¡Descarga Explicació Franquisme y más Resúmenes en PDF de Historia solo en Docsity!
FRANQUISME: 2NA ETAPA (1959-1975)
1.Identifica breument (2-3 línies) els següents personatges:
- Carrero Blanco: fou un militar de les Forces Armades d'Espanya, on assolí el rang d'almirall. Va ser company i mà dreta de Franco, i per tant era catolicista i anticomunista. Fou nomenat president del govern per Francisco Franco, a més de ser el successor del general un cop aquest morís. Per aquest motiu el grup terrorista d’ETA assasinà a Carrero Blanco amb un atemptat mesos després del seu nomenament.
- Fraga Iribarne: va ser un polític, professor de dret i diplomàtic espanyol d'extensa carrera durant la dictadura franquista, la transició i l'època democràtica posterior.
- López Rodó: fou un polític, jurista, catedràtic i advocat català. Va ser ministre durant el franquisme i la transició espanyola. A més a més fou membre de l’Opus Dei i és considerat un dels personatges més importants en la propulsió de l’economia espanyola proposada pels seus companys tecnòcrates. - Arias Navarro: fou un notari, fiscal i polític que va tenir un destacat paper en la repressió de Màlaga, i d’aquí va provenir el sobrenom de Carnicerito de Málaga. No obstant, també va obtenir el títol de President del Govern d’Espanya durant la dictadura i la transició. Arias Navarro és conegut també per ser el portaveu alhora d’anunciar la mort de Franco, en el discurs que es va emetre per televisió (‘’Españoles, Franco ha muerto’’). - Julián Grimau: va ser un polític espanyol. Militant del PCE des del 1936, el 1959 va tornar a l'Estat espanyol per organitzar el seu partit des de la clandestinitat. Detingut per la policia franquista el 1963, fou jutjat sense garanties i afusellat, fet que provocà una allau de protestes contra la dictadura franquista a tot Europa. 2. Contesta les següents preguntes: A/ Per què l’any 1957 va ser necessari fer un canvi de la reorientació econòmica del règim franquista? Com es va concretar? L’economia espanyola estava molt debilitada entre els anys 1957-1959, i després de l’autarquia, l’aïllament i les sancions internacionals, van entrar en vigor els tecnòcrates de l’Opus Dei. El pla d'estabilització i la liberalització va obtenir bons resultats.
B/ Per què definien ‘’tecnòcrata’’ la nova generació de polítics franquistes? Quines propostes van fer? Per entendre bé el perquè cal conèixer què vol dir la pròpia paraula. Tecnòcrates significa ‘’govern de tècnics’’, i aquests eren professionals en economia, és a dir, no es centraven en la política, sinó en l’economia, ja que estava molt debilitada. El que van fer va ser el pla d’estabilització i la liberalització.
c)Quins factors van propiciar la crisi final del franquisme a partir de 1970? Diversos factors propiciaren el final del franquisme. Alguns d’ells van ser per exemple el terrorisme dels grups com ETA, la nova generació d’estudiants que no havien viscut la
guerra, les llibertats de les persones d’altres països etc. No obstant cal dir que també hi existia gent oposada al règim. La suma d’aquests factors, entre d’altres, aconseguiren el final de l’etapa dictatorial.
3.Situa cronològicament els següents fets i explica’ls breument (2-5 línies):
- Escàndol Matesa: escàndol polític i econòmic, que tingué lloc l’any 1669. Es va produir aquest fet degut al deute que tenia l’empresa Matesa (d’uns 10.000 milions de pessetes), a un banc públic. Estaven implicats diversos tecnòcrates i el cap del ministeri d’informació, Fraga Iribarne, ho prengué al seu favor. Les conseqüències foren la substitució de 13 ministres, que havien estat implicats en l’escàndol, com també que els que havien escampat la informació. - Assassinat Carrero Blanco: el 20 de desembre de l’any 1973, el grup terrorista d’ETA va assassinar al possible successor de Franco, Carrero Blanco. L’atemptat va tenir lloc a Madrid i va consistir en un cotxe bomba. D’aquesta manera ETA feia un pas més cap a la fi de la dictadura franquista. - Plan de estabilización: conjunt de mesures econòmiques amb la finalitat de fugir de l’autarquia i arribar a una estabilització i liberalització del sistema econòmic espanyol. Aquest pla va aconseguir un creixement de l’economia espanyola. Fou aprovat el 1959. - Mort de Franco: Franco va morir amb 82 anys, el 20 de novembre de l’any 1975, degut a una insuficiència cardíaca. Aquell mateix dia tingué lloc el discurs d’Arias Navarro, el qual es pogué veure per la televisió. Aquest fet va suposar l’entrada en vigor de la monarquia i la democràcia, a través del període de la Transició. - Cessió del territori d'Ifni: el Marroc va voler recuperar colònies restants espanyoles, i va succeir la guerra d’Ifni, la qual va durar menys d’un any i va acabar amb la recuperació d’aquestes terres per part del Marroc. No obstant, una ciutat va seguir en mans espanyoles, la ciutat de Sidi Ifni, que deu anys més tard fou marroquina. - Processos de Burgos: judici que es va dur a terme l’any 1970, on s’acusava a membres d’ETA d’homicidi de tres persones durant el franquisme. Sis dels condemnats no van ser executats, degut a les mobilitzacions populars i la pressió intenacional. - Ley de Prensa e Imprenta: llei aprovada l’any 1966 que permitia una llibertat davant la divulgació de propaganda, notícies etc. Aquesta llei obria les portes a diverses propostes, com podrien ser l’existència d’empreses periodístiques privades. - Arias Navarro president de govern: després de la mort de Carrero Blanco, Arias Navarro passà a ser president del govern, tot i que al cap de poc temps va haver de dimitir degut a les tensions amb el rei i suposats espiaments als ministres. - Joan Carles de Borbó nomenat successor: gràcies a la llei de successió, Joan Carles de Borbó fou nomenat rei d’Espanya el 22 de novembre de 1975, després de la mort del dictador. - Ley Orgánica del Estado: aprovada l’any 1966, i parlava sobre el poder, la justícia, l’exèrcit, les divisions del mateix poder i les administracions de l’estat.
