FILOSOFIA PLATO 2n Batx, Apuntes de Historia de la Filosofía

¡Descarga FILOSOFIA PLATO 2n Batx y más Apuntes en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity!

17/6/2017 Inici https://sites.google.com/mataro.epiaedu.cat/filoplato/inici?authuser=0 1/

Plató

Inici 1. Precedents 2. Biograa 3. Dualisme Ontològic 4. Dualisme Epistemològic

PRECEDENTS:

Presocràtics: Parmènides, Heràclit i Pitàgores

Amb Parmènides es pot dir que comença la metafísica occidental. D'ell es conserven fragments d'un poema misteriós on s'afirmen dues idees que donen el tret de sortida a l'especulació filosòfica sobre la realitat:

• l'ésser és i el no ésser no és
• cal dir i pensar que una mateixa cosa és ser i pensar D'aquets dos enunciats s'en desprenen diverses conseqüències que influiran decisivament en la filosofia de Plató:

1. El canvi que obsevem per mitjà dels sentits en la realitat és una aparença, perquè l'ésser no canvia.
2. Si els sentits són, segons (1), enganyosos, caldrà anar més enllà del que ells ens diuen, és a dir, superar-los, per mitjà de la raó i la intel·ligència.
3. Hi ha una identificació entre el que pot ser pensat i conegut, i el que és. Si una cosa és, pot ser pensada i coneguda. Si una cosa pot ser pensada, és. Aquest plantejament obre les portes a l' Idealisme Filosòfic , que identifica la realitat amb el pensament i el pensament amb la realitat. Al s. XIX, el filòsof Hegel culmina aquest corrent filosòfic amb la famosa sentència: "Tot el que és real és racional, i tot el que és racional és real". Pel que fa a Heràclit , de sobrenom "l'obscur", ens resten fragments que situen a aquest autor en una línia filosòfica contrària a la de Parmènides. Els dos enunciats més famosos atribuïts a Heràclit són:

• "panta rei", que en grec vol dir "tot flueix"
• "no et banyaràs dos cops en el mateix riu” A partir d'ells, la crítica filosòfica interpreta que, per a aquest autor, el canvi defineix la realitat. Com dirà Aristòtil uns segles més tard, "la naturalesa és principi de moviment". Així doncs, el canvi és l'essència de la realitat, la qual concep com una unitat que es desenvolupa seguint unes lleis (logos) de caràcter dialèctic , és a dir, que tot es mou i es transforma anant d'un extrem cap al seu oposat: la vida "és" perquè canvia cap a la mort, la salut "és" perquè canvia cap a la malaltia, la joventut "és" perquè canvia cap a la vellesa... Pel que fa a Pitàgores , aquest filòsof afima que la realitat que captem pels sentits està basada en una estructura de caràcter matemàtic que només podem captar per mitjà de la intel·ligència. Tota la realitat prové d'un origen (Arkhé), que és de caràcter matemàtic. Per tant, el coneixement de la veritat només és possible si acostumem la nostra ment al domini del llenguatge de les matemàtiques. Resumidament, Plató recull influències dels tres autors presocràtics. Com veurem més endavant, el "Món de les Idees" de Plató conté moltes de les característiques que Parmènides atribueix a l'ésser: perfecció, immutabilitat, veritat ... Pel que fa a Heràclit, Plató accepta el seu plantejament basat en el canvi, però el limita exclusivament a l'àmbit de la realitat que ell designa com a "Món sensible". Alhora, juntament amb el seu mestre Sòcrates , recull el concepte de dialèctica, però l'aplica a l'àmbit del coneixement: el

1. Precedents 17/6/17 11& https://sites.google.com/mataro.epiaedu.cat/filoplato/1-precedents?authuser=1&pli=1 Pàgina 1 de 7

1. Precedents:

Sofistes i Sòcrates

Els Sofistes: Protàgores, Gòrgies, Calicles Amb l'aparició dels Sofistes, al s. V aC, l'interès de la filosofia situa la reflexió sobre l'home i la societat per damunt de la reflexió sobre la natura i l'univers que feien els Presocràtics. Els grans temes d'interès dels Sofistes són ara l'home , la societat , la política i el llenguatge. L'home és vist com un ésser social, un "producte" de la societat, i la política i el llenguatge són les eines fonamentals per poder intervenir en aquesta. El llenguatge es percep com una eina destinada a convèncer ( retòrica ) als altres que les nostres opcions són les millors. En aquest sentit, els sofistes defensen un model democràtic a l'hora d'organitzar políticament la societat, ja que només en democràcia es pot discrepar i fer que l'opinió d'una persona pugui esdevenir majoritària. Com que eren experts en la capacitat manipuladora del llenguatge, els sofistes es dedicaven a feines vinculades amb aquesta habilitat: política, dret i ensenyament. Pel fet que cobraven per ensenyar, van ser molt criticats. Sòcrates i Plató, a més, els acusaven de fer un ús immoral del llenguatge, dirigit només a la defensa de qui paga millor (erística), en lloc de fer-lo servir per trobar la veritat.

