Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


exercicis seminari 1, Ejercicios de Derecho Privado

seminari 1, activitats del seminari 1 de dret privat

Tipo: Ejercicios

2022/2023

Subido el 09/06/2023

paula-duran-beltran
paula-duran-beltran 🇪🇸

9 documentos

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Seminari 1, FDPE
subgrups 101, 102, 103 i 104
25 i 27 d’abril de 2023
Marc-R. Lloveras
El seminari 1 conté dos exercicis.
El primer és una lectura de sentències on cal fixar-se en les normes sobre el veïnatge
civil, analitzar com es determina el veïnatge i entendre les conseqüències d’aquesta
determinació.
En el segon cal buscar algun cas sobre abús de dret, frau de llei o altres derivacions del
principi general de bona fe, segons el grup assignat cal com s’indica en el llistat.
Aquesta segona part la podeu fer, si voleu, per parelles. Procureu que les sentències de
cada subgrup no siguin les mateixes.
Es valoraran les intervencions a classe durant la sessió del seminari.
1. Anàlisi de sentències sobre veïnatge civil
Repasseu les normes sobre adquisició i modificació del veïnatge civil i després llegiu la
sentència adjudicada per a poder respondre oralment a classe les qüestions
plantejades.
CAS 1 STSJCat 1/2009 de 12.1.2009.
a) Per què necessitem determinar el veïnatge civil en aquest cas? Quina és la norma
que ens ho fa necessari?
En aquest cas, el veïnatge civil és imprescindible per a determinar el vincle que uneix a
Jesus Miguel amb un territori determinat; es va analitzar el veïnatge civil que tenia per
tal de poder saber a quina jurisdicció ell estava sotmès (comuna o foral). Ara bé,
s’havia de tenir en compte que va contraure matrimoni amb Flora (la seva primera
dona) i per aix0, el veïnatge civil també ens permet saber si van existir unes
capitulacions matrimonials referents al tipus de règim econ0mic matrimonial que els
unia.
Primer de tot, mencionar que la llei personal és la que es veu determinada per la teva
nacionalitat i aix1 ho diu l’art. 9 CC; al ser de nacionalitat espanyola, ja adquireixes
veïnatge civil comú o foral, depenent del lloc on vas néixer, la teva residència o per
filiació (a part d’altres possibles atribucions).
● Art. 9 (cap IV) CC: La ley personal correspondiente a las personas sicas es la
determinada por su nacionalidad. Dicha ley regir la capacidad y el estado civil, los
derechos y deberes de familia y la sucesin por causa de muerte.
A més, cal destacar que es conclou que al no haver-se otorgat unes capitulacions
matrimonials (ni abans ni durant el matrimoni es va acordar un règim econ0mic), la
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga exercicis seminari 1 y más Ejercicios en PDF de Derecho Privado solo en Docsity!

Seminari 1, FDPE subgrups 101, 102, 103 i 104 25 i 27 d’abril de 2023 Marc-R. Lloveras El seminari 1 conté dos exercicis. El primer és una lectura de sentències on cal fixar-se en les normes sobre el veïnatge civil, analitzar com es determina el veïnatge i entendre les conseqüències d’aquesta determinació. En el segon cal buscar algun cas sobre abús de dret, frau de llei o altres derivacions del principi general de bona fe, segons el grup assignat cal com s’indica en el llistat. Aquesta segona part la podeu fer, si voleu, per parelles. Procureu que les sentències de cada subgrup no siguin les mateixes. Es valoraran les intervencions a classe durant la sessió del seminari.

