¡Descarga fisioterapia1 y más Apuntes en PDF de Fisioterapia solo en Docsity!
3ª PART
3ª PART
ELECTROTERÀPIA EXCITOMOTRIU
Funciona per via eferent. Estimulem musculatura esquelètica (no llisa, ja que no es pot estimular elèctricament.
Motoneurona alfa
(te el cos a la banya anterior medul·lar)
Axó amb ramificacions Placa motora
UNITAT FUNCIONAL
cada unitat motriu pot tenir diferent nº de fibres musculars.
Un múscul tònic (gluti mig) : cada unitat motora connectada a unes 2.000 fibres.
Un múscul fàsic (músculs orbiculars) : cada unitat motriu tindrà de 5 a 12 fibres musculars. A més unitats motrius, més precisió. A més fibres musculars, més groller serà el moviment.
Evidències:
GAUTHIER (1974) : la majoria de músculs tenen una barreja d'unitats motrius. No hi ha músculs purs.
THORTENSSON (1977): les proporcions depenen de l'activitat habitual d'aquest múscul. Un maratonià tindrà major percentatge de fibres tipus I, (80% aeròbiques), mentre que un velocista serà diferent.
RILEY (1974) : El tipus de fibra depèn de l'axó que l'inerva. Si fem un creuament entre axons de
150V a 2000V, les fibres musculars pateixen canvis estructurals i les tipus I canviaran a IIb. Fenomen d'adaptació. Explica l'entrenament esportiu.
BULLER (1970)/CLOSE (1972): demostren el fenòmen d'adaptació. Canvia l'impuls i la fibra muscular.
Tipus de fibres musculars :
tensió muscular : força que genera una contracció d'aquesta fibra.
Temps de contracció : temps que triga la fibra en contraure's i relaxar − se (a menys temps, es genera més tensió). L'alçada del cim és més gran.
Estructura d'un múscul:
1500 filaments de miosina, 3000 filaments d'actina. Responsables de la contracció. L'actina es desplaça sobre la miosina.
El complex troponina − tropomiosina : complexe de repòs de la inhibició de la contracció (en repòs està activat). En arribar ions Ca, deixa de funcionar i es produeix la contracció. L'actina es desplaça sobre la miosina.
Placa motora.
30 mseg
20 mseg
15 mseg
Cim desplaçat a l'esquerra
Cim poc desplaçat a l'esquerra
Cim just al mig.
El cim es el punt on es genera la major quantitat de força, es diferent a cada un.
Per tal de fer electroestimulació correcta, haig d'enviar l'estímul abans que hagi acabat la contracció, vaig sumant cims, de manera que m'asseguro que cada vegada la contracció serà més alta. La fórmula és :
Aquestes son les freqüències específiques d'estimulació o tetanització de cada fibra. Ho farem cada 30 segons perquè cada vegada tindrem cims més alts i tensions més grans. Després d'aquestes contraccions vindran el temps de repòs igual o major.
Cada fibra tindrà una F específica per sumar contraccions = tetanització = contracció mantinguda =
eficàcia = sumar cims.
La fibra encara en contracció però el seu axó ja està preparat per rebre un altre potencial d'acció.
Arriba un punt en que ja he reclutat totes les fibres, i per tant, per més que pugem la intensitat, no
reclutarem res més, l'únic que farem serà provocar dolor.
Sumació temporal :
< 10 Hz : contraccions aïllades.
10 − 20 Hz : efecte escala, cada vegada contraccions més ràpides.
20Hz : tetanització. Impulsos
Definim el tipus de corrent per estimular la fibra muscular. Amb un aparell que ens ho permeti, podrem programar nosaltres la corrent que volem transmetre al pacient.
; si
Amb una intensitat suficient, reclutem totes les fibres.
Primer reclutarem les ràpides i després les lentes. EL llindar d'excitabilitat de les fibres IIm serà més alt que les I.
Es més fatigant que el treball fisiològic (no hi ha possibilitat de descans de les fibres). Només treballem concèntricament.
Contraindicacions electroteràpia excitomotriu:
mateixes que l'electroteràpia en general.
