Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Materno - Unitat Temàtica 1, Apuntes de Enfermería

Asignatura: Infermeria maternoinfantil, Profesor: Gemma March, Carrera: Infermeria (Gimbernat), Universidad: UAB

Tipo: Apuntes

2012/2013

Subido el 27/11/2013

ireth6
ireth6 🇪🇸

4.4

(727)

100 documentos

1 / 30

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
UNITAT TEMÀTICA 1: ATENCIÓ D’INFERMERIA A LA DONA
AMB TRASTORNS GINECOLÒGICS
TEMA 1: ETAPES I PERÍODES EVOLUTIUS DE LA DONA
APARELL GENITAL FEMENÍ
Genitals externs:
Mont de venus: sobre el símfisis del pubis. Està constituït per pell, glàndules
sebàcies i sudorípares.
Llavis majors: són 2 plecs cutanis, per davant es continuen amb el mont de
venus i per darrera es fusionen amb la vagina.
Llavis menors: plecs cutanis situats a dins dels llavis majors. Per davant
recobreixen parcialment el clítoris.
Clítoris: òrgan d’1-2cm, molt vascularitzat, constituït per material erèctil, gland i
múscul.
Vestíbul: espai comprès entre els llavis menors el qual conté el meat urinari i
l’orifici vaginal.
Glàndules de Bartholin: són dues glàndules que desemboquen a cada costat
de l’orifici vaginal; situades als llavis majors a la meitat posterior. Produeixen
moc i lubrifiquen el vestíbul.
Glàndules Skene: són dues situades a la part posterior lateral del meat urinari,
lubrifiquen el vestíbul. Segreguen líquid transparent durant l’orgasme.
Perineu: regió compresa entre la forqueta i l’anus. Està constituït pels músculs
transversos i el bulb cavernós.
Vagina: estructura tubular musculomembranosa, recoberta per mucosa que va
de la vulva fins a l’úter. És un òrgan amb moltes funcions:
Canal excretor de l’úter
Òrgan femení de copulació
Part del canal del part
Genitals interns:
Ovari: dues funcions, produir el gàmet femení i secreció d’hormones
esteroides. Es troba en íntima relació amb la trompa de Fal·lopi per la fímbria.
Úter: òrgan buit de parets gruixudes i contràctils. Rep l’òvul després de la
fecundació.
Trompes: dos conductes que posen en contacte la cambra uterina amb
l’abdominal i l’ovari. Transporten l’òvul. Està format per capa intersticial i consta
de diverses parts: l’istme, l’ampolla i l’infundíbul o pavelló (que finalitza en
franges, una de les quals és la franja ovàrica).
Pelvis òssia:
Sosté el pes de la part superior del cos.
Protegeix el contingut pelvià i forma un eix fix pel pas del fetus durant el part.
Està constituïda per 4 ossos units per lligaments que s’articulen en la símfisis
del pubis. Articulacions sacroilíaques i sacrococcígies.
Ossos ilíacs: lleum, isquium i pubis.
Sacre: fusió de 5 vèrtebres, articulacions amb moviment que
s’incrementa durant l’embaràs.
Còccix: os triangular format per la unió de 4 vèrtebres rudimentàries.
Presenta un desplaçament cap endarrere en el moment del part.
Hormones esteroides femenines: l’ovari desenvolupa un paper primordial en la
secreció d’hormones esteroides.
Estrògens: responsables d’estimular l’ovari per la producció i alliberació de
l’òvul i dels caràcters sexuals secundaris.
Progesterona: prepara l’endometri per la recepció, el desenvolupament i
manteniment de l’òvul fecundat. Produeix un augment de la temperatura basal
en la segona meitat del cicle.
Materno – Unitat Temàtica 1 Maria Riu Caballol
1
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff
pf12
pf13
pf14
pf15
pf16
pf17
pf18
pf19
pf1a
pf1b
pf1c
pf1d
pf1e

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Materno - Unitat Temàtica 1 y más Apuntes en PDF de Enfermería solo en Docsity!

UNITAT TEMÀTICA 1: ATENCIÓ D’INFERMERIA A LA DONA

AMB TRASTORNS GINECOLÒGICS

TEMA 1: ETAPES I PERÍODES EVOLUTIUS DE LA DONA

APARELL GENITAL FEMENÍ

• Genitals externs :

• Mont de venus: sobre el símfisis del pubis. Està constituït per pell, glàndules

sebàcies i sudorípares.

• Llavis majors: són 2 plecs cutanis, per davant es continuen amb el mont de

venus i per darrera es fusionen amb la vagina.

• Llavis menors: plecs cutanis situats a dins dels llavis majors. Per davant

recobreixen parcialment el clítoris.

• Clítoris: òrgan d’1-2cm, molt vascularitzat, constituït per material erèctil, gland i

múscul.

• Vestíbul: espai comprès entre els llavis menors el qual conté el meat urinari i

l’orifici vaginal.

• Glàndules de Bartholin: són dues glàndules que desemboquen a cada costat

de l’orifici vaginal; situades als llavis majors a la meitat posterior. Produeixen moc i lubrifiquen el vestíbul.

• Glàndules Skene: són dues situades a la part posterior lateral del meat urinari,

lubrifiquen el vestíbul. Segreguen líquid transparent durant l’orgasme.

• Perineu: regió compresa entre la forqueta i l’anus. Està constituït pels músculs

transversos i el bulb cavernós.

