Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Etologia tema4, Apuntes de Etología

Asignatura: Etologia i evolució de la conducta, Profesor: Carles Riba, Carrera: Psicologia, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2014/2015

Subido el 11/11/2015

mmarkb
mmarkb 🇪🇸

3.6

(31)

12 documentos

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 4 Mecanismes adaptatius i cognició.
Mecanismos adaptativos: en dos escalas temporales
Adaptación filogenética: Concepto y elementos de la conducta innata
Patrón fijo de conducta, Estímulos signo, Estímulos signo supranormales, Mecanismos desencadenadores innatos.
Adaptación ontogenética: Aprendizaje
Habituación y sensibilización, Condicionamiento clásico o pavloviano, Condicionamiento instrumental, operante o
skinneriano, Aprendizaje relacional, Impronta, Aprendizaje social
Conducta i adaptació: les variacions de la conducta son el resultat d’adaptacions filogenètiques i ontogenètiques.
Adaptació filogenètica (canvis en els genotips): proporciona pautes de conducta adecuades a les circumstàncies
ambientals + probables en que viu l’espècie. (NO SON APRENENTATGE. Fixades genèticament).
Son mecanismos adaptatius ja programats. Son adaptacions beneficioses si l’ambient és poc canviant.
ESPECIES ESTENOTÍPIQUES (precoces) (al nèixer ja ho saben fer tot):
-altament especialitzades.
- escas o nul desenvolupament del córtex (insectes, peixos, rèptils, la majoria d’aus, …).
-limitada capacitat d’aprenentatge.
Adaptació ontogenética (canvis al llarg de la vida de l’individu): permet a l’animal adquirir pautes de conducte
per adaptar-se flexible i ràpidament als canvis ambientals. Aquestes pautes s’adquireixen mitjançant l’aprenentatge
individual i social. son adaptacions beneficioses si l’ambient és molt canviant.
ESPECIES EURITÒPIQUES (insesoras, altriciales):
-major desenvolupament del córtex (mamífers, psitàcids, còrvids).
-especialitzades en la modificabilitat de la seva conducta.
-generalistes: “especialistes de la no especialització”.
ADAPTACIÓ FILOGENÈTICA
Concepte de conducta innata: NO CONDUCTA INSTINTIVA. (la conducta instintiva es aquella que No se
adquiere x aprendizaje y se manifesta ontogenèticamente, timbergen, 1951).
- és una conducta comú a tots els individus d’una espècie, sense aprenentatge. Determinada genèticament.
- és present al nèixer (potencial o realment) i es manifesta durant la mduració.
- és necessaria la interacció ambel medi perque es manifesti.
- l’animal ha d’aprendre la seqüència + eficaç per realizar-la. (x això el concepte ha estat revisat i superat).
- els gens influeixen en el procés de desenvolupament, que están afectats també per l’ambient.
- es considera, per tant, que tota conducta té component genètic i component ambiental.
- conducta innata=conducta que es desenvolupa sense influencia ambiental decisiva o evident.
les conductes amb forts components innats son: taxies, reflexes, PFC i PMC.
Taxies: son moviments direccionals en relació a un estímul. Moviments amb carácter molar (globals. No son
simples i solen ser lents).
- Quan el moviment suposa una aproximació a l’estímul o Font física, la taxia és positiva. Al revés negativa.
- no requereixen necessariament el SN. Poden ser desencadenades x quimioreceptors en plantes, bacteries o animals
primitius (si va lligada a la dirección de creixement s’anomena tropisme. Ex. Plantes a la llum del sol).
Reflexes: Reaccions musculars o endocrines a estímuls locals.
- son elements constitutius de conductes + complexes. El réflex x definició és orientat x l’estímul.
- per desencadenar un réflex és necessari un estímul ambiental i la motivació d l’individu no és rellevant.
- uns són + complexes que els altres, xo sempre están vinculats al SNC (3 TIPUS):
1.segmentals: un sol segment espinal.
2.intrasegmentals: varis segments espinals
3.suprasegmentals: varis segments espinals amb participación de centres cerebrals.
Patrons fixes de conducta PFC:
- conductes innates concretes en resposta a una motivació interna (ex. Gana,..) o externa (ex. Recuperar ou).
- solen consisteir en moviments d’una certa complexitat. (ex. Cortejo Pato real. Seqüencia llarga i complexa,
LORENZ. Sacudida cola, tableteo cabeza, sacudida pico, silbido, sacudida cola, cabeza/cola arriba, giro, nadar, giro)
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Etologia tema4 y más Apuntes en PDF de Etología solo en Docsity!

TEMA 4 Mecanismes adaptatius i cognició.