Si apareix fatiga muscular, suspendre el tractament.
Davant una fractura no consolidada, respectar T de formació del call ossi.
CORRENTS TETANITZANTS: no en músculs denervats (total o parcialment). ALBERTS
1996: es ineficaç i retardem el procés d'inervació.
Sempre serà un complement de la excitació fisiològica.
Associació d'electroestimulacions amb fisiològiques hi ha un millor resultat, donen millors efectes que la fisiologia sola.
Disseny d'ona
temps d'impuls ( BRODART 1988 ) : la duració de l'impuls òptim és igual a la cronaxia del múscul que volem estimular.
VANDERTHOMMEN 1993 : la duració del temps de l'impuls mai ha de ser inferior a 50micro segons.
CREPÓN 1996: les cronàxies normals que utilitzarem estan entre 100 i 700 microsegons, sempre inferiors a 1 mseg.
Les duracions d'impuls òptimes poden anar des de la cronàxia fins al T útil. Des de l'un a l'altre, podem utilitzar qualsevol valor per estimular fibres musculars.
Si no tenim temps de fer la cronàxia, utilitzem 200microsegons.
OBJECTIUS I FREQÜÈNCIES.
De 0a 10 Hz: contraccions aïllades. Mai tetanització, hi ha vibracions, que son contraccions aïllades intenses.
ens permet desplaçar els plans tissulars.
5Hz : útil per escalfament abans d'un treball muscular (abans de la tetanització).
A 5Hz per acabar una activitat, per fer l'anomenat rentat muscular, intensitat mitja, durant 20 minuts.
A 25 HZ: efecte bomba, o esponja, el múscul ajuda a drenar sistema limfàtic, retorn venós, donat que no podem estimular directament la musculatura llisa. Hi ha tetanització. Molt utilitzat en profilaxi de problemes vasculars (malalts enllitats). 30 minuts a I mitja. Contracció clara però no excessiva.
CREPON : T treball = T repòs = 2 seg.
En electroteràpia el T treball => T treball (de 1 a 12 seg). Per sobre de 12 és perillós.
Els bessons tenen gran funció en l'efecte esponja. Pacient amb declivi de les cames, posem electrodes bipolars sobre el tibial anterior. La contracció d'aquest múscul provocarà un efecte bomba sobre els bessons, 30 minuts al dia.
De 20 a 35 Hz: a 33 Hz tetanitzem fibres tipus I. Per combatre l'atrofia muscular. Fins a l30 minuts. T
. Intensitat màxima.
CREPON 1996: es impossible produir una contracció fisiològica amb electroestimulació. És més lògic treballar a 30 Hz tot que a 80 Hz tot.
THEPAUT−MATHIEU 1992: la fatiga muscular arriba molt més tard treballant a 33 Hz que si el treballem a 80 Hz.
Aplicacions de les corrents excitomotrius :
prevenció dels efectes per immobilització. Amb guix i enllitament. LA immobilització genera una disminució del to muscular, la força i volum.
a nivell neurològic, inhibeix propiocepció, exteroreceptors, patrons de moviment, pèrdua de memòria neurològica.
A nivell vascular, enlentiment sanguini, risc de formació d'edemes.
A nivell osteoarticular, disminució del trofisme muscular, i ossi, augment de l'osteoporosi. A nivell del cartílag no hi ha pressió, no moviment del líquid articular.
Objectius de les corrents excitomotrius.
prevenció del tot abans esmentat. Augmentar la força muscular. Recuperar la força muscular. Millorar el retorn venós
Electrogimnasia: l'aparell inicia el moviment, i el pacient continua. Es va guanyant contracció primaria. En amplitud total de moviment, es pot aplicar un altre estímul per tal de reclutar la resta de fibres que no han estat reclutades encara.
Disminuir espasticitat en l'hemiplegia : potenciem una hipertonicitat dels músculs antagonistes. Fem una pendent d'instauració de 7 a 8 seg, 4 seg contínua i repòs de 30 seg (per tal de no despertar reflex miotatic, que augmentaria l'espasticitat d'aquests músculs i altres agonistes).