• Vagina: estructura tubular musculomembranosa, recoberta per mucosa que va

de la vulva fins a l’úter. És un òrgan amb moltes funcions:

■ Canal excretor de l’úter

■ Òrgan femení de copulació

■ Part del canal del part

• Genitals interns :

• Ovari: dues funcions, produir el gàmet femení i secreció d’hormones

esteroides. Es troba en íntima relació amb la trompa de Fal·lopi per la fímbria.

• Úter: òrgan buit de parets gruixudes i contràctils. Rep l’òvul després de la

fecundació.

• Trompes: dos conductes que posen en contacte la cambra uterina amb

l’abdominal i l’ovari. Transporten l’òvul. Està format per capa intersticial i consta de diverses parts: l’istme, l’ampolla i l’infundíbul o pavelló (que finalitza en franges, una de les quals és la franja ovàrica).

• Pelvis òssia :

• Sosté el pes de la part superior del cos.

• Protegeix el contingut pelvià i forma un eix fix pel pas del fetus durant el part.

• Està constituïda per 4 ossos units per lligaments que s’articulen en la símfisis

del pubis. Articulacions sacroilíaques i sacrococcígies.

■ Ossos ilíacs: lleum, isquium i pubis.

■ Sacre: fusió de 5 vèrtebres, articulacions amb moviment que

s’incrementa durant l’embaràs.

■ Còccix: os triangular format per la unió de 4 vèrtebres rudimentàries.

Presenta un desplaçament cap endarrere en el moment del part.

• Hormones esteroides femenines : l’ovari desenvolupa un paper primordial en la

secreció d’hormones esteroides.

• Estrògens: responsables d’estimular l’ovari per la producció i alliberació de

l’òvul i dels caràcters sexuals secundaris.

• Progesterona: prepara l’endometri per la recepció, el desenvolupament i

manteniment de l’òvul fecundat. Produeix un augment de la temperatura basal en la segona meitat del cicle.

  • Estrògens : són les hormones sexuals femenines. Tenen un paper molt important en la pubertat i al període fèrtil de les dones regulant el període menstrual, de l’embaràs, part i postpart.

APARELL GENITAL MASCULÍ

  • Testicles : són els responsables de la formació d’espermatozoides i testosterona.
    • Estan constituïts per: ■ Túbuls seminífers ■ Cèl·lules Leydig: són les productores més importants de testosterona. ■ (^) Cèl·lules Sertoli: donen suport metabòlic i estructural a les cèl·lules espermatogèniques en el desenvolupament.
    • Per funcionar adequadament, necessiten conservar una temperatura per sota de la temperatura de la resta del cos.
    • Els espermatozous es formen als túbuls seminífers. S’emmagatzemen i maduren a l’epidídim durant 10-14dies. ■ Surten per conductes diferents ■ Van a la vesícula seminal i a la pròstata a on es barregen amb el líquid seminal i es forma el semen. ■ Seran expulsats per l’uretra en el moment de l’ejaculació.
  • Uretra : també té com a missió l’eliminació de l’orina.
  • Pròstata : òrgan glandular al voltant de la porció inicial de la uretra. És de color gris, de consistència dura i pesa uns 25g. La seva secreció forma part de l’ejaculació.
  • Glàndules de Cowper : es troben sota la pròstata i als costats de la uretra. Produeixen una secreció mucosa i espessa que té acció lubrificant.
  • Escrot : és la pell dels testicles. És prima i elàstica, a més a més conté glàndules sudorípares i sebàcies.
  • Penis : és l’òrgan de copulació.
    • Format de teixit erèctil: cossos cavernosos i cos esponjós.
    • És de pell fina i movible.
    • A l’extrem lliure hi trobem el gland i el prepuci.

CICLE OVÀRIC I ENDOMETRIAL (Cicle Hormonal Femení)

  • 3 jerarquies d’hormones :
    • 1 hormona a l’hipotàlem, encèfal: ■ GnRh : hormona alliberadora de gonadotropines
    • 2 hormones que allibera la hipòfisi anterior: ■ FSH : fol·licle estimulant ■ LH : luteïnitzant
    • Dues hormones ovàriques: ■ EstrògensProgesterona Les quantitats no són constants durant el cicle, es secreten en descàrregues.

Eix hipotàlem – hipòfisis – ovari :

Cos luti: formació endocrina de color groc en la qual es transforma el fol·licle de Graab a l’ovari, una vegada n’hi ha sortit l’oòcit.

