¡Descarga fitxa gimnospermes y más Apuntes en PDF de Botánica y Agronomía solo en Docsity!
Abies alba
Miller
Fam. Pinàcies
Nom vulgar: avet (abeto) Característiques morfològiques:
-Arbre de branques verticil·lades i capçada cònica que pot tenir de 20 a 50 m. -Fulles de 2-3 cm x 2-3 mm. emarginades a l’àpex i amb dues ratlles blanques al revers, aparentment disposades en dos rengles
-Les branques no pengen. -Les pinyes es situen a les branques més altes i són erectes, de 10 a 15 cm x 3- 4 cm i no cauen a la maturitat (es desfan).
-Esquames seminíferes més curtes que les bràctees. Ecologia i distribució:
-Arbre propi de Centreeuropea, que arriba al límit meridional del bosc boreal de coníferes. A la Península Ibèrica es troba als Pirineus, a Navarra i al Montseny on té elseu límit meridional (de la Península). Fa boscos i sovint es barreja amb el faig (
Fagus
sylvatica
), el pi roig (
Pinus sylvestris
) i el pi negre (
Pinus mugo
subsp.
uncinata
Picea abies
(L.) Karsten
Fam. Pinàcies
Nom vulgar: Pícea, avet roig Característiques morfològiques:
-Arbre de gran talla (fins a 40 a 50 m.), de capçada cònica. -Branquillons
pènduls
que
duen
fulles
agudes
cm),
de
secció
quadrangular o semicircular disposades tot al voltant de la tija (macroblasts)
-Pinyes pèndules, de 10 a 16 cm de llargada, llises quan són tancades, amb esquames persistents (cauen a terra senceres). Ecologia i distribució:
-Arbre propi de les muntanyes de l'Europa central i d'Escandinàvia on és l'arbre principal de la taigà.
-No arriba als Pirineus en estat natural, però es troba plantat i subspontani a diversos indrets de Catalunya.
Pinus halepensis
Mill.
Fam. Pinàcies
Nom vulgar: Pi blanc (pino carrasco) Característiques morfològiques:
-Arbre que pot arribar fins a 20 m d'alçada si les condicions són favorables, però que normalment no ultrapassa els 10 m. Te el tronc tortuós i la capçada cònica alprincipi i després irregular.
-Braquiblasts amb 2 fulles, de 6 a 7 (10) cm de llargada i 1 mm. d'amplada, d'un verd groguenc.
-Pinyes molt abundants, pedunculades, reflexes, de 5 a 12 cm de llargada. Escudets gairebé plans. Ecologia i distribució:
-Espècie de distribució eminentment mediterrània, que resisteix bé la sequedat. -Sovint dominant als boscos xeròfils clars i a les brolles mediterrànies.
Pinus pinea
L.^
Fam. Pinàcies
Nom vulgar: Pi pinyer (pino piñonero) Característiques morfològiques:
-Arbre de 25 a 30 m, de port robust i capçada esfèrica quan és jove i en forma de para-sol quan és més vell.
-Dues fulles per braquiblast, de 10 a 12 cm de llargada i uns 2 mm. d'amplada. -Pinyes subsèssils amplament ovoides, de 8-15 x 7-10 cm. Escudets amb forma de piràmide baixa de cares convexes. Pinyons grossos de 1,5 a 2 cm, comestibles, ambuna coberta molt dura. Ecologia i distribució:
-Espècie termòfila, heliòfila i de distribució mediterrània. Te una certa preferència pels terrenys sorrencs, cosa que fa que sigui una espècie important al litoral.
-Espècie autòctona del Mediterrani oriental, naturalitzada per tota la costa oriental.
Pinus nigra
Arn. subsp.
salzmannii
(Dunal) Franco
Fam. Pinàcies
Nom vulgar: pinassa (pino negral) Característiques morfològiques:
-Arbre que pot arribar a 30-40, i fins i tot 50 m, d'alçada. Capçada amplament
cònica i una mica irregular.
-Dues fulles per braquiblast, de 8-18 (27) cm de llargada i 1-2 mm d'amplada,
més o menys rígides, de color verd intens. Fullatge dens.
-Pinyes oblongo-còniques, subagudes, de 4-6 (8) cm de longitud i 2,5-3 cm
d'amplada, patents, de color bru clar i brillant. Escudets amb forma de piràmide baixai àpex obtús. Ecologia i distribució:
-La subspècie
salzmannii
s'estén des de Montpeller fins a Tortosa. Fa boscos
importants a la part inferior de l'estatge montà, sobretot a les contrades continentals.
