN EL CANVI DE FREQÜÈNCIA D’APARICIÓ DELS GENS EN EL GENOMA. Es dona en successives generacions. Els individus no evolucionen. Les poblacions SÍ. La evolució no és exactament progrés en sentit antropocèntric. Eficacia Biològica (fitness): capacitat de reproduir-se que té un individu amb un cert genotip. Percentatge de gens de l’individu en els gens de la següent generació. Els genotips amb major ajustament (adaptació) es fan + comuns. Aquest procés és la SELECCIÓ NATURAL=reproducció diferencial.

Teoria de la selecció de parentesc (Hamilton, 1964): els individus es poden comportar de manera que facilitin

l’eficàcia biològica dels seus parents (cuidant cries, altruisme familiar,...) ja que comparteixen part dels gens i els volen perpetuar. Eficàcia Biològica inclusiva eficàcia directa (darwiniana) + eficàcia indirecta (parentesc) coeficient de parentesc pares/ fills i germans 50% / avis, nets, tiets, cosins 25%)

Teoria de la optimització (Mac Arthur i Pianka, 1966): la selecció natural afavoreix l’eficacia de totes les

conductes. Els animals compaginen la satisfacció de les seves necessitats x obtenir un balanç positiu. necessitats: alimentar-se, reproduir-se, evitar depredadors,... si hi ha varies alternatives, l’animal tendirà a escollir la

que li aporti el balanç òptim entre cost i benefici. (ex. Consum aliment màxim=benefici amb mínim esforç=cost) Estratègia evolutiva estable EES: conjunt de conductes que aporten solucions òptimes (balanç cost/benefici). la selecció natural afavoreix les estratègies que s’associen amb resultats favorables.

Variabilitat genètica: necessària x a la selecció natural (que ja la produeix x si mateixa). En situacions

ideals (equilibri de la distribució al·lèlica llei de Hardy-Weinberg) hi ha al·lels infinits i aparellaments a l’atzar. Però hi ha factors que causen variabilitat genètica (canvis en la reserva genètica d’una població).

Mutacions: canvis en els gens. Poden ser provocats x agents mutàgens (raigs X, substàncies radioactives,...). en

general són espontanis i les seves causes es desconeixen. La taxa de mutació d’un gen en concret és baixa, però considerant tota la població, la quantitat de mutacions de cada generació pot ser elevada. Per tant, les mutacions, poden ser el canvi que podria ser el punt de partida de l’evolució.

Migracions: els moviments migratoris dels individus (o de les seves cèl·lules sexuals) son responsables del flux de

gens entre les poblacions. Es possible que nous al·lels s’introdueixin en una població o que es modifiquin les freqüències dels al·lels existents en aquesta població. Efecte migratori: reduir diferencies i mantenir homogeneïtat.

Deriva genètica: canvi en la reserva genètica degut a factors atzarosos o errors de mostratge. No es reprodueix

tothom. Aparellament condicionat x preferències. Canvis en l’entorn. 2 TIPUS DERIVA: Efecte fundador: una població es separa en 2 (petita i gran). La petita no pot ser representativa (li falten al·lels comuns en la gran o té passes al·lels poc comuns en la gran). Quan la població petita creixi, acabarà tenint una composició genètica diferent a la original. Coll d’ampolla: una població es redueix dràsticament i pocs individus sobreviuen (canvis entorn i s’adapten molt pocs). Es deduiex coll d’ampolla quan variabilitat genètica decreix / al·lels poc freqüents es tornen comuns.

Selecció sexual: majoria d’especies la femella escull parella sexual. Poden preferir mascles amb característiques

determinades (ex. Coloració). Si totes femelles ho fan, es poden donar canvis en la freqüència gènica. La selecció sexual afavoreix l’evolució de diferències morfològiques i conductuals entre sexes (dimorfisme sexual).

Modalitats i patrons evolutius: la selecció natural produeix aquestes modalitats d’evolució:

Evolució divergent: especies molt emparentades donen lloc a fenotips diferents. Evolució convergent: especies llunyanament emparentades donen lloc a fenotips semblants. Evolució paralel·la: especies no directament emparentades, pero descendents mateix ancestre= fenotips semblants

Els patron de similitud (Richard Owen, 1804-1892 = concepte ANALOGIA I HOMOLOGIA) : Analogies: similitud entre especies sense anvantpassats comuns pròxims i que és deguda a evolució convergent. (ex. Ales insectes i aus mateixa funció xo no son versions modificades d’un mateix avantpassat). Homologies: similitud entre especies amb relació filogenètica pròxima i reflecteixen característiques d’un avantpassat comú. (ex. Extremitats superiors caballs, humans i balenes estructures similars mamífer comú)

Analogia i homologia conductual: l’estudi de la filogènia de la conducta és difíicil xq no hi ha fòssils d

conducta. comptem amb evidències indirectes q permeten imaginar les conductes realitzades x avantpassats. Per tant, és necessari adoptar una PERSPECTIVA COMPARADA: analitzar les similituds i diferències entre especies que estiguin + o – emparentades genèticament. Trobarem similituds anàlogues i similituds homòlogues.

Analogies conductuals: condicions entorn semblants on viuen diferents especies. Les 2 especies adopten estratègies de conducta equivalents x fer front a problemes del seu hàbitat. Per tant, similituds anàlogues (evolució convergent) (ex. Transmetre menjar en boca guacamais i cormoranes. També en formigues i mamífers)

Homologies conductuals: 2 especies tene una relació filogenètica pròxima i presenten la mateixa conducta que ja presentava un avantpassat comú de les 2. (ex. Amenaces amb dents d’ ossos, gossos, tigres, gats,...).

Anatòmic: incompatibilitat morfològica dels òrgans reproductors impedeix o dificulta l’acoplament entre mascles d’una població i femelles d’una altra.

Gamètic: les característiques fisiològiques de les cèl·lules sexuals masculines i femenines d les 2 poblacions impedeixen la fecundació. O bé els espermatozous moren abans d’entrar o arribar a l’òvul.

POSTCIGÒTICS: després de formar-se l’ou. No eviten la formació, xo limiten la capacitat de supervivència o divisió Mortalitat dels híbrids: els cigots híbrids (de les 2 poblacions) no arriben a desenvolupar-se, o bé els individus resultants no arriben a la maduresa sexual.

esterilitat dels híbrids: no es poden reproduir xq són estèrils, ja sigui xq les gònades presenten anomalies, processos de meiosi incomplerts, o cèl·lules sexuals tenen aberracions cromosòmiques.

degradació dels híbrids: si bé els híbrids de 1a generació es poden reproduir, els seus descendents son inviables o presenten fertilitat reduïda.