¡Descarga sele franquisme - y más Resúmenes en PDF de Historia de España solo en Docsity!
RESUM DETALLAT: DE LA CONSOLIDACIÓ AL
FINAL DEL FRANQUISME
Selectivitat Història d'Espanya – Catalunya 2026
1. ELS TECNÒCRATES I LA TRANSFORMACIÓ
ECONÒMICA
1.1 El Govern Tecnocrà tes
Context: Amb el Pla d'Estabilització apareixen els tecnòcrates, tècnics vinculats a l'Opus Dei i relacionats amb les elits econòmiques. El seu objectiu era modernitzar l'economia sense canviar el sistema polític (les idees del Movimiento es mantenien). Perfil: Propers a l'Opus Dei, es relacionen amb les elits econòmiques. Objectiu: Canvi d'economia, però NO de política. Tècnics per fer créixer i mantenir la Dictadura. Context europeu: Europa es recupera ràpid gràcies al Pla Marshall, però Espanya viu aïllada. Als anys 50, Espanya entra en col·lapse econòmic (problemes socials, vagues, pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors). Frase clau (Estapé): "Si Espanya fos una empresa, hauria de tancar i els militars no hi cabrarien." Entre 1957 i 1959 es liberalitza l'economia per apropar-se a Occident i entrar en organismes internacionals. Els anys d'autarquia havien fet anar Espanya 20 anys endarrerida respecte a Europa.
1.2 El Pla d'Estabilització (1959)
Es passa d'un govern falangista a un de tecnòcrata. Dirigit per Carrero Blanco i Laureano López Rodó. L'objectiu és obrir l'economia al comerç internacional i a les inversions estrangeres. Mesures fiscals: Congelar salaris per rebaixar la inflació. Reduir la despesa pública i suprimir ajudes a empreses públiques. Augmentar els impostos i limitar el crèdit al sector privat. Mesures comercials: Supressió del control del comerç exterior (facilitada per la devaluació de la pesseta). Liberalització interior: l'Estat deixa de regular els preus. Liberalització exterior: facilitar la inversió estrangera i la importació de mercaderies. Resultat: Inicialment és un fracàs (fins al 1960 empitjora l'economia popular), però a llarg termini serà positiu. El període 1959–1973 s'anomena el desarrollismo , amb importants canvis econòmics i socials. Iniciativa política clau: Ley de Prensa e Imprenta (1966): suprimia la censura prèvia però comportava importants sancions posteriors. No hi havia llibertat d'expressió real.
1.3 Els Plans de Desenvolupament (1964–1975)
S'adopta el sistema capitalista, es creen plans triennals dirigits per López Rodó : Primer pla (1964–1967): S'allarga fins al 1968. No es compleixen els objectius. Segon pla (1968–1971): Dedicat a agricultura, habitatge, educació i transport. Tercer pla (1972–1975): Es veu afectat per la crisi del petroli del 1973 (augmenta la inflació i l'atur). Pols de desenvolupament: Per impulsar noves zones. Però els polítics decidien on s'invertia (poca planificació). Les inversions en habitatge, carreteres i electrificació milloren la vida quotidiana.
2. CREIXEMENT ECONÒMIC I CANVI SOCIAL
2.1 Un Desenvolupament Econòmic Accelerat
La indústria
La producció industrial es multiplica per 4 (creix un 400%). Als anys 40 no hi havia matèries primeres, recanvis ni energia. El PIB creix un 7% anual. El capital estranger és molt important. Indústria catalana en expansió: metal·lúrgia (automòbils, electrodomèstics, maquinària), química, construcció, paper, arts gràfiques, alimentació. Zones industrials: Catalunya (Vallès i Baix Llobregat), País Basc, Astúries, Madrid, València, Ferrol, Burgos, Valladolid. Mà d'obra: Procedent de zones rurals: Andalusia, Extremadura, Castelles i Galícia. Els salaris baixos (abundància de mà d'obra) afavorien la indústria. Desequilibris territorials: La inversió estrangera modernitza però crea desequilibri. El mercat exterior exporta productes agrícoles. Problema energètic: Gran dependència del petroli. 1968: central nuclear de Zorita (primera). 1972: Vandellòs. 1973: crisi del petroli amb gran impacte.
