¡Descarga Extremitat superior y más Apuntes en PDF de Anatomía solo en Docsity!
Extremitat superior
• Característiques bàsiques
• Gran mobilitat
• Precisió de moviments (bona part del SN està destinat a la mà)
• Acció prèmsil
• Cintura escapular : regió que uneix l’extremitat al tronc
• Ossos:
• Escàpula
• Llig. transvers escapular superior o llig. coracoideu: tanca l’escotadura
escapular superior, retenint-hi així el N. supraescapular.
• Llig. coracoacromial: forma la bóveda coracoacromial, una falsa articulació
(art. subacromial o art. subdeltoidea) que fa de sostre del cap de l’húmer.
• Clavícula
• Húmer
• Llig. transvers humeral o llig. de Gordon Brodie : Va del tubercle major
(troquíter) al tubercle menor (troquín) i tanca el solc intertubercular o corredera bicipital.
• Articulacions verdaderes (diartrosis):
Art. Esternoclavicular : en silla de montar
• Moviments: 3 (gràcies al menisc)
• Elevació (10cm) i descens (3cm) de l’espatlla
• Anteversió (10cm) i retroversió (3cm)
• Rotació 30º
• Característiques: és l’única art. que connecta l’extremitat superior amb el
tronc; és palpable i ben visible en prims
• Superfícies articulars
• Extrem intern de la clavícula
• Angle superior extern de l'estèrnum
• Primer cartílag costal
• Menisc esternoclavicular : s'insereix a la clavícula i al primer cartílag costal
• Càpsula articular
• Lligaments
• Intrínsecs
• Llig. esternoclavicular anterior
- Llig. esternoclavicular posterior
- Extrínsecs
- Llig. interclavicular : va d'una clavícula a l'altra
- Llig. costoclavicular o llig. romboide
- Art. Acromioclavicular : plana (artrodia)
- Moviments: de bàscula
- Característiques: manté la distància escapulo-clavicular
- Superfícies articulars: planes, però obliqües; la clavícula descansa sobre l’ acromion.
- Acromion
- Extrem extern de la clavícula
- (^) Menisc : pot tenir-ne, però no és necessari
- Càpsula articular: és molt forta
- Lligaments
- Intrínsecs
- Llig. acromioclavicular superior : és molt resistent
- Llig. acromioclavicular inferior
- Extrínsecs: lligaments coracoclaviculars. La seva ruptura (que sol ser a causa d’una alta tensió provocada per un cop a l’espatlla) fa que la clavícula es desenganxi i quedi pujada: signe de la tecla del piano.
- Llig. conoide : té forma de con i és més medial
Llig. trapezoide : és més laminar i més lateral
- Art. Escapulohumeral : enartrosis
- Moviments: 3
- Abducció (90º - fins que el troquíter xoca amb l’acromion) – adducció (0º - realment 45-50º)
- Podem acabar d’elevar el braç gràcies a:
- Moviment de bàscula de l’escàpula (60º d’elevació)
- Art. esternoclavicular (30º)
- Art. acromioclavicular (30º)
- Inclinació del tronc (30º d’inclinació)
- Flexió o anteversió (60º) – extensió o retroversió (45-50º). Es pot acabar d’elevar el braç gràcies a escàpula i tronc.
- Rotació externa (+ de 90º) rotació interna (- de 90º). Es valora amb el braç a 90º i el palmell de la mà amunt.
- O: Fossa infraespinosa de l’escàpula, espina de l’escàpula i fàscia infraespinosa.
- I: Cara posterior del troquíter.
- F: Rotació externa, estabilització de l’articulació
- M. rodó menor (N. axil·lar o N. circumflex)
- O: Cara posterior del marge lateral de l’escàpula.
- I: Cara posterior del troquíter.
- F: Rotació externa, estabilització de l’articulació
- M. subescapular (N. subescapular)
- O: Fossa subescapular de la cara anterior de l’escàpula
- I: Tubercle menor (troquín)
- (^) F: Rotació interna, estabilització de l’articulació Pel seu darrere hi ha la bossa serosa
- M. angular (o elevador) de l’escàpula (N. dorsal de l’escàpula)
- O: Apòfisis transverses de C1, C2, C3, C
- I: Angle superior de l’escàpula
- F: Elevar l’escàpula.