Pinus sylvestris
L.^
Fam. Pinàcies
Nom vulgar: Pi roig, pi rojalet (pino albar, pino royo) Característiques morfològiques:
-Arbre que pot arribar als 30-40 m. d'alçada, de tronc recte, capçada cònica i escorça rogenca.
-Té dues fulles per braquiblast, de 3-6 cm de llargada i 2 mm. d'amplada, de color verd glauc.
-Pinyes pedunculades de 3-6 x 2-3,5 cm, reflexes, poc asimètriques, mats, agudes. Escudets piramidals, prominents, però no recorbats. Àpex de l'escudet agut. Ecologia i distribució:
-Arbre amb una àrea de distribució molt àmplia. Es troba des d’Escandinava i Sibèria fins a Sierra Nevada. És una espècie poc exigent que al nostre país fa boscosextensos des dels Pirineus fins a les muntanyes valencianes occidentals.
Cedrus libani
A.^
Rich in Bory
Fam. Pinàcies
(incl. la subsp.
libani
i la subsp.
atlantica
(Endl.) Batt. et Trab.)
Nom vulgar: Cedre (cedro) Característiques morfològiques:
-Arbre que pot arribar a 40-45 m d'alçada. Capçada cònica, amb l'àpex poc o molt inclinat, i ramificació poc densa.
-Fulles aciculars de 10 a 40 mm de llargada agrupades a l'extrem dels braquiblasts. Els extrems més joves dels macroblasts també duen fulles.
-Pinyes dretes, solitàries, de forma ovoide i d'uns 10 cm x 5 cm, llises exteriorment. Es desfan quan són madures. Ecologia i distribució:
-Arbre propi de les muntanyes del sud i l’est del Mediterrani.
Larix decidua
Mill.
Fam.
Pinàcies Nom vulgar: Làrix d'Europa (alerce europeo) Característiques morfològiques:
-Capçada cònica i estreta. -Fulles caduques de 2-3 cm, verd clar, agrupades a l'extrem dels braquiblasts
fent com un pinzell.
-Pinyes
còniques
o^
ovoides,
de
x^
cm;
esquames
seminíferes
arrodonides, amb l'àpex lleugerament corbat. Ecologia i distribució:
-Arbre propi dels Alps. Es troba plantat als Pirineus (Conflent, Vall de Ribes...)
Juniperus phoenicea
L.^
Fam. Cupressàcies
Nom vulgar: savina (sabina mora) Característiques morfològiques:
-Arbust o arbrissó monoic, d’1-5 m d'alçada. -Fulles esquamiformes, molt petites, estretament aplicades a la tija, en verticils de 3, poc agudes, amb el marge estretament escariós.
-Gàlbuls madurs rogencs, brillants, de 8-12 mm de diàmetre. Ecologia i distribució:
-Espècie de distribució típicament mediterrània, que es troba a les màquies, garrigues i roquissars, principalment sobre substrat calcari.
Juniperus communis
L.^
Fam. Cupressàcies
Nom vulgar: ginebre (enebro) Característiques morfològiques:
-Arbret o arbust cònic, erecte o més rarament subprostrat. No sol passar dels 2,5-3 m. Generalment ramificat des de la base.
-Fulles aciculars, punxents, verticil·lades. Anvers de la fulla amb una sola banda longitudinal blanca.
-Espècie dioica. Gàlbul blau-negrós i pruinós de 5 a 9 mm de diàmetre. Ecologia i distribució:
-Espècie de distribució eurosiberiana. El podem trobar als boscos clars i als matollars, principalment a l'estatge montà de les contrades mediterrànies septentrionalsplujoses. Als estatges alpí i subalpí es troba una forma prostrada que correspon a lasubespècie
nana
Taxus baccata
L.^
Fam. Taxàcies
Nom vulgar: teix (tejo) Característiques morfològiques:
-Arbre no gaire alt (màx. 15-
m), amb l'escorça rogenca o bruna-grisenca.
-Fulles esparses, de color verd fos, linears i decurrents, amb l’àpex agut. -Dioic. -Granes envoltades d'una cúpula carnosa vermella (aril), que no es tòxic (al contrari de les fulles que si que ho són). Ecologia i distribució:
-No fa boscos. Viu en racons ombrívols, repeus de roca... principalment en terrenys calcaris. Sovint es troba plantat.
Cycas revoluta
Thunb.
Fam. Cicadàcies
Nom vulgar: cicas Característiques morfològiques:
-Aspecte de palmera (1-
m).
-Fulles compostes i amb l’àpex lleugerament circinat. -Dioica -Els carpels tenen encara l'aspecte d'una fulla. Distribució:
-Origin
ària
del Japó i d'Oceania,
sovint
es troba planta
da^ als jardins.
