¡Descarga quadre part 1 bot y más Apuntes en PDF de Botánica y Agronomía solo en Docsity!
DIVISIO ESTRUCTURA REPRODUCCIO ECOLOGIA I ESPÈC
1.CIANÒFITS
Cianoprocariotes Algues blaves
Unicel·lulars, cenobis filamentosos.
- afinitat amb bacteries Mida petita, menys de 10 u, sense plasts, morfologies molt variades Estructura cel·lular formada per 3 parts : 1- Paret cel·lular (amb mureïna) semblant a la dels bacteris
- Cromatoplasma: tenen fileres de tilacoides, els orgànuls ficobilisomes amb ficobiliproteines, ficocianina i ficoeritrina, que els hi dona el color blau verd Clorofila a i carotens. Fotosíntesi evolucionada 3)Centroplasma : menys acolorit, conté l’ADN constituït per 2 cadenes disperses
Bàsicament asexual. Fenòmens de recombinació. -bipartició -fragmentació -cists: estructures de resistència Acinet: celula especialitzada que constitueix una estructura de resistencia Hormogonis: filaments de celules que en un moment donat se separen i es dispersen Heterocists: c elules especialitzdes en fixació de nitrogen Estromatòlits: pedres formades per la deposicio decarbonats per part d’alguns cianobacteris
Merismopedia, Aphan Chroococcus (beines) Microcystis, grups nombrosos Filaments simples homocistics: oscillatori Heterocistics: Nostoc Falses ramificacions: Scytonema. Ramificació veritable: stygonema.
Es troben a tot arreu, s cosmopolitas.Al plànct poden formar blooms ,p fenòmens de r asexual formen milions, es form aigua verda que pot don toxicitat., al bentos, en o degotalls, al fons de l fonts sulfuroses, poden simbiosi amb líquens, p fixar caco3, formant estromatòlits?
Algues eucariotes:
2.RODÒFITS Algues vermelles
Unicel·lulars, tal·lus falsos teixits Plastidis petits i nombrosos o pocs i grans, limitats per una membrana doble
- tilacoides aïllats amb ficobilisomes (ficocianina i ficoeritrina)
- clorofila a, d
- absència total de cel·lules flagelades
- paret cel·lular: cel·lulosa
- agar, carrageenina +[CaCO3]
- substància de reserva: midó de florídies
- sinapsis entre cel·lules
asexual: fragmentació, mitòspores sexual:
- cicle trigenètic (alternança de 3 generacions) amb 2 esporòfits:
- carposporòfit (formador de carpòspores)
- tetrasporòfit (formador de tetràspores)
- oogàmia (carpogàmia)
- carpogoni (=oogoni) amb tricògina i una sola ovocel·lula
- espermatàngis i espermacis Cicle biològic trigenètic: alternança de tres generacions gametòfit, (n)
unes 4.000 espècies, 50 gèneres Nemalion helminthoid Porphyra Rissoella Ceramium Corallina Lithophyllum Polisiphonia Bonnemaisonia Plocamium
Productors primaris
- Bàsicament bentòniqu epífites, marines
- Mars càlids, tropicals Mediterrània
- Arriben a profunditats (puntejadures)
- complexitat estructural elevada
carposporòfit (2n) tetrasporòfit (2n)
150-180m gracies als ficobilisomes son les al que arriben a més profu
- Formació d’escolleres
- (unicel·lulars) o filamentoses
- majoria taloses, tal·lus uni o pluriseriats, ramificats, o no
- tal·lus plectenquimàtics i pseudoparenquimàtics
atolons, complementàri coralls,… Interès econòmic:
- estabilitzants, emulgen diverses indústries (plàstics, sabons, cosm gelatines, alimentació,…
- Porphyra utilitzada co producte alimentari
- Agar com a medi de c trottoir” o cornisa (ta
3.CLORÒFITS Clorofil·les a, b
- Substancia de reserva: midó dins dels plastidis
- Cloroplasts amb doble membrana
- Til·lacoides agrupats en paquets de 3-
- Majoria aigües dolces (90%) + 10% de marines
- Poden tenir estigma
- Singàmia: iso, aniso, oogamia + conjugació
- Tots els nivells morfològics dels tal·lòfits Des d’unicelulars fina a talus amb falsos teixits
Unes 15.000 espècies
Clorofícies
Formació paret cel·lular per invaginació o ficoplast 2-4 flagels apicals Sistema rels flagelars en creu No rizoplasts Mitosi tancada Fus mitòtic colapsat No esquames a cel·lules mòbils
Cicle haploide
Reproducció clorofícies i ulvofícies:
Aigües continentals formes unicel·lulars flagel·lades o monadals (Chlamydomonas) Formes colonials (Pediastrum, Eudorina, Volvox)