- M. romboides (N. dorsal de l’escàpula)
- O: Apòfisis espinoses de C6 i C7 (romboide menor) i T1, T2, T3, T4 (romboide major).
- I: Marge intern de l’escàpula
- F: Bàscula de l’escàpula (porta l’angle inferior cap a medial)
- M. trapezi (XI N. cranial o N. accessori o N espinal, III N. cervical i IV N. cervical)
O: Línia nucal superior de l’os occipital, apòfisis espinoses de les C mitjançant el llig. nucal i apòfisis espinoses de les T (fins la T11 o T12, pot ser asimètric: arribar a T11 en una banda i T12 a l’altra)
- I: Clavícula, acromion, espina de l’escàpula
- F: Fixar l’escàpula
- Parts: (segons la direcció de les fibres)
- Superior (pars descendent): agonista del m. elevador
- Mig (pars transversa): adductor de l’escàpula
- Inferior (pars ascendens): baixa l’escàpula És superficial i molt extens
- M. dorsal ample (o M. Latísimo dorso) (N. toracodorsal)
- O: Apòfisis espinoses de T6 a T12. Apòfisis espinoses de L i sacre (mitjançant una aponeurosis forta i resistent: la fàscia toracolumbar, que forma el rombo
lumbar visible en musculmans). Cresta ilíaca. 6 últimes costelles. Angle inferior de l’escàpula
- I: Fons de la corredera bicipital de l’húmer.
- F: Extensió, adducció (aproximació), rotació interna (serveix per trepar) Vesalio l’anomenà Ani scalptor, ja que ens permet rascar-nos el cul. És superficial. S’utilitza molt en cirurgia reconstructora, especialment del pit.
- M. rodó major (N. subescapulars)
- O: Cara posterior del marge lateral de l’escàpula
- (^) I: Cresta subtroquiniana
- F: Extensió, adducció i rotació interna. Agonista del m. dorsal ample. Se l’anomena m. del mestre, ja que permet romandre amb els braços creuats a l’esquena. Queda envoltat en espiral pel tendó del m. dorsal ample.
- M. deltoides (N. axil·lar o N. circumflex)
- O:
- Clavícula: deltoides anterior o clavicular
- Acromion: deltoides mig o acromial
- Espina de l’escàpula: deltoides posterior o espinal
- I: Cara externa de la diàfisi humeral (ubre deltoidea)
F: Abducció (principal múscul abductor). Adducció (deltoides anterior). Adducció i rotació externa (deltoides posterior). És superficial, cobreix l’espatlla. Entre el m. deltoides i l’art. hi ha la bossa serosa subdeltoidea, que pot comunicar, o no, amb la bossa serosa subacromial
- M. serrato anterior (N. toràcic llarg o N. de Charles Bell)
- O: Fent unes dents o digitacions s’origina a la cara anterior externa de les 10 primeres costelles.
- I: Cara anterior del marge intern de l’escàpula
- F: Fixa l’escàpula i en manté el marge intern enganxat a la paret del tòrax. Abducció (serrato superior i mig)
- Parts:
- Superior: fibres de disposició transversa
- Mig: fibres que divergeixen cap a l’escàpula
- Inferior: fibres que convergeixen cap a l’angle inferior de l’escàpula. Cobreix la paret lateral del tòrax. Quan el m. no funciona, el marge intern de l’escàpula es separa del tòrax al fer un esforç, originant el què s’anomena “escàpula alada”. Això pot ésser degut a una lesió del N. toràcic llarg, que es pot produir en combats amb sables i en buidaments de tumors mamaris.
- Llaçades musculars de l’escàpula
- Os: clavícula
- M. pectoral major, m. pectoral menor, m. subclavi
- Aponeurosis: fàscia del pectoral major i fàscia clavipectroaxil·lar (envolta el m. subclavi i el m. pectoral menor; en surt el llig. suspensor de l’aixella, que va a la pell de l’aixella)
- Paret posterior
- Os: escàpula
- M. subescapular, m. rodó major, m. dorsal ample
- Aponeurosis: fàscies dels m. que he dit.
