Teoría de la evolución y selección natural | Apuntes de Biología

EVOLUCIÓ

● Espècie

Organismes amb capacitat de creuar-se entre si, reproduir-se (tenir descendència) i que aquesta

sigui fèrtil.

!!! D’aquí s’exclouen els fòssils i els de repr. asexual.→ per saber si són mateixa espècie,

comparar DNA i si les variacions són molt mínimes (són semblants) són mateixa espècie.

● Evolució

Procés de transformació d’unes espècies en altres a causa de l’acumulació de mutacions (canvis en

el material genètic) atzaroses i preadaptatives que es fixen i transmeten a la següent generació.

1. TEORIA DE L’EVOLUCIÓ

Explicació científica de l’evolució dels é. vius.

1.1. Fixisme/creacionisme i catastrofisme (no importants)

· Fixisme i creacionisme: afirma el caràcter fix de les espècies gràcies a un acte creador (Déu). Des

del moment de la creació divina, les espècies romanen immutables i no tenen cap canvi.

· Catastrofisme: explicació de perquè hi ha espècies anteriors que actualment no hi són→

durant la història hi ha successió de catàstrofes i posteriorment noves creacions (noves

espècies).

1.2. EVOLUCIONISME

● LAMARCKISME

· L’evolució segueix tendència cap a la complexitat = progrés és propietat inherent dels é. vius.

· Els org. més senzills es formen per generació espontània.

Els canvis en l’ambient provoquen variacions en les necessitats dels é. vius (= no tots els org. tenen

les mateixes necessitats). Això genera modificacions en els seus costums, cosa que posteriorment

provoca modificacions en els seus caràcters.

Lleis:

- La funció crea l’òrgan: si un é. viu necessita algun òrgan, un impuls intern fa que aquest

sorgeixi. Ex. aus per flotar millor necessiten sacs aerífers=creen l’òrgan.

- Llei de l'ús i del no ús: l’ús freqüent d’un òrgan el desenvolupa però la manca d’ús el debilita

progressivament i acaba desapareixent. Ex. girafes necessiten estirar el coll per arribar a

fulles més altes=el coll es farà més alt.

- Llei de l’herència dels caràcters adquirits: tota modificació, pèrdua o adquisició s’hereta de

progenitors a descendents → es manté a través de les dif. generacions

successives.

● DARWINISME

· Selecció natural o lluita per l’existència és el motor de l’evolució (pq actua sobre la variabilitat

existent).

· Va fer observacions sobre la distribució geogràfica dels é. vius. Ex. a les illes Galápagos va

observar la fauna i flora i va veure que a les dif. illes hi havia espècies diferents encara que

semblants.

Teoria:

- Capacitat reproductora elevada : les esp. tenen enorme potencial reproductor (moltes cries)

però no totes les cries sobreviuen.

- Variabilitat en la descendència : les poblacions presenten una gran variabilitat, fins i tot els

ind. que comparteixen progenitors = cries NO són uniformes sinó variables.

- Lluita per la supervivència : els recursos són limitats = només poden sobreviure i reproduir-se

una petita part dels descendents (= lluita).

-Selecció natural: afavoreix els que tenen millor capacitat de lluita per sobreviure→ les

cries millor adaptades, és a dir, que presenten la millor combinació de caràcters

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Teoría de la evolución y selección natural y más Apuntes en PDF de Biología solo en Docsity!

EVOLUCIÓ

● Espècie Organismes amb capacitat de creuar-se entre si, reproduir-se (tenir descendència) i que aquesta sigui fèrtil. !!! D’aquí s’exclouen els fòssils i els de repr. asexual.→ per saber si són mateixa espècie, comparar DNA i si les variacions són molt mínimes (són semblants) són mateixa espècie. ● Evolució Procés de transformació d’unes espècies en altres a causa de l’acumulació de mutacions (canvis en el material genètic) atzaroses i preadaptatives que es fixen i transmeten a la següent generació.