Ulvofícies Formació paret cel·lular per invaginació 2-4 flagels apicals Sistema rels flagelars en creu Si rizoplasts Mitosi tancada Fus mitòtic persistent Si esquames a cel·lules
Cicles haploide, diploide, diplo- haploide Asexual: fragmentació, mitòspores Sexual : iso, aniso i oogàmia / tots els tipus de cicles:
- cicle haploide (o de meiosi zigòtica) (Chlamydomonas, Ulotrix)
Aigues marines filaments simples Ulothrix sp. filaments simples, rami Trenthepolia aurea filaments simples, rami amb cèl·lules plurinucle Cladophora tal·lus laminars o volum
•Cel·lules mòbils (zoospores i gàmetes) •Piriformes •2 flagels (1 barbulat anterior
isomorfa, amb oogamia Cicle biològic de Laminaria: alternança de generacions heteromorfa, amb oogamia
Macrocystis sp. Sargassum
•1 plastidi +(1 estigma) Diversitat morfològica: màxima complexitat estructural als tal·lòfits
- No unicel·lulars, ni filaments simples, ni colònies
- Filaments ramificats, creixement apical i intercalar
- Pseudoparènquimes
- Tal·lus hístics: cel.lules conductores, creix. 1 o varies cel·lules apicals Rizoide, cauloide, fil·loides
Cicle biològic de Fucus: cicle diploide (o de meiosi gametogènica), amb oogamia
Productors primaris
- Principalment marin (aigües fredes) i bentòn •Alginats (ficocol·loide •relaciónats amb adapta zona intermareal •aplicació industrial: i. alimentaria, farmacèuti pintures,… •Suport epífits •Fertilitzants: Br, I, P,… •Aliment
6. DIATOMEES
(Bacil·lariòfits)
Frústul: és l’exosquelet de natura silicificada (SiO2) que recobreix la cèl·lula de les diatomees. Es troba constituït per dues parts: epiteca i hipoteca , sovint força ornamentades. Hi ha dues línies evolutives bàsiques dins el grup: una que agrupa les formes amb simetria radial (Ordre Centrals ) i una altra amb les de simetria bilateral (Ordre Pennals ). Les centrals solen viure, en general, al fitoplàncton. La rafe està dividida en dos segments que van dels pols al nòdul central del frústul. En alguns casos, com ara a Gomphonema i altres gèneres, els pols del frústul no són equivalents, llavors es parla de frústul heteropolar , per diferenciar-los dels que tenen els pols equivalents, que s’anomenen frústuls isopolars. L’ornamentació del frústul Les diatomees pennals i algunes de centrals solen presentar estries que solquen
Sobretot reproduccio asexual. S’ha de construir una nova hipoteca.La principal forma de recuperacio de la mida normal consisteix en la formacio d’auxospores, formades per reproducció sexual. Cèntriques -oogàmia Pennades - r.sexual
Grup molt nombrós, 10 en tota mena d’aigües, majoria marins. Productors primaris mo importants, bioindicado terra de diatomees, mat important.
Les diatomees es poden recollir fàcilment en riu raspant (amb un raspall dents) les superfícies brunenques i relliscose còdols submergits, o ta la capa superficial de sediment en basses o es També sovintegen com epífites d’altres algues. hom vol recol·lectar diatomees fitoplanctòni es pot utilitzar una xarx plàncton de niló de 25 diàmetre de porus.
el frústul. En general les estries són estructures lineals formades per porus o lineoles (petites fissures rectilínies) que poden travessar tota la valva transversalment o estar restringides a les dues meitats laterals de la superfície valvar. La densitat d’estries és un caràcter taxonòmic que permet diferenciar espècies. A més a més d’estries, els frústuls també poden presentar altres ornamentacions, com ara costelles transversals, que al microscopi apareixen com estructures molt més robustes que les estries (com ara a Diatoma o Meridion ). Clorofila a , c bcaroteno y xantofilas, fucoxantina igual que en feofitos, crisolaminarina
FONGS
1.OOMICOTS
Fongs cel·lulòsics
Característiques principals •Relacionats filogenèticament amb algues fotosintètiques (heterocontes)
- paret cel·lular amb cel·lulosa
- 500 espècies
- [unicel·lulars], filaments sifonats (=hifes cenocítiques) [No plectènquimes, No bolets]
- Reproducció sexual per gametangiogàmia. Cicle diploide.