1. Anàlisi de sentències sobre veïnatge civil Repasseu les normes sobre adquisició i modificació del veïnatge civil i després llegiu la sentència adjudicada per a poder respondre oralment a classe les qüestions plantejades. CAS 1 STSJCat 1/2009 de 12.1.2009. a) Per què necessitem determinar el veïnatge civil en aquest cas? Quina és la norma que ens ho fa necessari? En aquest cas, el veïnatge civil és imprescindible per a determinar el vincle que uneix a Jesus Miguel amb un territori determinat; es va analitzar el veïnatge civil que tenia per tal de poder saber a quina jurisdicció ell estava sotmès (comuna o foral). Ara bé, s’havia de tenir en compte que va contraure matrimoni amb Flora (la seva primera dona) i per això, el ve ïnatge civil també ens permet saber si van existir unes capitulacions matrimonials referents al tipus de règim econòmic matrimonial que els unia. Primer de tot, mencionar que la llei personal és la que es veu determinada per la teva nacionalitat i així ho diu l’ art. 9 CC ; al ser de nacionalitat espanyola, ja adquireixes veïnatge civil comú o foral, depenent del lloc on vas néixer, la teva residència o per filiació (a part d’altres possibles atribucions). ● Art. 9 (cap IV) CC: La ley personal correspondiente a las personas fí sicas es la determinada por su nacionalidad. Dicha ley regirá la capacidad y el estado civil, los derechos y deberes de familia y la sucesión por causa de muerte. A més, cal destacar que es conclou que al no haver-se otorgat unes capitulacions matrimonials (ni abans ni durant el matrimoni es va acordar un règim econòmic), la

llei. determina que el règim que s’establirà serà el de separaci ó de béns (art. 232 - 13 CC Cat) , segons el dret civil de Catalunya. Podem veure que degut a esbrinar el veïnatge civil de Jesus Miguel, podem aplicar el dret civil català al cas; La sentència declara que Jesus Miguel no va deixar mai de tenir el veïnatge civil català, que provenia del seu naixement a Catalunya, ja que des que va assolir la seva majoria d’edat (l’any 1933) fins l’any 1941, que va passar a residir novament en territori de dret català, no va transc órrer el còmput suficient de 10 anys de resid ència continuada que dicta l’ article 14.5 del CC. A més, es va establir que en cas de dubte, prevalia el veïnatge civil per lloc de naixement, cosa que seguiria tinguent el català ja que va néixer a Barcelona (Catalunya). b) Com es determina el veïnatge civil segons el canvi de residència? El veïnatge civil per residència es veu reglat en l’ art. 14.5 del Codi Civil , que dicta el següent:  Es pot adquirir per residència continuada i durant 2 anys; ara bé, mentre que el sol·licitant manifesti la seva voluntat per adquirir-la.  També es pot adquirir per residència continuada i durant 10 anys, sense declarar el contrari durant aquest termini. Amb això, podem veure que les raons per perdre el nostre ve ïnatge civil si canviem de residència són les següents:  Perquè nosaltres ho sol·licitem amb el pas 1 comentat anteriorment (referent a la residència continuada durant els 2 anys).  Perquè no hem declarat el contrari després d’haver canviat de residència; han passat 10 anys i també han canviat les normes de dret civil aplicables que teniem a l’anterior residència (referent al pas 2 comentat anteriorment amb la residència continuada dels 10 anys). Ara bé, el Codi Civil en el mateix article 14 , estableix que el veïnatge civil serà el nostre lloc de naixement (en cas de dubte). A més, hem de tenir en compte que si (per exemple), marxem a viure a l’estranger, deixarem de tenir veïnatge civil ja que també perdrem la nacionalitat espanyola, és per això que mentre tinguem nacionalitat espanyola, tamb é tindrem veïnatge civil. Ambdós declaracions mencionades anteriorment s’hauran de fer constar al Registre Civil.

del principi de bona fe (segons el tema adjudicat en el llistat). Les sentències han de ser dels tribunals indicats i recents (m àxim 10 anys antiguitat). Les sentències han d’estar citades correctament (tribunal/data/referència base de dades) i es valora l’interès del cas (no us limiteu a agafar la primera que trobeu i menys encara si després resulta que no l’enteneu o que no podeu explicar-la). Les podeu buscar al web del poder judicial o en fonts similars: http://www.poderjudicial.es/search/indexAN.jsp  Feu-ne un breu resum per a poder-lo exposar a classe. El resum ha d’incloure una breu narració dels fets rellevants i una explicació de la solució que dóna el tribunal i els seus arguments principals en relació a la norma aplicada sobre abús de dret, frau de llei o principi de bona fe i les seves manifestacions (no cal explicar els arguments processals ni detallar els motius dels recursos de cassació). La sentència pot estimar frau, abús o el que correspongui o estimar que no concorre però en qualsevol cas heu d’exposar l’argumentació d’acord amb els requisits d’aquestes figures tal com es configuren en el Codi civil.