1. TEORIA DE L’EVOLUCIÓ Explicació científica de l’evolució dels é. vius. 1.1. Fixisme/creacionisme i catastrofisme (no importants) · Fixisme i creacionisme : afirma el caràcter fix de les espècies gràcies a un acte creador (Déu). Des del moment de la creació divina, les espècies romanen immutables i no tenen cap canvi. · Catastrofisme : explicació de perquè hi ha espècies anteriors que actualment no hi són→ durant la història hi ha successió de catàstrofes i posteriorment noves creacions (noves espècies). 1.2. EVOLUCIONISME ● LAMARCKISME · L’evolució segueix tendència cap a la complexitat = progrés és propietat inherent dels é. vius. · Els org. més senzills es formen per generació espontània. Els canvis en l’ambient provoquen variacions en les necessitats dels é. vius (= no tots els org. tenen les mateixes necessitats). Això genera modificacions en els seus costums, cosa que posteriorment provoca modificacions en els seus caràcters. Lleis: - La funció crea l’òrgan : si un é. viu necessita algun òrgan, un impuls intern fa que aquest sorgeixi. Ex. aus per flotar millor necessiten sacs aerífers=creen l’òrgan. - Llei de l'ús i del no ús : l’ús freqüent d’un òrgan el desenvolupa però la manca d’ús el debilita progressivament i acaba desapareixent. Ex. girafes necessiten estirar el coll per arribar a fulles més altes=el coll es farà més alt. - Llei de l’herència dels caràcters adquirits : tota modificació, pèrdua o adquisició s’hereta de progenitors a descendents → es manté a través de les dif. generacions successives. ● DARWINISME · Selecció natural o lluita per l’existència és el motor de l’evolució (pq actua sobre la variabilitat existent). · Va fer observacions sobre la distribució geogràfica dels é. vius. Ex. a les illes Galápagos va observar la fauna i flora i va veure que a les dif. illes hi havia espècies diferents encara que semblants. Teoria:

Capacitat reproductora elevada: les esp. tenen enorme potencial reproductor (moltes cries) però no totes les cries sobreviuen.
Variabilitat en la descendència: les poblacions presenten una gran variabilitat , fins i tot els ind. que comparteixen progenitors = cries NO són uniformes sinó variables.
Lluita per la supervivència: els recursos són limitats = només poden sobreviure i reproduir-se una petita part dels descendents (= lluita).
Selecció natural : afavoreix els que tenen millor capacitat de lluita per sobreviure→ les cries millor adaptades, és a dir, que presenten la millor combinació de caràcters

per fer front a les condicions del medi són les que sobreviuen i es reprodueixen (tenen major eficàcia biològica).

El medi exerceix una pressió d’adaptació sobre els org.
Generació següent serà filla dels que presenten caràcters que permeten millor adaptació (pq són els que s’han pogut reproduir). Dificultats · L’evolució s’observa al llarg de molt de temps = no va poder demostrar-la · Desconeix l’origen de la variabilitat hereditària, que són les mutacions. ● NEODARWINISME o TEORIA SINTÈTICA · Selecció natural és el motor de l’evolució (actua sobre la variabilitat existent). · Incorpora genètica de poblacions al darwinisme → variabilitat en poblacions és deguda a mutacions que causen canvis en les freqüències gèniques (microevolució dins d’una mateixa població). → Freq. gènica = proporció d’ind. d’una població que presenta un al·lel d’un gen det. → Freq. genotípica = proporció d’ind. que tenen un determinat genotip. → Freq. fenotípica = proporció d’ind. que tenen un determinat fenotip. ! La freq. fenotípica no té perquè coincidir amb la genotípica. Teoria: (desenvolupar el mateix que Darwin però afegint mutacions!!)
Capacitat reproductora elevada
Els gens determinen els caràcters dels é. vius (els fenotips).
La variabilitat fenotípica existent en una població és causada per les mutacions (canvis en el mat. genètic) atzaroses i preadaptatives. Normalment es donen durant la recomb. genètica.
Lluita per la supervivència
Selecció natural i altres factors evolutius
Generació següent serà filla dels afavorits per la selecció natural, pq mutacions afecten a gens i gens es transmeten a descendència. !!! L’aïllament d’una part de la pobl. dificulta la barreja i afavoreix que siguin genèticament diferents = especiació (més explicat a punt 5) Altres principis · Rebuig total de l ’herència dels caràcters adquirits de Lamarck. · Les mutacions poden ser beneficioses, perjudicials o neutres (segons la selecció natural). · Canvis en les poblacions són graduals i lents. · La unitat d’evolució és la població i no l’individu. 2. SELECCIÓ NATURAL Bàsicament, l’acció de la selecció natural afavoreix els ind. que tenen les caract. més adequades (millor adaptats) i tendeix a eliminar els ind. pitjors adaptats (en funció de les condicions del medi). !! Actua sobre els fenotips (caràcters) de les pobl. però afecta a les freqüències gèniques. 4 principis més importants:
Gran variabilitat en els ind. d’una població.
Sobreproducció: producció de més descendents dels que poden sobreviure.
Lluita per l’existència: org. competeixen entre ells pq recursos són limitats.
Èxit reproductiu: ind. millor adaptats tenen més capacitat de sobreviure i reproduir-se. ● TIPUS