Mecanismos adaptativos: en dos escalas temporales Adaptación filogenética: Concepto y elementos de la conducta innata Patrón fijo de conducta, Estímulos signo, Estímulos signo supranormales, Mecanismos desencadenadores innatos. Adaptación ontogenética: Aprendizaje Habituación y sensibilización, Condicionamiento clásico o pavloviano, Condicionamiento instrumental, operante o skinneriano, Aprendizaje relacional, Impronta, Aprendizaje social

Conducta i adaptació: les variacions de la conducta son el resultat d’adaptacions filogenètiques i ontogenètiques. Adaptació filogenètica (canvis en els genotips): proporciona pautes de conducta adecuades a les circumstàncies ambientals + probables en que viu l’espècie. ( NO SON APRENENTATGE. Fixades genèticament). Son mecanismos adaptatius ja programats. Son adaptacions beneficioses si l’ambient és poc canviant. ESPECIES ESTENOTÍPIQUES (precoces) (al nèixer ja ho saben fer tot): -altament especialitzades.

  • escas o nul desenvolupament del córtex (insectes, peixos, rèptils, la majoria d’aus, …). -limitada capacitat d’aprenentatge. Adaptació ontogenética (canvis al llarg de la vida de l’individu): permet a l’animal adquirir pautes de conducte per adaptar-se flexible i ràpidament als canvis ambientals. Aquestes pautes s’adquireixen mitjançant l’aprenentatge individual i social. son adaptacions beneficioses si l’ambient és molt canviant. ESPECIES EURITÒPIQUES (insesoras, altriciales): -major desenvolupament del córtex (mamífers, psitàcids, còrvids). -especialitzades en la modificabilitat de la seva conducta. -generalistes: “especialistes de la no especialització”.

ADAPTACIÓ FILOGENÈTICA

Concepte de conducta innata: NO CONDUCTA INSTINTIVA. (la conducta instintiva es aquella que No se adquiere x aprendizaje y se manifesta ontogenèticamente, timbergen, 1951).

  • és una conducta comú a tots els individus d’una espècie, sense aprenentatge. Determinada genèticament.
  • és present al nèixer (potencial o realment) i es manifesta durant la mduració.
  • és necessaria la interacció ambel medi perque es manifesti.
  • l’animal ha d’aprendre la seqüència + eficaç per realizar-la. (x això el concepte ha estat revisat i superat).
  • els gens influeixen en el procés de desenvolupament, que están afectats també per l’ambient.
  • es considera, per tant, que tota conducta té component genètic i component ambiental.
  • conducta innata=conducta que es desenvolupa sense influencia ambiental decisiva o evident. les conductes amb forts components innats son: taxies, reflexes, PFC i PMC.

Taxies: son moviments direccionals en relació a un estímul. Moviments amb carácter molar (globals. No son

simples i solen ser lents ).

  • Quan el moviment suposa una aproximació a l’estímul o Font física, la taxia és positiva. Al revés negativa. - no requereixen necessariament el SN. Poden ser desencadenades x quimioreceptors en plantes, bacteries o animals primitius (si va lligada a la dirección de creixement s’anomena tropisme. Ex. Plantes a la llum del sol).

Reflexes: Reaccions musculars o endocrines a estímuls locals.

  • son elements constitutius de conductes + complexes. El réflex x definició és orientat x l’estímul.
  • per desencadenar un réflex és necessari un estímul ambiental i la motivació d l’individu no és rellevant.
  • uns són + complexes que els altres, xo sempre están vinculats al SNC (3 TIPUS):
  1. segmentals : un sol segment espinal.
  2. intrasegmentals : varis segments espinals
  3. suprasegmentals : varis segments espinals amb participación de centres cerebrals.

Patrons fixes de conducta PFC:

  • conductes innates concretes en resposta a una motivació interna (ex. Gana,..) o externa (ex. Recuperar ou).
  • solen consisteir en moviments d’una certa complexitat. (ex. Cortejo Pato real. Seqüencia llarga i complexa, LORENZ. Sacudida cola, tableteo cabeza, sacudida pico, silbido, sacudida cola, cabeza/cola arriba, giro, nadar, giro)
  • son desencadenats per un estímul extern ( ESTÍMUL SIGNE) i la motivació de l’animal SÍ és important.
  • poden No estar orientats correctament.
  • també s’anomenen PAUTES DE CONDUCTES ESPECÍFIQUES D’ESPÈCIE. (EX. GANSO GRIS SE LI ESCAPA UN OU I FA MOVIMENTS ESTEREOTIPATS X RECUPERAR-LO. Acompanyat de taxies).
  • és específic de l’espècie: tots els individus el fan igual (poden canviar algo en funció de sexe i edat).
  • és innat (no s’apren). Tot i que amb l’experiència es pot modular (ex. Astruç trenca ou amb pedra).
  • és estereotipat en morfología i durada : sempre es realitza de la mateixa manera (mateixos moviments i mateixa durada). (NO TOTES LES CONDUCTES ESTEREOTIPADES SON PFC).
  • Despres de BARLOW, també s’anomenen PMC (patrons modals de conducta). La diferencia està en que en el patró MODAL s’admet un marge de variació i flexibilitat + gran que en el PFC original (variacions forma i durada).
  • és una resposta TOT O RES. Un cop posat en marxa el patró, segueix el seu curs fins al final.
  • retroalimentació es relativament poc important. (sense resposta, seguiex havent PFC). (ex. Taca vermella menjar)
  • és posible desencadenar determinats PFC experimentalment mitjançant ESTIMULACIÓ CEREBRAL. (ex. Estimuls electrics en hipotàlem de gat, provoca conducta estereotipada d’atac). -en circumstàncies excepcionals poden donar-se PFC sense presencia d’estímul signe. (ex. Canaris fan niu sense material per fabricar-lo). -existeixen accions compostes en que intervé una taxia i un PFC. (ex. Mosca caçada x granota: desplaçament de tàxic orientatiu cap a la mosca + moviment ràpid amb la llengua x apressar-la= PFC).

Estímuls signe:

son estímuls externs que, en un entorn favorable i amb l’animal amb un estat motivacional adequat, poden desencadenar un PFC. Els animals tenen mecanismos perceptius q están preparats x detectar-los. (depèn de les capacitats perceptives de l’animal i del seu UMWELT (univers d’acció=camp perceptiu). Ex. Peix espinós “ventre vermell” desencadena atac. (anécdota furgo).

Estímuls signe supranormals: estímuls que sobrepassen en efectivitat l’estímul normal i desencadenen PFC preferent o + intens (ex. Ous + grans. Aus paràsites es carreguen ous i posen els seus + grans x ser alimentats) NO SON ADAPTATIUS. OJO panadaptacionisme idea postula que totes conductes son adaptatives.

mecanismos desencadenadors innats: (model. Concepte teòric que explica els PFC’s ):

-és el mecanismo neurosensorial que s’activa quan hi ha presencia d’un estímul signe ( estímul=clau / MDI=ferradura ). Filtres perifèrics: el sistema perceptiu selecciona els estímuls del propi UMWELT de l’espècie (visuals, sonors,…). Filtres centrals: depenent de la motivació de l’animal, es selecciona la info que “te sentit” x a aquella moticvació. La info filtrada activa el MDI, que generarà el PFC corresponent ordenada i jeràrquicament. jerarquía d’activacions: en una seqüència complexa de PFC, un 1r estímul activa un MDI , i les conseqüències de la conducta actuaran d’estímuls signes per activar als següents MDI. (ex. Pez espinoso cortejo , desove). SENSE UN PRIMER MDI NO APAREIXEN ELS ALTRES.

Model hidràulic de LORENZ: dibuixet vàlvules. SI NO HI HA ESTÍMUL SIGNE, ARRIBARÀ UN MOMENT QUE LA MOTIVACIÓ serà tant gran que s’obrirà la válvula i es generarà un PFC.

ADAPTACIÓ ONTOGENÈTICA (aprenentatge): és un procés d’adquisició, que resulta de l’experiència de

noves habilitats i coneixements NO CODIFICATS GENÈTICAMENT. perque l’aprenentatge es produeixi són indispensables les següents condicions: capacitat de memoria , capacitat d’aprenentatge (programat genèticament x asociar experiencies positives i negatives amb la supervivencia ). Capacitat d’investigar l’entorn. la gran majoria d’especies animals son capaces de realizar els aprenentatges + simples (habituació ), i molts tipus

del que veuen en el período crític. Determinarà la selección de parella quan sigui adult. Buscarà característiques similars però no iguals als progenitors i germans (evitem endo i exogàmia).

Impronta maternal: famelles adultes dsxs dl naixement cries. Responsabilitat de víncle amb la cria. Especies precocials on la cria pot allunyar-se i confondres (xo també en insesores ). Reconeixement de veu (ex. Cria ovella ).

Impronta canora: aprenentatge cant dels ocells (ex. Pinçans). Si ocell petit escolta gran , quan sigui adult el farà igual. L’absència d’estímul durant período crític impediría el cant posterior.

Aprenentatge social: capacitat d’un individu per percebre, integrar i reproduir conducta. Té avantatges sobre aprenentatges individuals.