L'agricultura
Anys 40–50: L'Estat regula la producció i comercialització. Escassetat, cal importar. Anys 60 (desarrollismo): Pateix la fugida de mà d'obra cap a la ciutat (2 milions de persones). Menys mà d'obra → augmenta el salari. A Catalunya: Perd ¼ dels pagesos. Tecnificació, integració en el procés industrial, especialització (pomes, peres, avellanes, ramaderia industrial: porc i aviram).
El turisme
Abans del 1960 tenia poc impacte. Es beneficia del boom econòmic europeu. Es converteix en el sector terciari més important. Dades: 1961: 7 M; 1966: 17 M; 1970: 24 M de turistes. Atractius: Sol i platja. Per als turistes europeus: vacances pagades, baixa cotització de la pesseta, clima, platja. Zones principals: Canàries, Balears, Costa Brava i Costa Daurada. Beneficiats: Hotels, càmpings, serveis complementaris. Millores en transport (autopistes). Conseqüències: Negatives (explotació excessiva, destrucció del paisatge), positives (divises estrangeres, equilibra la balança de pagaments). Afecta les modes i costums.
Església catalana: Junt amb el País Basc, és on primer es critica la dictadura. L'Abat de Montserrat, Escarré , critica la dictadura a Le Monde i demana democràcia (haurà d'exiliar-se a Itàlia). Montserrat es converteix en referent de l'antifranquisme. 1966: manifestació de capellans a Barcelona per la tortura d'un estudiant. Cardenal Tarancón: S'allunya del règim. Arriba gent jove que no visqué la Guerra Civil.
La protesta universitària
Als anys 40 hi ha reivindicacions, el 1956 augmenten les protestes. Qüestionen el Sindicato Español Universitario (afí al falangisme). SDEUB (Sindicat Democràtic d'Estudiants de la UB): Es constitueix clandestinament als Caputxins de Sarrià. A l'assemblea fundacional hi assistiren +450 representants: Salvador Espriu, Antoni Tàpies, Jordi Solé Tura, Montserrat Roig, etc. La Caputxinada: La policia descobreix l'assemblea i assetja els assistents durant tres dies. Hi ha unió estudiants-pares-professors. Al món es produeix el Maig del 68 (revolució estudiantil internacional).
El moviment feminista i les associacions de veïns
Moviment Feminista: Reivindica els drets de les dones, la llibertat personal i el mateix estatus professional. Li queda llarg recorregut. Associacions de Veïns: Als anys 70 apareixen impulsades per una minoria polititzada. Reclamen millors condicions de vida i denuncien les mancances als barris. Es legalitzen el 1975.
3.2 L'Oposició Política
El Contuberni de Munic (1962)
IV Congrés del Moviment Europeu a Munic (1962): 118 polítics espanyols (monàrquics, republicans, socialistes, socialdemòcrates, nacionalistes) aproven una resolució a favor de la democratització d'Espanya per entrar a la CEE. Salvador de Madariaga: "Avui ha acabat la Guerra Civil." El PSOE accepta una monarquia democràtica. La repressió política fa que agafi més transcendència.
El moviment obrer (CCOO)
El creixement industrial fa renéixer el moviment obrer. Hi ha comunistes i catòlics, s'articulen a CCOO (Comissions Obreres, 1964). Es perd la vinculació amb els del
Zones: Astúries, Madrid, País Basc i Catalunya. S'intensifiquen vagues i reivindicacions. Al 1962, vaga de miners asturians: 500.000 obrers donen suport → Estat d'Excepció (maig calent). CCOO a Catalunya (1964): Sindicat independent i democràtic. Impulsa la lluita laboral: salaris, condicions, política, llibertat sindical i drets civils. Tàctica: Combina acció il·legal (vagues) amb escletxes legals (eleccions sindicals, triant càrrecs dels sindicats oficials de la CNS). El 1966 obtenen bons resultats, però el 1967 el TOP els il·legalitza. 1967: Les Joventuts Obreres Cristianes es separen de CCOO i creen la USO (Unió Sindical Obrera).
La qüestió basca: ETA
1959: neix ETA. Primer atemptat el 1968 (Melitón Manzanas). Estratègia: acció– repressió–acció. Procés de Burgos (1970): 16 membres d'ETA jutjats amb penes de mort. Hi ha protestes arreu d'Europa (inclòs el Vaticà). El règim cedeix i commuta les penes per presó llarga.