1. Precedents 17/6/17 11& https://sites.google.com/mataro.epiaedu.cat/filoplato/1-precedents?authuser=1&pli=1 Pàgina 2 de 7 Des del relativisme de Protàgores ( L'home és la mesura de totes les coses) a l'escepticisme de Gòrgies ( la veritat no existeix, i si existís, no podria ser ni pensada ni expressada), els sofistes neguen l'existència de la veritat. Per això connecten tant amb el s. XXI, una època marcada per la pèrdua dels referents tradicionals: Déu, l'Església, l'Autoritat, les normes, les institucions socials, etc. i la presència de realitats socials molt properes als esquemes sofístics, com ara la idea de la "post-veritat". Physis (naturalesa), o Nomos (convenció)? En negar l'existència de la veritat (és el seu fonament filosòfic), els sofistes consideren que totes les lleis humanes són temporals, fruit d'un acord, pacte o convenció (Nomos). Les lleis no són "sagrades", ni "naturals" (Physis), no provenen dels déus ni de la natura (la natura no "produeix" lleis), i per tant es poden canviar o eliminar sempre que convingui. Quan ens preguntem:
   1. Quin és el fonament de les lleis?
   2. Per què hem de respectar i complir les lleis? els sofistes responen dient que les lleis només es fonamenten en la voluntat dels homes, i que per tant sempre es poden canviar o derogar. Només hi ha una excepció, segons el sofista Calicles: la llei natural del més fort. Per tant, les lleis socials que protegeixen els dèbils són, segons aquest sofista, "antinaturals" i per tant, errònies. En contra dels altres sofistes, Calicles pensa que la democràcia és un mal sistema de govern, perquè protegeix als "dèbils", o permet que aquests governin, cosa "anti-natural". Aquesta idea antidemocràtica és recollida i defensada al s. XIX pel filòsof F. Nietzsche , un segle en el que, per altra banda, es produeix l'esclat de la biologia evolucionista, de la mà de Charles Darwin , el qual alimenta la idea que la realitat natural està governada per la llei del més fort, sota el concepte de "selecció natural". Ràpidament, les teories evolucionistes que aboguen per la selecció natural dels éssers vius trobaran el seu camp d'aplicació en l'ecosistema social, donant lloc al que s'ha anomenat " Darwinisme Social ". Sòcrates

1. Precedents 17/6/17 11& https://sites.google.com/mataro.epiaedu.cat/filoplato/1-precedents?authuser=1&pli=1 Pàgina 4 de 7 Normalment, es tracta de conceptes morals, com ara: què és la justícia? quan obrem de forma justa i quan no? Només qui ha arribat al concepte universal de justícia pot contestar correctament aquestes preguntes. Ironia i Maièutica són, doncs, els dos passos del mètode socràtic, un mètode que usa el llenguatge com a eina dialèctica per a descobrir la veritat (dialèctica ascendent) i aplicar-la a casos concrets de la vida moral, social i política (dialèctica descendent). Fixem-nos com aquest concepte de "dialèctica" manté el caràcter d'oposició que Heràclit li va donar: oposem arguments per tal d'arribar a la veritat. Seguint les petjades del seu mestre Sòcrates, Plató ens ofereix un exemple excel·lent d'aplicació del mètode socràtic en el seu diàleg "Menó". En el text, Sòcrates aconsegueix que un esclau ignorant descobreixi per si sol la solució d'un problema de geometria. La comprensió dels conceptes, especialment els morals, porta a la saviesa, i a la famosa teoria socràtica de l' Intel·lectualisme moral: qui coneix el bé, no pot deixar de fer-lo. Alhora, qui ignora el bé, sempre actuarà malament. El mal és, doncs, fruit de la ignorància. Del que se'n dedueix una altra afirmació socràtica famosa: sempre és millor patir una injustícia que cometre- la. D'aquesta filosofia se'n dedueixen moltes reserves de Sòcrates pel que fa al valor de la democràcia: la condemna a la pena de mort de Sòcrates fou producte d'una votació democràtica. La història ens il·lustra que moltes decisions democràtiques resultaren ser nefastes posteriorment (cas Hitler). Sòcrates diria, en aquest sentit, que el fet que una decisió sigui majoritària no garanteix que sigui sàvia o justa. Aquestes consideracions obliguen a posar en crisi el nostre concepte modern de democràcia, i a la necessitat de reformar-la per tal d'evitar-ne els seus defectes. Póster de Sòcrates