- Paret interna
- (^) Ossos: costelles
- M. serrato anterior
- Sinsarcosis (falsa articulació, entre els músculs) escapuloserràtica: moviment de l’escàpula respecte el tòrax.
- Paret externa
- Os: coll de l’húmer
- M. coracobíceps, insercions del m. rodó major i del m. dorsal ample
- Contingut: venes, artèries, linfàtics, nervis, greix.
- Plexe braquial: anastomosis de les branques anteriors dels Nn. raquidis C5, C6, C7, C8 i T
- Si també rep fibres de C4 és un plexe braquial prefixat
- Si també rep fibres de T2 és un plexe braquial postfixat
- Parts
- Supraclavicular
- Cavitat axil·lar: conté els fascicles i les branques
- Troncs: cadascun es divideix en un component anterior i un component posterior.
- (^) Superior (C5, C6)
- Mig (C7)
- Inferior (C8, T1)
- Fascicles
- Lateral (format pel component anterior dels troncs superior i mig)
- Posterior (format pels components posteriors dels tres troncs)
- Medial (format pel component anterior del tronc inferior
- Branques colaterals
N. dorsal de l’escàpula (O: C5) Va cap endarrera i inerva el m. elevador de l’escàpula i el m. romboides
- N. supraescapular (O: tronc superior) Va cap endarrera, passa per l’escotadura coracoidea i inerva el m. supraespinós i el m. infraespinós
- N. toràcic llarg (O: C5, C6 i C7) Inerva el m. serrato anterior
- (^) N. subclavi (O: tronc superior) Inerva el m. subclavi
- Nn. pectorals o Nn. toràcics anteriors (O: fascicle lateral i fascicle medial que s’anastomosen formant la nansa dels pectorals) Inerva el m. pectoral major i el m. pectoral menor
- Nn. subescapulars (3) (O: fascicle posterior) Inerven el m. subescapular, m. rodó major, m. dorsal ample (N. toracodorsal)
- Patologia
- Paràlisi braquial traumàtica: un cop, es trenca la clavícula, s’arrenca tot...
- Paràlisi braquial obstètrica: en el part el ginecòleg tiba el braç i cshcshcsh...
- A. subclàvia: passa entre el m. escalè anterior i el m. escalè mitjà (hiat dels escalens)
- A. axil·lar: al centre de la cavitat axil·lar, rodejada pel plexe braquial, creuada pel m. pectoral menor
O: Sota la clavícula, ve de l’A. subclàvia.
- F: Quan sobrepassa el marge del m. pectoral major passa a ser l’A. humeral.
- Branques colaterals en relació amb el m. pectoral menor:
Carps
- S cared (Scaphoid ): Escafoides
- L overs (Lunate): Semillunar
- T ry (Triquetral): Piramidal
- P ositions (Pisiform): Pisciforme
- T hat (Trapezium): Trapezi
- T hey (Trapezoid): Trapezoide
- C an't (Capitate): Gran
- H andle (Hamate): Ganxut
- Articulacions:
Art. del colze:
- Característiques: forma un angle (10-15º) obert cap a fora anomenat valgo fisiològic, més marcat en les dones. Si el forcem llançant una jabalina podem trencar el llig. lateral intern, i ens quedarà un colze de jabalina.
- Moviments:
- Flexió (140-150º actius, quasi 180º passius) – extensió (0º)
- Pronació (90º) – supinació (90º): sobre un eix que passa pel cap del radi i el cap del cúbit. Per valorar-lo, en clínica partim de la posició neutra (polze amunt)
- (^) Càpsula articular:
- Té una especialització, una zona més fibrocartilaginosa i gruixuda que forma el llig. anular del cap del radi
- Reuneix tres articulacions:
- Art. humerocubital: trocleartrosis
- Art. humeroradial: condileartrosis
- Art. radiocubital proximal: trochus
- Corda obliqua o llig. de Weitbrecht
- Membrana interòssia: és una sindesmosis (unió membranosa d’ossos) radiocubital
Lligaments:
- Llig. quadrat o Dènucè: situat a sota de l’art. radiocubital proximal, uneix cúbit i radi.