  • Ovulació :
    • El fol·licle de Graaf creix i s’apropa a la superfície de l’ovari fins que sobresurt. Això té lloc el dia 14 del cicle de la dona.
    • El motiu és l’augment de les gonadotropines LH i FSH; en particular l’LH es considera l’hormona gallet de l’ovulació.
    • (^) Als ovaris, això provoca un pic d’estrògens i progesterona.
  • Cicle menstrual :
    • De 21 a 35 dies, amb un promig de 28.
    • La durada del flux és de 4 – 6 dies, amb una quantitat de 50 – 150mL.
    • Característiques del flux: vermell, conté substàncies fibrinolítiques, aigua, hematies, leucòcits, cèl·lules del teixit endometrial, moc del coll uterí, descamació vaginal i prostaglandines.
    • Fases: proliferativa (fase fol·licular i prolifera) , secretora (fase lútea) i isquèmica i menstrual (acaba l’activació del cos luti, hi ha un despreniment de mucosa endometrial).
  • Cicle Hormonal Femení :
  • Estrògens : són secretats pel fol·licle en creixement.
    • (^) Fan proliferar el teixit endometrial
    • Augment del moc cervical, aquós, transparent, clar, alcalí i de gran elasticitat.
    • Lubricació de les parets vaginals
    • Responsables dels caràcters secundaris femenins.
    • Vinculats a la resposta sexual de la dona.
    • Indueixen la síntesi de proteïnes.
    • Mantenen l’estructura dels ossos.
    • Controlen la producció i l’alliberació de gonadotropines.
  • Progestàgens : secretat pel cos luti
    • Intervenen en la secreció glandular endometrial.
    • Preparen l’endometri per l’implantació del blastòcit.
    • Espesseixen el moc cervical uterí, fent que sigui poc favorable la penetració d’espermatozous.
    • Relaxació de l’endometri.
    • Augment de la turgència de les mames.
    • Actua sobre HPT – HPF i disminueix LH
    • (^) Disminució de la resposta immune materna per permetre l’acceptació de l’embaràs.
  • Andrògens :
    • La majoria es transformen en estrògens.
    • Uns nivells no adequats: ■ Provoquen retroacció al ‘eix HPT – HPF ■ Inhibeix la funció estrogència de la proliferació del fol·licle. ■ Accions virilització: hirsutisme, calvície, disminució de mames, alteració de la veu, alteració del cicle menstrual i esterilitat.

CURES DE SALUT A LA DONA ( Història Clínica i Exploracions)

  • Salut reproductiva :
    • Definició segons la OMS: estat complert de benestar físic, mental i social, en els aspectes relatius a la sexualitat i la reproducció en totes les etapes de la vida.
    • “Les cures dirigides a la dona haurien de ser continuades, des de la vida fetal fins l’acabament del període reproductiu. Activitats d’educació, orientació i serveis dirigits a la cura de la salut..” Pearse.
    • Inclou: vida sexual segura i satisfactòria, fills, dret i informació de mètodes de regulació de fertilitat, serveis de planificació familiar i salut pública, servei adequat a la dona embarassada i part segur que garanteixi el naixement de fills sans.
  • (^) Història clínica de salut reproductiva :
    • Objectiu: ■ Recollir tota la informació sobre la salut de la dona. ■ Serveix com a via de comunicació entre tots els professionals que participen en les seves cures en tots els nivells d’atenció comunitària i hospitalària.
  • Història clínica :
    • Finalitats: ■ Crear un clima favorable per la comunicació. ■ Obtenir la informació exacta. ■ Detectar factors de risc. ■ Valorar els coneixements de la dona en matèria de salut. ■ (^) Orientar a la dona sobre hàbits de salut. ■ Educar i assessorar a la dona a partir de les seves necessitats i preguntes.
    • Apartats: dades personals, nucli familiar (aspecte socieconòmic i afectius) , dades de parella, antecedents obstètrics, antecedents personals generals, antecedents ginecològics, sexualitat, contracepció prèvia, hàbits i conductes, dades psíquiques, valoració global, motiu de consulta, exploració ginecològica i exploracions complementàries.
  • Exploració ginecològica :
    • Pot ser viscuda per la dona com una invasió de la intimitat.
    • S’ha de proporcionar a la dona un ambient de confiança i tranquil·litat realitzant l’exploració ginecològica amb privacitat, comoditat física i facilitant informació durant el procés.
    • Condicions: ■ Bufeta de l’orina buida ■ Relaxació de la musculatura abdominal i pèlvica ■ Posició de litotomia o decúbit dorsal ■ Període post menstrual
    • Passos: ■ Exploració abdominal: - Detecció de possibles tumoracions abdominals, tumors ginecològics, embaràs o cicatrius d’intervencions anteriors.
  • Fons cervical: 360º al seu contorn
  • Exocèrvix: espàtula Ayre sobre el coll i es realitza rotació al voltant OCExtern.
  • (^) Canal endocervical: raspallat del canal amb un moviment de rotació. Condicions: no haver tingut relacions sexuals amb penetració 48h abans, absència de medicació tòpica vaginal i d’irrigacions vaginals 48h abans de l’exploració, no haver realitzat manipulacions al coll uterí i no estar en període menstrual. ■ Colposcòpia: diagnòstic del càncer de cèrvix. S’utilitza un instrument òptic il·luminat que proporciona la visualització del coll. No permet conèixer les característiques de les cèl·lules. ■ Temperatura basal:
  • Reflexa les fluctuacions tèrmiques que experimenta la dona al llarg del cicle.
  • Causa: acció hipertèrmica de la progesterona sobre el centre regulador hipotalàmic.
  • S’ha de prendre diàriament abans d’aixecar-se del llit, a la mateixa hora, en dejú, dormint mínim 6h, amb el mateix termòmetre i al mateix lloc. Anotar valors a la gràfica, anotar menstruació dies i quantitat i anotar incidències.
  • Permet: diagnòstic ovulació, durada del cos luti, i efectuar exploracions en un determinat dia del cicle. ■ Test de Collins: mètode de diagnòstic precoç de càncer de vulva. Coloració de la zona de la lesió amb solució aquosa de blau e toluïdina a l’1%, després es decolora amb solució aquosa d’àcid acètic a 1%. La zona que persisteix tenyida es sotmet a estudi. ■ Microlegrat per aspiració: mètode de diagnòstic precoç de càncer d’endometri que es realitza mitjançant la recollida de teixit endometrial per microrraspat amb cànules metàl·liques o de plàstic connectades a una bomba d’aspiració. ■ Ecografia:
  • Indicada en el diagnòstic de: l’embaràs, embaràs de bessons, malformacions congènites, edat gestacional, alteracions de la placenta, localització de la placenta, tumoracions uterines, aspiracions d’òvuls per FIV, diagnòstic diferencial d’embaràs ectòpic, restes ovulars i localització del DIU. ■ Laparoscòpia: tècnica exploratòria que consisteix en visualitzar el contingut de la pelvis i altres òrgans abdominals a través d’un instrument òptic després de la creació d’un neumoperitoneu.
  • Via abdominal o vaginal
  • Diagnòstic de: esterilitat, endometriosi, embaràs ectòpic, ovari poliquístic, sospita de tumoracions d’ovari i esterilització femenina. ■ Histerosalpingografia: tècnica radiològica de contrast per visualitzar els genitals interns. Diagnòstic d’anomalies o permeabilitat de les trompes. ■ Mamografia: tècnica radiològica que s’utilitza pel diagnòstic de les tumoracions de mama.