A. Reduir la contractura per inhibició recíproca potenciant l'antagonista, relaxem els agonistes.
B. estirament actiu: col·locar el múscul en recorregut extern, col·locar els electrodes sobre el ventre muscular, fer una contracció elèctrica.
És més efectiu un estirament actiu amb contraccions isomètriques, perquè el múscul té més elements en sèrie (tendons) i paral·lels (aponeurosis, embolcalls conjuntius) , contractis (actina, miosina) i no contràctils.
Amb aquest estiraments ens assegurem l'estirament d'element en sèrie i paral·lels. Els aparells de golgi capten la tensió per l'estirament. Amb un actiu hi ha més tensió del tendó. Golgi relaxa el múscul per evitar la tensió. Sense electroteràpia, demanar estirament en recorregut extern i demanar isomètric.
electroteràpia en fisio cardio − respi : posar quan ajudem a fer ELTGOL. Posem els electrodes a nivell abdominal, i instruïm al pacient a que quan acabi de fer l'espiració i no pugui més, tingui un botó per engegar la contracció dels músculs espiratoris, que ajudaran a acabar l'espiració.
CORRENTS DE KOTS O EXCITOMOTRIUS RUSSES (1971)
Ona de modulació :
Ona base :
. Impulsos sinusoïdals. . F = 2500 Hz (no respecta període refractari).
VANDERTHOMMEN−THEPAUT−MATHIEU : és més eficaç estimular directament amb baixa freqüència.
Interferencials excitomotrius :
Amb aplicació tetrapolar. 2 generadors. El creuament s'ha de donar al cos del pacient i aquesta ha d'estar dins les F de tetanització. F=30 − 50.
ELECTROTERÀPIA EXCITOMOTRIU EN MÚSCULS DENERVATS
Fisiologia
Nervi : consta de 3 estructures anatòmiques.
epineuri : teixit connectiu que uneix els fascicles. També vasos sanguinis. Perineuri : membrana que envolta el fascicle.
Endoneuri : teixit connectiu de l'interior dels fascicles. Uneix els axons entre ells.
Possibles lesions nervioses.
mielina axó endoneuri perineuri epineuri Neuroapraxia +/ − Axonotmesis + +
neurotmesi + + + + +
Neuroapraxia : pot estar afectada anatòmicament o pot haver alteració funcional sense lesió anatòmica
(compressió).
. Mecanisme lesional : compressió, contusió, edema, isquemia temporal. . Recuperació espontània (dies − setmanes). . lesió funcional (anatòmica o no). . bloqueig temporal de la conducció.
. no degeneració axonal. . paràlisis motora.
paràlisis del borratxo. Paràlisis de les crosses. Paràlisis dels enamorats.
Paràlisis del venedor de sabates. Anorexia : compressió del CPE.
Axonotmesi : afectació anatòmica, axons seccionats però amb arquitectura conservada. En número d'axons seccionats ens donarà la gravetat de la lesió.
Podem estimular fibra muscular denervada, però tindrem una fibra sense enzims oxidatius, ni la contracció aeròbia ni anaeròbia. Si la faig treballar al ritme d'una corrent tetanitzant es cansarà i es destruirà. També augmenta el temps de regeneració.
ELECTRODIAGNÒSTIC
electromiograma : ens indica quin és el nivell d'inervació d'un múscul.
cronàxia : calcular la corba I/t, veurem resposta de la fibra. Bipolar, impuls unidireccional rectangular.
Fractura de cótil i cap de fèmur. Com objectiu primordial salvar − li la vida. Un extrem del fèmur va seccionar el CPE. Fa una marxa en steppage (màxima flexió de maluc perquè no pot fer una flexió dorsal).
Signes de regeneració.
La cronàxia en músculs afectats és més alta. És de la fibra muscular.
cronàxia normal <1mseg (0.10 − 0.70 mseg).
cronàxia 3: afectació feble.
cronàxia 6: afectació moderada.
Cronàxia 30: molt gran.
Cronàxia +30 : totalment denervat.
La corba I/t estarà desplaçada a la dreta. En pacients amb paràlisi del borratxo, una corba diària denota un moviment cap a l'esquerra.
