Bloc exercicis 1, Ejercicios de Psicología

¡Descarga Bloc exercicis 1 y más Ejercicios en PDF de Psicología solo en Docsity!

red217;;;Aprenentatge i Motivació

Bloc d’exercicis n. 1

Departament de psicologia Bàsica

CONDICIONAMENT C LÀSSIC

Exercicis

JOAN SANSA AGUILAR

Alumne:

NIUB:

Aprenentatge i Motivació

Bloc d’exercicis n. 1

Departament de psicologia Bàsica

E XERCICI 1

Els sucres formen part dels nutrients necessaris per a la supervivència dels organismes. A més, els sucres són responsables del gust dolç de molts aliments. Quan mengem, per exemple una pasta o un tros de pastís, aportem al nostre organisme una quantitat gran de sucre. Aquest sucre, a mesura que avança la digestió, s’incorpora al flux sanguini provocant un increment excessiu de sucres en sang. La resposta del cos davant aquesta situació consisteix en alliberar insulina que s’encarrega d’emmagatzemar a les cèl·lules els sobrants de sucre. La regulació de glucosa en sang és un bon exemple de com funciona aquest mecanisme. Els aliments que són rics en glucosa poden provocar un increment important d’aquest sucre en sang. L’increment dels nivells de glucosa en sang activa un senyal que posa en marxa una sèrie de mecanismes que redueixen els nivells de glucosa en sang. Un d’aquests mecanismes consisteix en que el pàncreas alliberi l’hormona anomenada insulina. L’increment d’insulina en la sang permet passar la glucosa de la sang a les cèl·lules de forma ràpida i, per tant, redueix la concentració de glucosa en sang i minimitza les pertorbacions produïdes per l’excés de glucosa. Aquest mecanisme actua per restituir un equilibri trencat per la ingestió abundant de glucosa. D’altra banda, Deutsch (1974) va dur a terme un experiment que consistia en què unes rates tinguessin accés a sucre durant un temps cada dia. Un cop completada aquesta fase de l’experiment, va donar a veure a les rates una solució de sacarina. Després de consumir la sacarina, els animals van mostrar una hipoglucèmia, això és, una caiguda en la concentració de glucosa en sang. Aquest fenomen se’l coneix amb el nom d’hipoglucèmia condicionada (Woods, 1995). El terme hipoglucèmia condicionada es refereix a que la causa de la caiguda de glucosa en sang seria produïda per un condicionament. **Qüestions

1. Identifica en aquesta situació experimental els elements del condicionament clàssic (EC, EI, RC, RI). Justifica de forma raonada la teva resposta.** EC → Sucre, perquè en un principi és un estímul neutre, ja que és un estímul que no desencadena cap resposta. EI → Solució de sacarina, perquè és l’estimul que provoca una resposta de forma innata. RC → Hipoglucèmia, perquè és la resposta que dona l’animal abans que aparegui l’EI, és a dir, quan apareix l’EC. RI → Hipoglucèmia, perquè és la resposta que dona l’animal després de rebre l’EI.