PROGRAMA D’ATENCIÓ A LA DONA El servei d’atenció a la dona comprèn un conjunt d’activitats que tenen per objectiu donar una assistència integral i de qualitat a la dona i a la seva família, amb activitats assistencials i educatives. Consulta de tocologia, ginecologia, planificació familiar, prevenció de càncer ginecològic i de mama, menopausa, puerperi, psicosexual i educació sanitària.

TEMA 2: ATENCIÓ D’INFERMERIA EN L’ORIENTACIÓ I PLANIFICACIÓ

FAMILIAR

CONTRACEPCIÓ

És la manera d’evitar que l’activitat sexual tingui com a conseqüència necessària la reproducció. Són aquells que eviten la concepció, però inclouen els “anticonceptius postcoitals” (antiimplantatius) que actuen després de la concepció però abans de la implantació. Els mètodes postimplantació són els mètodes abortatius.

RECOMANACIONS DE LA OMS

  • Inici de l’embaràs després dels 18 anys.
  • Interval òptim entre 2 embarassos: 2 anys com a mínim.
  • Evitar embarassos a partir dels 37 anys.
  • No sobrepassar les 4 gestacions.

ELECCIÓ DEL MÈTODE CONTRACEPTIU S’ha de valorar:

  • Acceptabilitat: cultura, religió, nivell socioeconòmic, nivell educatiu...
  • L’eficàcia del mètode.
  • La inocuitat.
  • El cost del mètode.
  • La disponibilitat i motivació de l’usuari.