Un múscul inervat té una resposta viva, brusca i ràpida. Un múscul denervat estimulat elèctricament donarà una resposta no viva, no ràpida i no brusca, és una contracció VERMICULAR (es com veure moure's un sac de cucs).
TEST DE FISHGOLD
Buscar la reobase, la intensitat mínima que produeix resposta amb un impuls rectangular 1mseg, i ho dividim per la intensitat mínima produïda per un impuls rectangular de 100mseg.
1 mseg
1000 mseg
Si x>2, hi ha lesió del SN perifèric.
QUOCIENT D'ACOMODACIÓ
Intensitat mínima que produeix resposta amb un impuls triangular de 1000mseg, i dividit per la intensitat mínima produïda per un impuls rectangular e 1000mseg.
X entre 3 − 6 = múscul normal.
X entre 2.7 − 1.5 = denervació parcial.
X entre 1.4 − 1 = denervació total.
TEST D'EXCITABILITAT FARÀDICA :
Un múscul inervat no pot excitar − se per un estímul de duració inferior a 1 mseg. Aquest s'anomena impuls faràdic. Si hi ha resposta es que està inervat.
Degeneració Walleriana : l'axó a partir de la secció , la part distal es degenera a partir del 14 dia. Si faig un electromiograma abans del 14 dia pot donar falses negatius. Pot haver − hi resposta muscular perquè la degeneració encara no ha començat. Els exàmens precoç poden donar falsos negatius.
En una neuroapraxia, a mesura que la lesió comença a regenerar − se, si fem una cada dia, veurem com la corba torna cap a l'esquerra i la cronàxia va disminuint.
CREPON 1997 : estimulació elèctrica en un múscul denervat (ULTIMA TÈCNICA).
Elèctrode mòbil, d'aplicació bipolar, impuls rectangular unidireccional de llarga durada (de 30 i 300 mseg) de la cronàxia al temps útil en músculs denervats). Freqüència < 1HZ.
La separació entre impulsos, 4 segons mínim. Es fa amb impulsos unitaris. La separació ha de ser gran per tant, surt una freqüència petita. Ho fem perquè els músculs són molt fatigables.
De 5 a 10 impulsos per feix muscular i per dia.
Quan fem la contracció elèctrica, que el pacient imagini com seria la contracció normal o voluntària.
MÈTODE ANTIC
Els paràmetres de cronàxia, reobase i temps útil van ser descrits per LAPIQUE EN 1909. Juntament amb DUHEM 1935, descriuen :
climalisi : per una mateixa intensitat, el retardament en la instauració d'aquesta intensitat a partir del qual l'impuls deixa de ser efectiu. si volem que aparegui la contracció muscular, hem d'augmentar la intensitat.
Pendent límit : per sota d'aquest temps d'instauració, hauríem d'augmentar la intensitat indefinidament.
Tenim 2 teixits que poden ser excitats : nervis i músculs. En músculs normalment inervats, exciten el múscul mitjançant el seu nervi. Si el múscul està denervat, podem estimular les fibres musculars però no a través dels músculs. Per això estimulem directament la fibra muscular. Estimulem la membrana muscular, el sarcolema (repassar fisiologia de la contracció).
La membrana de la cèl·lula nerviosa és més acomodable que la membrana de la fibra muscular.
Fins ara, en un múscul denervat s'utilitzava un impuls rectangular, unidireccional de llarga durada.
En músculs parcialment denervats : fins ara només s'estimulaven les denervades, donat que les altres ja estan estimulades. Selectiu enviant uns impulsos amb pendent d'establiment. Això és per acomodar el nervi, buscaré la climalisi on el nervi no respongui perquè s'ha acomodat, però la fibra muscular, triga més en acomodar − se, dona resposta no inervades musculars. Amb un impuls rectangular les excito totes, amb el de pendent d'establiment es fa una selecció de fibres. Veurem una contracció vermicular. Els músculs parcialment denervats es tracten amb el mateix impuls que els denervats totals.
MIO − FEED BACK : electromiograma de superfície, es capta l'activitat elèctrica generada per la