L'oposició a Catalunya i el catalanisme
1959 – Boicot a La Vanguardia: Contra el director Luís Galinsoga per dir 'todos los catalanes son una mierda'. El boicot al diari fa que el substitueixin per Manuel Aznar. CC (Cristians Catalans): Paper important. 'Campanya de la P': protesta contra el govern i la corrupció. Fets del Palau (1960): Cant de la Senyera davant ministres (cançó prohibida). Persecució de joves catalanistes catòlics. Detenció de Jordi Pujol per col·laborar. 1966 – Volem bisbes catalans: Protesta per la proclamació de Marcelo com a arquebisbe de Barcelona. 1966 – Taula Rodona: Plataforma pluripartidista antifranquista amb tots els partits polítics clandestins. 1969: Defensa del català a l'escola. 1971 – Assemblea de Catalunya: Moviment polític, sindical i civicocultural que aplega tot l'antifranquisme. Quatre punts: (1) Llibertats públiques, (2) Amnistia de presos polítics, (3) Reinstauració de l'Estatut, (4) Coordinació amb la lluita democràtica d'Espanya. 28 d'octubre de 1971: detenen 113 membres a la parròquia de Santa Mitjna. Tindrà molt de suport.
4. EL RÈGIM INTENTA ADAPTAR-SE A LA REALITAT SOCIAL
4.1 La Ley Orgánica del Estado (1967)
Aprovada per referèndum (95% afirmatiu). Institucionalitza el règim franquista. Mesures: Espanya es defineix com un Regne (sense rei de moment). Separació entre Cap de l'Estat i Cap de Govern. Augment del nombre de procuradors (terç familiar: 102 procuradors, 2 per província, independent del nombre d'habitants). Assentament de la institució monàrquica i possibilitat de crear associacions polítiques. IMPORTANT: Franco encara pot vetar i triar procuradors. La llei NO aclareix el futur del règim.
4.2 La Política Franquista a Catalunya
Porcioles: Figura destacada, fidel al règim. Fa negocis amb la construcció i intenta integrar més catalans al règim.
CCOO (1964): Sindicat independent. Vaga minera asturiana 1962 (500.000 obrers). Il·legalitzat el 1967. ETA (1959): Primer atemptat 1968. Procés de Burgos 1970 (16 condemnats → penes commutades per protestes internacionals). Catalunya: Boicot La Vanguardia (1959), Fets del Palau (1960), Caputxinada (1966), Assemblea de Catalunya (1971): llibertats + amnistia + Estatut + coordinació.
4. EL RÈGIM S'ADAPTA I LA SUCCESSIÓ
Ley Orgánica del Estado (1967): Espanya = Regne. Separa Cap d'Estat i Cap de Govern. Referèndum 95%. Franco manté el veto. Successió (1969): Franco tria Joan Carles (1948 a Espanya) sobre Joan de Borbó, Alfons de Borbó i Carles Hug. Vol instaura nova monarquia, no continuació d'Alfons XIII. Intencions de Joan Carles: desconegudes.
CRONOLOGIA CLAU
Dates i fets essencials per a la selectivitat: 1947: Ley de Sucesión del Estado 1956: Instituto Español de Emigración 1957: Inici liberalització economia (tecnòcrates) 1959: Pla d'Estabilització | Neix ETA | Boicot La Vanguardia 1960: Fets del Palau (cant Senyera) 1962: Contuberni de Munic | Vaga minera asturiana | Inici 'desarrollismo' 1964: CCOO neix a Barcelona 1966: Ley de Prensa | Caputxinada (SDEUB) | Taula Rodona | Referèndum Ley Orgánica 1967: Ley Orgánica del Estado | TOP il·legalitza CCOO 1968: Primer atemptat ETA | Central nuclear de Zorita 1969: Joan Carles nomenat successor | Defensa català a l'escola 1970: Procés de Burgos (16 condemnats a mort → commutats) 1971: Assemblea de Catalunya (4 punts) 1972: Central nuclear de Vandellòs 1973: Crisi del petroli 1975: Legalització associacions de veïns
BON ESTUDI! 📚