MÈTODES CONTRACEPTIUS

  • Mètodes Naturals :
    • Característiques: ■ Es basen en l’abstinència d’accions sexuals durant els dies potencialment fèrtils. ■ Requereixen una gran motivació per part de l’usuari i una instrucció prèvia suficient. ■ No protegeixen de les ETS.
    • (^) Mètode del calendari, del ritme o ogino: supòsits: ■ L’ovulació té lloc una vegada al cicle i es produeix aproximadament a la meitat del cicle (dia14). ■ L’òvul només pot ser fecundat durant 24 – 48 hores. ■ Els espermatozoides són aptes per fecundar durant un període de 24 - 72 (96) hores. ■ S’ha d’evitar el coit des de 4 dies abans de l’ovulació fins a 3 dies després.
    • (^) Ogino. Fórmula: ■ Determinar durant 1 any la duració de cada un dels cicles. ■ Al cicle més curt li restem 18. ■ Al cicle més llarg li restem 11. ■ No recomanable si la diferència entre la durada de cicles és superior a 10 dies.
    • Mètode de la temperatura basal: durant l’ovulació es produeix un ascens tèrmic que es mantindrà fins l’aparició de la menstruació.
    • Mètode del moc cervical o Billings: es basa en l’observació de les modificacions qualitatives i quantitatives que experimenta la secreció de mucosa el coll uterí (flux), i que estan relacionades amb la fluctuació dels nivells de les hormones durant el cicle menstrual.
    • Mètode Sintotèrmic: és una combinació del mètode de la temperatura basal i el mètode Billings o del moc cervical.
    • Determinació d’hormones: per determinar de forma senzilla el dia d’ovulació, per mitjà dels canvis del nivell de les hormones en la saliva, orina i pH del moc cervical.
  • Mètodes de barrera :
    • Preservatiu
  • Composició: levonorgestrel 1,5mg via oral. Dosis única.
  • Efectes col·laterals: nàusees, vòmits, vertigen, cefalea i fatiga.
  • Educació sanitària: ■ Només protegeix d’aquest coit. ■ Es pot produir un embaràs i en aquest cas, que no hi hagi evidències de que la contracepció d’emergència pugui perjudicar al fetus. ■ Si apareixen vòmits abans de les 3 hores següents a la seva administració, s’ha de repetir la dosis.
  • Anticonceptius químicsEspermicides
  • Són productes qúimics que causen la ruptura de les membranes dels espermatozous, el qual disminueix el seu moviment (motilitat i mobilitat), així com la seva capacitat de fecundar l’òvul.
  • Estan disponibles en: òvuls, aerosols (espumes) i cremes.
  • Tenen efecte d’1 hora
  • S’ha d’aplicar en cada coit.
  • DIUDispositiu intrauterí
  • Acció local endometrial.
  • Són dispositius de metall o plàstic. Poden estar impregnats de coure o argent progestàgen.
  • Mecanisme d’acció: ■ Impedir o dificultar l’ascens dels espermatozoides al seu trajecte. ■ Alteració del moc cervical. ■ Alteració de l’endometri, evitant la seva proliferació i així impedint o dificultant la implantació del blastòcit.
  • Col·locació del diu: ■ Durant la menstruació ■ Lleu molèstia ■ Abstinència de relacions sexuals en 8-10dies post – inserció. També evitar dutxes vaginals i tampons. ■ Revisió anual ■ Eficàcia de 2 a 5 anys ■ Extracció durant la menstruació
  • Contraindicacions: ■ Malaltia inflamatòria pèlvica ■ Embaràs o sospita d’embaràs ■ Embaràs ectòpic previ ■ Metrorràgies d’origen desconegut ■ Malformacions o tumors uterins ■ Anèmies importants
  • (^) Complicacions: perforació uterina, migració, metrorràgies, dismenorrea, EIP, embaràs, embaràs ectòpic.
  • Esterilitat quirúrgica :
  • Vasectomia: ■ Interrupció quirúrgica del conducte deferent en tram ascendent intraescrotal. ■ Modificació inaparent del volum ejaculat. ■ Manteniment de conducta sexual. ■ Es requereixen entre 25 – 30 ejaculacions post – vasectomia per “buidar” els conductes i espermatozoides (control seminal). ■ Avantatges: eficàcia elevada ■ Inconvenients:
  • Irreversibilitat
  • Dolors testiculars (els primers dies)
  • Problemes psicològics (impotència, sensació de castració)
  • Oclusió tubular: ■ Oclusió de la permeabilitat de les trompes com a mètode esterilitzant. ■ Via laparoscòpica: electrocoagulació, col·locació de l’anell de Yoon, col·locació de clip (Hulka) ■ Via laparotomia: ■ Avantatges: eficàcia elevada ■ Inconvenients: irreversibilitat, risc quirúrgic, problemes psicològics (sensació de frustració, inapetència sexual).
  • Coitus interruptus : !No és un mètode contraconceptiu!! És la famosa “retirada” o “marxa enrere”.
  • Elevat autocontrol
  • Preejaculacions?
  • (^) Insatisfacció i frustració
  • Requereix mesures inter – coit.

TEMA 3: PATOLOGIA GINECOLÒGICA

INFECCIOSA

M.T.S. – MALALTIES DE TRANSMISSIÓ SEXUAL

També anomenades venèries, són aquelles malalties causades per agents infecciosos i paràsits en les quals la transmissió sexual o contactes relacionats (via vaginal, anal, oral) amb aquest acte, tenen importància epidemiològica. Són infeccions en cadena.

  • Agents causals :
    • Bacteris: (molts..) com Chlamydia Trachomatis, Streptococus grup B..
    • Virus: ■ Virus de l’herpes simple herpes genital ■ Papil·lomavirus (VHP) condilomes acuminats ■ (^) Virus de l’hepatitis B hepatitis ■ Citomegalovirus patologia perinatal ■ HIV SIDA
    • Protozous: Trichomonas vaginalis vaginitis i uretritis
    • Artròpodes: sarcoptes sacbei sarna ....
    • Fongs: càndida (diverses espe`cies)
  • Senyals d’alerta : cal estar atents i recordar els senyals d’alerta següents:
    • En la dona: ■ Flux anormal pel que fa la quantitat, color i olor. ■ Coïssor o cremor als genitals.
    • En l’home: ■ Sensació groguenca al penis (secreció uretral, amb dolor o sense). ■ Coïssor o cremor a l’orinar.
    • Home i dona: ■ Presència de berrugues genitals ■ Lesions o úlceres als òrgans sexuals ■ Presència de ganglis a la zona inguinal ■ Aquestes alteracions poden anar acompanyades de molèsties, però això no passa sempre.
  • Tractament :
    • Antibiòtics
    • Antivirals
  • Dolor
  • Trastorns menstruals
  • Diagnòstic : palpació i ecografia
  • Tractament :
  • Quirúrgic: miomectomia o histerectomia
  • Hormonal: anàlegs de les Gn – RH (Hormona alliberadora de Gonadotrofina).

SÍNDROME DE TENSIÓ PREMENSTRUAL És un trastorn psico – neuro – endocrí d’entitat molt complexa i etiologia molt discutida que s’inicia 5 – 7 dies pre – menstruació amb simptomatologia molt diversa que millora 3 o 4 dies després d’iniciada la menstruació.

