



Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Etologia i evolució de la conducta, Profesor: Carles Riba, Carrera: Psicologia, Universidad: UB
Tipo: Apuntes
1 / 5
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!




Mecanismos adaptativos: en dos escalas temporales Adaptación filogenética: Concepto y elementos de la conducta innata Patrón fijo de conducta, Estímulos signo, Estímulos signo supranormales, Mecanismos desencadenadores innatos. Adaptación ontogenética: Aprendizaje Habituación y sensibilización, Condicionamiento clásico o pavloviano, Condicionamiento instrumental, operante o skinneriano, Aprendizaje relacional, Impronta, Aprendizaje social
Conducta i adaptació: les variacions de la conducta son el resultat d’adaptacions filogenètiques i ontogenètiques. Adaptació filogenètica (canvis en els genotips): proporciona pautes de conducta adecuades a les circumstàncies ambientals + probables en que viu l’espècie. ( NO SON APRENENTATGE. Fixades genèticament). Son mecanismos adaptatius ja programats. Son adaptacions beneficioses si l’ambient és poc canviant. ESPECIES ESTENOTÍPIQUES (precoces) (al nèixer ja ho saben fer tot): -altament especialitzades.
Concepte de conducta innata: NO CONDUCTA INSTINTIVA. (la conducta instintiva es aquella que No se adquiere x aprendizaje y se manifesta ontogenèticamente, timbergen, 1951).
simples i solen ser lents ).
son estímuls externs que, en un entorn favorable i amb l’animal amb un estat motivacional adequat, poden desencadenar un PFC. Els animals tenen mecanismos perceptius q están preparats x detectar-los. (depèn de les capacitats perceptives de l’animal i del seu UMWELT (univers d’acció=camp perceptiu). Ex. Peix espinós “ventre vermell” desencadena atac. (anécdota furgo).
Estímuls signe supranormals: estímuls que sobrepassen en efectivitat l’estímul normal i desencadenen PFC preferent o + intens (ex. Ous + grans. Aus paràsites es carreguen ous i posen els seus + grans x ser alimentats) NO SON ADAPTATIUS. OJO panadaptacionisme idea postula que totes conductes son adaptatives.
-és el mecanismo neurosensorial que s’activa quan hi ha presencia d’un estímul signe ( estímul=clau / MDI=ferradura ). Filtres perifèrics: el sistema perceptiu selecciona els estímuls del propi UMWELT de l’espècie (visuals, sonors,…). Filtres centrals: depenent de la motivació de l’animal, es selecciona la info que “te sentit” x a aquella moticvació. La info filtrada activa el MDI, que generarà el PFC corresponent ordenada i jeràrquicament. jerarquía d’activacions: en una seqüència complexa de PFC, un 1r estímul activa un MDI , i les conseqüències de la conducta actuaran d’estímuls signes per activar als següents MDI. (ex. Pez espinoso cortejo , desove). SENSE UN PRIMER MDI NO APAREIXEN ELS ALTRES.
Model hidràulic de LORENZ: dibuixet vàlvules. SI NO HI HA ESTÍMUL SIGNE, ARRIBARÀ UN MOMENT QUE LA MOTIVACIÓ serà tant gran que s’obrirà la válvula i es generarà un PFC.
noves habilitats i coneixements NO CODIFICATS GENÈTICAMENT. perque l’aprenentatge es produeixi són indispensables les següents condicions: capacitat de memoria , capacitat d’aprenentatge (programat genèticament x asociar experiencies positives i negatives amb la supervivencia ). Capacitat d’investigar l’entorn. la gran majoria d’especies animals son capaces de realizar els aprenentatges + simples (habituació ), i molts tipus
del que veuen en el período crític. Determinarà la selección de parella quan sigui adult. Buscarà característiques similars però no iguals als progenitors i germans (evitem endo i exogàmia).
Impronta maternal: famelles adultes dsxs dl naixement cries. Responsabilitat de víncle amb la cria. Especies precocials on la cria pot allunyar-se i confondres (xo també en insesores ). Reconeixement de veu (ex. Cria ovella ).