p ( EI / noEC ) = c/(c+d) = 8/(8+32) = 0,

Contingència = p ( EI / EC ) – p ( EI / noEC ) = 0,

G4 EI No EI

EC 4 6

No EC 16 24

G4 → p ( EI / EC ) = a/(a+b) = 4/(4+6) = 0,

p ( EI / noEC ) = c/(c+d) = 16/(16+24) = 0,

Contingència = p ( EI / EC ) – p ( EI / noEC ) = 0

2.- Referent als resultats de l’Experiment de Rescorla (1968), quin efecte té sobre el condicionament el fet de presentar EIs no aparellats amb l’EC? S’ajusten aquests resultats amb les contingències aplicades a cada un dels grups? El fet de presentar EIs no aparellats amb l’EC feia que els animals no aprenguessin la relació, i per tant, creien que la descàrrega era a l’atzar. Sí s’ajusten els resultats amb les contingències aplicades a cada un dels grups, ja que com podem observar a més EIs no aparellats amb l’EC, menor és la contingència. 3.- Imagina que en el grup 4 s’eliminessin tots els EIs aparellats amb l’EC. Quina contingència en resultaria? Si en el grup 4 s’eliminessin tots els EIs aparellats amb l’EC ens resultaria una contingència negativa → p ( EI / EC ) < p ( EI / no EC ). 4.- Segons la contingència d’aquest grup imaginari, quina informació aportaria l’EC respecte a l’ocurrència de l’EI? Segons la contingència d’aquest grup imaginari l’EC prediu l’absència de l’EI. 5.- Si els animals aprenguessin aquesta relació, quin tipus de condicionament clàssic reflectiria? Si els animals aprenguessin aquesta relació es reflectiria un condicionament clàssic inhibidor. 6.- I finalment, com posaries a prova que realment s’ha produït aquest condicionament. Utilitzaríem la prova de sumació o la prova del retard.

E XERCICI 3

Els resultats de Rescorla (1968) donen la impressió de que inclòs una forma tan senzilla d’aprenentatge com és el condicionament clàssic, es basa en mecanismes molt complexes, que suposen l’actuació de processos que permeten a l’animal estimar i comparar entre sí els valors de p (EI/EC) i p(EI/noEC). De fet, si analitzem l’experiment de Rescorla, podem pensar que només hi ha una causa ambiental (el to) possible de la descàrrega. Però des del punt de vista de l’animal, poden

existir moltes més causes potencials responsables de la descàrrega. De fet, la descàrrega es presenta en un context i això inclou gran quantitat d’estímuls que l’animal percep i als que podria atribuir el paper de causa. Inclòs quan l’EC i l’EI estan perfectament correlacionats, existeixen múltiples estímuls presents en el moment de la descàrrega que podrien ser causa d’aquesta. Precisament, el fenomen de l’aombrament (als mòduls aquest fenomen rep el nom d’emmmascarament) pretén estudiar la interacció entre dos estímuls que es presenten com a causes potencials d’un EI. Analitzem un experiment de supressió condicionada (resposta emocional condicionada) de Mackintosh (1976). En primer lloc, Mackintosh va entrenar a les rates a prémer una palanca per obtenir menjar. Mentre realitzaven aquesta conducta, a un dels grups es va presentar un llum seguit d’una descàrrega. Per als altres dos grups, la llum es presentava en compost amb un to. Aquest estímul compost acabava sempre amb la descàrrega. La intensitat del to era, segons el grup, alta (85 dB) o baixa (50 dB). Al final de l’experiment, es va presenta la llum sola per veure en quina mesura suprimia la resposta de pressió de palanca i tenir una estimació del grau en què els animals havien après la relació llum → descàrrega.

0,3 (^) A la gràfica

A es mostren els

S u pr e s si ó

A B^ resultats d’aquest experiment, on

L = llum; R = To intens; r = To

0, feble.

D e R a ó

0,1 (^) D’altra banda, Mackintosh també

va mesurar la supressió que produïa el to

(r, to feble;

R,

to (^0) intens) després de l’entrenament

condicionament de dos estímuls que difereixen en la seva saliencia o intensitat. Per tant els grups

experimentals serien els que se’ls presenta el to (r o R) seguit de la llum.

E XERCICI 4

Holland i Rescorla (1975) van dur a terme l’experiment com el que es resumeix a la taula següent.

Grup Fase 1 Fase 2 Fase 3 Prova

E llum → menjar to → llum llum To C llum → menjar to → llum To

Inicialment, els subjectes dels dos grups, que eren rates afamades, van ser exposats a aparellaments llum → menjar que hauria de portar a que els animals aprenguessin la relació entre els dos estímuls. A la fase dos, ambdós grups van rebre aparellaments entre un to i el llum que s’havia aparellat amb el menjar durant la fase 1. Aquesta manipulació experimental va portar a què els animals mostressin la RC davant del to. A la fase 3, el grup E va rebre únicament presentacions de la llum sola, fins que les respostes davant seu establertes durant la fase 1 van desaparèixer completament, mentre que el grup de control, C, no va rebre cap tractament especial durant aquesta fase 3. Finalment, al presentar el to a la fase de prova, la pauta de resposta establerta davant aquest estímul durant la fase 2 seguia manifestant-se amb idèntica força en els grups E i C. Qüestions