  • Manifestacions :
    • Tensió mamària
    • Inflor abdominal
    • Alteracions neuropsíquiques: desordre disfòric premenstrual DDP ■ Sentiments de tristesa o desesperança i possibles pensaments suïcides, sensació de tensió o ansietat, atacs de pànic, labilitat emocional amb crisis de plor, i irritabilitat o ira persistent que afecta a altres persones. ■ Desinterès en les activitats diàries i en les relacions amb els altres, dificultat per concentrar-se, fatiga o manca d’energia, alteracions en la conducta alimentària (pseudobulímia), trastorns del son, sentiment de pèrdua de control...
  • Símptomes físics :
    • Distensió abdominal, edemes, augment de pes
    • Sensibilitat mamària
    • Cefalees, dolor muscular i/o articular, dismenorrea..
  • Tractament :
    • Mesures dietètiques: ■ Limitar el consum de sucre, sal i xocolata ■ Ingerir preferentment proteïnes de peix i llegums ■ Limitar la ingesta de líquids i de sal ■ Suprimir el cafè, te, tabac i alcohol ■ Fer 5-6 ingestes diàries
    • Tècniques de relaxació
    • (^) Exercici: 3-5 vegades/setmana
    • Farmacològic: Ibuprofè i diürètics

DISMENORREA És un dolor cíclic hores abans o durant la menstruació (1r i 2n dia).

  • Característiques :
    • De tipus còlic o sord
    • Localitzat a: hipogastri, FI, sacre, cuixes i fosses lumbars
    • Si és molt intens pot tenir símptomes neurovegetatius: vòmits, nàusees, diarrees, cefalees, irritabilitat..
    • És un dolor present, normalment en nul·lípares
    • És una major causa d’absència escolar i absentisme laboral en les dones.
  • Etiopatogènia : augment de la síntesis de les prostaglandines uterines, que provoca isquèmia i hipercontractibilitat uterines, i això causa dolor.
  • Tipus :
    • Dismenorrea primària: etiologia no coneguda, no anomalies ni malalties pelvianes.
    • Dismenorrea secundària: endometriosis, DIU, MIP (malaltia inflamatòria pelviana) ...
  • Tractament :
    • Inhibidors de la síntesi de prostaglandines: ibuprofè, àcid mefenàmic..
    • Anticonceptius orals
    • Calor local
    • Exercici físic
    • Ioga
    • Mesures dietètiques: no sucres senzills, no cafè, disminució de la sal. ENDOMETRIOSIS És un procés invasiu, no neoplàsic caracteritzat per la presència d’endometri ectòpic. És un creixement del teixit endometrial fora de la cavitat uterina (subjecte als estímuls hormonals).
  • Etiopatogènia :
  • Menstruació retrògrada. Microembòlies de teixit endometrial.
  • Infeccions
  • Localització : ovaris, sac de Douglas, trompes, colon sigmoide, serosa uterina i menys habituals en la cavitat extrapelviana (peritoneu).
  • Manifestacions clíniques : dolor, dismenorrea, disparèunia, dolor a la defecació durant el període menstrual, des d’spotting fins a hipermenorrea
  • Conseqüència freqüent: esterilitat
  • Diagnòstic : anamnesis i laparoscòpia.
  • Tractament :
  • Farmacològic: terapèutica hormonal (anàlegs de la GnRH).
  • (^) Quirúrgic: 2 opcions ■ Eliminar les lesions (endometriomes), conservant els òrgans genitals. Dependrà del grau de la malaltia, l’edat de la pacient, la gravetat dels símptomes i desig de tenir descendència. ■ Histerectomia amb doble annexectomia.

PÒLIPS UTERINS Són tumors tous pediculats; una hiperplàsia del teixit endometrial. Són molt vascularitzats, benignes i es troben al cèrvix o l’endometri.

  • Manifestacions clíniques : metrorràgies, menorràgies i/o spotting.
  • (^) Tractament : extirpació quirúrgica dels pòlips.

DISPARÈUNIA És dolor a la penetració del penis a la vagina. Produeix anorgàsmia i frigidesa.

  • (^) Etiologia :
    • Orgànica o funcional: estenosi de l’intraoit vaginal, himen rígid, septes vaginals, cicatriu dolorosa i atròfia genital postmenopàusica.
    • Psicògena: ■ No hi ha causes orgàniques ■ Absència de relaxació i manca de lubricació vaginal ■ A vegades, es produeix tancament dels músculs perineals que impedeixen la penetració (vaginisme).
  • Tractament :
    • De les causes orgàniques: quirúrgic
    • De les causes psíquiques: ■ Convivència en que sigui la dona la que controli la penetració. ■ (^) Explicació del fenomen dolorós i informació sobre la mecànica de la penetració. ■ Dilatació vaginal prèvia i relaxació perineal. ■ Sexòleg o psiquiatra.

PROLAPSES GENITALS És una alteració de l’estàtica genital. Descens d’un o diversos òrgans pelvians a través de la vagina.

  • Tipus :
  • Tractament : dependent de l’estadi. Pot ser des d’histerectomia total + annexectomia + part de la vagina, a l’associació de radioteràpia externa i interna.

CÀNCER DE VULVA Són neoplàsies en les estructures genitals externes: llavis, orifici vaginal, orifici uretral i clítoris. Apareix en una edat mitjana de 65 – 75 anys. Són carcinomes escamocel·lulars.