  • permet aprofitar les habilitats i experiencia d’altres individus (que poden tenir + curiositat, capacitats o experiencies insòlites.
  • fa possible aprendre de manera segura, evitant exposició a perills potencials (ex. Menjars nous, depredadors,…)
  • permet adquirir noves conductes estalviant energía, temps i riscos.
  • el coneixement social té carácter acumulatiu i afavoreix la conquista de nous nínxols ecològics. sovint requereix k un individu es posi al lloc d’un altre. X comprendre el seu punt de vista espacial. Accions corporals: cognició complexa (grans simis – pesca termitas – cetàcis) Accions vocals: menys complexa (ocells cantaires, cas particular psitàcis). per IMITAR és necessari comprendre la conducta. EMULAR és repetir sense comprendre.

Instrucció intencional: un individu ensenya de manera intencionada a un altre una conducta nova, o a no realizar conductes inadequades o perilloses. És freqüent en humans però estrany en altres espècies.

  • requereix TEORIA DE LA MENT: capacitat d’atribuir estats mentals (desitgs, coneixements, creences,…) a un altre individu o a un mateix. I comprendre que els estats mentals de cadascu son diferents dels altres. Ximpancés la tenen. Encara i així, no sembla que puguin realizar instrucció intencional.

Cultura en general (proto-cultura): tot coneixement après, reflexat en la conducta q es transmet de generació en generació i crea una tradició. Les seves fases son : espontaneïtat i innovació, aprenentatge social, estandarització, estabilitat, difusió i transmissió generacional o tradició. (ex. De protocultura: colonia de macacos apren a netejar batatas abans de menjar-les. Ús de lianes, branques x capturar termites).

CULTURES MATERIALS: Cultures instrumentals NO-HUMANES: la base és la cultura material d’us d’instruments i eines. Instrument: objecte que s’utilitza com una extenció funcional del cos i ha de presentar una serie de característiques: manipular lliurement, ha d’estar fora del cos (ex. Excrements), inanimat o viu, portat o sostingut x l’individu que l’utilitza, orientació eficaç i exacta, l’objectiu és la modificació de forma, contingut o posicio d’un altre objecte o esser viu.

Cultures en animals i en els primats i ximpancés: està molt ben documentat l’us dels instruments. les característiques són: invariabilitat (gran majoria de comportaments instrumentals animals): tots els individus de l’especie fan un únic tipus de comportament i l’executen de la mateixa manera. No són comportaments d’aprenentatge i experiencia. Varietat (en primats): instruments diferents en contextes i tècniques diferenciades. tot i la complexitat de les conductes dels primats no humans, els únics que fan utilització i (en algún cas) fabricació d’instruments són els ximpancés (pan troglodytes).

Àrees culturals dels Ximpancés: Àrea dels talls i les fulles (Gombe, Mahale) àfrica oriental. Conducta en pesca de termites amb talls i fulles. Àrea dels bastons (Camerun, okorobikó) àfrica central. Bastons per caçar termites. (branques adequades. La técnica és remoure el termiter amb el bastó).

Àrea de les pedres (Taï, Bossou) àfrica occidental. Agafen 2 pedres (Martell i yunque) x trencar fruits amb closca i nous. Hi ha una selección previa del material.

AUTOCONCIÈNCIA : sense llenguatge no podem saber del cert el pensament de l’animal. Amb un mirall podem observar la conducta de l’animal i veure si hi ha indicadors d’autoconeixement.

Reconeixement de la propia imatge (només animals amb cervell òptic): La majoria d’animals reaccionen com si la imatge reflexada fos un individu desconegut, de la propia espècie i del mateix sexe (normalment conducte d’amenaça/atac). només en espècies poc territorials o gregaries pot provocar aproximació provocada x sensació de seguretat. Els animals que tenen poca visió, prevaleixe la indiferència. La majoria d’especies veuen un estrany en el seu réflex.

Indicadors d’autoconeixement: comportaments autodirigits (explorar parts del seu cos que no veu, autohigiene,…) també fruit de la relació lúdica (gañotes, postures inusuals,…) Hi ha 1 procés experimental ideat per GALLUP a principis dels 70. EL TEST DE LA MARCA (mentre l’animal dorm, li fem una marca que no puugui veure. El posem al mirall quan desperti i a veure si es toca la marca. Altres procediments (sombra, vídeo).

Autorreconeixement en el món animal: a part de la nostra espècie, només els grans simis (i potser els dofins) mostren conductes clares d’autorreconeixement (resultats controvertits en goriles). El reconeixement al mirall requereix un cert grau de maduració pels Ximpancés. A + a + són necessaries unes determinades condicions durant l’infància. Els ximpancés adults que han crescut en aïllament social, són incapaços de reconeixe’s al mirall.