TEMA 4 Mecanismes adaptatius i cognició.
Mecanismos adaptativos: en dos escalas temporales
Adaptación filogenética: Concepto y elementos de la conducta innata
Patrón fijo de conducta, Estímulos signo, Estímulos signo supranormales, Mecanismos desencadenadores innatos.
Adaptación ontogenética: Aprendizaje
Habituación y sensibilización, Condicionamiento clásico o pavloviano, Condicionamiento instrumental, operante o
skinneriano, Aprendizaje relacional, Impronta, Aprendizaje social
Conducta i adaptació: les variacions de la conducta son el resultat d’adaptacions filogenètiques i ontogenètiques.
Adaptació filogenètica (canvis en els genotips): proporciona pautes de conducta adecuades a les circumstàncies
ambientals + probables en que viu l’espècie. (NO SON APRENENTATGE. Fixades genèticament).
Son mecanismos adaptatius ja programats. Son adaptacions beneficioses si l’ambient és poc canviant.
ESPECIES ESTENOTÍPIQUES (precoces) (al nèixer ja ho saben fer tot):
-altament especialitzades.
- escas o nul desenvolupament del córtex (insectes, peixos, rèptils, la majoria d’aus, …).
-limitada capacitat d’aprenentatge.
Adaptació ontogenética (canvis al llarg de la vida de l’individu): permet a l’animal adquirir pautes de conducte
per adaptar-se flexible i ràpidament als canvis ambientals. Aquestes pautes s’adquireixen mitjançant l’aprenentatge
individual i social. son adaptacions beneficioses si l’ambient és molt canviant.
ESPECIES EURITÒPIQUES (insesoras, altriciales):
-major desenvolupament del córtex (mamífers, psitàcids, còrvids).
-especialitzades en la modificabilitat de la seva conducta.
-generalistes: “especialistes de la no especialització”.
ADAPTACIÓ FILOGENÈTICA
Concepte de conducta innata: NO CONDUCTA INSTINTIVA. (la conducta instintiva es aquella que No se
adquiere x aprendizaje y se manifesta ontogenèticamente, timbergen, 1951).
- és una conducta comú a tots els individus d’una espècie, sense aprenentatge. Determinada genèticament.
- és present al nèixer (potencial o realment) i es manifesta durant la mduració.
- és necessaria la interacció ambel medi perque es manifesti.
- l’animal ha d’aprendre la seqüència + eficaç per realizar-la. (x això el concepte ha estat revisat i superat).
- els gens influeixen en el procés de desenvolupament, que están afectats també per l’ambient.
- es considera, per tant, que tota conducta té component genètic i component ambiental.
- conducta innata=conducta que es desenvolupa sense influencia ambiental decisiva o evident.
les conductes amb forts components innats son: taxies, reflexes, PFC i PMC.
Taxies: son moviments direccionals en relació a un estímul. Moviments amb carácter molar (globals. No son
simples i solen ser lents).
- Quan el moviment suposa una aproximació a l’estímul o Font física, la taxia és positiva. Al revés negativa.
- no requereixen necessariament el SN. Poden ser desencadenades x quimioreceptors en plantes, bacteries o animals
primitius (si va lligada a la dirección de creixement s’anomena tropisme. Ex. Plantes a la llum del sol).
Reflexes: Reaccions musculars o endocrines a estímuls locals.
- son elements constitutius de conductes + complexes. El réflex x definició és orientat x l’estímul.
- per desencadenar un réflex és necessari un estímul ambiental i la motivació d l’individu no és rellevant.
- uns són + complexes que els altres, xo sempre están vinculats al SNC (3 TIPUS):
1.segmentals: un sol segment espinal.
2.intrasegmentals: varis segments espinals
3.suprasegmentals: varis segments espinals amb participación de centres cerebrals.
Patrons fixes de conducta PFC:
- conductes innates concretes en resposta a una motivació interna (ex. Gana,..) o externa (ex. Recuperar ou).
- solen consisteir en moviments d’una certa complexitat. (ex. Cortejo Pato real. Seqüencia llarga i complexa,
LORENZ. Sacudida cola, tableteo cabeza, sacudida pico, silbido, sacudida cola, cabeza/cola arriba, giro, nadar, giro)