- Reproducció asexual per zoospores heterocontes
Paret cel·lular de celulosa, cos vegetatiu: hifes (2n), hifes sense reptes, nivell d’organitzacio sifonal. Relacionats
R. sexual: gametangiogàmia. Cicle diploide.Es fusionen els gametengis. Asexual: zoospores heterocontes
500spp
Grups unicel·lulars Floridures aquàtiques – sapròfits i paràsits de peixos (Saprolegnia) Míldius – paràsits terrestres obligats, de plantes superiors
Plasmopara viticola (míldiu de la vinya) Phytophtora infestans (podridura seca de la patata)
grups unicelulars poc importants
- floridures aquatiques Saprofits i paràsits de peixos
- Saprolegnia: quan es formen els gametangis té lloc la meiosi, durant el cicle sexual te lloc la gametangiogamia, : el gametangi masculi evoca els nuclis al femeni, es foremn
FONGS
VERITABLES
-Zigomicets (pelusa blanca) -Ascomicots i basidiomicots ( fan bolets )
- deuteromicots ( fongs anamòrfics) Han perdut la sexualitat
Aparell vegetatiu filamentós (hifes, miceli); cenocítiques o septades
- Gran capacitat de transport; creixement apical i radial (erols
- Heteròtrofs, sense platidis ni clorofil·la, principalment terrestres
- Grup homogeni i monofilètic
- No cel·lules flagelades, adaptació vida aèria
- Paret cel·lular amb quitina - Glucògen com a substancia de reserva
- Els més evolucionats fan bolets (cos fructifer, carpòfor…)
- Sintetizen vitamines i antibiòtics Nutrició:
- nutrició externa o lisotròfia (+ absorció)
- necessitat d’aigua
- transport molt efectiu dins les hifes
- alguns anàeròbics (llevats)
- sapròfits, paràsits o simbionts
Reproducció •Sexual: Tendència a simplificar la reproducció sexual; no gàmetes lliures espermatització, gametangiogàmia, somatogamia Cicle haploide (Zigomicots) o haplo-dicariòtic (Ascomicots, Basidiomicots) amb fase dicariòtica (n+n) •Asexual •fragmentació del miceli, espores •Alternança fase anamòrfica / teleomòrfica o perfecte Heterocariosi i Parasexualitat Hifa heterocariòtica: conté nuclis de diferent tipus, recombinats, sense haver patit meiosi
3.ZIGOMICOTS
( Floridures negres)
comprèn unes 800 espècies
- organismes filamentosos, molt ramificats i cenocítics, amb septes només als òrgans reproductors ( floridures)
- creixement molt ràpid
- principalment sapròfits terrestres, molts micorizics
- mai hi ha cel·lules flagelades al cicle, ni cel·lulosa
- dimorfisme en algunes espècies: formes
Asexual: espores/esporangis Sexual: cicle haploide gametangiogàmia amb isogametangis formació zigòspora (=cenozigot)
Cicle de vida de Rhizopus stolonifer? Pilolobus
Organismes descomponedors, sobre substrats tous
- Algun paràsit (de plantes i animals)
- Micorizes endotròfiques
- Productors industrials substancies químiques: àcid fumàric, cortisona, àcid làctic,…
levuriformes en cultiu
- ex.: Mucor, Rhizopus
- Alguns produeixen fermentacions
4.ASCOMICOTS 30.000 sp, 50% dels fongs
- Principalment formes terrestres: sapròfits, paràsits, simbionts
- Caracteritzats pels Ascs = meiosporangi en forma de sac, a l’interior dels quals s’originen les meiòspores 2 grups molt desiguals: Ascomicets levuriformes (=llevats, protoascomicets). Ascomicets micelians (euascomicets). Amb miceli
Ascomicets levuriformes o llevats
- Miceli molt reduït o absent (pseudomiceli)
- Fongs ascògens, paret prima, trencament irregular
- Mai formen ascocarps (= ascoma) ni hifes ascògenes dicariòtiques
- Grup petit però important: fermenten matèria orgànica
- Viuen en sucs ensucrats – aplicació industrial
R.asexual -Conidis: mitospores Rsexual: contacte gametangial, gametangiogàmia, espermatitzacio o fusio de celules vegetatives i condueix de forma inmediata o despres duna dicariofase a la formacio dels endosporangis ascs que donaran lloc a les ascospores 1 espora unicelular comenta a crear una estructura ramificada filamentosa, formara lascoma o bolet que es reprodueix asexualment Meiospores-gametangiogàmia (tricogina)-miceli dicariotic, creixement per uninulacio formacio dun ganxo duplicacio nuclis-celula mare de lasc 2n Tipus de fructificacions; ascocarps o ascomes Apoteci : himeni obert a l’exterior, envoltat per una paret estèril plectenquimàtica Periteci himeni tancat, amb porus (ostíol) sobre un estroma Cleistoteci himeni? obertura per trencament de la paret
Deuteromicets Parasexualitat: intercanvi genètic que presenten els fongs, sense gàmia ni meiosi normals Miceli heterocariòtic (que té diferents tipus de nucli) -> existència simultània de nuclis haploides diferents i nuclis diploides homozigòtics o heterozigòtics (fusió de nuclis iguals o diferents en un miceli)
Cicle de vida de Sacaromyces cerevisiae
Ascomicets micelians (euascomicets, ascomicets típics).