Sòcrates

El primer pas de la filosofia socràtica és "sortir de

la ignorància"

Per aconseguir ho, cal reconèixer la pròpia

ignorància. No sabem, només creiem que sabem

Arriba a la docta ignorància qui és capaç de dir:

"només sé que no sé res"

IRONIA I MAIÈUTICA

Amb la ironia fem caure en contradicció a aquell que

creu que és savi. (videoclip Sòcrates / site)

Amb la maièutica, s'inicia un procés de diàleg que

porta a la comprensió dels conceptes universals i, per

tant, a la saviesa (activitat grupal / site)

Flee from hate, mischief and jealousy. Don't burry thoughts, put your vision to reality. Wake up and live. Intel·lectualisme Moral Qui arriba a la comprensió dels valors ètics, sempre actuarà bé (és millor patir una injustícia que cometre la) Fer el mal es deu només a la ignorància Universals Ètics Són els valors que orienten l'acció sàvia: El bé, la justícia, la bellesa, la veritat ... Només qui coneix la justícia pot ser just, només qui coneix la veritat pot ser confiable, només qui coneix la bellesa pot fer accions belles... Els sofistes s'equivoquen quan defensen que tot és relatiu

1. Precedents 17/6/17 11& https://sites.google.com/mataro.epiaedu.cat/filoplato/1-precedents?authuser=1&pli=1 Pàgina 6 de 7

SÓCRATES 2_5_ IRONÍA.mp

Activitats

1. Practica la dialèctica socràtica
2. Formeu grups de 4 a 6 persones
3. Escolliu un concepte: Amor, justícia, saviesa, amistat, llibertat ...
4. Un membre del grup proposa una definició del concepte: l'amor és... la justícia és ...
5. Els altres membres del grup intenten contradir la primera definició
6. Es proposa una nova definició que superi les contradiccions anteriors
7. Es repeteixen els passos 3, 4 i 5 fins que el grup arribi a una definició coherent: ja no es pot contradir
8. Presentació oral de cada grup. Els altres grups intenten contradir la definició trobada

1. Precedents 17/6/17 11& https://sites.google.com/mataro.epiaedu.cat/filoplato/1-precedents?authuser=1&pli=1 Pàgina 7 de 7
   2. Com raona Sòcrates? Bàsicament utlitzant la regla lògica del Modus Tollens:
      1. Si la vida de casat fos la millor, llavors tots els casats serient feliços
      2. NO és cert que tots els casats siguin feliços (Per exemple, Gòrgies)

      ---

      3. Per tant, la vida de casat NO és la millor (Modus Tollens)
      4. Si els millors treballs fossin els més ben pagats, llavors tothom que té un treball molt ben pagat seria feliç
      5. NO és cert que tothom que té un treball molt ben pagat és feliç

      ---

      3. Per tant, els treballs més ben pagats no són els millors A partir de l'exercici 1, feu un esquema dels vostres raonaments utilitzant, com Sòcrates feia, la regla de Modus Tollens

2. Biografia 17/6/17 11& https://sites.google.com/mataro.epiaedu.cat/filoplato/2-biografia?authuser=1&pli=1 Pàgina 2 de 2 427 El sofista Gòrgies arriba a Atenes com a ambaixador de la seva ciutat d'origen, Leontini 414 Hostilitats entre Esparta i Atenes 405 Dionís es converteix en tirà de Siracusa (Sicília) 404 Derrota d'Atenes davant d'Esparta. Lisandre, general espartà, estableix a Atenes el govern oligàrquic dels trenta tirans 403 Caiguda del govern dels 30 tirans i restabliment de la democràcia 399 Sòcrates és acusat d'impietat, condemnat a la pena de mort per un tribunal popular i executat a Atenes. Plató marxa a Mègara, Cirenne i Egipte 395 Probable tornada de Plató a Atenes, on comença a escriure els diàlegs de la 1ra. etapa (Apologia de Sòcrates, Critó, Eutifró, Protàgores, Gòrgies, Menó...) 389 Primer viatge de Plató a la cort de Dionís de Siracusa 387 Tornada a Atenes, data on probablement funda l'Acadèmia. Escriu els grans diàlegs del 2n. periode: Banquet, Fedó, República, Fedre 385 Neix Aristòtil a Estagira (Macedònia) 367 Mort de Dionís de Siracusa. 2n viatge de Plató a Siracusa convidat pel successor de Dionís, el tirà Dionís el jove. Fracàs dels intents de Plató per instaurar la seva utopia política a Siracusa. Plató torna a Atenes. Aristòtil comença a estudiar a l'Acadèmia. Plató escriu els diàlegs de la 3ra. etapa: Sofista, Teetet, Parmènides i el Polític 361 Tercer i últim viatge de Plató a Siracusa, el qual també acaba en fracàs. Plató redacta els diàlegs de la quarta i darrera etapa: el Timeu, les Lleis, el Fileb i el Críties 359 Filip esdevé rei de Macedònia i comença la seva política de dominació de les diferents ciutats-estat gregues 357 neix el fill de Filip, Alexandre el Gran, futur emperador. Aristòtil en serà professor. 354 Comencen les hostilitats d'Alexandre el Gran contra Atenes. Probable data de la redacció de la famosa Carta VII de Plató. 347 Mort de Plató

