Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Exercicis puntuació 1, Ejercicios de Filología Catalana

Asignatura: Llengua catalana, Profesor: Joan Manuel Homar, Carrera: Educació Primària, Universidad: UB

Tipo: Ejercicios

2012/2013

Subido el 09/05/2013

franksinanthrax
franksinanthrax 🇪🇸

4

(62)

30 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
1- Aquí tens un text en català per puntuar , . ? ¿ ¡ ! - ] [ () Cal tindre en
compte que s’han de posar majúscules quan convinguin.
ferran de pol lluís la ciutat i el tròpic barcelona curial 1995 pàg 66
em sentia desorientat jo esperava disculpes alguna paraula sobre els diners que m'havia
anat demanant on aniria a parar la curiositat devorava la meva primera indignació
veuràs seguia jo he pensat que tu que ets un bon genet podries ajudar me… si
t’avinguessis a fer un tracte…
en sentir la paraula «tracte» en boca del comandant em tornà la ràbia al cos vaig
encendre el llum mentre li donava la carta mireu comandant li vaig contestar serà millor
parlar ben clar tinc una bona feina comproveu ho vós mateix m'esperen a toluca
comprendreu que el vostre tracte sigui quin sigui no pot interessar me…
a la llum crua de la bombeta que penjava del fil elèctric el comandant amb els ulls
clavats al paper que acabava de dar li mostrava un aire abatut derrotat mai no havia vist
tan esfilagarsat el coll de la seva camisa tan lluents els seus colzes em va tornar la carta
amb un gest fatigat està bé està bé… seguiré sol però… i s'aturà es va alçar i començà a
despullar se sense camisa els seus avantbraços bruníssims muntava sempre arremangat
de mànegues contrastaven amb la blancor de la resta de la pell era un home musculós
fort sa si vestit m'havia fet llàstima ara en calçotets i samarreta el trobava grotesc em
vingueren unes ganes irreprimibles de fer-li mal de venjar me de tot el que m'havia fet
quina mena d'home sou vós em vaig trobar dient que no veieu que sóc una llimona que
ja heu espremut prou no us he dit que ja no tinc un clau ja no podeu estafar me més un
tracte qui pot tenir un tracte amb vós comandant silva o el que sigueu
sentia un tumult estrany les orelles em brunzien i havia de cloure els punys per no
tremolar de ràbia es va girar va venir de dret cap a mi amb les celles juntes el seu
aspecte em va fer por incapaç d'aguantar li la mirada incorporat amb un salt li vaig
saltar al damunt què fas només va tenir temps de dir me però ja el meu puny clos li
havia colpit un ull va caure enrere quedà assegut a terra amb l 'esquena contra el seu llit
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Exercicis puntuació 1 y más Ejercicios en PDF de Filología Catalana solo en Docsity!

1- Aquí tens un text en català per puntuar ,.? ¿ ¡! - ] [ () Cal tindre en compte que s’han de posar majúscules quan convinguin.

ferran de pol lluís la ciutat i el tròpic barcelona curial 1995 pàg 66

em sentia desorientat jo esperava disculpes alguna paraula sobre els diners que m'havia anat demanant on aniria a parar la curiositat devorava la meva primera indignació

veuràs seguia jo he pensat que tu que ets un bon genet podries ajudar me… si t’avinguessis a fer un tracte…

en sentir la paraula «tracte» en boca del comandant em tornà la ràbia al cos vaig encendre el llum mentre li donava la carta mireu comandant li vaig contestar serà millor parlar ben clar tinc una bona feina comproveu ho vós mateix m'esperen a toluca comprendreu que el vostre tracte sigui quin sigui no pot interessar me…

a la llum crua de la bombeta que penjava del fil elèctric el comandant amb els ulls clavats al paper que acabava de dar li mostrava un aire abatut derrotat mai no havia vist tan esfilagarsat el coll de la seva camisa tan lluents els seus colzes em va tornar la carta amb un gest fatigat està bé està bé… seguiré sol però… i s'aturà es va alçar i començà a despullar se sense camisa els seus avantbraços bruníssims muntava sempre arremangat de mànegues contrastaven amb la blancor de la resta de la pell era un home musculós fort sa si vestit m'havia fet llàstima ara en calçotets i samarreta el trobava grotesc em vingueren unes ganes irreprimibles de fer-li mal de venjar me de tot el que m'havia fet

quina mena d'home sou vós em vaig trobar dient que no veieu que sóc una llimona que ja heu espremut prou no us he dit que ja no tinc un clau ja no podeu estafar me més un tracte qui pot tenir un tracte amb vós comandant silva o el que sigueu

sentia un tumult estrany les orelles em brunzien i havia de cloure els punys per no tremolar de ràbia es va girar va venir de dret cap a mi amb les celles juntes el seu aspecte em va fer por incapaç d'aguantar li la mirada incorporat amb un salt li vaig saltar al damunt què fas només va tenir temps de dir me però ja el meu puny clos li havia colpit un ull va caure enrere quedà assegut a terra amb l 'esquena contra el seu llit

Ferran de Pol, Lluís, La ciutat i el tròpic , Barcelona, Curial, 1995, pàg. 66.

Em sentia desorientat. Jo esperava disculpes, alguna paraula sobre els diners que m'havia anat demanant. On aniria a parar? La curiositat devorava la meva primera indignació.

-Veuràs... -seguia-, jo he pensat que tu que ets un bon genet, podries ajudar-me… si t’avinguessis a fer un tracte…

En sentir la paraula «tracte» en boca del comandant em tornà la ràbia al cos. Vaig encendre el llum mentre li donava la carta.

-Mireu, comandant -li vaig contestar-: serà millor parlar ben clar. Tinc una bona feina, comproveu-ho vós mateix. M'esperen a Toluca. Comprendreu que el vostre tracte, sigui quin sigui, no pot interessar-me…

A la llum crua de la bombeta que penjava del fil elèctric, el comandant, amb els ulls clavats al paper que acabava de dar-li, mostrava un aire abatut, derrotat. Mai no havia vist tan esfilagarsat el coll de la seva camisa, tan lluents els seus colzes. Em va tornar la carta amb un gest fatigat.

-Està bé, està bé… Seguiré sol, però… -i s'aturà.

Es va alçar i començà a despullar-se. Sense camisa, els seus avantbraços bruníssims - muntava sempre arremangat de mànegues- contrastaven amb la blancor de la resta de la pell. Era un home musculós, fort, sa. Si vestit m'havia fet llàstima, ara, en calçotets i samarreta, el trobava grotesc. Em vingueren unes ganes irreprimibles de fer-li mal, de venjar-me de tot el que m'havia fet.

-Quina mena d'home sou, vós? -em vaig trobar dient-. Que no veieu que sóc una llimona que ja heu espremut prou? No us he dit que ja no tinc un clau? Ja no podeu estafar-me més! Un tracte! Qui pot tenir un tracte amb vós, comandant Silva, o el que sigueu?