  • Manifestacions clíniques :
    • Inespecífiques a l’inici.
    • En fases avançades: ■ Picor intensa ■ Nòdul vulvar i/o ulceració mínima ■ En fases molt avançades: leucorrea, pèrdues hemàtiques, grans ulceracions, dolor..
  • Factors de risc : VHP
  • Diagnòstic : colposcòpia i biòspia
  • Tractament :
    • Quirúrgic: vulvectomia simple o vulvectomia radical.
    • (^) Depenent de l’extensió pot arribar a ser molt mutilant. PATOLOGIA D EL’OVARI
  • Patologia Benigne: Teratomes Són tumors de cèl·lules germinals. Quists dermoides (greix, sebo, epidermis, pèls..)
  • Càncer d’ovari. Quists fol·liculars : són de naturalesa funcional. Transformacions quístiques del fol·licle en desenvolupament, o del cos luti (creixement anatòmic exagerat).
  • Poden provocar: ruptura intraovàrica i peritonitis per perforació ovàrica.
  • Manifestacions: amenorrea, abdominàlgia i abdomen agut.
  • Tractament: ■ Hormonal: estrògens i progestragens (resolució en un 90% dels casos) ■ Aspiració transvaginal guiada per ultrasons ■ Cirurgia d’urgència en cas de peritonitis
  • Síndrome de l’ovari poliquístic :
  • Inclou: ■ Alteracions en l’ovulació i anovulació ■ Nivells elevats d’andrògens i/o signes d’hiperandrogenisme ■ Ovaris poliquístics en l’ecografia ■ La sola presència de quists en l’ovari no permet establir el diagnòstic de l’entitat.
  • Manifestacions clíniques: ■ Alteracions menstruals, períodes llargs d’amenorrea i cicles anovluatòris. ■ Disminució de la fertilitat ■ Hiperandrogenisme: hirsutisme, acné, al·lopècia androgènica. ■ Una proporció considerable de dones amb SOP té sobrepès i moltes són obeses.
  • Tractament: ■ Farmacològic: teràpia hormonal (fàrmacs inductors de l’ovulació, antiandrògens, anticonceptius orals..) ■ Quirúrgic: electrocauterització dels fol·licles mitjançant laparoscòpia
  • Carcinoma d’ovari :
  • Augment dels factors de risc: ■ Antecedents familiars de neoplàsia de mama o d’ovari ■ Antecedents personals de neoplàsia de mama ■ Edat entre 55 i 74 anys
  • Factors protectors:

■ Multiparitat ■ Embaràs precoç ■ AO

  • Classificació: ■ Estadi I: el tumor es limita a l’ovari ■ Estadi II: el tumor afecta a 1 o 2 ovaris i afecta a altres òrgans de la pelvis ■ Estadi III: afectació de l’esmentat anteriorment + afectació abdominal (ganglis retroperitoneals i/o inguinals). ■ Estadi IV: tot l’esmentat anteriorment i metàstasis. ■ Augment del poder invasiu de propagació per continuïtat: peritoneu, diafragma, fetge, ganglis mediastínics..
  • Manifestacions clíniques: ■ Inexistents en les etapes inicials ■ En fases avançades: - (^) Augment del volum abdominal - Àlgies pelvianes - Trastorns digestius - Sensació de pesadesa a nivell pelvià - Sagnats vaginals
  • Diagnòstic: ecografia, TAC i laparoscòpia
  • Tractament: ■ Estadi I i II: histerectomia total amb annexectomia bilateral, estudi de cadenes limfàtiques i rentats peritoneals. ■ Estadi III i IV: l’anterior amb quimioteràpia ■ La radioteràpia no és d’elecció en el tractament

TEMA 4: ATENCIÓ D’INFERMERIA A LA DONA SOTMESA A INTERVENCIONS

QUIRÚRGIQUES GINECOLÒGIQUES

INTERVENCIONS QUIRÚRGIQUES MÉS FREQÜENTS

  • Raspat o legrat :
    • Raspat uterí : ■ Diagnòstic: pèrdues hemàtiques irregulars, hipermenorrees o hemorràgies postmenopàusiques. ■ Terapèutic: metrorràgies greus, hiperplàsies i pòlips endometrials; avortament incomplets. ■ Tècnica: posició de litotomia; anestèsia general; dilatació del cèrvix amb dilatadors cada vegada més grans. Raspat mitjançant culleres fenestrades i neteja de la cavitat.
    • Raspat per aspiració : dilatació cervical i raspat amb sonda d’aspiració. ■ Indicacions: interrupció de l’embaràs en el primer trimestre. ■ Complicacions: les més freqüents són: hemorràgia, infecció, perforació uterina.
  • Conització : és l’extirpació d’una porció del coll en forma cònica amb finalitats diagnòstiques i terapèutiques. - Indicacions: ■ Discrepància entre citologia i biòpsia ■ Displàsies de coll uterí i carcinoma in situ.
  • Laparoscòpia : visualització directa de la cavitat abdominal i pelviana.
    • Incisions abdominals mínimes (generalment 3 a nivell periumbilical).
    • Finalitat: diagnòstica o terapèutica (cirurgia).
  • Histeroscòpia : és una tècnica endoscòpica que permet visualitzar l’interior de la cavitat uterina per via vaginal.
  • Control de diüresi/1a micció
  • Control de pèrdues vaginals i aparició de qualls
  • Control de l’apòsit quirúrgic
  • Control del dolor
  • Postoperatori tardà :
  • Controls anteriors
  • Mobilització precoç
  • (^) Dieta progressiva
  • Estimular a la dona a que verbalitzi els dubtes i pors
  • Comunicació oberta: sexualitat, imatge corporal...
  • A l’alta :
  • Informar de símptomes d’alarma
  • Evitar aixecar pesos i fer grans esforços durant 6 setmanes
  • Evitar relacions sexuals coitals durant 4-6 setmanes