Impronta canora: aprenentatge cant dels ocells (ex. Pinçans). Si ocell petit escolta gran , quan sigui adult el farà igual. L’absència d’estímul durant período crític impediría el cant posterior.
Aprenentatge social: capacitat d’un individu per percebre, integrar i reproduir conducta. Té avantatges sobre aprenentatges individuals.
Instrucció intencional: un individu ensenya de manera intencionada a un altre una conducta nova, o a no realizar conductes inadequades o perilloses. És freqüent en humans però estrany en altres espècies.
Cultura en general (proto-cultura): tot coneixement après, reflexat en la conducta q es transmet de generació en generació i crea una tradició. Les seves fases son : espontaneïtat i innovació, aprenentatge social, estandarització, estabilitat, difusió i transmissió generacional o tradició. (ex. De protocultura: colonia de macacos apren a netejar batatas abans de menjar-les. Ús de lianes, branques x capturar termites).
CULTURES MATERIALS: Cultures instrumentals NO-HUMANES: la base és la cultura material d’us d’instruments i eines. Instrument: objecte que s’utilitza com una extenció funcional del cos i ha de presentar una serie de característiques: manipular lliurement, ha d’estar fora del cos (ex. Excrements), inanimat o viu, portat o sostingut x l’individu que l’utilitza, orientació eficaç i exacta, l’objectiu és la modificació de forma, contingut o posicio d’un altre objecte o esser viu.
Cultures en animals i en els primats i ximpancés: està molt ben documentat l’us dels instruments. les característiques són: invariabilitat (gran majoria de comportaments instrumentals animals): tots els individus de l’especie fan un únic tipus de comportament i l’executen de la mateixa manera. No són comportaments d’aprenentatge i experiencia. Varietat (en primats): instruments diferents en contextes i tècniques diferenciades. tot i la complexitat de les conductes dels primats no humans, els únics que fan utilització i (en algún cas) fabricació d’instruments són els ximpancés (pan troglodytes).
Àrees culturals dels Ximpancés: Àrea dels talls i les fulles (Gombe, Mahale) àfrica oriental. Conducta en pesca de termites amb talls i fulles. Àrea dels bastons (Camerun, okorobikó) àfrica central. Bastons per caçar termites. (branques adequades. La técnica és remoure el termiter amb el bastó).
Àrea de les pedres (Taï, Bossou) àfrica occidental. Agafen 2 pedres (Martell i yunque) x trencar fruits amb closca i nous. Hi ha una selección previa del material.
AUTOCONCIÈNCIA : sense llenguatge no podem saber del cert el pensament de l’animal. Amb un mirall podem observar la conducta de l’animal i veure si hi ha indicadors d’autoconeixement.
Reconeixement de la propia imatge (només animals amb cervell òptic): La majoria d’animals reaccionen com si la imatge reflexada fos un individu desconegut, de la propia espècie i del mateix sexe (normalment conducte d’amenaça/atac). només en espècies poc territorials o gregaries pot provocar aproximació provocada x sensació de seguretat. Els animals que tenen poca visió, prevaleixe la indiferència. La majoria d’especies veuen un estrany en el seu réflex.
Indicadors d’autoconeixement: comportaments autodirigits (explorar parts del seu cos que no veu, autohigiene,…) també fruit de la relació lúdica (gañotes, postures inusuals,…) Hi ha 1 procés experimental ideat per GALLUP a principis dels 70. EL TEST DE LA MARCA (mentre l’animal dorm, li fem una marca que no puugui veure. El posem al mirall quan desperti i a veure si es toca la marca. Altres procediments (sombra, vídeo).
Autorreconeixement en el món animal: a part de la nostra espècie, només els grans simis (i potser els dofins) mostren conductes clares d’autorreconeixement (resultats controvertits en goriles). El reconeixement al mirall requereix un cert grau de maduració pels Ximpancés. A + a + són necessaries unes determinades condicions durant l’infància. Els ximpancés adults que han crescut en aïllament social, són incapaços de reconeixe’s al mirall.