Convergència adaptativa: esp. diferents amb origen diferent tenen caràcters anàlegs (morfologies semblants) perquè viuen en medis geogràfics similars.
Radiació adaptativa: espècies diferents amb un mateix origen, especiació deguda a que han acabat vivint en dif. àrees geogràfiques i la selecció natural ha afavorit de manera dif. les mutacions per explotar els dif. nínxols ecològics. 3.3. TAXONÒMIQUES Estudi de les semblances anatòmiques, fisiològiques i genètiques entre espècies permeten agrupar- les en diferents taxons (classificacions dels é. vius, són regne>fílum>classe>ordre>família>gènere>espècie) - incloent els fòssils. Tres patrons:
Anagènesi o filètic: un sol llinatge va canviant gradualment.
Cladogènesi: a partir d’un canvi (normalment un conjunt de mutacions) es produeix una bifurcació sobtada dels llinatges, que després evolucionen paral·lelament.
Radiació adaptativa: a partir d’una població es generen sobtadament dif. poblacions que es diversifiquen i formen noves espècies (però totes tenen avantpassat comú) per estar millor adaptades a explotar diferents nínxols ecològics. !! Les semblances entre org. es deuen a que comparteixen un ancestre comú (=es demostra l’evolució). S’elaboren arbres filogenètics de les espècies (com més a prop, més semblants són). 3.4. ANATÒMIQUES o MORFOLÒGIQUES Es basen en l’estudi de l’anatomia interna i externa d’òrgans i estructures i la seva comparació amb altres espècies (anatomia comparada). S’observen: · Òrgans homòlegs → origen comú i anatòmicament semblants però funció diferent. Indiquen parentiu evolutiu = s’han heretat d’un ancestre comú. ✓origen / ✕ funció Ex. braç humà i ala dels ocells. !!! Tenir estructura anatòmica similar s’explica únicament si a partir d’una forma inicial hi ha un posterior procés de diferenciació per adaptació. (pobl. original es separa en diverses pobl. que pateixen endogàmia, mutacions afecten de manera dif. a les pobl. i la selecció natural actua afavorint un caràcter o altre en funció del medi) = es demostra l’evolució · Òrgans anàlegs → diferent origen i anatòmicament diferents però funció similar. No indiquen parentiu evolutiu = no procedeixen d’un ancestre comú. S’explica per convergència adaptativa. ✕ origen / ✓funció Ex. ala del ratpenat i ala del mosquit → Òrgans vestigials són reminiscències d’òrgans que existien en un avantpassat inicial però que han perdut la seva funcionalitat i han quedat en forma residual o de restes. Ex. la foca té un os que forma una aleta i el dofí té el mateix os però sense funció (= foca i dofí tenen origen comú, es demostra l’evolució). 3.5. EMBRIOLÒGIQUES Molt evidents. Estudi i comparació del desenvolupament embrionari (ontogènia) i dels embrions entre dif. animals. Mostra similituds que en els org. adults s’oculten. → La ontogènia reflexa la filogènia. Com més semblances en el desenv. embrionari hi ha, major grau de parentiu evolutiu (més propers evolutivament) - per tant més semblants genèticament!! Ex. hi ha fenedures branquials (on podrien créixer les brànquies) en fase embrionària de rèptils, aus i mamífers = antecessors de vertebrats són els peixos 3.6. BIOQUÍMIQUES

Es basen en la comparació de molècules entre els org. Com més similituds moleculars presenten (poques variacions en les seqüències de nucleòtids i aa), més propers filogenèticament. Demostren l’evolució perquè: es poden trobar biomolècules comunes entre org., tots els ind. funcionen amb mateix codi genètic i existeixen reaccions antigen-anticòs entre dif. espècies. Hi ha molècules semblants en els dif. organismes pq canvis s’han anat acumulant a partir d’una forma inicial, formant diversitat d’organismes (però tenen ancestre comú). Causa dels canvis→ divergència genètica (canvis en els gens degut, per ex, a mutacions). = es demostra evolució Es poden construir arbres filogenètics. !! Normalment s’estudia la proteïna mitocondrial citocrom c per fer proves bioquímiques per comparació. Ex. entre ximpanzé i humà només hi ha 1 diferència en la prot. = som molt propers evolutivament.