- Llig. lateral intern: s’origina a l’epicòndil medial (epitròclea)
- Fascicle anterior: s’inserta a la part anterior de la càpsula
- Fascicle posterior: s’inserta a l’olecranon (llig. de Bardinet)
- Fascicle mitjà: s’inserta a l’apòfisi coronoides
- Fibres transversals: uneixen les insercions dels fascicles anterior i mig (llig. de Cooper)
- Llig. lateral extern: s’origina a l’epicòndil lateral i en surten tres fascicles que formen com un vano (no es diferencien gaire bé) i que s’inserten a la càpsula, al cúbit i al llig. anular.
- Llig. epitrocleolecranià: va de l’epitròclea a l’olècranon; tanca el canal epitrocleolecranià per on hi passa el N. cubital (quan t’hi dónes un cop...)
- Art. del canell:
- Moviments:
- Flexió (85º) – extensió (85º): sobre un eix que passa per l’art. del semilunar
- Adducció (45º) – abducció (15º): sobre un eix anteroposterior que passa pel cap de l’os gran.
- Circumducció
Formada per dues càmares que tenen cadascuna la seva càpsula articular:
- Art. radiocarpiana: condiliartrosis
- Característiques: és més proximal
- Superfícies articulars:
- Epífisi distal del radi
- Fibrocartílag triangular
- Cara superior dels ossos escafoides, semillunar, piramidal. Aquests ossos romanen units per llig. interossis: - Llig. escafolunar - Llig. lunopiramidal
- Art. mediocarpiana: doble condiliartrosis
- Característiques: és més distal
- Superfícies articulars: (incomplet!)
- Part externa: Os escafoides amb trapezi i trapezoides
- Part interna: Os escafoides amb semillunar
- (^) Lligaments:
- Anteriors:
Llig. radiat del carp: És el més profund dels llig. anteriors. S’origina a l’os gran i irradia tots els ossos veïns menys el semilunar.
- Aproximació – separació (prenem el 3r dit com a punt de referència)
- Rotació???
- Art. interfalàngiques: flexió - extensió
- Càpsula articular
- Lligaments laterals: són tant forts que poden fer fractura – arrencament (en un traumatisme, a vegades es trenca abans l’os que ells)
Llig. laterals externs i llig. laterals interns
- Són en Y o en V, ja que tenen dues parts
- Os – os
- Os – fibrocartílag glenoideu o placa palmar (situada en la falange distal de l’art.
- Músculs
- Músculs del braç
- Mm. anteriors:
- M. coracobraquial (N. múscul cutani, passa a través del m. “N. perforant” )
O: Apòfisi coracoides (juntament amb la porció curta del m. bíceps braquial; aquest origen s’anomena coracobíceps)
- I: Cara interna de la diàfisi de l’húmer
- F: Flexor de l’espatlla. Ajuda a mantenir pesos També anomenat múscul de la normalitat, ja que porta l’extremitat a la posició anatòmica.
- M. braquial anterior (N. múscul cutani)
- O: Cares interna i externa de l’húmer. Tabics intermusculars intern i extern
- I: Tuberositat anterior del cúbit
- F: Flexor del colze
- M. bíceps braquial (N. múscul cutani)
- O:
- (^) Porció curta: Apòfisis coracoides (juntament amb el m. coracobraquial)
Porció llarga: Per sobre de la cavitat glenoidea, dins la càpsula de l’art. escapulohumeral, però per fora de la sinovial. La part de tendó que queda dins la càpsula es localitza entre els tendons dels mm. supraespinós i subescapular, espai que s’anomena intèrval dels rotadors. El tendó surt per la corredera bicipital, que queda tancada pel llig. de Gordon Brodie.
- El tendó del bíceps s’insereix a la tuberositat bicipital del radi
- L’aponeurosis del bíceps acaba superficialment en els músculs epitroclears (assertus fibrós)
- F: Flexió, supinació. Abducció (tendó de la porció llarga)
- Parts:
- Porció curta
- Porció llarga Anomenat també m. del sacacorchos o m. de l’alimentació.
- Mm. posteriors:
- M. tríceps braquial (N. radial)
O:
- Porció llarga: Infraglenoïdal (sota la cavitat glenoidea
- Vast lateral: Cara posterior de l’húmer per sobre del canal radial o canal de torsió. Envà intermuscular extern.
- (^) Vast medial: Cara posterior de l’húmer per sota el canal radial. En els dos envans intermusculars.
