EURÍPIDES
Biografia
- Viu el període de crisi de Pericles, època de decadència.
- Últim dels grans tràgics.
- Rebel, transforma el paradigma. Escriu 90 obres però només 4 van guanyar.
Característiques de l’autor
- Només apareixen 3 personatges, el 4t és una actor mut. No pot haver diàleg entre els
quatre actors.
- El paper del cor es debilita. Tendeix a ser un element decoratiu.
- El pròleg és més extens i important que en Sòfocles i Èsquil, doncs s’exposa l’argument.
- Les parts cantades tenen molta importància.
- Homes i dones amb comportaments humans, cosa que no va agradar al públic.
- Desafia elements anteriors: ja no escriu obres religioses, sinó teatre. Posa en el centre
de les seves obres els homes i no els herois o els déus.
-Pessimisme de la conducta de l’home, gran realisme i patetisme.
!
LES TROIANES
-Forma part d’una tetralogia, és la 3a.
-Parlen de la injustícia.
Personatges:
- Posidó
- Atena
- Hècuba
- Cor de troianes
- Casandra
- Andròmaca
- Menelau
- Helena
-Després del saqueig de Troia, la flota està preparada per partir i les troianes són sortejades
entre tots.
-Posidó es lamenta de Troia, la ciutat llurs murs va edificar, degut a la destrucció dels grecs. Es
manté un diàleg amb Atena, qui està indignada perquè han tret a Casandra del temple que li
rendia culte, així doncs no afavorirà als grecs en la tornada, tot i haver donat suport als grecs en
al guerra contra Troia.
-Hècuba mostra la desesperació dels vençuts, pregunta pel destí de cada Troina, les quals
quedaran a mans dels vencedors, repartides. Andròmaca amb el fill d’Aquil·les, Hècuba amb
Odisseu, la seva filla amb Agamèmnon i Políxena serà sacrificada en la tomba d’Aquil·les.
-Casandra, plena d’odi contra Agamèmnon, anuncia que la seva boda serà la causa de la seva
ruïna. Més tard els aqueus decideixen llençar el fill d’Andròmaca i Hèctor des dels murs d’Ilión.
-Menelau apareix per endur-se’n a Helena i matar-la a Esparta. Hècuba alava la decisió de
Menelau, però li adverteix dels encants d’Helena, qui intenta defensar-se, apel·lant que la culpa
és de Príam, que no va matar a Paris al néixer, acomplint-se el futur que estava profetitzat per
Troia si el nen no moria. També a Afrodita pel Judici.