4. AGENTS EVOLUTIUS Llei de Hardy-Weinberg Proposa que en una població on no hi ha mutacions, migracions, selecció natural, recombinació genètica i té nombre d’individus il·limitat (panmixi*), les freqüències gèniques es mantindran constants de generació en generació i, per tant, no hi haurà especiació. No especiació = no evolució *panmixi=aparellament aleatori entre ind. de població amb nombre molt elevat d’ind. Factors de canvi evolutiu alteren les condicions de l’equilibri que proposa la llei de HW i sovint actuen conjuntament. Són: mutacions, selecció natural, migracions, flux gènic, deriva genètica, manca de panmixi. = causen l’evolució La reproducció sexual NO canvia les freq. gèniques (no és motor d’evolució) sinó factors evolutius. 4.1. MUTACIONS Mutació: canvi atzarós i preadaptatiu en un fragment de material genètic. Provoquen canvis en al·lels per certs caràcters = causen variabilitat dins de la població i que un ind. estigui més o menys adaptat a un ecosistema, resultant beneficioses, perjudicials o neutres (segons la selecció natural)

Mutacions no recurrents→ aïllades o esporàdiques, tenen poca influència evolutiva.
Mutacions recurrents→ amb freqüència determinada, tenen importància evolutiva. 4.2. SELECCIÓ NATURAL **explicat a neodarwinisme i al punt 2 Resum: fa disminuir la freq. dels al·lels més desfavorables per un det. ambient (elimina els menys adaptats) mentre que afavoreix als més adaptats. 4.3. MIGRACIONS Moviment d’individus entre poblacions que genera un flux gènic. 4.4. FLUX GENÈTIC És el pas de gens en una det. direcció des d’una població a una altra (pas previ a especiació). Causa variació dins la població. Es dóna per:
Migració → flux genètic entre poblacions separades físicament. La freq. gènica no és la mateixa en la població d’origen que en la població que arriba al final de la migració (pq durant la migració moren ind. per factors casuals ex. depredadors).
Poblacions en grans extensions → es donen entrecreuaments successius entre individus fronterers. Origina clines o gradients de variació d’un caràcter al llarg d’una direcció geogràfica, ex. Llei de Bargmann.

● Especiació simpàtrica Aïllament reproductiu sobtat. Les pobl. comparteixen àrea geogràfica però no es poden entrecreuar = hi ha barrera biològica. Els ind. que no es poden reproduir amb la resta de la pobl. formen una nova espècie. 5.1. MECANISMES D’AÏLLAMENT REPRODUCTIU Mecanismes d’especiació que aïllen les poblacions reproductivament. Provoquen que dues pobl. no es puguin reproduir entre elles, formant nova espècie i es mantenen tmb després d’especiació. ● PREZIGÒTICS Impedeixen la formació de zigots híbrids entre poblacions. (esp. prèvia a formació del zigot)

Aïllament ecològic→ poblacions que viuen en mateix territori geogràfic però ocupen hàbitats diferents. Ex. sargantanes que viuen al terra VS als arbres.
Aïllament estacional→ dues espècies entren en zel o arriben a l’època de repr. en diferents moments de l’any. Ex. dues flors, una obre flor a l’hivern i l’altra a l’estiu.
Aïllament sexual o etològic→ atracció mútua entre els dif. sexes és nul·la o insuficient.
Aïllament mecànic→ els genitals masculins i femenins (òrgans sexuals) de cadascuna de les dues pobl. no tenen correspondència física (formes o mides diferents).
Aïllament per pol·linitzadors→ el vector pol·linitzador no se sent atret per una de les dos flors que intervenen o no encaixa amb l’anatomia d’una d’elles pq té morfologia diferent (no es pot donar pol·linització).
Aïllament gamètic→ capacitat de dues pobl. diferents de combinar els gàmetes però aquests no es reconeixen ni s’atrauen degut a agents bioquímics o a que es queden immòbils en els conductes sexuals. = no hi ha fecundació
Aïllament geogràfic (al·lopàtric) explicat a “especiació al·lopàtrica ” ● POSTZIGÒTICS Impedeixen la viabilitat o fertilitat dels descendents híbrids entre poblacions. (esp. posterior)
Inviabilitat híbrida→ el zigot híbrid no es desenvolupa o no assoleix la maduresa. Els gens dels progenitors interactuen i no permeten el desenvolupament.
Esterilitat híbrida→ els descendents assoleixen la maduresa però no poden produir gàmetes (no són fèrtils). La meiosi en la descendència és incapaç de generar gàmetes. !!!! Zigot és la 1a cèl·lula que es forma després de la fecundació. Nomenclatura binomial Sempre subratllada amb 1a en majúscula i 2a en minúscula. Ex. Homo sapiens.

Teoría de la evolución y selección natural, Apuntes de Biología

Documentos relacionados

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Teoría de la evolución y selección natural y más Apuntes en PDF de Biología solo en Docsity!

EVOLUCIÓ