- Amb cleistotecis: Floridures verdes (eurotials) i oïdis (erisifals).
- Amb peritecis: Xylaria, Claviceps
- Amb apotecis: Peziza, Sarcosphaera, Morchella, Helvella, Tuber Floridures verdes (eurotials )
Oídis o cendrades (erisifals)
(meiòspores)
- fase dicariòtica important, no directament relacionada amb la formacio del basidioma (quan n’hi ha)
- clarament relacionats amb els Ascomicets Inclouen 2 grups molt desiguals: Heterobasidiomicets- Fragmobasidi. Basidiòpores germinen i donen directament altres espores. Sense basidioma. Homobasidiomicets – Holobasidi. Basidiòspores germinen i donen hifes (i un miceli). Amb basidioma (=carpòfor, bolet, basidiocarp).
basidiospores Quan totes les lamines han creat espores mor el bolet pero no el miceli
BRIÒFITS
Els grups actuals: Antoceròfits: Anthoceros Marcantiòfits – hepàtiques (tal·loses i folioses) Briòfits - molses
Característiques generals dels briòfits:
- unes 25.000 espècies
- fòssils dels del Devonià
- de vida terrestre, però poiquilohidres.
- nivell morfològic d’organització intermedi entre tal·lòfits i cormòfits
- tal·lus senzills – teixits veritables: cauloide, fil·loide, rizoide
- dipòsits de cutina sobre l’epidermis. Fil·loides uniestratificats
- elements conductors: hidroides i leptoides en alguns gèneres
- clorofil·la a, b. Midó. Cloroplasts nombrosos discoïdals
- cel·lulosa; no lignina
- creixement per cèl·lules apicals / meristemes
Reproducció asexual per fragmentació i propàguls
- Reproducció sexual per oogàmia
- Cicle haplo-diploide amb alternança de generacions heteromorfa i dominància del gametòfit: esporòfit “paràsit” del gametòfit
- Formació d’embrions incipients (Embriòfits), dins de l’arquegoni que no entren en repòs
- Gametangis pluricel·lulars: paret de cèl·lules estèrils: anteridis (fabriquen espermatozoides) i arquegonis (fan ovocèl·lules)
Viuen en ambients humits: selva plujosa i nebulosa, taigà, tundra, torberes i molleres, degotalls de les roques, terra, epífits, …
- Alguns en ambients secs amb adaptacions especials
- Alguns aquàtics, mai marins
MARCANTIÒFITS
( Hepàtiques)
unes 800 sp., en 300 géneres; (250 sp. europees) Gametòfit:
- cel·lules isodiamètriques amb cossos oleífers
Gametofits monoics o dioics Esporofit amb capsula i seta. Elaters ajuden a la dispersion de les espores
- tal·lus laminar (simple o complex): làmina + rizoides unicel·lulars
- tal·lus foliós: caulidis fil·lidis monoestratificats, sense nervi amfigastris rizoides unicel·lulars
- protonema tubular, de vida molt curta Reproducció asexual: conceptacles propagulífers Esporòfit:
- molt efímer
- seta translúcida
- càpsula (esporangi) s’obre en 4 valves, sense columela ni peristoma
- elàters: cel·lules higroscòpiques, esterils,... dispersió
Marchantiidae taloses Jungermanials taloses i sobretot folioses
BRYOPHYTA
(molses)
unes 14.000 sp. Gametòfit:
- tal·lus foliós:
- caulidis. àpex vegetatiu
- fil·lidis monoestratificats, amb nervi pluriestratificat. 3 fileres. Allargades, acabades en punta
- rizoides pluricel·lulars
- protonema filamentòs, molt ramificat
- gametangis apicals o laterals: monoiques o dioiques
Protonema pluricelular filamentos on es formen gemmes que donen lloc als gametofits Filidis en 3 rengles
Classe més amplia dels briòfits