- I: El tendó del tríceps s’inserta a l’olècranon. Hi ha una bossa serosa superficial i una de profunda que si s’omplen de líquid... bursitis olecraneana (colze de l’estudiant).
- F: Extensió del colze. Mirarem el reflex tricipital (C7) deixant el braç mort penjant, picant el colze
- M. aconi (N. radial)
- O: cara posterior de l’epicòndil lateral
- I: cara posteroexterna del cúbit
- F: extensió del colze.
- Músculs de l’avantbraç
- M. anteriors (N. medià, excepte el m. cubital anterior i la meitat interna del m. flexor comú dels dits, que són inervats pel N. cubital) Es poden situar en 4 plans, de més a menys profunds:
- Pla més profund:
- M. pronador quadrat (N. medià)
- O: Cara anterior del cubit
- I: Cara anterior del radi
- F: Pronador
- M. palmar major o m. flexor radial del carp (N. medià)
- O: Epitròclea
- I: Cara palmar de la base del segon metacarpià (i a vegades també del tercer)
- F: Flexor i abductor del canell. Flexor del colze. El seu tendó passa sol pel túnel carpià
- M. palmar menor o m. palmar llarg o palmaris longuis (N. medià)
- O: Epitròclea
- I: Aponeurosis palmar mitjana
- F: Flexor del canell. Tensa l’aponeurosis palmar mitjana. Pot no ser-hi, és inconstant. El seu tendó passa superficialment al túnel carpià.
- M. flexor cubital del carp o m. flexor cubital anterior (N. cubital)
- O: Epitròclea, cara posterior del cúbit i cara interna del cúbit
- I: Os pisciforme, d’on surten prolongacions fins al 5è metacarpià i fins al ganxo de l’os ganxut.
- F: Flexor i abductor del canell (“flexor cubital”: flexor amb desviació cubital) La seva inserció limita el canal cubital. Cobreix el N. cubital amb el què s’anomena arc d’Osborne.
- Mm. posteriors, de més pofund a més superficial:
- M. extensor radial curt del carp o 2n radial extern (N. radial)
- O: Epicòndil
I: Cara posterior de la base del tercer metacarpià
- F: Extensió i abducció del canell El seu tendó passa per la segona corredera
- M. extensor radial llarg del carp o 1r radial extern (N. radial)
- O: Marge extern de l’húmer. Envà intermuscular extern
- (^) I: Cara posterior de la base del segon metacarpià
- F: Extensió i abducció del canell. En la posició neutra (polze amunt), fa flexió del colze. El seu tendó passa per la segona corredera
- M. braquioradial o m. supinador llarg (N. radial)
- O: Marge extern de l’húmer. Envà intermuscular extern
- I: Apòfisis estiloides del radi.
- F: En posició neutra, fa flexió del colze. Pronador i supinador: tendeix a portar la mà a la posició neutra. Acompanya la branca sensitiva del N. radial fins al canell.
- Mm. externs, de més profund a més superficial:
- M. supinador o m. supinador curt (Branca profunda del N. radial)
- O:
- Epicòndil: en surten fibres oblíqües que formen el fascicle superficial o oblic del m. supinador
- (^) Cara posterior del cúbit (cresta supinatòria): en surten fibres transverses que formen el fascicle profund o transvers del m. supinador
- I: Cara anterior del coll del radi.
- F: Potent supinador Entre els dos fascicles hi passa la branca profunda del N. radial, que entra al m. per l’arc de Fröshe. Colze del tenista: A causa d’una hipertròfia del m. supinador, es comprimeix el N. radial.
- Mm. Posteriors 2, es poden situar en dos plans:
- Pla profund: 4 músculs disposats esglaonadament
- M. abductor llarg del polze (Branca profunda del N. radial)
- O: Cara posterior del cúbit, cara posterior de la membrana interòssia i cara posterior del radi.
- I: Base del 1r metacarpià
- F: Abductor del 1r dit. Flexor i abductor del canell. (obre tisores) El seu tendó passa per la 1a corredera
M. extensor curt del polze (Branca profunda del N. radial)
- O: Cara posterior de la membrana interòssia i cara posterior del radi.