3. Dualisme Ontològic 17/6/17 11& https://sites.google.com/mataro.epiaedu.cat/filoplato/3-dualisme-ontològic?authuser=1 Pàgina 1 de 8

3. Dualisme

Ontològic

Per a Plató hi ha dues realitats: Món Sensible: És el món que podem veure i tocar, és el món de la matèria, sotmès a un canvi permanent i constant. És el món entès des la perspectiva d’Heràclit. Aquesta és la "única" la realitat que els ignorants creuen que existeix. En realitat, només és, segons Plató, una realitat de 2na. categoria, una "infrarealitat". Per què? Doncs perquè el món sensible és només una CÒPIA del món vertader, el món intel·ligible, o món de les idees. Igual que una ombra no pot existir sense l'objecte que la projecta, i igual que no podem fer galetes si no disposem d'un motlle previ, tot el que existeix en el món material no deixa de ser una reproducció feta a partir d'un original perfecte, una "forma" eterna, que només es troba en una dimensió superior, i a la qual només hi podem accedir per mitjà de la ment , i no per mitjà dels sentits. Aquesta relació entre les coses materials i les idees de les quals provenen s'anomena " participació ". Món de les Idees:

Inici 1. Precedents 2. Biografia 3. Dualisme Ontològic 4. Dualisme Epistemològi

3. Dualisme Ontològic 17/6/17 11& https://sites.google.com/mataro.epiaedu.cat/filoplato/3-dualisme-ontològic?authuser=1 Pàgina 3 de 8 realitat i l’univers material, a partir dels models ideals o “idees”. Així, va més enllà de la religió homèrica (uns déus molt humans) i opta per una visió abstracta de la perfecció (la suprema idea del Bé, que després serà assimilada al Déu del Cristianisme). La ciència, l’ètica i la política es basen en les idees immòbils i estables. Idees com veritat, bondat i justícia són el referent necessari per a aquell qui vol fer ciència, governar o ser bona persona. Només qui ha entès la idea de veritat pot fer ciència, només qui ha entès la idea del bé pot ajudar els altres, només qui ha entès la idea de justícia pot governar la societat. És clara, doncs, la gran influència de Sòcrates sobre el seu deixeble Plató. Símils i Exemples
   • Mite del Demiürg (Diàleg "El Timeu"). Mitjançant aquest mite Plató explica d’una manera molt gràfica la relació que existeix entre el món sensible i el món de les idees: En origen només hi havia el món de les idees, el Demiürg (suprem artesà), i una massa caòtica i informe, o matèria desordenada i imperfecta, perquè té per naturalesa una tendència al canvi perpetu i atzarós. El Demiürg, prenent el món de les idees com a model, va anar treballant igual que un escultor sobre aquesta massa caòtica, introduint-hi l’ordre i harmonia pròpies d’allò que és intel•ligible. Va anar introduint l’estructura del món dels arquetips eterns i ideals en aquesta matèria informe, de manera que va anar generant el que ara anomenem món material i sensible. Del mite, se’n deriva que el nostre món només és una còpia imperfecta del món de les idees, efectuada pel Demiürg. El nostre món sensible no és un caos (desordre), sinó un cosmos (ordre), ja que està organitzat segons l’harmonia matemàtica que regna en el pla intel•ligible de les idees. D’aquesta manera, cal entendre cada objecte físic com una materialització particular d’una idea universal eterna i immutable, com la rèplica material d’una idea immaterial. Ara bé, el Demiürg platònic introdueix en les coses una finalitat (teleologia), una aspiració que les porta a buscar el seu desenvolupament màxim, la seva pròpia perfecció, el seu propi bé, ja que en ser còpies de les idees perfectes, tenen imprès aquest desig de perfecció. - Mite de la Caverna

3. Dualisme Ontològic 17/6/17 11& https://sites.google.com/mataro.epiaedu.cat/filoplato/3-dualisme-ontològic?authuser=1 Pàgina 4 de 8 El mite de la caverna és una al·legoria presentada per Plató en la seva obra La República (514a– 520a) per comparar «l'efecte de l'educació (παιδεία) i la manca d'aquesta en la nostra natura». Està escrita com un diàleg entre el germà de Plató, Glaucó, i el seu mentor, Sòcrates.