1.- Quin fenomen del condicionament clàssic produirà el procediment emprat en les fases 1 i 2 de l’experiment? En les fases 1 i 2 es produirà condicionament de segon ordre, ja que dins del segon ordre hi ha dos estímuls i poden haver dues opcions: E-E o E-R, segons si s’influeixen o no. 2.- Quin procediment s’utilitza durant la fase 3 en el grup E i quina conseqüència tindrà? Durant la fase 3 en el grup 3 s’utilitza un procediment d’extició, aquesta extinció es produeix quan es deixa de presentar l’EI després de l'EC, és a dir, primer es presentava EC → EI, però en la fase 3 al grup E ara se’ls hi presenta EC → ø.

Aquest procediment tindrà la conseqüència de que la relació que havia fet l’animal entre els dos estímuls quedi extingida.

3.- Apliqueu la teoria E-E a les manipulacions experimentals rebudes per cadascun dels grups i indica quins resultats es prediuen. Fes el mateix però aplicant la teoria E-R. Quines conclusions en trauries dels resultats de l’experiment respecte a les teories E-E i E-R?. Aplicant la teoria E-R quan desapareix la llum a la fase 3 davant de to, la força de la RC no disminueix perquè s’ha produït condicionament. En canvi amb la teoria E-E si que disminueix, si no hi ha llum, només amb to la força de la RC es menor. Per tant, en la teoria E-E un estímul influeix a l’altre, i en la E-R van per separat i no s’influeixen.

Aprenentatge i Motivació

Bloc d’exercicis n. 1

Departament de psicologia Bàsica

E XERCICI 5

En un experiment de Khallad i Moore (1996) van estudiar el fenomen de bloqueig utilitzant coloms amb la tècnica de l’autoemmotllament. El disseny experimental va ser intrasubjecte, això és que tots els animals passaven per la condició experimental i la de control. Concretament, l’experiment va tenir dues fases experimentals. Durant la primera fase van rebre un entrenament amb dos tipus d’assaigs: en un cas la il·luminació de color verd de la caixa experimental anava seguida de

14

12

menjar; però en altres moments, la caixa

Nombre

10 s’il·luminav a

de color vermell i

n o

es

assaigs s’il·luminava la caixa de color vermell i la tecla de resposta amb una X al centre. Durant aquesta fase de l’experiment, ambdós tipus d’ECs compostos anaven seguits de menjar. Al llarg de tot l’experiment es va mesurar la resposta de picoteig a la tecla de resposta com a RC. Finalment, es va dur a terme una fase de prova en la que es van presentar dos estímuls per separat. Els resultats es mostren a la gràfica.

Qüestions 1.- Quin o quins estímuls presentaries durant la fase de prova per veure si s’ha produït el bloqueig? Per veure si s’ha produït el bloqueig a la fase de prova presentaríem les dues tecles, una amb un triangle sobreimprès i l’altre amb una X al centre. Presentaríem aquests dos estímuls perquè com els colors els havíen presentat en la primera fase i això faria que ja es pogues predir la conseqüència, per tant, s’impedirà l’associació de la segona causa (les tecles) amb la conseqüència. 2.- A la gràfica apareixen dues barres indicant el nombre de respostes de picoteig als estímuls presentats durant la prova (EC1 i EC2). Indica a quin estímul hauria de correspondre cada barra per poder parlar de bloqueig. Argumenta les teves respostes.

EC1 → Seria la tecla amb una X al centre, ja que aquesta està relacionada amb la llum vermella i en la primera fase la llum vermella no va seguida de menjar, i per tant, hi ha menys respostes de picoteig.

EC2 → Seria la tecla amb el triangle sobreimprès, perquè està relacionat amb la llum de color verd, que tant a la primera i segona fase va seguida de menjar, per això hi ha més respostes de picoteig.