- I: Base de la 1a falange del 1r dit
- F: Extensor del 1r dit i abductor del canell. (obre tisores) El seu tendó passa per la 1a corredera, juntament amb el tendó del m. abductor llarg del polze. (a vegades podem confondre’ls)
- M. extensor llarg del polze (Branca profunda del N. radial)
- I: Dors dels dits 2, 3, 4 i 5
- F: En els dits 2, 3, 4, 5: flexor de les art. metacarpofalàngiques i extensor de les art. interfalàngiques. “Mà en visera” Els tendons passen per davant de l’art. metacarpofalàngica
- M. extensor curt o m. mani: situat al dors de la mà, habitualment no existeix.
Mm. interossis : 7 Mm. amb possibilitat d’un 8è (Branca profunda del N. cubital)
- Dorsals: 4 Mm.
- O: Tota la cara del metacarpià que no mira a l’eix de la mà. Part més posterior de la cara que mira a l’eix de la mà.
- I: Tendó que s’inserta a la base palmar de la 1a falange, passa endarrera i es confon amb la banda central i les bandes laterals dels tendons dels m. extensors dels dits, formant part de l’aparell extensor dels dits. En els dits d’on han tingut un major origen.
- F: Flexors de l’art. metacarpofalàngica i extensors de l’interfalàngica. Abducció.
- Ventrals: 3 Mm. (possibilitat d’un 4t, però el més normal és que falti el del 1r metacarpià) - O: Cara que mira a l’eix de la mà.
I: Tendó que s’inserta a la base palmar de la 1a falange, passa endarrera i es confon amb la banda central i les bandes laterals dels tendons dels m. extensors dels dits, formant part de l’aparell extensor dels dits. En el dit on s’han originat.
- F: Flexors de l’art. metacarpofalàngica i extensors de l’interfalàngica. Adducció.
- Mm. tenars : quatre Mm. propis del 1r dit
- M. adductor del polze (Branca profunda del N. cubital)
- (^) O:
- Fascicle carpià (oblic): Carp (os gran, trapezoide)
- Fascicle metacarpià (transvers): Marge anterior del 3r metacarpià
- I: Os sesamoïdal intern (situat a nivell de l’art. metacarpofalàngica del 1r dit). Primera falange.
- F: Adductor del primer dit.
- M. flexor curt del polze (N. medià i branca profunda del N. cubital)
- O:
- Fascicle superficial (N. medià) : Llig. anular. Os trapezi
- Fascicle profund (Branca profunda del N. cubital) : Os trapezoide
- I: Os sesamoïdal extern. Primera falange.
- F: Flexor de l’art. metacarpofalàngica. Oposició del polze Entre els dos fascicles es forma una U per on passa el tendó del m. flexor llarg del polze. Dins del m. hi ha una anastomosi nerviosa entre el N. medià i el N. cubital: Anastomosi de Riche Cannieu
- M. oponent del polze (N. medià)
- O: Trapezi. Llig. anular
- I: Cara lateral del 1r metacarpià
- Oposició del polze (porta endavant el 1r metacarpià)
- M. abductor curt del polze (N. medià)
- (^) O: Tubercle de l’escafoides, llig. anular
- I: Os sesamoïdal extern. Primera falange.
- F: Abductor del 1r dit. Flexor de l’art. metacarpofalàngica. És el més superficial dels Mm. tenars; cobreix el m. oponent del polze.
- Mm. hipotenars : tres Mm. propis del 5è dit
- Són més profunds (Branca profunda del N. cubital) Tenen un origen comú: Ganxo del ganxut i llig. anular.
- M. flexor del 5è dit
- I: Falange proximal
- F: Flexió de l’art. metacarpofalàngica.
- M. oponent del 5è dit
- I: Cara interna del 5è metacarpià
- F: Oposició (porta endavant el 5è metacarpià)
- M. abductor del 5è dit (Branca profunda del N. cubital)
- O: Os pisciforme, llig. anular.
- I: Primera falange del 5è dit.
- F: Abductor i flexor del 5è dit.
- Artèries
- A. humeral
- O: A. axil·lar, quan sobrepassa el marge inferior del m. pectoral major.
- F: Al colze es divideix formant l’A. radial i l’A. cubital.
- T: Conducte braquial
Col: totes acompanyades de Vv. satèlits