de l’ensenyança unilateral, també s’explicava que els altres valors que no entraven dins el règim, eren dolents i s’havien d’evitar ja que sinó podrien existir-ne conseqüències, com seria el cas de les diverses llengües presents al país com el català, el basc etc, o altres cultures. Un valor important del franquisme que s’ensenyava als joves estudiants era l’amor a la pàtria, és a dir, saber estimar la pàtria. Una característica força rellevant és la separació entre nens i nenes a les escoles, cosa que avui en dia veiem molt normal. El motiu del qual prové aquesta divisió és perquè els nens havien d’acabar sent homes treballadors per tirar endavant el país, mentre que les nenes s’havien de preparar per realitzar les feines de casa per tal de servir els seus marits i cuidar els fills. Una altra diferència seria el concepte comentat anteriorment, conseqüències. És a dir, s’ensenyaven els valors de què quan una persona s’equivocava, aquesta havia de ser castigada. En el cas dels centres escolars, aquest càstig constistia en, o bé insults als nens, o bé agressions com podria ser una colpejada als dits amb un regle per part del professor. Avui en dia, aquest tipus d’accions són completament immorals i molt probablement acabarien a un judici.
Pel que fa la meva opinió personal, penso que s’ha evolucionat molt sobretot en la llibertat de pensament, ja que avui en dia tothom pot pensar de la manera que vulgui, sempre i quan, no es falti el respecte a ningú. Als col·legis s’ensenyen diverses disciplines, i a partir d’aquí els estudiants es comencen a formar. No obstant, penso que es podrien millorar les maneres i els recursos alhora d’ensenyar, ja que avui en dia tenim una eina molt potent, internet, i crec que es podria fer-ne un ús més elevat. El que vull dir és que la manera de treballar en una classe on el professor explica i els alumnes van prenent apunts a partir de l’explicació, ja existia durant l’època del franquisme i, anteriorment. Per tant, considero que una sèrie de canvis haurien de surgir en el sistema educatiu, basats principalment en l’ús de les noves tecnologies, ja que em dóna la sensació que la societat està avançant i l’educació s’està quedant endarrerida.
6. Explica com era la situació de la dona durant el franquisme i quina era la seva funció social. Dóna també la teva opinió al respecte. La dona dona durant els anys del franquisme es va veure molt afectada pel que fa els seus drets i les seves llibertats. Els pensaments del règim consistien en què la dona era l’encarregada de realitzar les tasques de casa (neteja, roba, menja etc), a més de cuidar els nens i servir el seu marit. Aquesta manera de pensar era pròpia d’una ment tancada, perquè en comptes d’evolucionar com a societat, tal i com feien la resta de països europeus, seguia els pensaments antics. El franquisme era un règim conservador i gens enfocat cap a l’evolució del país, segurament perquè a Franco ja li anava bé aquest model per governar el seu país. Per tant, la dona no era lliure d’escollir què volia fer. A diferència dels nens, les nenes rebien una educació molt pobra, centrada en l’aprenentatge de les feines de casa. Cal dir que l’educació que es donava als nens no era res de l’altre món, però sí que anava més enfocada en els aspectes més laborals. En resum, podem dir de manera bastant evident que el franquisme era molt masclista, i que no veia la dona de la mateixa manera que l’home, la qual cosa portava a aquestes diferències socials que avui en dia causarien molts problemes.
Evidentment estic en contra d’aquesta manera de pensar, ja que l’home i la dona són i han de ser iguals, és a dir, han de tenir els mateixos drets i llibertats. El franquisme era una ideologia carca que mai pensava en el futur, sinó que simplement tenia com a objectiu conservar la cultura i les tradicions antigues. També el franquisme era de ment molt tancada, i pensava que tot el que era franquista era el correcte i la resta era incorrecta. Jo penso justament al contrari, ja que prefereixo pensar més en el futur que en el passat. Això no vol dir que no s’hagi de saber res del passat, perquè estudiant història m’ajuda molt a comprendre com som realment i perquè som d’aquesta manera i no d’una altra. Però d’aquí a no voler evolucionar com a societat i voler mantenir els ideals de sempre hi ha un pas immens. Per altra banda penso que com més cultures se sàpiguen millor, perquè et dóna més coneixement, i per tant més capacitat de raonar i qüestionar les altres ideologies, i no fer com Franco que pensava que la seva era la millor i que no volia saber-ne res de les altres. Finalment vull afegir que hem evolucionat molt des de la fi d’aquest règim en quan al masclisme, ja que cada vegada n’hi ha menys, tot i que cal acabar d’eliminar aquestes restes masclistes que queden per tal de ser una societat neta.