TEMA 5: ATENCIÓ D’INFERMERIA A LA DONA AMB TRASTORNS DE MAMA

ANATOMIA DE LA MAMA

  • Estan situades a la cara anterior del tòrax, des de la 2a costella fins al final de l’estèrnum.
  • Tenen forma cònica, i la seva grandària varia segons la dona.
  • Cada mama té un mugró i una zona circular pigmentada, s’anomena aurèola. Al voltant del mugró hi trobem fibres circulars que li donen capacitat erèctil.
  • Dins del mugró tenim orificis dels conductes galactòfors i tubèrculs de Montgomery.
  • Estan formades per teixit greixós que rodeja al glandular.
    • Teixit glandular (15-20 lòbuls) circular. Està constituït per diversos alvèols o lobels (són la unitat funcional de la mama).
    • Aquests lòbuls drenen als conductes galactòfors els quals convergeixen al mugró.
  • Irrigació: a partir de l’artèria mamària interna, l’artèria toràcica lateral i l’artèria posterior intercostal.
  • Ganglis limfàtics: els trobem a l’aixella, a l’artèria mamària i a la zona supraclavicular.

MALALTIA BENIGNA DE LA MAMA

És el motiu de consulta més habitual de dones joves. És un creixement local; no hi ha infiltració de teixits veïns ni té la capacitat de metàstasis ganglionar. Papil·loma intraductal, adenoma, fibroadenoma i malaltia fibroquística.

  • Tumors epitelials:
    • Papil·loma intraductal : és una lesió proliferativa dels conductes galactòfors. ■ Clínica: secreció espontània de sang pel mugró. ■ Diagnòstic: galactografia, estudi citològic (leucòcits, histiòcits, cèl·lules ductals). ■ Tractament: resecció del conducte afectat.
    • Adenoma de la mama : és una lesió benigna i poc freqüent. Té un component epitelial. ■ Clínica: tumoracions de 3-4cm de benignitat. ■ Diagnòstic: citologia per punció i aspiració. ■ Tractament: quirúrgic
  • Tumors mixtos epitelials i connectius:
    • Fibroadenoma : tumor benigne; proliferació de teixit epitelial i estroma mamari. ■ Etiologia: molt freqüent, entre 20 – 30 anys. Estimulació estrogènica.

■ Diagnòstic: palpació d’una tumoració dura, mòbil, esfèrica, ovoide, que es desplaça fàcilment entre els dits. Es pot diagnosticar per ecografia i a vegades amb biòpsia. ■ Tractament:

  • <35anys, IQ indiscutible
  • Depèn de la seguretat del diagnòstic, baixa taxa de càncer.
  • 35 anys, IQ indicada, però l’error de diagnòstic augmenta.

  • Independentment de l’edat, si creix o crea un motiu d’angoixa, és indicada l’exèresi (extreure).
  • Tumor fil·loide :
  • Altres tumors :
  • Tumors a parts toves :
  • Tumors hematopoètics, del teixit
  • Malaltia fibroquística : ( mastopatia fibroquística). És una resposta excessiva del teixit mamari a hormones (bàsicament estrògens). Es formen capes de cèl·lules planes que acaben obstruint la secreció normal de cèl·lules mortes, i així forma quists. El teixit del voltant pateix inflamació: teixit fibrós. Això succeeix en molts punts a la vegada.
  • Característiques: ■ Apareix en l’edat reproductiva ■ Alteració hormonal ■ Lesions amb gran activitat proliferativa dels epitelis, i acompanyada d’atípies, són susceptibles d’evolució maligna. ■ Clínica lligada als canvis del cicle: dolor en 1 o 2 mames, nòduls o masses, secreció pel mugró (no sempre).
  • Tractament: aturar la progressió i millorar els símptomes. ■ (^) Aspectes generals: roba folrada, sostenidor just. ■ Dieta: restringir metilxantines i greixos, augment dels carbohidrats ■ Fàrmacs: vitamines A, E, antihistamínics, diürètics, progestàgens, danazol (inhibidors esteroides).
  • Tractament quirúrgic: pacients amb risc de càncer de mama i dolor molt incapacitant.
  • Lesions pseudotumorals :
  • Ectàsia ductal :
  • Pseudotumors inflamatoris :
  • Hamartoma : Tumoració de mama:
  • Benigne: mòbil, costats definits, superfície llisa, contingut quístic i canvis cíclics.
  • Malignitat: adherits a plans profunds, costats mal definits, rugós i asimètric. CÀNCER DE MAMA És la neoplàsia més freqüent de la dona. 1 de cada 8 dones patirà al llarg de la seva vida càncer de mama. Té una supervivència del 78% als 5 anys, i és una de les principals causes de mort de les dones entre 35 i 54 anys. Gràcies als programes de detecció precoç i a tractaments cada vegada millors, la possibilitat de curació està augmentant en estadis inicials del 97%.
  • Factors de risc :
  • Edat >40 anys
  • Història prèvia de càncer a l’altra mama
  • Antecedents familiars, parents de 1r grau
  • Mastopatia fibroquística amb presència d’activitat proliferativa o hiperplàsia atípica.
  • Exposició a estrògens: ■ (^) 1a menstruació precoç i menopausa tardana ■ 1r fill després dels 30 anys, diferenciació glandular